DIARI DE CURS

1-De Barcelona venen 3 autocars cap als Circ les freixes. 2 venen plens amb 47 persones cada un i un altre porta 19 persones menys.
Quantes persones hi van amb total?

2-Hi ha 6 pallassos: 3 cobren 1.119 al mes, 2 cobren 1.001 i un altre cobra 777 euros. Quina és la mitjana del sou que cobren?

3-Durant 10 dies hem mirat el temps al circ: 4 dies va fer sol, 3 dies va estar enuvolats, 2 va ploure i un va fer boira.Quina es la moda? Els dies de pluja hi han anat 3 autocars, els dies de boira un, els dies enuvolats 5 i els dies de sol 8. Quina es la mediana?

4-Amb tot el circ hi han 32 treballadors. 1/4 son pallassos, 1/2 son equilibristes i la resta s’encarreguen del vestuari. Quantes persones s’encarreguen del vestuari?

Ahir , dia 6 de juny, els alumnes de la Zer El Romaní, vam anar d’ excursió al circ que hi ha prop de Copons, el circ Les Freixes . Quan vam arribar ja plovia i no va parar fins que vam acabar de fer les activitats, a la una del migdia .
Així docs, vam haver de fer les activitats dins de la carpa . Primer vam veure l’ actuació d’ un pallasso, acròbata i equilibrista i després vam fer una taller de circ.
Després de dinar vam marxar cap a les respectives escoles .

Aquí podeu veure unes imatges…

Vet aquí una vegada a Animalasia, la ciutat dels animals hi vivia una oreneta molt petita. Anava a l’ escola, tenia les potes blanques i les plomes negres. Era molt alegre i astuta .Vivia en una casa al centre de la ciutat amb els seus pares i el seu germà . la casa era gran , molt bonica i còmoda.
El seu somni era convertir-se en pilot d’ avió .
El seu millor amic era un escarabat, que anava amb ella a l’escola.
Un dia a l’escola, l’escarabat va dir a l’oreneta:
-Jo vull ser copilot!
-Quina sort perquè jo vull ser pilot.-Va dir l’oreneta.
-Podríam pilotar un avió entre els dos?-Va suggerir l’escarabat.
L’escarabat era molt atrevit, tenia les potes curtes i era de color marró, tenia una closca negra molt dura. L’oreneta estava molt emocionada, així que li va dir:
-Noi, ens queden 3 anys per acabar l’escola i podrem fer-nos pilots d’avió!
L’escarabat hi va estar d’acord.
Al cap de tres anys, el pare de l’oreneta li va preguntar:
-Aviat hauràs d’anar a la universitat, que voldràs estudiar?
-Vull estudiar per a convertir-me en pilot d’avió!-Va dir l’oreneta.
– I el meu amic escarabat vol ser copilot .-Va afegir.
-Molt bé estic orgullós de que t’hagis decidit.-Li va dir el seu pare.
Es van preparar per anar a l’aeroport:
-Preparat?-Va dir l’oreneta.
-Més que mai .-Va respondre l’escarabat.
Van marxar amb amb l’autocar cap a l’aeroport. Van aprovar l’examen escrit i els van deixapracticar amb un avió. L’oreneta va engegar l’avió i es van enlairar. El profesor no els va dir el temps que faria. El profesor va intentar comunicar amb l’oreneta i l’escarabat, però la tempesta els havia atrapat:
-Quin vent, em costa una mica pilotar l’avió .-Va dir l’oreneta.
-No deu ser gran cosa.- Va dir sense preocupacions l’escarabat.
Va començar a ploure molt molt fort i l’oreneta estava pendent de controlar l’avió. Hi havia una muntanya al davant , però amb una difícil maniobra, entre els dos van girar el volant i van evitar la muntanya. Hi havia aeroport a prop d’allà , i van anare a allà. Accavaben de salvar les vicdes de 100 animals que anaven a l’avió. Van viure feliços per sempre més.

Com ho fem ? Vet aquí les instruccions :
EINES I PLANTES:
-Aixada
-Plantador
-Aixadeta
-Galleda
-Rasclet
-Planta de tomàquets

PROCEDIMENT:
1-Traiem les males herbes i estenem la lona amb forats.
2-Fem talls a la lona a una distancia d’ uns 40 cm amb les tisores .
4-Amb el plantador fem els forats a la terra.
3-Posem les plantes de tomaqueres als forats i premem els costats de la planta perquè es subjectin millor.
4-Després, reguem les plantes.

El divendres vam plantar tomàquets de penjar . Les tomàquets de penjar són petites, però una d’ elles és capaç de sucar un parell de llesques de pa .
Teniem ja parat la lona per evitar que surtin herbes . Vam fer uns forats a la lona al lloc on havíem de posar la tomaquera i vam començar a plantar .
El Guifré era l’ encarregat de fer els forats i tots els altres alumnes van plantar les seves tomaqueres.
Fins i tot els alumnes de la classe dels petits vam venir i , també ells, van plantar la seva tomaquera . Finalment les vam regar.
Ara, a esperar que faci bon temps i facin força tomàquets .

Hem dic Martina. Tinc 10 anys. Tinc el cabell ros, els ulls verds i la cara rodona. El meu pare, la meva mare i jo som plebeus .
Visc al segon pis d’ una ínsula – bloc de pisos a les ciutats de l’ Imperi Romà-que hi ha al costat de les termes, a Tarraco. El meu pare és forner i la meva mare l’ajuda.
Cada matí em desperto, esmorzo amb el meu pare i la meva mare. Mengem pa amb oli i formatge i el pare beu vi. Després d’esmorzar tots anem al taller del pare. Quan arribem ajudem al pare a fer pa.
Mentre que el pa es fa la meva mare neteja l’obrador i jo l’ajudo. Quan el pa ja està fet hem dona el pa que he d’anar a repartir a les cases dels rics. Quan reparteixo el pa passo per sota l’aqüeducte, que es una mena de pont per on passa aigua que arriba a la ciutat.
Després vaig cap a l’obrador a buscar el pare i la mare que estan acabant de fer el pa. Quan arribo la mare, el pare i jo anem cap a casa , a dinar. Quan arriba la mare prepara el dinar. Jo paro la taula i dinem:sopa i carn.
Després tornem cap al forn. Encara ens ha quedat pa . El pare m’envia a repartir pa pel barri : a cal ferrer, cal carnisser, a una ínsula propera a la nostra casa…
Quan anava a cal carnisser vaig relliscar i em va caure el pa. Vaig plegar el pa i continuo em meu camí.
Quan ja tornava cap al forn em vaig trobar amb una amiga i vam estar parlant. Al tornar al forn ja era de nit. El meu pare, la meva mare, i jo vam anar cap al nostre pis. Quan vam arribar la mare va preparar el sopar i jo vaig preparar la taula. Pel camí hem trobat els últims rics que venien de les termes .
Ens hem assegut a la taula força cansats i sopem: peix que ens ha portat el meu veí que es pescador i fruita que ens ha portat un client del forn que viu a les afores de la ciutat i té camps. Després de sopar hem anat a dormir.
El dia ha sigut molt llarg i molt cansat perquè m’he passat tot el dia repartint pa.

Em dic Joel, tinc 11 anys, tinc el cabell marró, m’agrada anar a jugar a la palestra i m’agrada també anar a les termes amb els meus amics. Visc en una domus amb el meus pares i amb el meu germà a la vora del fòrum, a Tarraco.
La nostra mare no treballa.
Ahir vam pujar amb el nostre criat Joan al carro i ens va portar a l’escola a jo i el meu germà, li vam dir adéu amb el cap. En Joan és plebeu , ens acompanyava a tot arreu perquè el meu pare és senador .
Vam entrar a l’ aula i ens vam seure al nostre lloc, el mestre ens va dir que hi havia un examen sorpresa de llengua.Jo no havia estudiat però la prova em va anar bé.
Quan vam acabar vam marxar de l’escola .A la sortida ens esperava en Joan amb el carro , ens va portar cap a casa i vam dinar.Vam fer els deures a l’habitació del meu germà.
Després vam anar cap a les termes amb el nostre pare. Primer jo i el meu germà vam anar a jugar a la palestra. Vam fer una cursa, jo vaig quedar segon. El pare mentrestant parlava amb en Pere, un altre senador.
Després vam entrar a les termes. Primer la piscina de suar i després a les altres dues per acabar ,finalment a la piscina exterior.
En acabar vam anar cap a sopar. Vam sopar sopa de galets i carn de xai. Després vam anar a dormir cansats.

Joel

Vet aquí una vegada fa molts anys, en un castell a dalt de la muntanya, vivia una princesa amb el seu pare, el rei. La princesa era baixeta, tenia el cabell castany i els ulls marrons verdosos. Tenia 19 anys. Era alegre i aventurera.
Li agradava escapar-se del castell per anar al bosc a muntar amb cavall, ho feia casi cada dia.
Un dia mentre anava pel bosc amb cavall es va trobar una ampolla se vidre amb uns espècie de ….

TÍTOL : La vareta boja.
AUTOR : Núria Prada
PÀGINES : 91

T’ha agradat el llibre? Si
Personatges que surten? Moltes fades , un creador de varetes i en Rodasoques
Què els passa? Que el creador de varetes havia de fer 100 varetes i en va fer 101 . La vareta 101 era una vareta boja.
On els passa? A casa d’algunes fades i a la fabrica del creador de varetes.
Com acaba la història? El creador de varetes li dóna el llibre d’instruccions i una fada i en Rodasoques se’n van a un país d’alegria creat amb màgia.

Hola, em dic Joel , tinc 14 anys, visc en una ciutat de Fenícia, a Àsia, tocant al Mediterrani .
Tinc els ulls blaus, sóc alt i prim. M’agrada jugar amb el meu germà petit, de vuit anys, a la rajola.
Visc amb el meu pare, amb la meva mare i amb el meu germà en una casa de dues plantes. El meu pare treballa criant i venent cavalls. La mare treballa en un forn de pa. Ven pa i galetes. Cada dia al matí anem a l’escola. Tant el meu germà com jo sabem escriure i llegir.
Jo i el meu germà hem agafat els nostres dos cavalls i hem anat cap a l’escola. Hem entrat i el mestre ens ha donat la bufetada de sempre per haver arribat tard.
Al tornar de l’escola hem jugat al palet i hem ajudat al pare a donar de menjar als cavalls . Després, jo i el meu germà, hem anat a comprar el sopar: ous, peix i enciam. Abans de sopar he anat a ajudar el meu amic Guifré a tallar llenya. Després hem sopar i cap a dormir. El meu germà es va adormir de seguida. Però a mi m’ha costat una mica…..

En un bosc de muntanya hi vivia un talp gran i espavilat que cada dia sortia a buscar menjar
Un dia no gaire lluny del seu cau va aparèixer una guineu que se`l volia menjar amb patates. Era una guineu peluda , molt gran i ferotge que tenia molta gana.La guineu ,que era ràpida , va agafar el talp amb totes les seves forces
-Deix’am!!!si no em deixes no serem amics ni tindràs menjar per menjar .
-Per què ? No vull, jo sóc una guineu gran i peluda. Un amic com un talp petit que viu sota terra , per què l’ he de perdonar ?
-Perquè si som amics t’ajudaré sempre .
La guineu el va deixar anar encara que no havia cregut res de lo que havia dit el talp .
El talp va marxar corrents i la guineu va continuar fent el que feia , buscar menjar.
De sobte una trampa agafa la guineu i cau en un forat.El talp va sentir-la gemegar . Hi va anar a ajudar-la.El talp va fer un forat en forma de túnel i la va salvar .
La guineu li va demanar perdó al talp pel que li havia dit i llavors van ser amics.

Hug 3er

Un juguete que recuerdo con más cariño de mi infancia es un peluche de un mono rosa que me regaló mi ex mejor amiga antes de irse a vivir a Polonia: El mono es un peluche rosa. Tiene las pupilas negras y florecitas verdes amarillosas al lado de las pupilas. En la barriga tiene un corazón rojo con letras blancas donde hay escrito “I love you”-“te quiero”.
Me gusta mucho este juguete ya que siempre que lo miro me recordaba a ella, a la Suzanna. Siempre jugaba con él. Actualmente lo tengo en mi estanteria y no lo pienso mover de allí…

Ainhoa Ruiz.

Hola,em dic Guifré.Tinc 10 anys.Tinc el cabell d castany i sóc molt alt.Visc en una cova a la vora d’un riu.En aquesta cova vivim tants com dits tinc a les mans.
Avui m’he aixecat a la vora del foc que ha cremat part de la nit.Al matí estava apagat . Fregant dues pedres l’he encès per escalfar-me.
Al passar l’estona,m’ha agafat gana i he anat a pescar però,quan era allí,he vist que gairebé no quedaven peixos.Tornat a la cova ho he explicat al pare.Llavors el pare m’ha demanat que l’acompanyés a caçar per poder menjar.
Em caçat molt poc perquè el pare m’ha explict que cada dia hi ha menys animals per caçar i aviat haurem de marxar a un altre lloc a viure. Només hem caçat un cérvol i un conill.
Un cop a la cova,la mare ha despellat el conill i el cérvol i el pare ha rostit la carn del cérvol al foc.El conill l’ha guardat per un altre moment .
Després de menjar-nos el cérvol entre tots, la mare i jo hem anat a recollir fruits per sopar . Hem trobat unes cuantes móres i unes cireres. Poca cosa !
Mentre el sol s’estava ponet he observat , que allí on tirem les restes de la fruita que ens mengem, comença a créixer un arbre , que també té fruits . He tingut una idea….,però ara me’n vaig a dormir ,demà ja us ho explicaré.

Guifré 5è

Em dic Joel, tinc 10 anys, vesteixo amb pell de guineu. Gairebé sempre estic content, sobretot quan vaig a pescar. Tinc els ulls blaus, el cap gros i el nas petit. Visc en una tribu a la vora del riu, amb el bosc al costat, hi ha unes 30 cabanes. Visc amb els meus pares, amb els meus 5 germans, els meus tiets i amb els meus cosins.
Cada matí vaig amb la meva mare al bosc a recollir pomes, móres i castanyes i després vaig anar amb el meu cosí i amb el meu pare a pescar .
Vam pescar bastants peixos, els vam pescar amb un pal afilat. Després de pescar, jo i el meu cosí ens banyem al riu. Tot seguit ajudo a la meva mare a fer carn de cérvol per sopar.
Abans d’anar a dormir ajudo al meu pare a afilar els ganivets.
Finalment me’n vaig a dormir.

Joel