Via Mangas verdes llegim que la revista americana “Life” , en els seus números publicats des de 1936 a 1972, es troba disponible a Google books.
Podeu accedir al contingut general de totes les revistes. Segur que recordem fotografies com aquesta, del número del 27 d’agost del 1945:
No ja pel contingut de l’idioma, sinó per la publicitat de diferents èpoques, els articles, el contingut fotogràfic i el període històric corresponent, pot ser un contingut a filtrar per a aplicació escolar.
Pel mateix fet que estem en un procés de canvi continuat als centres, en diferents aspectes, i que la mateixa tecnologia no para de donar voltes de millora, ens detindrem en aquesta entrada en un punt de reflexió sobre el que no existeixen encara directrius concretes més enllà de la llei de protecció de dades ( de la que ja hem parlat aquí ) , ni solucions màgiques, però sobre les que caldrà anar pensant.
El fet que , a poc a poc, que és com ha de ser, els nostres alumnes a l’aula siguin “creadors” a través de diferents manifestacions i nivells educatius, implica que , sigui la tasca que sigui, alguna tipologia de constància seria bo que es pogués “recopilar” a tal efecte.
Pensem en Educació Infantil, on segurament, sigui per què teniu directament contacte al centre , o sigui per què com a pares ens ha tocat viure una de les meravelloses etapes, sabem que una fase educativa sempre passa al juny per tenir “l’àlbum” amb totes les fitxes, dibuixos i treballs que els alumnes han treballat a l’aula durant el curs escolar. Meravelloses tapes i mai prou reconeguda feina de mestres d’infantil en recopilar un “històric”. Segurament alguns i algunes encara tenim el nostre “àlbum” de quan vam cursar l’equivalent curs escolar. Ja ha plogut molt, i fa molt de temps, clar….
Si apliquem el mateix criteri a nivells educatius superiors, tot tenint present que paulativament, d’una manera o una altra, amb un grau d’intensitat o un altre, estem introduint metodologies digitals dins els currículum, al ritme que sigui necessari, també cal pensar en com recopilar “l’àlbum” digital. Com sabeu, a partir d’un concepte que tampoc sabem trobar en la viquipedia en català, s’ha recorregut a un terme “professional” per a denominar al “conjunt de continguts, de qualsevol naturalesa digital creats com a conseqüència de la tasca escolar “. La definició, segurament, tampoc serà la correcta, segur, però en termes molt generals, segur que entenem pel concepte de “portfolio escolar”, en el que , la viquipèdia en la seva versió en castellà defineix com a “portafolio de aula” com a “selección deliberada de los trabajos de un alumno que en cierta forma nos cuenta la historia de sus esfuerzos, su progreso, sus logros y sus ideas. Es un registro del aprendizaje y su reflexión sobre esa tarea.”
A banda de definició i terme, interessant debat que deixarem per a altre moment, convé que anem pensant, i no existeix una solució ni unificada ni única, de com “recopilar” aquelles tasques escolars digitals. Ara per ara, com sabeu, disposem, entre d’altres “contenidors”, i segur que ens deixem molts, de:
Al món professional, en funció de la diferent tipologia de professió associada, majoritàriament de caràcter multimèdia, existeixen diferents solucions adaptades al món professional.
Dins del món educatiu encara ni disposem d’una única solució, ni és senzilla. I tot i que és evident que encara, per suposat, la “coexistència” entre el món analògic i el món digital ha de perdurar molt de temps en les redaccions i els murals ( per posar exemples ) i que la introducció de l’eina i les aplicacions digitals tenen també un calendari en quant a les tasques que es poden fer i que no, cal anar pensant que, amb el temps, és una assignatura “pendent” de solució. Si més no, a més a més de com a docents, també com a progenitors, segur que també haurem pensat i ens agradaria tenir el “portfoli” dels nostres fills , del nivell educatiu corresponent, de la mateixa forma que segurament conservem el nostre “àlbum” de quan vivíem l’edat de la inocència. No és gens senzill el tema, però caldrà seguir pensant com donar solució. Us ho heu plantejat mai ? Teniu solucions al tema al vostre centre ?
La xarxa sense fils que la majoria de centres , no tots, disposeu als centres, instal·lada pel Departament d’Educació, coneguda més popularment, per què té aquest nom, com a una part del “Projecte Heura“, ha facilitat disposar de xarxes sense fils, segures, amb caràcter oficial als centres.
Durant el transcurs de les Jornades Tècniques ja us hem exposat sobradament en què està consistint el seu desplegament.
Una de les dues xarxes sense fils que es poden veure des d’un portàtil per a connectar-se a internet a través de la xarxa del centre té com a nom ” Eduroam”. Per a connectar-se a la xarxa Eduroam és necessari disposar de nom d’usuari i contrasenya.
Fins ara, per a procedir a la demanda d’usuari i contrasenya del servei Eduroam era necessari un procés similar al de la demanda d’alta d’usuari/a de correu electrònic de la Xtec, a través de demanda escrita ,segons model pautat, signat pel director del centre i lliurat per Fax/correu postal a la seu central del departament a Barcelona.
El procés de sol·licitud a la xarxa Eduroam ha canviat per a bé. Només cal entrar al portal dedicat al tema http://www.xtec.cat/eduroam, i fer clic al link que diu “Alta al servei Xtec-Eduroam“.
S’obrirà un formulari electrònic on NOMÉS caldrà entrar el vostre nom d’usuari/a de correu electrònic de la Xtec, així com la contrasenya del correu electrònic i el procés es veurà així completat, quedant així validats i donats/des d’alta al servei SENSE CAP MÉS tipologia de procediment.
Podeu consultar la web del projecte Heura i també us aconsellem que llegiu amb detall les configuracions de xarxa que cal indicar al vostre portàtil ,Mac, ipod o pda per tal que realitzeu la connexió amb èxit, donat que cal modificar alguns paràmetres.
Segurament ja haureu sentit alguna cosa al respecte del projecte 1×1. Des de la portada de la Xtec ens oferten una plana informativa amb diferents enllaços i informacions, tot i que, com ja us hem vingut informant des del mes d’abril, el gruix informatiu més important del projecte el podeu trobar al Wiki del IMAE.(Programa d’Innovació en Metodologies d’Aprenentatge i Ensenyament)
Qui cregui que aquest tema va únicament dirigit a Secundària igual no serà ben bé així, doncs ja hem pogut llegir a la premsa quelcom referent al President Zapatero i al nivell de cinquè de primària. Caldrà esperar esdeveniments futurs, per saber per on poden anar les coses.
Mentre, podem anar veient com evoluciona la experiència als IES que ja estan ficats i funcionant amb el projecte a les comarques dels SSTT a Tarragona, sigui en la modalitat 1×1 o coexistència, per extreure’n conclusions i millorar-la en el que sigui possible. Poc o molt, amb les seves virtuds i defectes, grans o petites, és un camí que ha començat.
Ningú diu que és fàcil, doncs la part possiblement més “visible” , el portàtil, només és una de les peces del complicat engranatge que comporta el projecte, des del punt de vista tècnic com metodològic i pedagògic, que implica la disposició de noves xarxes inhalàmbriques per a alumnes ( educat ), connexions elèctriques dins de l’aula, connexió a una editorial amb continguts digitals, claus personalitzades per a accés de cada alumne, a la xarxa i al portal editorial, formació tècnica al professorat respecte dels elements i de la pròpia navegació i elements docents del portal de la editorial…. i moltes i moltes altres coses que ens deixem i que calia tenir present, a banda de la peça més visible, el portàtil.
És un canvi , sobretot de forma, que cal seguir i millorar, que segur que en els seus començaments patirà amb elements no previstos dels que caldrà prendre nota per a futures millores. Estarem atents al tema.
Us recordem, com ja sabeu, que des del dia 5 al 21 de setembre és el període de matriculació a les activitats del diferents Plans Formació de Zona. Us recordem també, doncs ho sabeu de cada any, que la matriculació als Seminaris TAC, o amb denominació “Seminari de dinamització en Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC)” ( pot variar la denominació del nom del Seminari lleugerament en cada comarca ) l’ha de realitzar la direcció del centre, o persona en qui delegui, a través del PUC, donat que, la matrícula es realitza en representació del centre, no a títol individual.
Per a qualsevol pregunta al respecte podeu consultar amb els companys dels CRP o Serveis Educatius corresponent a la vostra Zona dels SSTT d’Educació a Tarragona.
Recordeu que ja tenim programat el calendari de les 5 sessions dels Seminaris, disponibles a aquest mateix bloc des del mes de juny, a l’enllaç de la esquerra que diu ” Sessions 09/10“. Són aquestes:
Sessió 1 – 19 d’octubre de 2009
Sessió 2 – 23 de novembre de 2009
Sessió 3 – 22 de febrer de 2010
Sessió 4 – 26 d’abril de 2010
Sessió 5 – 24 de maig de 2010
Les seus del Seminari a cada comarca no han variat .
Ja tenim ganes de començar a explicar-vos tot el que tenim preparat per enguany, que poc a poc anirà veient-se reflectit des d’aquest bloc i des d’altres planes web que estem acabant de confeccionar.
Sabem que també ens llegiu i seguiu des d’altres ubicacions de Catalunya fora de les comarques de Tarragona, ( google analytics dixit ), bon senyal. Benvinguts i benvingudes igualment.
Via Cèsar, que comenta un article, o també via Xavier Vidal de Rac-1, us reproduim una reflexió sobre les ADSL que majoritàriament es comercialitzen a Espanya per les operadores que ens ha deixat amb una bona rialla, a banda de ser 100% veritat. Havia de ser precissament avui el dia que calia llegir aquestes dades, avui que l’ADSL està de desè anniversari a Espanya, de mans de Telefònica.
El principi: ” El meu colom és més ràpid que el teu ADSL”
La certificació: Ubiquem en la pota d’un colom missatger un llàpis de memòria USB amb, diguem, 2 Gigues de dades.
A la mateixa hora, comencem el procés d’enviament d’enviament de dades des d’un ordenador ubicat en… diguem Falset… fins a, per dir alguna cosa, Madrid. I deixem anar un colom missatger direcció a la mateixa adreça física de Madrid.
Els coloms missatgers professionals poden recórrer uns 48 quilòmetres per hora. És a dir…. unes 10 hores aproximadament per portar els 2 gigues des de Falset a Madrid.
En 10 hores, amb una ADSL convencional, podreu enviar 2 gigues de dades ?? Senzillament, no, tot i que si voleu fer números, ja veureu com a 320 Kbits ( que no són Kbytes ), que és la velocitat “normal” de pujada d’una adsl a Espanya, no es transmeten 2 gigues.
Doncs no és broma això, ho van fer, de forma similar, a Sudafrica, a Durban, de la mateixa forma que ja s’havia demostrat ( aquest cop ja era la cosa més subjectiva ) que un cargol era més ràpid que una ADSL
Els resultats de la velocitat de dades de pujada a Espanya, amb Telefònica en la seva modalitat standard, són resultats similars que els realitzats a Durban en quant al resultat de l’experiment.
Google books, una altra de les eines pedagògiques que ens agrada tafanejar, ha posat a disposició aquest estiu més d’un milió de llibres en aquest nou format, o un format que és específic per a lectura de llibres amb màquina.
Hem de dedicar un monogràfic a aquest tema, doncs cada vegada surten al mercat millors i més barats aparells independents dedicats a la lectura de llibres. I no només es poden llegir en aquests aparells, els ordinadors també ho permeten.
De moment hem fet una prova senzilla:
1.- Ens registrem o donem d’alta a Google books.
2.- Cerquem el títol d’un llibre ( la majoria dels títols que es poden descarregar estan en anglès )
3.- Cal fixar-se en la part inferior, en quina de les 3 situacions possibles es pot trobar la lectura del llibre:
4.- Cas que trobeu el llibre per a descàrrega en format “pdf” o “epub” ( visualització completa), ho podeu fer a partir del menú de dalt a la dreta:
5.- Necessitareu llavors un lector gratuit de fitxers epub, com pot ser, entre molts d’altres, Azardi:
Seguirem insistint sobre el tema, doncs es seguirà parlant del mateix a mesura que s’implementin més funcionalitats, aparells i llibres disponibles, sempre que els permisos legals ho permetin. Seguirem atents al tema.
El post següent no és propaganda d’una consola de jocs, encara que ho sembli el títol. És el reconeixement a un mestre de Nova York que ha sabut fer bé la seva feina. Gregg Breinberg. Mr. B, mestre de la Public School 22, de nois de 10-12 anys ha sabut adaptar l’ensenyament musical, fugint de les típiques partitures, per tal d’interpretar temes musicals actuals .
A partir d’un bloc i d’un canal a Youtube on es poden veure les seves actuacions el nombre de visites és força gran. I no sona gens malament. No us perdeu la cinta de la guitarra del professor, minut 2:00
Via Discotrax
El 23 d’agost de 1999 veia la llum Blogger, un dels servei de blocs gratuit més popular, i en català. Recordeu que pot ser una alternativa de treball, entre d’altres, al treball de blocs amb alumnat.
