DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Tallers bucodentals.
Ahir, dia 28 de novembre ,vam fer un taller bucodental a l’ escola.Una noia que treballa a l’ Institut Dental de Balaguer ens va explicar com ens havíem de raspallar les dents . Amb l’ ajut d’ una boca gegant el Joel va teatralitzar com ho feia ell .Finalment ens van donar alguns consells:
-Raspallant de les genives cap a les dents o fent cercles.
-Raspallar durant uns tres minuts.
-No oblidar-nos cap racó de la boca :per davant i per darrera .
I finalment raspallar una mica la llengua .
L’ activitat es organitzada pel Consell Comarcal de la Noguera i participa Balaguer Televisió que ens va gravar .
Aniversari del Joel
El dimarts vam celebrar l’ aniversari del Joel. Ja n’ ha fet 11 i es comença a preparar per anar l’ any que ve a l’ institut.
L’ ODISSEA . Cap 9 i 10
9-PERILLS ENTRE ESCIL·LA I CARIBDIS
Van passar entre dos penya-segats, en un hi vivia Escil.la i a l’altre Caribdis, cada una tenia sis caps de gos. Quan van passar entre els dos penya-segats , Escil.la es va menjar sis dels seus homes. Escil.la es va menjar un company amb cada cap. Caribdis engolia molta aigua salada i l’expulsava fent grans onades. Enfonsava totes les embarcacions q0ue eren a la vora. Odisseu va veure els seus homes cridant mentre Escil.la se’ls menjava, va ser un moment dolorós.
10.-LES VAQUES D’ HÈLIOS
Van arribar a l’illa de Sicília. Hi havia molts ramats de vaques i ovelles. Odisseu va recordar, que l’endeví Tirèsias li havia dit que no matessin cap vaca ni cap ovella d’Hèlios sinó els companys moririen. Només van menjar el que portaven a la nau, tal com Odisseu els havia dit. Es van quedar un mes a l’illa perquè hi havia mals vents per navegar. Quan es va acabar el que portaven a la nau, Odisseu va pregar al déus vents favorables per tornar a Ítaca. Odisseu, molt cansat es va adormir.
Quan es va despertar va sentir l’olor de carn rostida i va suplicar als déus que l’havien fet adormir que els seus companys no haguessin fet cap malifeta, però els seus companys s’ havien menjat les vaques .Odisseu va renyar els seus companys, però ja no hi podia fer res.
Quan van bufar vents favorables, van reprendre el seu camí.
Quan ja s’ havien allunyat va bufar un vent molt fort que va trencar el vaixell. Els companys es van ofegar per+o Odisseu es va salvar gràcies a una fusta del vaixell. Quan el sol se n’ anava va tornar a passar entre Escil·la i Caribdis.
Caribdis es va menjar la fusta i Odisseu, per sort, es va poder agafar a una branca .Caribdis va vomitar la fusta i Odisseu va remar ràpid per allunyar-se dels dos monstres .
Odiseu va anar a la deriva durant deu dies.
L’arbre que camina. Conte
Una vegada en un poble al mig d’un gran bosc hi vivia un cavaller.Vivia en una casa molt vella però molt elegant. Tenia cent anys. Es deia Joel. Era alt i prim però molt fort malgrat la seva edat. Tenia els cabells arrissats i els ulls blaus .
En aquell bosc hi havien molts llenyataires i a vegades passaven fets extraordinaris.Un dia el van avisar de que hi havia un arbre que tenia cames i braços amb fules.
En Joel li va demanar la destral a un dels llenyataires i se’n va anar corrents com una bala , però quan va arribar al lloc no va veure l’arbre
-On és aquest arbre – va dir el Joel estranyat .
Va fer-li un parany amb pals i cordes……..
Notícia.Un gran accident de cotxes
SET COTXES VAN XOCAR I DOS ES VAN CREMAR
El dijous set de setembre de 2018 un grup de set cotxes anaven per la carretera que baixa de Cubells a Balaguer . Anaven fent cua.
El primer cotxe va girar a l’ esquerra per agafar un camí cap a la Sentiu , sense posar l’ intermitent. El cotxe del darrere , en veure-ho , va clavar el fre. Tots els altres van anar xocant en cadena .No se’n va salvar cap. Només el primer, distret va continuar el seu camí .
Un home que anava dins del quart cotxe i que anava fumant li va caure la cigarreta i va fer que el seu cotxe s’incendiés. L’home va sortir del cotxe corrent.
Després d’ uns minuts el cotxe va explotar.Amb l’explosió, el cotxe del darrere també es va incendiar.Els conductors dels altres cotxes, rapidament ,van treure els seus cotxes.
Un dels conductors havia avisat a la policia i als bombers que ràpidament van aparèixer. Mentres els bombers apagaven els cotxes , els policies interrogaven als conductors.
Van explicar que el primer cotxe ,que era una furgoneta blanca, havia provocat l’accident a l’ entrar a un camí sense intermitent .
GUIFRÉ
Esteve. La tardor
Les fulles dels arbres cauen a la tardor
i algunes canvien de color.
Els arbres sense fulles s’han quedat
i per l’hivern s’han preparat.
Mengem castanyes i panellets
i alguns mengem bolets.
A mi me n’agrada menjar
a l’hora de dinar.
Els nens a l’escola tornaran
quan els dies de tardor arribaran.
A casa les estufes encendrem
i ben calentets estarem.
Els animals guarden el menjar
per l’hivern poder passar.
L’ oreneta ja se’n va
i per la primavera tornarà.
Esteve
La tardor. Joel
Les fulles dels arbres cauen a la tardor,
i algunes canvien de color.
Els arbres sense fulles s’han quedat,
i per l’hivern s’han preparat.
Els animals es preparen per hivernar
i el menjar comencen a guardar.
L’oreneta i la cigonya cap al sud se’n volen anar,
per l’hivern poder passar.
A la gent castanyes li agrada menjar,
i els panellets els agrada cuinar.
A la massa, ametlla, patata, ens hi agrada posar,
per un bon gust poder-li donar.
La gent la calefacció comença a engegar,
i les estufes, la llenya comencen a cremar.
Tothom es comença a abrigar,
pel fred poder aguantar.
JOEL
La tardor . Hug
Les fulles cauen a la tardor
i canvien de color .
Els arbres sense fulles s’ han quedat
i per l’hivern ja s’han preparat .
A la tardor surt el primer bolet :
no l’ agafem, és massa petitet
Amb la cistella vaig al bosquet
amb el meu bonic cotxet,
Les orenetes cap al sud se’n van
i a la primavera tornaran.
Marxen quan s’acaba la calor
i les fulles canvien de color .
Si al carrer vull sortir ,
ven abrigat m’he de vestir .
Primer encenemdrem la calefacció
per no tenir ni fred ni calor.
HUG TUFET 4RT
La tardor- Adrià T
Les fulles dels arbres cauen a la tardor
i algunes canvien de color.
Els arbres sense fulles s’han quedat
i per l’hivern s’han preparat.
Les guineus surten a caçar
per no tindre d’hivernar.
Però a la nit han de vigilar
perquè no les puguin atropellar.
Si vols menjar bolets
han de ser ben calentets.
A mi m’agrada anar-los a collir
perquè vaig amb el padrí.
Comencem a encendre les estufetes
per escalfar-nos les manetes.
Els nens ens de hem d’abrigar
per poder sortir a jugar.
Adrià Trepat.
La tardor . Adrià
Les fulles dels arbres cauen a la tardor
i algunes canvien de color.
Els arbres sense fulles s’han quedat
i per l’hivern s¡han preparat.
Els ossos s’atipen de menjar
per a l’hivern poder hivernar.
Les cigonyes volen marxar
perquè fred no volen passar.
Comencem a encendre les astufetes
per poder torrar les castanyets.
Els panellets la gent els agrada cuinar
perquè moltes coses hi podem posar.
Plou molt a la tardor
i cada dia fa menys calor.
A l’hivern ens apropem
i cada dia ens abriguem.
Adrià
La tardor. Guifré
Les fulles dels arbres cauen a la tardor
i algunes canvien de color.
Els arbres sense fulles s’han quedat
i per l’hivern s’han preparat.
Els animals el menjar han de guardar
per l’hivern poder passar.
Les orenetes han decidit marxar
per fred no passar.
A la tardor plou sense parar
i els nens al carrer no poden sortir a jugar.
A la tardor menys calor fa
perquè l’hivern està a punt d’arribar.
Els nens més aviat a casa han d’arribar
perquè la nit els pot atrapar.
Els nens a l’escola han de tornar
per algun dia feina trobar.
GUIFRÉ
Em dic Guifré
Em dic Guifré Tufet Obón. Visc a Cubells al carrer Verge del Castell.
Vaig néixer el 16 de juny de 2007 a Lleida. No vaig gatejar, vaig caminar a l’any. Fins l’any vaig viure a casa dels iaios.
Quan tenia un any, ens vam comprar una casa a Cubells. Jo xerrava molt. Em venia a veure la gent perquè xerrava molt. Fins als tres anys vaig anar a la guarderia de Camarasa i, a partir dels tres anys vaig començar a l’escola de el meu poble, l’escola Sol Naixent de Cubells.
En l’actualitat, visc a Cubells. No tinc cap afició en particular. El meu esport preferit és la natació. A l’escola no m’agrada gaire la música, però sí que m’agrada educació física.
ELS ELEFANTS, EL RATOLÍ I EL LLEÓ
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Fa molt de temps hi havia un ratolí petit. Tenia el pèl de color gris. El seu cau era petit però acollidor. Des de feia molt temps una manada d’ elefants pasturaven per damunt del seu cau. Un dia cansat de sentir cops es va anar a queixar als elefants.
Els elefants en sentir les paraules es van enfadar molt i van voler xafar el ratolí.El ratolì es va amagar al seu cau.Dins el cau hi havia un túnel que comunicava amb el lleó.
El ratolí volia fer fora als elefants.El ratolí i el lleó eren molt amics ja que cap lleó volia ser enemic de cap ratolí.
El lleó era al fort i valent. Tenia el pèl taronja i les potes llargues.La cua tambe era llarga i peluda.Els seus ulls eren grans i foscos i tenia uns ullals que donaven por.
El ratolí quan li va explicar el que li passava,el lleó li va dir que ell se n’ocuparia de tot.Al dia següent el lleo va anar a fer una visita als elefants. Els hi va dir que coneixia una zona no gaire llunyana on hi havia més menjar i es vivia més tranquil·lament.Als elefants els hi va semblar bona idea i van marxar de seguida.A partir d’aquell dia el ratolí va viure tranquil.
GUIFRÈ
L’ Odissea Cap 7 i 8
7-BAIXADA AL MÓN DELS MORTS
Odisseu i els seus companys van marxar de l’illa de Circe i es van dirigir a l’Hades, el regne subterrani, el món. dels morts. Van desembarcar, van matar un xai i una ovella negra en honor dels morts. L’endeví Tirersias, li va dir que Posidó li faria difícil arribar a Ítaca i que trobaria desgràcies quan tornés a Ítaca. Li va dir que és vengués i que fes sacrificis a Posidó, per tenir una vida tranquila. Finalment van tornar a l’illa d’Eea, amb Circe.
8-EL CANT DE LES SIRENES
Odisseu va dir als seus companys que volia sentir el cant de les sirenes. Va posar cera a les orelles dels seus companys i els va dir que el lliguessin al pal de la nau. Van passar per l’illa de les sirenes i les sirenes es van posar a cantar. Odisseu deia als seus companys que el deslliguessin, però el van lligar encara més fort. Van deixar enrere l’illa de les sirenes, van deslligar Odisseu i es van treure la cera de les orelles.
JOEL
L’àvia Teresa i el sol
TÍTOL . L’ àvia Teresa i el sol.
AUTOR :Joaquim Cartbó.
Personatges:l’àvia Teresa, en Miquel
RESUM
L’àvia Teresa ha d’ estar al sol sinó es posaria malalta . A ella quan es fa gran li agrada estar al sol.
Quan era jove la senyora Teresa estava a casa seva amb els seus fills i el seu marit.
Mentre era jove va aprendre moltes coses: criar els fills explican-les contes i escoltar musica ajudar
a la gent cosir administrar els diners fer bons plats per menjar.
Els fills van créixer i van anar a estudiar a la ciutat i nomes tornaven al poble els caps de setmana i
per les vacances.
Durant molts anys va ser una àvia atenta.Cada cop s’anava fent mes gran.Va tenir un net i el va cuidar molt bé.
Li explicava contes de tota mena.
La senyora Teresa va començar a olblidar-se de les coses de casa i les coses que havia après.Per exemple dutxar-se no endollar els cables a l’endoll…
La seva filla es va adonar de que tenia una malaltia que feia que no recordés les coses.La filla l’havia
de vigilar molt.Només li venia de gust prendre el sol però a l’estiu feia molt sol i havien de vigilar que no s’hi estigués massa estona.
Li agradava anar amb el seu net Miquel amb cotxe a buscar llet a les granges.Quan tornaven es tornava a posar al sol fins que l’anaven a buscar.
Un diumenge van arribar tard de buscar la llet i la senyora Teresa no va poder veure el sol i es va quedar trista.
Li van explicar que havien canviat l’hora.
Van entrar a casa i la filla va encendre el foc i l’àvia Teresa es va pensar que era el germà del sol.
El que més m’agradat és quan l’àvia Teresa es posava al sol.
Adrià Trepat
L’ Odissea -Capítol 5 i 6
CAPÍTOL 5
ODISSEU AL PAÍS DELS LESTRIGONMS
Odisseu i els seus companys van sortir d’ eòlia i van anar fins a Telèpil , on hi vivien uns gegants que s’ alimentaven de carn humana . Un cop al port, Odisseu va enviar 3 companys a explorar. Van trobar la filla del rei. Ella els va portar al seu palau, el rei se’n va menjar un i els altres dos es van poder escapar fins a les naus. Odisseu va ordenar que fugissin de Lestrigonia. Alguns companys van morir.
Capítol 6
ENCANTERIS DE LA MAGA CIRCE
Van arribar a l’illa d’Eea. Van enviar uns companys a explorar l’illa. Van arribar al palau de Circe.Al voltant hi havia tot de llops i lleons. Hi van entrar tots menys Euríloc . Als homes que van entrar els van drogar i els van convertir en porcs.Euríloc va anar a avisar a Odisseu .Quan va arribar al palau li van donar la beguda però no li va fer efecte perquè pel camí Hermes li havia donat l’ antídot . Odisseu, amb la seva espasa, va amenaçar Circe. Ella el va coneixer perquè li havien dit que un dia vindria.
Circe li va dir que es quedés a viure amb ella. Odisseu va aceptar, però va dir a Circe que convertís en humans els seus homes.
Al cap d’ un any els seus homes van demanar a Odisseu que volien tornar a casa . La maga li va dir que primer haurien de baixar al món dels morts per demanar consell a Tirèsias per trobar el camí cap a Ítaca.
Circe li va explicar el camí que havia de seguir .
JOEL
Ui, quina por!
Títol: Ui, quina por!
Autor: Ricard Alcàntara
Personatges: la Panxeta,els seus pares i els seus amics.
RESUM
Una bruixa que es deia Panxeta vivia amb els seus pares.No anava a l’escola perquè era massa petita.Quan va tenir sis anys ja podia anar-hi però es va haver d’esperar tot l’estiu.Al final de l’estiu, la Panxeta es va preparar totes les llibretes.
Quan va arribar al’escola tots els nens i nenes es van espantar, cap nen volia seure al seu costat.A’hora del pati els nens jugaven i la Panxeta es va quedar al seu racó tota soleta: ningú volia jugar amb ella.
Va treure les bales de la seva motxilla i com que estava molt nerviosa va fallar i un nen que corria per allà va trepitjar la bala i va caure.
L’endemà els pares dels nens de l’escola van fer una manifestació perquè expulsessin la Panxeta de l’escola.
Un pare es va penjar en un arbre per penjar un cartell de la manifestació i va caure però es va agafar en una branca i la Panxeta el va salvar amb la seva escombra.
Tots es van posar molt contents i la Panxeta va ser una heroïna.
Adrià.
La biblioteca dels llibres buits
Títol: la biblioteca dels llibres buits
Autor:Jordi Sierra i Fabfra
Personatges:La Margarida, en Benjamí, la Regina i en Tadeu
RESUM
Un dia, en Tadeu va trobar lletres al terra de la biblioteca. En Benjamí, l’alcalde , va dir que havien caigut les lletres dels llibres de la biblioteca.
Tot el poble se’n va assabentar. Va venir el professor Acaci Roureda un gran entès en aquests afers i després d’ investigar , els va dir a la gent del poble que els llibres s’havien mort d’avorriment perquè no els llegia ningú.
La Margarida va voler provar d’enganxar les lletres als llibres a la biblioteca. El seu pare havia provat de posar les lletres a dins sense ordre, però elles tornaven a sortir.
La nena les va posar ordenades. S’hi van quedar impreses. Ho va dir als seus amics i cada nit anaven a la biblioteca a escriure llibres. Per desgràcia els van descobrir, però els nens van aconseguir que els seus pares escrivissin llibres.
Un dia va venir el ministre i ell també va escriure llibres. El ministre s’ho va passar molt bé i va dir que tornaria un altre dia.
M’ha agradat. El que més m’ha a gradat ha sigut quan la Margarida va començar a escriure llibres.
JOEL
El riu de la vida
El primer conte que treballarem és ” El riu de la vida”.
L’avi Narcís, un vell mariner molt estimat per tothom, s’havia mort feia unes setmanes. La família i els amics, porten les seves cendres en vaixell per deixar-les al mar, mentre recorden les diferents lliçons de vida que els va deixar.
Un conte que ens parla de la vida, a través de la mort.
XXXVIII è Concurs BBVA de Dibuix Escolar
Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX, el Concurs BBVA de Dibuix Escolar té l’objectiu d’estimular la creativitat dels escolars en la faceta del dibuix a través de la lectura de sis contes.
El Concurs BBVA de Dibuix Escolar es va instituir l’any 1982 i té per objectiu servir d’estímul per desenvolupar les habilitats i capacitats dels alumnes de primària en l’àmbit del dibuix i la il·lustració, a la vegada que llegeixen en català i aprenen sobre diverses temàtiques.
Amb aquesta iniciativa, els mestres poden treballar els contes al centre docent des de vessants tan diverses com la plàstica, la llengua catalana i els valors socials i cívics.
Els contes treballen diverses competències emocionals, i els treballs premiats il·lustraran un nou llibre de contes de la col·lecció “Concurs de Dibuix Escolar”, publicat per Editorial Mediterrània.
El concurs està obert als alumnes de totes les escoles d’educació primària, així com les d’educació especial, de Catalunya.
Aquest any la nostra escola ha decidit participar-hi com hem fet al llarg dels últims tres anys.
La llebre i la tortuga
Hi havia una vegada una tortuga que vivia en una muntanya i tenia un amic .Era una tortuga jove que tenia el ull verds i era petita com la mà d’ un nen.El seu amic era una llebre petita, jove i marró .
Cada tarda se n’ anaven a passejar per la vora del riu.Quan tornaven del riu sempre anaven a trucar al mussol que els guiava fins a la platja.
Un mati assolellat se’n van anar a esmorzar amb els seus amics.Després d’esmorzar van anar amb la barca
pel riu a passar l’estona.
Cada dissabte la tortuga convidava a dormir a la llebre a casa seva per escoltar contes de por.
Quan van acabar d’explicar contes la llebre va marxar al seu cau com que era mol fosc no trobava el seu cau i es va perdre.La tortuga va sentir uns crits i es va espantar.
Va sortir al carrer i va reconèixer la veu de la seva amiga, la llebre.La va anar a buscar i es van quedar a dormir a casa de la tortuga. L’ endemà va tornar al seu cau .
“Qui té un amic, és molt afortunat”
Adrià Trepat
El caçador i el gos
Fa molt temps hi havia una muntanya a França on hi vivia un senyor anomenat Rodolfo. Tenia quaranta anys i li agradava la natura. Era baixet i tenia els peus i les mans petites. Li agradava caçar i córrer per les muntanyes. Un dia, quan estava caçant va sentir un lladruc. Es va pensar que era un llop i s’hi va apropar per caçar-lo i menjar-se’l. Però era un gos marró, alt i fort, que estava assedegat i afamat. Després de meditar-ho va decidir agafar-lo i endur-se’l. Quan va arribar a casa seva, li va donar aigua i menjar. El gos, tip, es va adormir i l’home també es va posar a dormir.
Al dia següent, el gos volia jugar i el Rodolfo se’l va endur de caça. El gos era molt bon caçador i el Rodolfo va decidir quedar-se’l. A partir d’aquell dia, el gos i el Rodolfo es van fer amics i van viure junts a les muntanyes per sempre.
GUIFRÉ
L’ esquirol i el llop
Hi havia una vegada un esquirol que vivia en un pi molt alt.
Era llest,ràpid i tenia un tros de cua escapçada.Tenia un amic conill que vivia en un cau no molt lluny d’allà.Ell també era ràpid però es passava gairebé tot el dia dormint al seu cau.
Un dia l’esquirol va anar a buscar glans i de cop li va saltar un llop al davant.El llop li va dir:O te’n vas o se’t menjo,aixo es el meu terreny.L’esquirol tot tremolant li va dir:Només estava collint glans:L’esquirol se’n va anar a buscar el seu amic conill i li va dir: He vist un llop:tot nerviós.El llop va cridar la seva manada i els va dir:He vist un esquirol i l’he deixat marxar perquè volia que vosaltres també us divertíssiu caçant-lo:Però ara prou parlar i a caçar.Mentrestant a casa el conill:E e e ens volen atacar!!!El conill diu:Doncs ens quedem aquí i tapem l’entrada amb terra:Uns minuts mes tard es van sentir passos a la superfície i l’esquirol es va posar a tremolar.Els passos es sentien cada vegada mes forts.Un llop el mes,el mes ruc va posar la pota allà i va dir:Un cau,un cau!:va enfonsar la pota al forad i va dir:No hi ha res,tornem a casa:L’esquirol i el conill van continuar jugant i no els van molestar mes.
Conte contat ja s’ha acabat
Adrià.
Comentaris