Metodologia

Ens basem en el Treball per Projectes.

Depenent del tipus d’activitat  treballem individualment, per parelles, en grups reduïts, fent treball cooperatiu o a nivell de grup classe. S’intenta que aquests grups vagin variant, que no siguin fixes, ja que es valora per sobre de tot la interacció entre tots els alumnes. Partim dels seus interessos i motivacions, tenint en compte totes les propostes. Intentem treballar i potenciar les habilitats de recordar, anomenar, planificar, elaborar , crear…

La funció de la mestra és la de fer propostes pel què fa a la creació dels grups. També fa de guia perquè es vagi portant a terme tot el què els alumnes han acordat.

Els alumnes busquen informació per grups o individualment i es posa en comú (contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se…). Les famílies també s’impliquen col·laborant en la recerca d’informació, així com també segueixen el fil de l’evolució del projecte.

A mesura que s’avança en els coneixements,es proposa als alumnes que els vagin relacionant amb els coneixements previs ( què en sabem?) anotats en el mural que s’ha fet a l’inici del projecte on es recull tot el què volen saber, i s’hi fan les correccions corresponents. Això ens permet veure si seguim el fil conductor del projecte.

Paral·lelament es recull tota aquesta informació a través de l’elaboració d’un Lapbook de forma individual.

MIRADA INCLUSIVA

Tenim en compte les diferències individuals de l’alumnat (ritmes de treball, maneres de ser, capacitats, qualitats…) i deixem que tothom pugui experimentar i buscar informació lliurement, fent que siguin ells mateixos que s’autoregulin. Propiciem un respecte per totes les opinions i les valorem totes amb el mateix grau d’importància, com també potenciem una actitud de cooperació i ajuda entre ells.

Procurem que les mesures i suports educatius siguin de caire universal, ja que la metodologia de treball és per projectes i a més, la tipologia d’alumnat que hi ha a la classe té prou eines i recursos per poder-ho portar a terme.

Planifiquem les activitats segons les seves qualitats (alumnes motivats i amb iniciativa, informats i amb recursos o amb estratègies per assolir els objectius).

Implementació

Per iniciar el projecte es decideix anar a la biblioteca a cercar llibres sobre l’univers amb el grup classe. Alguns alumnes en porten de casa i també proposen buscar informació a internet.

A nivell individual, els alumnes han anat recopilant informació a casa sobre l’univers, tant a la xarxa com en llibres. Un cop a l’escola, cada alumne ha compartit la seva informació amb la resta de companys/es.

A nivell col·lectiu, s’ha buscat informació per parelles o per grups. També s’ha consultat Bits, vídeos, webs, … mitjançant ordinadors i tablets.

A partir de les inquietuds personals dels alumnes la mestra ha elaborat un índex tenint en compte les competències que es pretenen treballar. Es consensua amb els nens i nenes i es fan les modificacions convenients.

Tota la informació i els recursos utilitzats tan individual com col·lectivament han servit per contestar tots els aspectes contemplats a l‘índex.

Es procura en tot moment relacionar la nova informació amb els coneixements previs dels alumnes, els quals els tenen anotats en el mural del projecte.

 

A partir de la informació que han trobat els alumnes i el vist-i-plau de la mestra reflexionen sobre la coherència de la informació, els ajuda a extreure conclusions i a plantejar nous interrogants. A continuació es realitzen diferents tipus d’activitats, com ara:

  • Situar els planetes en un mapa celeste.
  • Fer un globus Terraqui que s’obri per representar-hi les capes de la Terra.
  • Fer un gràfic circular del planeta per adonar-se de la quantitat de terra i aigua.
  • Dibuixar sobre cartolina negre la seqüència de fases de la Lluna.
  • Representar les diferents formes de galàxies.
  • Etc.

 

Com a producte final, realitzar un Lapbook individual, que recull tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i tots els continguts tractats.

 

En aquest projecte es treballen les competències de l’àmbit de coneixement del medi, però també altres.

En la competència de l’àmbit lingüístic es fan diverses activitats, com ara el resum, endevinalles, redactar en primera persona, plantejant-se preguntes, fent exposició oral dels conceptes apresos, compartint el projecte amb companys d’altres classes, etc. Aquest treball es fa en llengua catalana, castellana i puntualment anglesa.

En la competència de l’àmbit matemàtic es treballa la mesura, l’orientació espacial, l’estadística i la geometria.

En la competència de l’àmbit artístic es treballa la part plàstica en l’elaboració d’un Lapbook.

En la recerca d’informació es treballa la competència de l’àmbit digital.

L’aprendre a aprendre i l’autonomia i iniciativa personal es treballen quan es porta a terme el treball cooperatiu i en la realització de les diferents activitats.

Bàsicament es treballen aquestes competències i si fos necessari es pot ampliar a altres.

 

PRODUCTE FINAL

El producte final d’aquest projecte és la creació d’un lapbook interactiu, per tal de recopilar la informació i presentar-la de forma atractiva i divertida a la vegada que aprenen conceptes claus de l’univers. El lapbook és una carpeta desplegable de cartolina, que conté imatges, dibuixos, representacions, jocs interactius que recullen de manera visual i organitzada la informació.

Per tal de crear el lapbook primer es van treballar els continguts a l’aula amb diferents metodologies. Cada alumne realitzarà el seu propi lapbook, però de manera conjunta. El producte final tot i que és un model semblant per a tot l’alumnat, cada alumne ha pogut plasmar de forma personal els parts més artístiques del treball. Altres apartats del lapbook s’ha anat decidint conjuntament com es representen, per tal de plasmar tota la informació obtinguda a través de la recerca.  

L’objectiu final del lappbok és que l’alumnat pugui mostrar de manera lúdica amb el lapbook, de manera que puguin compartir els coneixements adquirits amb el grup d’iguals i la família de manera més entretinguda.

La realització del lapbook és un repte real per l’alumnat ja que és la primera vegada que han de realitzar un treball d’aquest tipus. La creació del lapbook és el resultat final del procés de recerca i resolució de preguntes de diferents continguts, que serveixen perquè l’alumnat mostri allò que ha après.

Els continguts apresos es comuniquen no només al seu grup d’iguals jugant a classe amb el lapbook, sinó que també es faran exposicions del producte final a altres cursos. De manera que, els alumnes mostraran a nens i nenes d’altres classes per presentar i jugar amb els seus lapbooks.

El producte final respon a totes les preguntes plantejades a l’inici del projecte, que hi ha visibles en un mural a l’aula. A mesura que va avançant el projecte i es van resolent totes les preguntes, se’n van seleccionant de noves i es reflecteixen en el lapbook.

 

Expliquem la muntanya de sal a les famílies

El producte final que es va pensar inicialment, tal com s’havia fet en una altra ocasió, era que l’alumnat fes de guia a les famílies explicant la muntanya de sal in situ.

Amb l’acord de l’empresa que gestiona les visites a la muntanya de sal, es va fer aquesta activitat en dos grups, en dues sessions diferents. L’alumnat havia d’explicar, de manera individual, un aspecte treballat, que no era el que havia treballat en el seu equip de treball. D’aquesta manera s’obligava  a estar atent a les diverses exposicions que es feien a classe i a preparar-se molt bé la informació.

Anem aprenent entorn de la sal

A partir de la pregunta, pluja d’idees i dubtes inicials, cada grup va elaborar un mural amb les seves investigacions i el va exposar. Després de realitzar un taller a la muntanya de sal, sorgeixen nous reptes i la necessitat d’investigar i comunicar novament les informacions obtingudes, relacionant-les amb les anteriors. Per tal de documentar els nous aprenentatges, es decideix que cada grup elaborarà un tríptic i l’exposarà als companys.

En aquest punt, el professorat intenta incloure aquells objectius i continguts que no s’han treballat en altres projectes. Per tal de no deixar llacunes, l’escola ha seqüenciat els continguts que es pretén assolir a cada nivell. A mesura que es van treballant, es van marcant de manera que es puguin anar incorporant els que falten als projectes successius.

En ser la tutora la mestra de llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi, no es fa una coordinació sistemàtica entre el professorat, només contactes puntuals amb el professorat de reforç que intervé en la implementació del projecte.

Els projectes es van documentant al Drive de l’escola, on hi consta la programació i material annex o fotos que es cregui interessant per ser utilitzat en cursos posteriors. L’alumnat utilitza la llibreta de l’explorador, per anar anotant els seus dubtes, aprenentatges o reflexions.

Un cop acabat el projecte, ens adonem que amb les preguntes inicials l’alumnat estava poc motivat. En els projectes que anem repetint cada any ens caldrà buscar una motivació que engresqui bé l’alumnat. Tot i tenir documentades les activitats de cada projecte, mai no es repetiran exactament d’un curs a l’altre, però ens servirà per tenir una base de recursos important per la realització de diversos projectes.

 

PLANIFICACIÓ PROJECTE

A inici de curs es proposa als alumnes que, per equips, anotin quines preguntes es fan i sobre les quals els agradaria treballar.

S’apunten les propostes i es veu que la que surt més vegades és saber què passa en el Triangle de les Bermudes (proposta que ja havia fet una alumna el curs passat i que no es va poder portar a terme per manca de temps).I es decideix, per consens, començar aquest projecte.

Un cop finalitzat el Triangle de les Bermudes, analitzem la resta de qüestions sorgides i ens adonem que moltes de les preguntes fan referència a l’univers. I es decideix que serà el següent tema d’estudi.

El leit motiv del  projecte és sobre què i qui  forma part de l’univers. Llavors busquem per equips un títol adient, es debat conjuntament i finalment s’escull: “Explorem l’univers”

Per començar el projecte partim dels coneixements previs:

Què en sabem, de l’univers?

Conjuntament amb tot el grup classe, cada alumne/a exposa el que ja sap o creu que sap sobre l’univers. La mestra ho apunta en un word amb el nom de l’alumne/a que ha fet la intervenció . S’amplia i es penja a la classe en un lloc destinat al mural del projecte.

S’observen discrepàncies sobre alguns dels coneixements previs i decidim que quan trobem la informació al respecte ja farem les correccions oportunes.

Què en volem saber? (pluja de preguntes sobre l’univers)

Igual que a l’activitat anterior, conjuntament amb tot el grup classe, cada alumne/a exposa el què vol saber sobre l’univers. La mestra ho apunta amb un word amb el nom de l’alumne/a que ha fet la intervenció i s’exposa en el mural per tal que serveixi de guia del projecte (índex), el qual,  anirem modificant i adaptant a mesura que avancem amb el projecte.

Aquest és el punt de partida, activitat d’avaluació inicial, on la mestra pren nota  del grau d’implicació inicial de l’alumnat.

A partir d’aquí, ens plantegem els objectius i els criteris d’avaluació els quals compartirem amb els alumnes  per fer-los partícips del seu procés d’aprenentatge.

Durant tot el projecte s’estarà pendent, dels mitjans de comunicació, que parlin d’aspectes relacionats amb aquest tema, per tal d’ampliar i contrastar  la informació que es va treballant a l’aula.

*En la següent graella queden  reflectits els diferents apartats de la programació: competències, àmbits, dimensions, continguts, activitats, reptes, metodologia i procés d’implementació del projecte.

https://docs.google.com/document/d/156EKlls8u8NNMZWhnHl6_vSVgcgxNKm6s6x633t9VeI/edit?usp=sharing

L’AVALUACIÓ

Per avaluar el projecte FIRA DE LA TARDOR vam voler fer-ho de dues vessants: la dels alumnes i la dels mestres.

A l’hora d’avaluar els alumnes davant del projecte vam utilitzar dues eines d’avaluació fonamentals:

D’una banda vam utilitzar l’observació directa tant a nivell de grup com a nivell individual mentre es duien a terme les activitats.

D’altra banda vam utilitzar rúbriques d’avaluació. Malgrat el projecte fos comú, vam adoptar les rúbriques a cada cicle depenent dels objectius proposats inicialment. Així doncs, atenent les diferències d’avaluació a cada cicle, tots vam voler emprar l’autoavaluació dels infants, l’autoavaluació de grup i l’avaluació dels docents.

Pel que fa als docents, vam reunir-nos per, entre tots, valorar la nostra tasca, el nostre rol, el disseny de les activitats i la temporalització del projecte.

La valoració global d’aquest va ser molt positiva, ja que creiem que alumnes i docents vam assolir els objectius proposats inicialment alhora que vam gaudir molt duent-lo a terme.

Millorem la difusió i avaluació

Ens podem canviar la sang?” és la pregunta guia del projecte i sorgeix després d’una analítica a un alumne.

Com a producte final hauran d’elaborar una revista científica que es difondrà a la web del centre, a les aules de l’escola i al CAP del municipi. També hauran de fer una exposició oral a diferents grups del centre (Cicle Inicial i Cicle Mitjà).

És un projecte que incorpora els contextos reals  de conèixer quin grup sanguini tenen, el seu carnet de salut, comprendre l’analítica i on l’experta serà la pediatra de la gran majoria d’ells.

Incorpora continguts integrats de diverses àrees i àmbits (digital, lingüístic, d’educació física i aprendre a aprendre) i recollim la programació amb el model 2.0.

A nivell de professorat focalitzem l’atenció en l’apartat de difusió i d’avaluació, tot incorporant diferents instruments que hem estat  treballant en les sessions d’equip impulsor i recollint la programació del projecte amb el model 2.0 per valorar quin ús en fem en els projectes posteriors. Aquest és el nostre segon any a la xarxa i volem potenciar la reflexió global d’escola sobre l’avaluació (com avaluem a l’escola, què mantenim, què afegim, amb l’alumne com a eix, i com instrument nostre de millora i aprenentatge).

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ

A inici de curs vam programar les activitats comunes d’escola i vam establir la setmana de la “Fira de la tardor” fent-la coincidir, com a cloenda, en la festa de la Castanyada.

A nivell d’escola es va dedicar una setmana a desenvolupar el projecte comú però cada cicle tenia la seva organització independent; es van anar implementant les activitats en diferents sessions al llarg de la setmana, combinades a altres activitats pròpies de l’aula.

Es van concretar les franges horàries on es portarien a terme activitats comunes per a tots els alumnes (visionar els vídeos, compra-venta dels productes…) i consensuar els horaris per fer ús del menjador o la cuina, donat que era necessari per l’elaboració de la majoria de productes alimentaris.

Com sabem si ho hem après?

L’avaluació del projecte es va fer a través de diversos instruments:

  • Observació dels equips de treball en la tasca diària.
  • Valoració de les exposicions orals.
  • Observació de la llibreta de l’explorador.
  • Qüestionari individual respecte a la informació dels tríptics elaborats per tots els equips de treball.
  • Qüestionari d’autoavaluació.

Pel que fa al claustre, en anar documentant aquest projecte hem anat reflexionant i compartint informació respecte a la implementació dels diversos projectes a les aules i hem elaborat unes conclusions que esperem ens serviran per continuar treballant en aquest sentit, malgrat la mobilitat del professorat.