DIARI DE CURS

TRONADA 1

Abans d’ ahir, els alumnes de la guarderia, infantil i cicle inicial van anar a comprar els ingredients per fer els panellets a la botiga del poble .
Ahir , juntamenr amb la medstra d0 anglès van fer la massa dels panellets al matí, la van deixar reposar i a la tarda van fer els panellets. També hi van participar els alumnes de cicle mitjà i cicle superior .
Els pares es van emportar els panellets a casa a coure .
Avui, dia de la castanyada, els pares han portat els panellets cuïts i alguns els hem posat en bosses per emportar-nos-els a casa . Els altres ens els menjarem aquesta tarda juntament amb les castanyes .

Avui hem pesat els tomàquets que vam collir de l’ hort. Hem utilitzant una balança de platets com les que s’ havien utilitzant sempre, abans de l’ era digital . Els alumnes han après com es fa i a més han conegut altres unitats de pes que ara no utilitzem però que abans eren importants com l’ hectogram.

Vet aquí una vegada hi havia una guineu que vivia en un cau .El cau era gran i hi tenia molt menjar. La guineu era jove, tenia el pèl marró , li faltava un tros d’orella perquè li va mossegar un ós. Era molt generosa i li agradava compartir el menjar.
Un dia va venir un conill a visitar-la, la guineu el va deixar entrar al seu cau. Li va dir que es poses cómode.
La guineu va cuinar carn. Al cap d’una estona s’ho van menjar. L’endemà el conill va tornar un altre cop al cau a menjar i va seguir així durant molts dies més.
La guineu no s’adonava que el conill s’estava aprofitant d’ella. La guineu li donava menjar sempre i el conill no havia de fer res.
Fins i tot la guineu li va buscar un cau al conill.
Un dia la guineu va tornar cap a casa i la va trobar buida. Llavors es va adonar…

No hem de deixar entrar a qualsevol persona a casa nostra.

JOEL

FETS CURIOSOS DE LA CAMINADA A SALGAR
El curiós d`aquesta Caminada que fem cada any el 25 d’ abril -sant Marc, la gent de Cubells, és que la Caminada va ser inicialment una promesa que van fer els habitants de Cubells.
Fa molts anys hi havia una malaltia molt díficil de curar al poble. Els cubellesos van prometre que anirien cada any a l’ ermita de Salgar a peu-Salgar és a uns deu quilòmetres, vora d’ Artesa de Segre, al marge esquerre del riu Segre- si la malaltia s’acabava , com així va ser.
Antigament l’alcalde i els regidors de l’ajuntament de Cubells hi havien d’anar descalços i sense parlar durant el camí d’ anada i de tornada. En l’actualitat hi poden anar amb sabates però no poden parlar i si ho fan han de tornar a començar. Els regirors i l’ alcalde van al davant i l’ altra gent els segueixen .
Quan tothom arriba reparteixen entrepants de llonganissa i ampolles d’aigua . Els regidors han d’entrar decalços a l’ermita, a la missa. Després es poden visitar unes coves a les que s’hi pot arribar des d’un edifici d’allà a la vora.
Hi ha gent que torna caminant i gent que torna amb cotxe. Aquesta caminada s’ha fet cada any i espero que durant molt de temps continui la tradició.

JOEL 6È

Títol: La nena que va pintar els cargols
Autor:Pere Martí Bertran
Personatges : La Cristina,l’ avi, l’àvia , la seva colla, el pare i la mare . .

La Cristina, que vivía a la ciutat, va a pasar les vacances al poble amb els seus avis.
Aquell estiu quan va arribar va anar a trucar als seus amics i van anar a fer una volta amb les bicicletes.
Aquell estiu va ploure molt.Com que no podien sortir de casa havien de passar l’estona fent jocs de taula.Al cap d’uns dies fent jocs de taula la colla van acabar barallant-se.
Un dia que va parar de ploure van anar a buscar cargols amb l’ avi .Quan la Cristina li va ensenyar la bossa el seu avi, aquest li va llençar tots el cargols perquè els que havia agfat la nena no es podien menjar.
L’àvia la va consolar i li va dir que no menjarien els cargols fins que marxés.
Un dia la Cristina i els seus amics van decidir pintar els cargols que van trobar per terra i després d’ aquell dia ningú es menjava els cargols.Van decidir pintar els cargols de l’avi i un cop pintats deixar-los anar durant la nit, en forma de processó.
Aquella nit van decidir alliberar els cargols que tenien .
Aquell cap de setmana la nena va marxar amb els seus pares .Les vacances s’ havien acabat.

L’estiu següent els seus avis li van regalar una bicicleta nova i amb la bicicleta va anar a veure els seus amics .
Els seus amics li havien preparat una sorpresa.Havien pintat molts cargols i tenien la mateixa intenció que l’any passat:deixar-los anar.

Adrioà Ziegler

Adrià Ziegler.

3-L’AVENTURA AMB EL CÍCLOP POLIFEM

Odisseu i els seus companys van arribar al país dels ciclops . Van arribar a la cova d’un ciclop, i van donarar al ciclop que allà vivia, Polifem, un obsequi d’hospitalitat.
Polifem va llençar dos companys contra el terra i se’ls va menjar. Aleshores els va tancar dins de la seva cova .Odisseu li va dir al ciclop que es deia Ningú, li va donar vi perquè s’adormís i aleshores li va clavar una estaca a l’ull.
El ciclop va demanar ajut als altres ciclops de l’illa que no li van fer cas, perquè els va dir que era Ningú qui l’havia atacat. . El cíclop es va posar a la porta de la cova i només volia deixar sortir les seves ovelles Odisseu i els seus companys van escapar lligats als ventres de les ovelles.
Un cop al vaixell, Odisseu va dir el seu nom i el ciclop va demanar venjança al seu pare Posidó, el deu dels mars.

4- EOL I EL SAC DELS VENTS

Van arribar a l’illa d’Eòlia. Eol els va acollir un mes al seu palau. Eol tenia el poder de controlar tots els vents Va tancar els vents en una bossa i la va donar a Odisseu perquè pogués arribar bé a Ítaca.
Odisseu, una vegada al vaixell ,va vigilar la bossa però finalment cansat , es va adormir. Els seus companys, van obrir la bossa, pensant que hi hauria tresors, però en van sortir vents i els van fer tornar a Eòlia.
Éol ja no els va poder ajudar, i els va dir que marxessin, per no contradir els déus.

JOEL

Títol : La Xurra.
Autor : Lola Cases.
Personatges : La Xurra, en Joan ,el Martí el germà petit, la seva germana gran  , el pare i la mare .

A l’ escola ens han demanat que havíem de fer una redacció sobre el que ens agradava més . Jo l’ he fet dels animals que tenim a casa . A casa en tenim molts .gats, gossos,, gallines,conills,cabres i sobretot rucs  que ajuden al pare i ala mare a fer passejades pel bosc els caps de setmana.Entre aquests ruquets el meu preferit és la Xurra . la redacció a la mestra li ha agradat molt .ara us explicaré la història de la Xurra.

La Xurra és un ase que no fa cas de ningú : fa el que vol; entra  dins la cas.treu el cap per la finestra,menjava el menjar del magatzem sense permís….                                                                                                                                      Quan va néixer  la  seva  mare  no tenia  llet  i la  ruqueta   s’  hauria   mort. En   Martí   va  agafa biberó  del seu   i el va  emplenar . Va  munyir  a la cabra  i  li va donar  la llet a la  Xurra.   La  Xurra es  va  recuperar.
A partir d’ aquell dia havia de ser responsable de la Xurra i donar-li la llet.
A la ruqueta no li agradava treballar . Un dia el pare del Joan li va posar un carret de passeig i en Joan la va portar a passejar. A la ruqueta li va agradar la feina i va passejar nens.
Un dia en Joan va caure i el van portar a l’ hospital.la ruqueta va acompanyar als pares al lloc on en Joan havia caigut .
La Xurra, quan en Joan era a l’ hospital no parava d’ anar cap aquí i cap allà;estava nerviosa.Quan el nen va tornar a casa, la Xurra i en Joan es van abraçar .
El conte acaba que la ruqueta té un pollí .

Esteve 3er

En Jordi Cortada és l’ agutzil de Cubells des de fa uns anys . Abans havia treballat de paleta .

1.-Jord , quants anys portes fent aquest ofici ?

Una vaca que creuava la carretera produeix un accident.
Ahir a la nit, dia 8 de octubre de 2018, a la Serra Blanca anant cap a Artesa de Segre , una vaca molt gran va creuar el camí quan passava un cotxe i va produir-se un accident .
En el cotxe anava hi una senyora de 60 anys i el seu gos de 15. La senyora va avisar a l` Ambulància per telèfon mòbil perquè s’havia trencat la cama i no podia sortir del cotxe.
Quan l’ ambulància i la policia van arribar van veure la vaca morta davant del cotxe, van treure la senyora del cotxe i la van portar a l’ hospital .
Mentre anaven a l’hospital van trucar al seu marit i a la seva filla i els van explicar el que va passar.
Ho investiguen els policies i pensen que com que era de nit la vaca va veure la llum del cotxe i va voler apropar-se, però la vaca no sabia que el cotxe estava en marxa.

HUG TUFET OBON 4ART

Hi havia una vegada un granger que vivia en una casa al bosc i tenia una granja.Era un senyor alt i prim. Tenia els ulls de color marró i els cabells curts i de color castany. Li agradava molt els animals sobretot els conills. Una tarda, mentrestant passejava pel bosc, es va troba una guineu. Era de colo taronja.
Tenia una cua llarga i els ulls negres. El granger va escapa perquè li feia por. La guineu la va crida ili va dir
que eia no feia res i que volia se la seva amiga. El granger va anar on era la guineu. Se lava emportar ala seva
granja. Es van fe amic la guineu li ajudava a pastora baques i les ovelles.

ESTEVE

Hola em dic Hug i seré el vostre narrador durant tota la història . La història va passar quan jo tenia set anys,tres dies després del meu aniversari .
Aquell dia estava passejant el meu gos amb el meu cosí per la Serra Blanca de Cubells tirant cap a Camarasa. Vam parar a una muntanya de palla que havia fet un pagès. Quan miràvem les vistes el gos es va escapar. Suposo que perseguia una llebre o un conill que corria per allí. El meu cosi va cridar tot lo fort posible:-Frusqui, Frusqui, on ets?, vine que tinc caramels.
El meu cosí va continuar cridant super fort . Després de vint minuts cridant com bojos el meu cosí va cridar el meu tiet.
El meu tiet va venir amb un Suzuki a les set i mitja i després de passejar-nos per aquelles vistes una bona estona vam veure el meu gos, que de fet és una gossa.La vam veure però darrere portava un porc senglar molt era alt i molt molt gras i corria molt per ser tant gras .
La meva gossa va crear pel davant del cotxe del meu tiet però al porc senglar no li va donar temps per acabar de creuar i el vam atropellar .
Per sort el cotxe no es va trencar i el gos tampoc es va fer mal .Llavors, el porc el vam pujar al cotxe i però ja era massa tard :es va morir per culpa nostra . Jo em sentia molt culpable i el meu tiet i cosí també.
HUG

Vet aquí un nen que es deia Joel vivia a la muntanya i només tenia dos amics . En Joel tenia 17 anys, tenia el pèl castany i llis, la cara ovalada, els ulls blaus, el nas petit i la boca gran. Era alegre. En Magby , el seu millor amic, tenia 16 anys, tenia el pèl ros, la cara rodona, el nas gran i tenia una piga a la galta dreta Era una mica capritxós.
En Pau tenia 18 anys, tenia el pèl tenyit de taronja, la cara rodona, el nas petit i la boca gran. S’enfadava sovint.
Un dia el Joel es trobà amb el seus amics i els diu:
-He sentit a dir que hi ha un tresor amagat per aquests indrets.Voleu vindre amb mi a buscar-lo?
-Si!-Van respondre tots alhora.
-Necessitarem provisions, pales i pics!-va comentar en Pau.
-Marxem demà al matí.D’ acord ? Bona Nit!- diu el Magby.
L’endemà el matí en Joel va agafar el mapa que havia imprès a l’ordinador la nit anterior i van començar a buscar. Segonsel mapa, el tresor era a la cova de l’ Ós i l’única manera d’entra-hi era domar l’Ós. Quan van arribar, en Joel va entrar primer. Van entrar tots a la cova i van veure l’Ós, van domar-lo amb mel d’abella que agradava molt a l’ animal. l’Ós els va deixar passar i van obrir el tresor. Es van fer rics a partir d’aquell dia.

JOEL