Category Archives: audiovisuals

Nintendo

Sense voler fer propaganda a ningú, que prou se’n fan les cases soles, cal destacar el projecte Nintendo, al que ha reconegut que ha venut 23,35 milions de Nintendo DS, aquest any i han estat un total de 125 milions de màquines venudes.

De les seves màquines Wii van prop de 67 milions de màquines més.

No seria hora d’aprofitar educativament aquests potencials ? Ja hem parlat algun cop del tema.

Brutal

Ja fa algun temps que Erik Qualman havia parlat d’aquests temes en un vídeo en anglès. La seva traducció al castellà encara resulta amb més força que la versió anglesa. La presentació de dades sobre el motor de canvi que està resultant de les tecnologies és incontestable. Apliquem aquestes dades en el camp educatiu i arribarem a la conclusió que alguna tipologia de canvi cal cercar, des de tots els àmbits, clar. De reflexió ja n’hagut de temps per fer-la.

Youtube: 1.000 milions de vídeos al dia

Podem llegir al bloc del propi Youtube que estan contents d’haver superat la quantitat de 1.000 milions de vídeos al dia , que és la quantitat de visionats de vídeo diaris.  Felicitats aChad Hurley i Steve per la seva visió des de fa tres anys per a oferir els tres principis bàsics que han sabut mantenir:

  • La velocidad importa: Los videos deben de cargarse y reproducirse rápido.
  • La cultura del clip llegó para quedarse: Los pequeños clips son vistos de manera voraz y son perfectos para ver una gran variedad de contenido.
  • Las plataformas abiertas aumentan las posibilidades: La creación de contenido no es nuestro negocio; es el tuyo. Quisimos crear un lugar en donde quien sea, claro, teniendo una cámara de video, una computadora y conexión a Internet, pueda compartir su vida, arte y hasta voz con el mundo, y en varios casos, poder hacerse de una vida haciéndolo.

Alguns recordem que fa temps que vam parlar i escriure del tema i vam anunciar que aquest “parell” donarien molt a parlar amb Youtube com a recurs pedagògic a aprofitar dins de l’aula.

Cordinador Tic 2009/10

Aquí teniu un extracte de les funcions (canviants) del Coordinador Tic als Centres Educatius, teniu  les pàgines de la Normativa d’Inici de Curs 2009_10, en lo referent a Nioves tecnologies i Coord Tic, pags 30-32.

Es interessant veure que la figura tan denostada del “coordinador informàtic” continua vigent i adequant una sèrie de paràmetres, es el motor i impulsor de les noves tecnologies (TAC) als centres.

Teniu la normativa sencera aquí

Extracte de les pagines 30-31-32  ( Coord. TIC ) aquí

Vuvox collage

Vuvox Collage és una altra d’aquelles eines que l’hem vista, l’hem tastada i ens ha encantat. Existeixen moltes tipologies, i de fet ja hem parlat també de Prezi o similars. Aquesta porta el mateix camí de popularitat.

Bàsicament, imaginem que a l’aula diem allò de : “farem un mural relatiu a….” Doncs ja no calen tisores, pega, fotocòpies i rotuladors. Podem fer tot el procés en digital, amb la diferència que podem fer una pissarra interactiva de veritat, que va “lliscant” interactivament com si s’estés explicant una història, que permet fer tot tipus de titolació, insertar enllaços, fotos, vídeos….

Molt bo, ens ha encantat. El registre és gratuït i els seus menús són hiper-intuitius, en 5 minuts es fan coses així de senzilles, que es visualitzen, això sí, millor en format panoràmic o pantalla completa:

Free Music Archive

L’utilització de pistes musicals en entorns educatius cada cop s’està tornant més complicat en quant toquem peces que tenen drets d’autor. Els límits legals sobre els que ens estem movent fa difícil indicar quan es poden fer servir i quan no. Possiblement el que ens cal és curar-nos en salut fent ús intensiu de licències Creative Commons, o planes webs especialitzades en música de caràcter lliure en les nostres composicions multimèdia, ara que s’acosta final de curs o, simplement,  quan passem música pels altaveus del centre.

Free Music Archive és una de les moltes webs que podem trobar amb música lliure, dividida en diversitat de gèneres musicals, on cal estar una petita estona en fer la tria, però de segur que trobem alguna composició interessant que ens faci el pes a les nostres necessitats.

Retoc d’imatge

Darrerament ha aparegut un clip de vídeo al The New York Times que ens ha recordat la clàssica pregunta “estudies o treballes” remasterizada sota els auspicis 2.0 en forma de  “fotografies o retoques” ?

El retoc digital , lluny de considerar-se una falsedat, pot adquirir colors de “art” en funció del context on l’identifiquem o el posem en pràctica, com en aquest cas de Adriana Lima:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ara bé. Com hem de fer la lectura pedagògica ? Ja fa temps que vam poder veure un clip també de retoc que ens portava per totes les “fases” d’un procés creatiu, des de la preparació de la fotografia fins la publicació del resultat a una valla publicitària, on es podien veure els “canvis” que es produien:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Tal com revela el primer vídeo al The New York Times, ” El 70 per cent de les noies opinen que les imatges de models a les revistes influeixen en la seva definició d’un cos femení perfecte “. Davant aquesta afirmació, contrastada per aquella altra campanya publicitària de The Body Shop ” Som 3 mil milions de dones al món, i només 8 són supermodels ” es troben els dos extrems ideològics que, d’una manera o d’altra, toca diferents apreciacions del món que ens envolta i de com ens veuen els altres.

Però, cal dir-ho, ni tot és bó ni tot és dolent, el que cal és informació, donar eines a qui jutjarà futurament què és el millor.

El número de novembre de 2008 de la revista Vogue jugava també amb el tema, i de mans d’autèntics especialistes en imatge, de tota mena,  convertia una mateixa model en una noia de 10 anys, 20 anys, 30 anys… o en una de 60:

Passar pel coneixement de les eines per a, posteriorment, embarcar-nos en la moralitat o legitimitat de determinats retocs d’imatge pot ser un camí. N’existeixen, de fet, molts, però si que hi ha una cosa certa:  la presència de dotzenes de revistes infantils i juvenils al quiosc que setmanalment donen per sabudes aquestes consideracions. I de planes web. I de campanyes de tota mena. I possiblement també revistes no tan infantils que ens van fer veure felicitacions de nadal com aquesta

 

En tot cas, deixem les qüestions de les finalitats, lícites o no, per a argumentacions subjectives que vindran amb els anys i amb la capacitat crítica, i en les que tampoc caldrà entrar massa. Una bona dosi informativa pot ser el millor mètode educatiu. Mentre, alguns dediquen el temps en l’extrem oposat , donant realisme extrem a la fotografia, immortalitzant-lo en milèsimes de segon a alta velocitat:

( fotografia d’ Alan Sailer )