DIARI DE CURS

Una vegada en un bosc vora de Cubells hi vivia una guineu . Era una guineu jove a la que encara li quedaven coses per aprendre. Era pèl roja, tenia la cua llarga i els ulls una mica blaus .
Tenia el cau sota una roca del bosc . Un dia va anar a buscar menjar.Va trobar un cau de conills.
Al cap d’una estona de tant esperar se’n va anar al seu cau.
Va acabar de rosegar els ossos de les preses antigues i va fer la migdiada durant una bona estona.
La guineu va tornar on hi havia el cau del conill i es posà ajaguda a la vora del cau perquè el conill no la veiés.
Al cap d’una estona el conill va treure el cap i va veure la guineu despistada.
El conill va entrar al cau . Tenia por.
Al veure que no marxava la guineu,el conill va fer un forat en direcció contaria.
El forat donava a un altre part del bosc.
S’emportà la seva manada a un altre cau d’un amic seu.
La guieu pensava que ja no hi era, va ensumar el cau i va marxar.
La colla del conill demanava menjar i el conill va decidir anar a un camp de pèsols que hi havia a prop.
Mentrestant hi anava la guineu la guineu se’l va trobar.
Sense que la mare se n’adonés alguns conillets la van seguir.
La guineu els va veure i en va agafar un.Els altres es van escapar.

” Els conillets van aprendre que s’ha de fer cas a la mare.”

Adrià Trepat.

En un bosc molt proper a un poble hi habitava una guineu ja vella . La Guineu era taronja amb una franja negra al coll, tenia la cua molt llarga i negra, els ull blaus i les orelles com totes les guineus, molt llargues. Era intel:ligent, àgil i ràpida. Al bosc ja no hi quedava gaire menjar perquè arribava l’ hivern.
Tenia el cau al costat d’ un pi. Un dia quan estava buscant menjar va veure un gos. Era de color marró, tenia les potes grans, la cua curta i el cap gros.Era una mica ruc .
El gos vivia amb el seu amo que era el propietari d’ un hotel de cinc estrelles, que tenia restaurant i piscina. La guineu va pensar que el restaurant estaria ple de menjar.
-Quin pèl més bonic tens i quins ulls – va dir la guineu
-Gràcies, però una cosa vols venir a veure l hotel del meu amo? – dir el gos molt amable.
-Si puc- va dir la guineu, tota sorpresa- pensant a veure si trobava menjar.
La guineu va seguir el gos per tot l’hotel. El gos li va ensenyar (la piscina, les habitacions, la cuina la sala de les càmeres ,la sala de jocs… . Quan va passar per la cuina la guineu es va fixar amb el conducte de l’aire molt fixament
– Què és aquell tub que surt del sostre ?-dir la guineu
-No ho se-va dir el gos
La guineu va deixar el gos i se’n va anar al bosc
A la nit la guineu va anar a poc a poc cap a l’hotel.
Va anar per darrere i va veure que hi havia un tub com el que va veure amb el gos a la cuina . Va entrar i al cap d’una estona de rodar el tub es va acabar i va saltar i es va trobar a la cuina .
Amb el seu olfacte va anar olorant per aquí i per allà a veure si sentia l’ olor de menjar. Quan el va olorar es va adonar que estava rodejada d’ una nevera. La va obrir i va veure llangonissa, vedella, costelles, llom, …Va agafar (vedella, costelles i llom )i va marxar cap al seu cau. Quan va arribar al seu cau no va esperar ni un moment a menjar-s’ho tot.

(EL GOS VA APRENDRE QUE NO ES DEIXARIA MAI MES DEIXAR-SE ENGANYAR O PARLAR AMB DESCONEGUTS)

HUG 4rt

Amb els alumnes de primer, tercer i quart hem començat a treballar amb SNAPPET .
Snappet és un mètode de treball personalitzat que respecta la individualitat de l’ alumne a l’ hora d’ aprendre. Cada alumne té una tablet i realitza exercicis , de moment de matemàtiques, segons el seu nivell i la seva velocitat i capacitat d’ aprendre .
Veurem com anirà !!

El dilluns, dia 25 de febrer es va presentar el Carnestoltes a l ‘ Escola Sol Naixent de Cubells. Durant la setmana ens ha enviat missatges que havíem de complir : pel dimarts vam venir amb un mitjó de cada color, el dimecres amb corbata i el dijous amb pijama .
Ha estat força divertit !

JUTGE.-Bé senyor fiscal , ja n’ hi ha prou ! Ara toca al senyor Carnestoltes dir-hi la seva i defensar-se d’ aquestes acusacions que no tenen massa fonament

CARNESTOLTES.- Només donar-li les gràcies senyor jutge per la seva amabilitat i comentar als alumnes que han vingut molt bonics amb corbata però m’ ha semblat que algun no portava el nus ben fet, així que a veure si n’ aprenen iQue us ajudi el pare o la mare o qui sigui . Altres van confondre el llaç amb la corbata..Avui m’ he divertit molt . M’ han agradat molt els pijames que portàveu .. i ara……

JJUTGE.- Bé senyor Carnestoltes vagi acabant que se m’ acaba la jornada i m’ espera la meva dona per berenar . I si no arribo a l’ hora a mi també m’ acusaran. Té quelcom més a dir ??

CARNESTOLTES.- Bé jo només acomiadar-me dels nens i dels mestres . Bé, pels alumnes i pels mestres el següent : pel Joel , una mica més de ganes al’ hora de fer gimnàstica i que continuï com ara en totes les altres matèries amb molt interès i ganes d’ aprendre .I sort a l’ any que ve … Pel Guifré, que trobo que ha millorat i treballa més, li cal encara uns glops de camamilla i més concentració en alguns moments perquè , en tot a la vida, s’ ha de treballar poc a poc i sense parar per fer la feina ben feta . I que continuï amb aquest toc de creativitat en les activitats mecàniques i imaginatives . Ah, una més : LECTURA, LECTURA, LECTURA…és la salvació de tot .
I de l’ Hug que en diré ? No sé si parlar amb l’ Hug dels dies espessos o amb l’ Hug dels dies que no ho són tant . Doncs que necessita uns quants bidons d’ interès i ganes .
D’ interès no li’n falta a l’ Adrià Ziegler, però si una mica de camamilla cada matí a veure si deixa de ser tant elèctric i para una mica o sinó no para ni ell, ni els seus colors, ni la cadira ….. Això sí, que continuï tant atén com fins ara. I de l’ Esteve què en direm ? Penso que el mestre està força content de la feina que fa al’ escola però no tant de la de casa . Caldrà estar més alerta i que els més petits no el molestin tant. Que continuï esforçant-se a classe i millorar la lletra !
L’ Adrià Trepat és un alumne força trempat que treballa força bé i té interès però , a vegades, puja a la lluna i li costa una mica de baixar . Ah, i a millorar la lletra, com l’ Esteve!
I del Marc, al que no he pogut veure avui, penso que és un bon company per tots però haurà de millorar una mica la lletra i també els textos. Ja sé que d’ allà on ve no en feien gaires perquè es veu que el Messi i el Suarez ho havien prohibit.

JUTGE.- Bé senyor Carnestoltes acabi home o jo hauré de dormir avui al carrer !

CARNESTOLRES.- Acabo ja , ara els alumnes de l’ altra classe. Primer del senyor Miquel que protesta molt i treballa poc. Ho haurem de canviar :treballar molt i contestar poc . Penso que els mestres estaran molt més contents. I que continuï amb la seva simpatia i llegir cada dia .
Què en direm de la Tina?. El Carnestoltes està molt content d’ aquesta alumna de la classe dels petits perquè és molt treballadora, està molt atenta, ajuda els altres i té molta paciència…sobretot amb algun company seu i amb algú de la família. Continua així Tina, aquest és el camí.
I la Maka? El Senyor Carnestoltes, jo, n’ he quedat molt enamorat perquè, tant petita com és en el seu primer any d’ escola està molt atenta al mestre, escolta i ajuda els altres. Ha après molts valors des de que està al’ escola. Ah, i és molt valenta ! Continua així Maka !
I dels conillets ,també m’ hauré d’ acomiadar ?
Començarem amb la senyoreta Marina: he observat que és una nena molt carinyosa però que li agrada molt manar i quan no aconsegueix el que ella vol amb els nens…uiiiii a córrer tots!!!!. Marina no has de ser tan “mandona” que tu ho saps fer molt bé .
Seguirem amb la senyoreta Maria: Últimament la Maria està tenint una personalitat algo forta i quan la senyoreta li diu o mana algun missatge que ha de fer i no li agrada gaire comença a cridar molt i això al Sr. Carnestoltes no li agrada gens perquè la senyoreta ho fa perquè aprenguis i tu quan vols ho fas molt bé així que sigues aquella nena tan carinyosa i atenta que ets sempre que l’altre que a vegades treus no ens agrada.
Continuarem amb l’únic homenet que hi ha a la classe dels conillets, el Gerai: He estat observant que el Gerai , amb el seu caparronet rodonet i bonic , és un bon jan i fa normalment molt cas però per altra banda és un nen una mica nerviós i quan li surt aquest nervi l’hem de tranquil•litzar perquè llavors no surt res bé i la senyoreta sempre et diu: Gerai…. tranquil i llavors tot surt molt millor i tu ho saps.
Per finalitzar acabarem amb la senyoreta Chloe: Hem de dir que la Chloe ha millorat molt a l’hora de menjar. Ara ho proves tot encara que no tot t’agrada . Estem molt contents tan la senyoreta com jo perquè et fas gran en aquest aspecte encara que et falta millorar el compartir les joguines i ….m’ agrada molt que siguis tant simpàtica .

JUTGE.- A la foguera !! Quina atabalada !!1 Potser tenia una mica de raó el fiscal !!!!!

I FINALMENT L’ HEM CREMAT !

Per demà el Carnestoltes ens diu que hem de portar pijama al matí i venir disfressats a la tarda per fer una volteta pel poble .

Cubells, a 26 de febrer de l’ any del Senyor 2019.

Bona tarda a tots, nois i noies, mestres, bona tarda, bona tarda……!!!!!

Molt bé, ja puc dir que he passat la nit al’ Escola i m’ he distret força. Hi ha alguns alumnes de la classe dels grans que m’ ha costat força interpretar la seva lletra. Semblava que estava en japonès!

El mestre ha arribat tard. Escolta on t’ has ficat? Potser la circulació per Barcelona estava complicada. Deu ser això !
La primera hora l’ he passat força tranquil, els alumnes s’ han portat força bé, estic content . Ah sí a l’ hora del patí n’ ha entrat un una mica esverat que ja , només entrar, m’ ha començat a criticar . Mare de Déu quin senyor més pesat !

Després he anat a la classe dels més petits i he estat força tranquil. Hi ha dues nenes molt treballadores i estic molt content d’ elles perquè no fan enfadar a la senyoreta, però aquest altre personatge que no para quiet i sembla que porta electricitat al seu cos no és gaire treballador. Caldrà espavilar-lo .
També he vist passar les més petites i m’ han semblat força simpàtiques , sobre tot la Clhoé i el Gerai . Les altres dues sembla com si els fes por. Bé demà vull que em porteu a la seva classe. Vale??

Anàveu molt bonics amb un mitjó de cada color, però sempre n’ hi ha algun que va despistat. Baixa dels núvols , home !!.

Bé per demà continueu portant un mitjó de cada color i una corbateta per anar més mudats. I qui se n’ oblidi l’ haurem de deixar sense pati.

Bona tarda ! i fins demà !

Avui, dia 25 de febrer ha arribat el Carnestoltes a l’ escola. Aquest és el missatge que ens ha deixat :

Cubells, a 25 de febrer de l’ any del Senyor 2019.

Cubells, a XXV de II de l’any XIX després del segon mil•leni

Vet aquí una vegada en un bosc no molt lluny d’un poble i vivia un esquirol. L’esquirol era petit i àgil, de color marró amb els ulls negres. Vivia en un pi molt alt amb moltes pinyes.

Un dia l’esquirol passejant pel seu pi, de lluny va veure un caçador. L’esquirol es va espantar i es va amagar, el caçador feia mala cara i portava un fusell. L’esquirol el va anar a veure però amagat.El va observar molta estona fins que el caçador va veure un pit roig. El pit roig era bonic de color marró i vermell. el caçador li va tirar un tret però no el va tocar.

El caçador el va perseguir durant força estona. L’esquirol preocupat els va seguir. El caçador es va despistar perquè l’esquirol es va ficar a darrere del caçador a fer sorollets. L’esquirol va mossegar la cama del caçador i el caçador se’n va anar a curar-se. El dia següent el caçador va tornar però aquesta vegada el pit roig havia portat els seus amics i l’esquirol també. Els pit roigs el van picar i els esquirols el van mossegar.

El caçador tot ferit se’n va anar i els animals van viure feliços per tota la vida. El caçador no va tornar mai més a aquell bosc.

Adrià

Fa anys i panys existia un esquirol que era ràpid, petit, tenia unes orelles petites i una cua llarga. Vivia en un pi molt alt en un dels seus forats.
Un dia, l’esquirol va haver de marxar a buscar menjar però es va perdre pel bosc. Va tardar tres hores en tornar i va tornar sense menjar. L’hivern estava a punt d’arribar i l’esquirol no tenia menjar i sempre que sortia a buscar menjar no en trobava . Un dia va tornar dins del seu cau s’hi havia ficat un pit-roig d’un color gris fort i un vermell intens. El pit-roig no volia sortir de cap manera i, quan l’esquirol entrava, el pit-roig el picava.
L’esquirol estava desesperat, no sabia què podia fer. Va pensar  que si esperava se li acabaria el menjar i sortiria.  Llavors el pit-roig li va dir que sortiria a canvi que l’alimentés tots els dies.

L’esquirol va tenir una idea fantàstica. Havia tingut problemes amb un gat i segur que si el gat el veia el seguiria.  Així ho va fer.  Va fer que el gat el seguís fins al cau. Llavors, l’ocell va provar de marxar i el gatet el va atrapar a l’aire i se’l va cruspir. Així l’esquirol va solucionar els seus problemes.

GUIFRÉ

Avui, un pirata que es diu Adrià ha agafat el seu vaixell i ha anat a fer una volta.
L’ Adrià és alt,calb i porta un ull tapat.
Un dia aixecant l’àncora del vaixell se li va clavar un ferro i es va quedar sense ull.
L’Adrià té 31 anys i li agrada vestir amb uns pantalons curts i una jaqueta negra.Es molt inquiet.
Després d’una estona navegant va veure un castell al costat de la platja.
L’Adrià va baixar del vaixell.
Va caminar uns metres i va buscar la porta del castell.
Hi havia una palanca que no sabia per a què servia i la va girar.
Es va obrir una porta gran i era la del castell.Va continuar caminant i va trobar una habitació
que era molt gran i fosca i tenia alguns mobles.Sobre un aqrmari hi havia un violi antic.El violi tenia molta pols i telaranys.
El va agafar i se’l va emportar al seu vaixell.Al violi li faltaven dues cordes.El violi era màgic si és tocava es complia un desig.
Quan el pirata va arribar al seu poble van passar dos nens pel carrer que s’havien quedat sense veu.El pirata els volia ajudar però no sabia com ajudar-los i per tranquil·litzar-se va tocar el violi i va dir amb veu baixa:
-Aquests nens s’ han de curar-
Llavors els nens van començar a parlar.
El pirata es va adonar que quan es tocava el violi es complien les coses que es pensava.
El pirata va anuncia que tots els nens del poble havien d’anar a la plaça.
El pirata aniria allà i els curaria a tots.
Quan va arribar va tocar el violi i tots els nens van tornar a parlar.
Els nens i els seus pares van estar olt contents i agraïts tota la vida per sempre.

Adrà Trepat Pena.

El llibre és una adaptació de la novel.la de Jules Verne. Ës més curt però l’ alumne es pot adonar de la gran creativitat i imaginació de l’ autor., el qual no havia sortit mai de França.

Aquest passat mes de gener he llegit Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.És una adptació realitzada per Mònica Falguera.
Tirant lo Blanc és una novel.la de cavalleries escrita per Joianot Martorell fa més de 500 any, el 1490 i que ha sigut font d’ inspiració de les altres novel:les com el Quixot i altres .

Vet aquí la fitxa

-TÍTOL :Tirant lo Blanc.
-AUTOR: Joanot Martorell.
-PÀGINES:45 pàgines l’ adaptació .
-PERSONATGES: Tirant lo Blanc, Felip, l’Ermità, Carmesina i la Ricomana.

-Què els passa?
Tirant lo Blanc va anar a Londres perquè el nomenessin cavaller. Pel camí es va trobar un Ermità, que li va donar un llibre per aprendre a ser cavaller.
El van nomenar cavaller, va tornar a l’ermita i li va tornar el llibre a l’ermità.
A la cort, en Felip , el fill del rei de França, un dels companys que anaven al vaixell d’en Tirant, es va enamorar de la Ricomana, la filla del rei. En Tirana ho va dir al rei. La Ricomana i el Felip es van casar quan van tornar de Rodes.
A Costantinoble, en Tirant s’enamora de la Carmesina, la filla del emperador. La dida de la Carmesina estava enamorada en secret d’en Tirant. Intentarà impedir que en Tirant i la Carmesina es casin. En canvi la Plaerdemavida en serà complice.
La Plaerdemavida li va anar a dir a l’Emperador coses bones d’en Tirant per a que en Tirant i la Carmesina es puguin casar.
En Tirant va anar a unes batalles a l’Àfrica i en Tirant i la Carmesina van tornar a separar-se.
Quan en Tirant va tornar a Constantinoble es van casar en secret.
Entre lluita i lluita en Tirant es va posar malalt i va acabar morint. La noticía va arribar a Constantinoble i tothom estava trist al palau.
La Carmesina ho va veure i va preguntar que passava a una dona. Li va dir que en Tirant havia mort.
A la Carmesina li va fer tanta pena que va morir de tristesa.

COMENTARI

El que més m’ha agradat es quan en Tirant es troba amb l’ermità i li va deixar el llibre dels cavallers.

El recomanaria a qui li agradin els cavallers.
Jo li posaria un 8 sobre 10 de valoració.

JOEL

Ara,s’ha fet de nit i ha sortit la lluna.La lluna avui té forma de c és de color groc,té molts forats perquè ja fa molt de temps hi havien xocat molts meteorits.Es troba a sobre de una ciutat que es diu Nova York.

Un dia un bruixot va arribar a les afores de la ciutat.El bruixot tenia un collaret màgic,però el va perdre.Al contemplar la ciutat el collaret li va caure al riu i el va perdre.

L’endemà tots els animals de Nova York havien perdut la cua.El mag quan ho va saber va anar corrents a buscar el collaret però quan va arribar a casa seva es va adonar que l’havia perdut.

Tots els animals no estaven feliços ; caminaven sense cua i molts no sortien de casa perquè tenien vergonya La lluna al veure els animals tristos va pensar com els podia ajudar.Com cada dia,anava passejant per l’espai.
Anava el saludant els altre planetes també infeliços per les seves raons.Un dia al cap d¡anys buscant,va trobar un collaret surant per l’espai.”Es el collaret del mag”!!!-va pensar
El collaret va arribar a l’espai volant per que tenia el poder de volar.
Aquella nit , la lluna quan va passar per sobre la casa del mag va deixar caure el collaret al seu jardí.
El mag el dia següent,quan va sortir de casa va veure quelcom que brillava a l’herba del jardí . Va agafar allò brillant i va veure que era el seu colllaret .Va prémer el botó i a tots els animals els va tornar a créixer la cua .

Adrià Ziegler