Category Archives: opinió

Porta-folis

Pel mateix fet que estem en un procés de canvi continuat als centres, en diferents aspectes, i que la mateixa tecnologia no para de donar voltes de millora, ens detindrem en aquesta entrada en un punt de reflexió sobre el que no existeixen encara directrius concretes més enllà de la llei de protecció de dades ( de la que ja hem parlat aquí ) , ni solucions màgiques, però sobre les que caldrà anar pensant.

El fet que , a poc a poc, que és com ha de ser, els nostres alumnes a l’aula siguin “creadors” a través de diferents manifestacions i nivells educatius, implica que , sigui la tasca que sigui, alguna tipologia de constància seria bo que es pogués “recopilar” a tal efecte.

Pensem en Educació Infantil, on segurament, sigui per què teniu directament contacte al centre , o sigui per què com a pares ens ha tocat viure una de les meravelloses etapes, sabem que una fase educativa sempre passa al juny per tenir “l’àlbum” amb totes les fitxes, dibuixos i treballs que els alumnes han treballat a l’aula durant el curs escolar. Meravelloses tapes i mai prou reconeguda feina de mestres d’infantil en recopilar un “històric”. Segurament alguns i algunes encara tenim el nostre “àlbum” de quan vam cursar l’equivalent curs escolar. Ja ha plogut molt, i fa molt de temps, clar….

Si apliquem el mateix criteri a nivells educatius superiors, tot tenint present que paulativament, d’una manera o una altra, amb un grau d’intensitat o un altre, estem introduint metodologies digitals dins els currículum, al ritme que sigui necessari, també cal pensar en com recopilar “l’àlbum” digital.  Com sabeu, a partir d’un concepte que tampoc sabem trobar en la viquipedia en català, s’ha recorregut a un terme “professional” per a denominar al “conjunt de continguts, de qualsevol naturalesa digital creats com a conseqüència de la tasca escolar “. La definició, segurament, tampoc serà la correcta, segur, però en termes molt generals, segur que entenem pel concepte de “portfolio escolar”, en el que , la viquipèdia en la seva versió en castellà defineix com a “portafolio de aula” com a “selección deliberada de los trabajos de un alumno que en cierta forma nos cuenta la historia de sus esfuerzos, su progreso, sus logros y sus ideas. Es un registro del aprendizaje y su reflexión sobre esa tarea.”

A banda de definició i terme, interessant debat que deixarem per a altre moment, convé que anem pensant, i no existeix una solució ni unificada ni única, de com “recopilar” aquelles tasques escolars digitals. Ara per ara, com sabeu, disposem, entre d’altres “contenidors”, i segur que ens deixem molts, de:

  • Les unitats compartides dels servidors de centre
  • El propi llàpis de memòria que es puguin portar els alumnes
  • Aplicacions de xarxa com poden ser Google docs, més orientades a cicles superiors; eines externes al Departament.
  • Aplicacions “2.0” del propi Departament, com moodle de centre
  • Discs durs en xarxa del catàleg ( aviat en detallarem més coses aquí al bloc stactgn )

Al món professional, en funció de la diferent tipologia de professió associada, majoritàriament de caràcter multimèdia, existeixen diferents solucions adaptades al món professional.

Dins del món educatiu encara ni disposem d’una única solució, ni és senzilla. I tot i que és evident que encara, per suposat, la “coexistència” entre el món analògic i el món digital ha de perdurar molt de temps en les redaccions  i els murals ( per posar exemples ) i que la introducció de l’eina i les aplicacions digitals tenen també un calendari en quant a les tasques que es poden fer i que no, cal anar pensant que, amb el temps, és una assignatura “pendent” de solució.  Si més no, a més a més de com a docents, també com a progenitors, segur que també haurem pensat i ens agradaria tenir el “portfoli” dels nostres fills , del nivell educatiu corresponent,  de la mateixa forma que segurament conservem el nostre “àlbum” de quan vivíem l’edat de la inocència.  No és gens senzill el tema, però caldrà seguir pensant com donar solució. Us ho heu plantejat mai ? Teniu solucions al tema al vostre centre ?

Ho haveu vist (II) ?

“La finalitat del copyright dels enregistraments musicals cal ser extés de 50 a 70 años“.  Això diu la nova legislació adoptada la setmana passada pel Parlament Europeu. Aprovada amb 377 vots a favor, 178 en contra i 37 abstencions. Els membres del Parlament europeu van votar aquest increment per assegurar que els creadors puguin continuar rebent royalties fins 70 anys des de la primera publicació de les seves obres ”

Via Barrapunto

Retoc d’imatge

Darrerament ha aparegut un clip de vídeo al The New York Times que ens ha recordat la clàssica pregunta “estudies o treballes” remasterizada sota els auspicis 2.0 en forma de  “fotografies o retoques” ?

El retoc digital , lluny de considerar-se una falsedat, pot adquirir colors de “art” en funció del context on l’identifiquem o el posem en pràctica, com en aquest cas de Adriana Lima:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Ara bé. Com hem de fer la lectura pedagògica ? Ja fa temps que vam poder veure un clip també de retoc que ens portava per totes les “fases” d’un procés creatiu, des de la preparació de la fotografia fins la publicació del resultat a una valla publicitària, on es podien veure els “canvis” que es produien:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Tal com revela el primer vídeo al The New York Times, ” El 70 per cent de les noies opinen que les imatges de models a les revistes influeixen en la seva definició d’un cos femení perfecte “. Davant aquesta afirmació, contrastada per aquella altra campanya publicitària de The Body Shop ” Som 3 mil milions de dones al món, i només 8 són supermodels ” es troben els dos extrems ideològics que, d’una manera o d’altra, toca diferents apreciacions del món que ens envolta i de com ens veuen els altres.

Però, cal dir-ho, ni tot és bó ni tot és dolent, el que cal és informació, donar eines a qui jutjarà futurament què és el millor.

El número de novembre de 2008 de la revista Vogue jugava també amb el tema, i de mans d’autèntics especialistes en imatge, de tota mena,  convertia una mateixa model en una noia de 10 anys, 20 anys, 30 anys… o en una de 60:

Passar pel coneixement de les eines per a, posteriorment, embarcar-nos en la moralitat o legitimitat de determinats retocs d’imatge pot ser un camí. N’existeixen, de fet, molts, però si que hi ha una cosa certa:  la presència de dotzenes de revistes infantils i juvenils al quiosc que setmanalment donen per sabudes aquestes consideracions. I de planes web. I de campanyes de tota mena. I possiblement també revistes no tan infantils que ens van fer veure felicitacions de nadal com aquesta

 

En tot cas, deixem les qüestions de les finalitats, lícites o no, per a argumentacions subjectives que vindran amb els anys i amb la capacitat crítica, i en les que tampoc caldrà entrar massa. Una bona dosi informativa pot ser el millor mètode educatiu. Mentre, alguns dediquen el temps en l’extrem oposat , donant realisme extrem a la fotografia, immortalitzant-lo en milèsimes de segon a alta velocitat:

( fotografia d’ Alan Sailer )

Apologia del canvi

Parlar de canvis, no només en el terreny educatiu, comporta haver de prendre decissions i tenir-ne clares les conseqüències. En el terreny del disseny recentment alguns portals han decidit jugar les cartes de forma innovadora, però certs maquillatges poden resultar difícils de pair.

Des de Tecnorantes, un web dedicat al disseny i les seves evolucions podem llegir comentaris al respecte, del que caldria prendre bona nota:

“Todo el mundo que anda involucrado en algún proyecto, mas o menos exitoso, se plantea en un momento u otro el rediseño del mismo.Los motivos pueden ser variados : añadir nuevas funcionalidades, adaptarse a los nuevos tiempos, imitar a la competencia, cansancio etc…En la mayoría de estos casos, vistos los recientes acontecimientos en los que luego entraremos, se suele tener poco en cuenta la opinión del usuario. Y luego pues pasa lo que pasa.

….

Al final de todo esto, creo que hay algo que empiezo a tener claro y es que quizás sea mas lógico y menos traumático ir haciendo cambios poco a poco ……y según los resultados volver atrás o mantener los cambios, que hacer un cambio radical en estética y estructura, que siempre acaba creando malestar en los usuarios.”

Són paraules amb seny.

Fotografia de Andrea Massari

Preneu la paraula

windows.jpg

Durant aquest curs escolar 2007-2008 hem dut a terme aquest Seminari TAC. Tal i com estan les informacions a data d’avui, el proper curs escolar 2008-2009 volem seguir el camí començat, en termes de similar correspondència  al que hem fet enguany.

Considerem força important la vostra participació a nivell de proposta de temes, què creieu que seria necessari desenvolupar a les sessions, què falta i què creieu que podem aportar a la vostra tasca docent des d’aquest Seminari. Tot allò que estigui a les nostres mans és important que ens ho feu arribar. Podeu fer les vostres aportacions als comentaris d’aquesta mateixa entrada, de forma anònima o registrant-vos. Us donem les gràcies per la vostra col·laboració i us animem a que així ho feu.

L’equip de Suport Tac dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona

El fòrum

Citem la Viquipèdia i llegim:

” El fòrum o for ( del llatí forum ) era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l’àgora grega…. Com que el fòrum era el principal lloc de reunió de la ciutat romana, la paraula ha passat a designar actualment la reunió pública per discutir afers d’interès social o cultural en què els assistents intervenen en la discussió, i també el lloc on es donen aquestes trobades. ”

A l’esquerra, dalt, teniu l’enllaç per accedir al fòrum de STAC-TGN, el fòrum dels Seminaris Tac de la demarcació de Tarragona, on poden esdevenir totes aquelles coses que us proposeu, i on l’escriure és prou àgil.