Category Archives: Curiositats

Llei de protecció de dades

Com ja sabeu, el tema de la protecció de dades és prou seriós per a prendre consciència del tema i actuar en conseqüència.

De fet, el que no podem fer mai tampoc és convertir les pors en obsesions. O deixar de fer coses, ben fetes i legalment fetes.

Saber amb exactitud què coses es poden fer i quines solucions podem adoptar des de l’escola és el gran recurs pràctic.

Com a exemple, només com a exemple, Orwell disfrutaria sabent de la existència del SITEL, un “petit” ordinador capaç d’enregistrar, sempre amb permís del jutge corresponent, qualsevol conversa de qualsevol aparell de telefonia mòvil o fixa, de qualsevol ciutadà d’Espanya. O també, tècnicament, enregistrar a la vegada tot .  Bé, a banda, també, d’acompanyament, la posició GPS del mòbil en qüestió, la conversa en digital, els corresponents SMS… i millor no seguir. I si cal enregistrar a la vegada fins a 25 milions de converses telefòniques, tampoc cap problema, sempre que un jutge ho autoritzi.I funciona des del 2004….

Totes les precaucions amb la llei de dades , sí. Obsesions… ja veiem que no en podem tenir cap.

Fins i tot…

Fins i tot Benet XVI, amb tot el que es vulgui considerar pel mig, ha demanat:

“… a los sacerdotes a utilizar más las comunicaciones modernas como Internet, escribió en un mensaje hecho público hoy con motivo del 44 Día Mundial Católico de los Medios de Comunicación Social que se celebra este domingo.”

“El uso de Internet debe ser parte de la formación de los sacerdotes, añadió. Además, Benedicto apeló a los sacerdotes: “Queridos sacerdotes, les invito de nuevo a utilizar con sabiduría las extraordinarias posibilidades que ofrecen las comunicaciones modernas.”

Sí, d’acord, és una notícia que cal valorar, però si més no és curiosa. Per fi l’esglèsia ha descobert internet.

Imatge curiosa

No és tema ara de fer història, però els/les que teniu més memòria històrica, recordareu les trajectòries dels fundadors de dues grans empreses informàtiques. I que , fa molts anys, només havia de ser una que es va “escindir”. Quan encara havia treball en el mateix equip, allà pel 1991, el mes d’agost es publicava aquesta foto:

Ja ha plogut, i si haguessin imaginat 19 anys després com estarien les seves llibretes d’estalvis…

Ah, per cert , si coneixeu els de la foto, només cal cercar el nom de l’un i de l’altre a la wikipèdia.

Via Applesfera

Tot és formatiu

A principis del mes d’octubre vam poder assistir, per simple coincidència, al rodatge d’alguna de les escenes del que vindrà a ser la propera película que protagonitza Belén Rueda, “Los ojos de Julia“, un thriller dirigit per Guillem Morales i produit per Guillermo del Toro.

Dues coses ens van cridar molt l’atenció poderosament, del que sempre cal extreure bones lliçons. L’enregistrament va durar tres dies , només eren escenes seleccionades que anirien bé a la productora pels escenaris triats. Va portar-se a terme dins del Complex Educatiu de Tarragona. L’alumnat , en creuar-se amb els platós improvisats, que s’extenien en gran amplitud per dalt i pels túnels de servei subterranis del mateix, van mostrar gran respecte per la feina que es portava a terme.

D’altra banda, ens va cridar prou l’atenció com han canviat els temps de rodatge. De pesades grues amb enormes càmeres hem saltat al món lleuger de l’alta definició, on ja no calen ni trespeus per estabilitzar les escenes ( i fan estalviar costos de producció, off curse ). I com de bé es treballa amb els ordinadors i els efectes especials, sobretot quan una escena de llamps, trons i tempesta es roda a les 12 del migdia a ple sol canicular i amb la simple participació de gotes de pluja artificial proporcionades per un camió cisterna. El cinema sempre és formatiu, a qualsevol edat.  Si Hitchcock ho veiés per un forat…

Sentim curiositat per veure el resultat final, sobretot per què ens imaginem quina tipologia d’escenes s’hauran rodat als túnels del Complex Educatiu de Tarragona.

Un ordinador individual

iUnika Guy’: el mini PC con vocación ecológica y libre que costará 130 euros

Amb aquest titular s’ha llançat aquesta setmana un ordinador que pot omplir l’espai digital que s’ha creat arrel de les declaracions del president de govern al respecte de:” un ordinador per nen”

Un bio-ordinador, amb sistema operatiu GNU/Linux i mes de 5000 programes/Bateria  solar/connectivitat GSM, etc…

Aqui teniu la informació de la presentació (13/05/09)d’aquest, que será una de les apostes comercials a les necessitats de cobrir un espai  de cara al curs vinent, pensant en com dotar a cada alumne d’un ordinador.

*Insistim es una primera aposta comercial, per paliar aquesta fractura digital.

http://www.20minutos.es/noticia/467054/0/pc/carga/solar/

http://www.20minutos.es/noticia/468512/0/iunika/portatil/ecologico/

Jugar o ensenyar ?

A això dels videojocs poc interés, o cap, en general, se li ha dedicat mai en forma didàctica ni curricular. Darrerament , com sabreu els més “jugadors” o els que us ha tocat a casa compartir afició amb els vostres fills, ha sortit al mercat una nova consola de la casa Nintendo, la DSi, que en la seva primera setmana de vendes als Estats Units ha sabut fer desaparèixer dels prestatges 435.000 unitats. Sí, pràcticament mig milió d’unitats. Poca broma.

Els que toquem de tot una mica vam veure anunciat un títol que, per la seva descripció, ens va fer patxoca. Poc després hem descobert que ha estat número u de vendes a l’abril. I com que no sabem tenir quiets els dits, vam decidir provar el producte anunciat. Es tracta , amb la excusa de la intriga d’un crim i de les estranyes circumstàncies que l’envolten en la vila de St. Mystere, el recorregut del Professor Layton i el seu ajudant pels carrers de la vila.

Constantment se li aniran presentant diferents embolics i situacions a resoldre,amb caràcter lúdic, durant un total de 130 “trencaclosques”. I cada cop un “enganxa” més. Molts d’ells són tradicionals proves de lògica, amb problemes matemàtics ( on la calculadora no serveix de res ), trencaclosques amb peces, endevinalles geomètriques, enigmes de pensar amb lògica o proves on al final cal fer prova-encert amb el resultat.

No us diem res més, per què tampoc ens promociona aquesta casa, però si confirmar el que us imagineu, ens ha sorprés aquest excel·lent títol, ja qualificat en tots els blocs dels “més jugadors” amb excel·lents resultats,  fora de tot al que estavem acostumats en aquesta plataforma, el tercer joc de la saga , del que només s’han publicat els dos primers al Japó. Ah, per als que el tingueu i no us en sortiu, a la xarxa també teniu les solucions . Llàstima que es necessita de la màquina per poder gaudir del joc a les aules , per què és d’allò més aconsellable.

Us deixem amb un altre trencaclosques, més … complicat:

“Cuéntame”

No, no parlarem d’Immanol Arias ni de Ana Duato. Alguns vam créixer de més joves que els que ara han descobert el cub de Rubick, però encara mantenim l’encant del primer dia per a saber resoldre’l i sabem que la seva incorporació matemàtica a l’aula pot ser motivadora.

Una mica de la seva història i apassionament:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

I un mètode infalible ( l’hem tastat ), via Microsiervos sota Creative Commons per a la seva resolució.

Errare humanun est

I si no que els hi expliquin als que controlen les càmeres del temps de TV3. Alguna cosa veureu aquí que al menys avui no acaba de funcionar bé.

L’Ebre per Tortosa va una mica ample, la platja de l’Estartit una mica nevada , la Molina inundada…. Bé, només una curiositat, doncs a alguns ens agraden aquestes càmeres on-line de servei, que acompleixen bones finalitats.