DIARI DE CURS

El dimarts dia 14 de febrero vam celebrar Sant Valentí a l’ escola . A la clase d’ anglès hem fet aquestes targes que hem penjat a l’ arbre .

Dividir per 1 xifra A           Dividir per 1 xifra B          Dividir per 1 xifra C

Dividir per 1 xifra D          Dividir per 1 xifra E           Dividir per 1 xifra F

Dividir per 2 xifres            Dividir per 2 xifres            Dividir per 2 xifres

Aquesta setmana hem treballat aquest conte. L’ hem llegit i tot seguit cada alumne n’ ha fet un dibuix .

És una història per entendre com funciona l’angoixa i aprendre a gestionar-la. La Carla coneix a en Persidecàs, el seu primer isí, que li fa una visita i l’acompanya durant tot un dia. En Persidecàs posa pegues a tot i sempre pensa en el pitjor, això fa que la nena passi moments més o menys angoixants. Al vespre, parlant-ne amb els pares, descobreix que, qui més qui menys, es passeja de tant en tant amb algun isí i també aprèn diferents estratègies per afrontar-ho.

Competències: Consciència i Regulació emocionals i Habilitats per a la vida i el benestar.

Hola,sóc la Guineu,em dic Stevenson i tinc 29 anys.Visc en un bosc on els animals són molt pacífics.Tinc el pèl taronja,els ulls blaus,sóc molt ràpid i m’agrada llegir.Un dia com qualsevol altre em vaig llevar i vaig anar a buscar alguna cosa per a menjar.
A prop d’on era vaig veure un raïm que feia bona “pinta”.M’hi vaig apropar per agafar-lo.Aleshores vaig començar a saltar ,saltar,saltar…però no hi havia manera.No el podia agafar!Vaig estar tota una hora saltant,però res…
Llavors vaig anar a casa a buscar uns quants llibres. I us preguntareu per a què volia els llibres ?Bona pregunta.
Quan vaig tornar on hi havia el raim , vaig fer una torre amb els llibres.
Vaig pujar a la torre i….aquesta va caure . Vaig caure al terra.Vaig probar-ho tot:fer un salt molt alt,tirar pedres al raïm per a que caigués…Impossible!
Finalment vaig veure que aquell raïm era verd i vaig marxar a buscar alguna altra cosa per esmorzar.

Pau

M’agradaria que el pati de l’escola sigués molt més gran del que és ara. M’agradaria que hi hagués una zona per córrer i saltar. Un tobogan vora el sorral semblant un vaixell pirata. M’agradaria que hi hagués una zona exterior de classe per poder veure el que passa a fora estant a classe. Un balancí semblant a un avió i els seients , els seients dels passatgers i el primer seient , el del conductor.
Les poteries m’agradaría que fóssin grans per a poder-les utilitzar per a moltes coses. M’agradaria que hi hagués un pont que travessés el camp de futbol perquè no rebem cops de la pilota com passa sovint. M’agradaria que hi hagués uns bancs llargs i uns de més baixos per als més petits. Una zona de catifes per saltar per als més petits.

Joel

El dilluns vam celebrar el dia de la PAU cantant la cançó , ¡¡ Que canten los niños!!!

Sóc el Mariano ,el més gran dels dos meus germans.Tinc deu anys. Vivia amb el pare i la mare.Porto uns pantalons vermells la camisa la tinc de color blau. Ara visc amb els meus dos germans.El mitjà es diu Martí i el petit es diu Pep.
Un dia vam decidir que ens separaríem i que ens hauríem de fer una casa nova.El petit el Pep se la va fer de palla, el mitjà de fusta. Van fer-la molt de pressa per anar a jugar.Vaig sentir a dir que venia un llop, venia a passar les vacances perquè en aquest bosc s’està més fresc.
Jo continuava fent la meva casa i els meus germans estaven jugant.Al cap d’una estona vaig sentir un soroll , era el llop que bufava la casa del germà petit.Vaig veure tot de palla pel cel i molt soroll i crits d’un porquet i d’un llop.Una estona més tard vaig sentir que trucaven a una porta , que obrien i tancaven. Vaig sentir un munt de vent i sorolls de fusta per terra .Aleshores vaig veure que els meus germans trucaven a la porta vaig obri la porta.Vaig veure que el llop intentava entrar però no va poder entrar perquè havia tancat la porta. Va pujar dalt de la xemeneia i quan ja estava a punt de tocar el terra es va cremar el cul amb el foc que vam fer . El llop va marxar d’ aquell bosc .

Nayara

Hola !, sóc el llop dels 3 porquets,tinc 20 anys.Tic el pèl molt llarg de color ros . Porto una corbata vermella perquè sóc un gran presumit .Em dic Jaume i visc en un cau – no us explicaré on es troba – al bosc Les Penes vora d’una masia on tenen molts porcs . A mi m’agraden molt els porquets.
Aquest matí m’he aixecat i he vist 3 porquets:El més petit s’estava construint una casa de palla,el mitjà una de troncs i el gran construint una casa de totxos.
M’hauré d’espavilar i començar-me’ls a menjar o sinó els trobaré dins de casa.Sembla que el petit ja ha acabat.Potser que em doni pressa perquè o sinó…Aniré a veure que fa el segon.Sembla que també ha acabat !!!
Me’n vaig per feina a casa del porquet petit.
Al cap d’ una estona…….
Li vaig dir que em deixés entrar o bufaria i ell em va dir que no em deixaria entrar.Vaig bufar i vaig destrossar la casa de palla.Després el porquet va anar a casa del porquet mitjà.Per un pèl no l’ agafo!!!!
vaig anar cap a la casa de fusta i els vaig dir que si no em deixaven entrar,bufaria fins destrossar la casa i així ho vaig fer.Ell em va dir que no em deixaria entrar i vaig bufar,vaig bufar més fort perquè la casa era de troncs. Em va costar però finalment la casa va començar a caure .Els dos porquets van anar a casa dels porquet gran.Jo vaig anar a perseguir-los fins a la casa de totxos,em sembla que era del porquet gran.
Els vaig dir que si no em deixaven entrar bufaria i la faria caure igual que les altres.Els porquets em van dir que no, que si era tant valent que ho intentés . Jo em vaig enfadar molt. Aleshores vaig bufar moltes vegades , però no podia destrossar-la.Vaig tenir una idea.Em vaig colar per la xemeneia i quan estava a punt de tocar el terra em vaig cremar el cul . Vaig sortir disparat per la xemeneia amunt .
No vaig tornar mai més.

AINOA

Sóc la Padrina de la Caputxeta,em dic Isabel i tinc 71 anys.Visc en una caseta al bosc,tinc el cabell blanc.El meu home es diu Jou i és paleta.
Ahir em vaig llevar i vaig esmorzar.Després em vaig ficar al llit i vaig mirar una pel·lícula de Star Wars:L’Imperi contrataca.Quan la vaig acabar de veure va entrar un llop per la porta i em va menjar!Verge santa!Aquell estòmac era molt fosc i olorava a herba del bosc.Quina mala olor!Van passar unes hores i un caçador em va salvar.Visca!
El dolent és que el llop es va menjar totes les meves pel·lícules de Star Wars.
Va ser un dia de molta por!…Ah!aquesta és una possibilitat…però uf!De moment no ha entrat ningú,estava somiant.L’únic és que estic dins d’un armari.Per què?Llavors vaig obrir la pota i vaig veure al llop al terra,el caçador i la meva neta.
Els hi vaig preguntar què havia passat.Ells hem van explicar que el llop em va tancar a l’armari i es va fer passar per mi,més o menys com al conte,però una mica millor.Aquella nit vam fer una festa per haver-nos salvat d’aquell terrorífic llop!

Pau

Hi havia una vegada un cocodril llarg, verd i molt dur que vivia a un riu molt gran i habitat per tota mena d’ animals.
Un dia va sortir fora de l’aigua per prendre el sol i a l’instant va agafar-lo una anaconda llarga,forta i jove.El cocodril li va suplicar que el deixés perquè tenia la pell molt dura i després li faria mal la panxa.
L’anaconda se’n va anar dient que potser tenia raó i el cocodril era massa dur.
Unes hores després el cocodril va trobar l’ anaconda atrapada en un forat i li va demanar ajuda.El cocodril amb la seva cua va agafar l’anaconda i la va treure.Una vegada a dalt l’anaconda va dir-li que serien amics i que no se l’intentaria menjar mai mes.
“Es millor ajudar-se i ser amics que no enemics”

Guifré .

Títol : És llaminera la Nata ?
Autor : Maria Enrich
Editorial : Ala Delta

A partir de 8 anys

Cinc cèntims :
És la historia d ‘ una colla d ‘ amics que no sempre coincideixen en la manera de veure i de fer les coses . Fins i tos alguns arriben tard a classe com en Roc, que va molt a la seva . La bona relació de la colla perilla quan apareix la mentida i l’ egoïsme .

Títol: Sant Jordi mata l’ aranya .
Autor : Joaquim Carbó .
Editorial : Ala Delta

A partir de 8 anys

Cinc cèntims : La Lídia i el Miquel són dos amics que busquen l’ esperit de les llegendes .Tots dos saben  diferents versions de la llegenda de Sant Jordi , que representa la lluita i triomf del Bé sobre el Mal. Un dia els dos companys pensen que el cavaller  els ajudarà ha sortir d’ un bon problema .

Ahir dilluns l’ Adrià  Trepat ha fet 7 anyets i avui, dimarts la seva germaneta s’ ha incorporat a la guardería de l’ escola .