DIARI DE CURS

Fa uns mesos la meva mare i jo vam anar a comprar al Lidl el que necessitávem per menjar.
Quan estàvem de camí a casa ,de sobte es va parar el cotxe i de la part de davant va començar a sortir fum.Ens vam espantar.Li vaig preguntar a la meva mare què passava i va dir que no ho sabia.Vam sortir del cotxe,vam obrir la part de davant del cotxe i de la bateria sortie molt fum i feia molta pudor. Sortia gas.Vam haver de trucar a la grua i mitja hora despues no venie.Els cotxes tocant tant el claixon que semblava que feien una cançó i al final va venir la grua i es van emportar el cotxe.
Va venir un taxi i ens va portar a la nostra casa.
Dos dies despres l’ome que es va endur el cotxe ens va trucar perque quedesim a algun joc.Quan vam quedar ens va portar el cotxe i ens vam emocionar,van rentar el cotxe i tot i vam ser feliços.FI

Marc

Un dia d’ estiu estava a la piscina de Cubells, a la dutxa. Vaig relliscar i vaig caure i em vaig obrir la barbeta. El socorrista me la va curar.
Vaig haver de marxar cap a l’hospital, em van treure la tirita i m’ho van haver de cosir, quin mal que em va fer!
Estava molt trist perquè em feia molt mal i m’havia de quedar unes hores al metge i molts dies sense piscina. Que trist que estava!

Esteve

Tema9 i 10

 L’ escala           Longitud 1        Longitud 2       Longitud 3

Superficie 1       Massa 1            Massa 2

 Capacitat 1       Capacitat 2

Activitats per imprimir Longitud, Capacitat i Massa

Figures planes ( triangles, quadrilàters , circumferència, cercle,perímetre , àrea )

Vet aquí una vegada , fa uns vint anys ,en un poble de Catalunya que es deia i es diu Cubells va haver-hi un conflicte. Cubells és un poble de la província de Lleida a prop de Balaguer. El poble és petit, té els carrers estrets i els edificis baixos. El poble es va dividir en dues parts.
El que passava era que hi havia un barri on la gent era rica i a l’altra zona del poble tenien pocs diners.
Els que tenien pocs diners van començar a agafar mania dels rics del poble perquè els veien a les seves piscines banyant-se i amb els seus cotxes esportius.
Els rics van veure que els pobres els tractaven malament. Els rics també van començar a insultar als pobres o fins i tot pegar-los. Els pobres feien el mateix als rics.
Quan feien festa major n’hi havia una per als rics i una per als pobres.
Un dia l’alcalde, que es deia i es diu Josep, però tothom li deia el Roig perquè així es diu de cognom, es va assabentar de la guerra que s’havia muntat al seu poble. Tenia , en aquells moment uns 50 anys, tenia els cabells blancs, la cara ovalada. Portava ulleres, era bastant alt i prim.
Era molt amable i es preocupava molt per les coses del poble. Va pensar convidar als rics a un sopar.
Va convidar també als pobres sense que els rics ho sabessin i sense que els pobres sabessin que havia convidat els rics. Quan tots van arribar al sopar els pobres i els rics van començar a insultar-se.
L’alcalde va pujar a l’escenari i va dir:
-Podeu deixar de pegar-vos i insultar-vos?
-Què voleu?-van dir tots d’una manera o d’una altra.
-Vull que en aquest poble s’acabin les baralles.Amb el el bonic que es el poble, l’únic que es veu són baralles i insults.
Seria molt millor viure tots en pau. Ens ho passaríem molt millor- Va dir l’alcalde.
Tots van reflexionar i van entrar en raó i tots junts van gaudir del sopar.
Mai més hi van haver baralles en aquell poble.
Tots van ser feliços sempre més.

Joel

Em dic Marc.Tinc vuit anys i visc a Cubells amb la meva mare i el meu avi.
Un dia vaig anar a la meva antiga escola de Castelldefells.A l’hora del pati va passar lo següent:
estava jugant als amagatalls i vaig caure.Em vaig donar amb la punta d’un totxo que aguantava una tanca. La punta del totxo em va fer mal a la front i em va sortir molta sang.
Em van portar a urgències i em van cosir un foradet al cap. Vaig estar una setmana sense anar a l’escola .I lo pitjor és que durant aquella setmana no podia sortir al carrer perquè el sol emfeia irritar la ferida,quan anava a l’escola em tenia de ficar una gorra.

Marc.

Em dic Hug i tinc 9 anys.
Ara os explicaré el que em va passar quan vam anar a Franca de vacances.
Anava amb el meu germà (Guifré), el meu pare(Ivan) i la meva mare(Sandra). Vam sortir de Cubells desprès de dinar. Vam arribar quan ja era fosca nit al hotel.
Quan vam arribar vam entrar al hotel. El hotel era molt bonic ,però era molt petit i també tenia moltes llums amb un to blau cel molt bonic
Després de deixar les coses a l’ habitació vam anar a veure el poble(que també era molt bonic).Els veïns eren molt amables .
El dia següent ens vam aixecar i vam anar a una muntanya que era molt propera al poble on hi havia el nostre hotel i hi vam anar amb el nostre cotxe( una furgoneta). Quan vam arribar vam veure uns cavalls i jo vaig voler donar-los-hi menjar ,però el cavall que era alt i molt fort quan jo anava a alimentar-lo, en lloc de mossegar l herba em va voler mossegar la mà i ho va fer.
Els meus pares i el meu germà van riure molt i molta estona mentre que jo plorava a terra. Quan vam arribar a casa , vaig mullar-me les mans i vaig veure les marques que m’ havia fet, eren molt grans.
Totes les altres activitats que vam fer van ser molt divertides.

HUG TUFET OBON

Fa uns dies hi havia un noi que es deia Joan: Era alt i no era ni prim i gra. Tenia els cabells castanys i els ulls blaus. Era carinyós , amable i bon amic. Vivia en una casa a les afores d’ un poble al Delta de l ‘Ebre . Vivia amb la seva dona que es deia Joana i tenia 29 anys igual que en Joan. Un dia quan va anar a segar l’ arròs va veure que hi havia un grup de porcs senglars menjant-se l`arròs. En Joan va pensar que si s´apropava els senglars s’espantarien i marxarien i així ho va fer. Tots van sortir corrent menys un que estava a terra estirat. En Joan va baixar del tractor i va veure que tenia la pota ferida .Va trucar a la veterinaria.
Després de pujar-lo al cotxe i en Joan va començar a segar. Al cap de dues hores de segar ,en Joan va portar l’ arròs segat al seu magatzem.
Però el dia següent faltaven uns quilos d’ arròs. Va veure un rastre de sang al terra. Aquell rastre portava a un pi on hi havia un porc senglar mort. En Joan se’n va anar a casa seva a veure el seu canal preferit de la televisio Nat Geographci( on explicaven fets i històries d’animals i natura)
El dia següent va tornar al rebost i va veure que li faltava més quilos d”arròs.En Joan va pensar que si posava uns paranys potser seria la solució.
El dia següent va veure un porc senglar atrapat en un parany, el va treure i va veure que estava ferit i va trucar a la veterinaria.
La veterinaria va venir i es va emportar el senglar. Els altres senglars es van adonar que s’ havien de buscar altres llocs per menjar .

Hug

Em dic Guifré, tinc onze anys i visc a cubells.
Ara us explicaré una anècdota que em va passar amb el meu pare.
Un dissabte d’hivern vam preparar-nos per anar al refugi de Sant Mamet.
Quan ho vam tenir tot preparat i el cotxe carregat, ja s’ havia fet fosc.
Abans de sortir de casa vam ficar el GPS perquè no sabíem el camí.
En lloc d’agafar el millor trajecte, tot i que era una mica més llarg, vam agafar el més curt.
Ja era negra nit i el camí cada vegada es feia més complicat.Vam haver de travessar un petit rierol amb el cotxe i quan faltava poc per arribar, ens vam equivocar de camí.
No teníem més remei que donar la volta, però el camí era molt estret ,havia plogut i estava moll i….al final ens va marxar la roda del camí.
Era impossible sortir d’allà sense ajuda . Així que vam haver de trucar els bombers.
Van venir al cap d’ un parell d’hores, però van aconseguir treure’ns d’allí .
Aquella nit vam dormir a casa i encara no he anat mai a Sant Mamet.

GUIFRÉ

Ajuda blocs

Voki inici

Entesos?

Fa temps hi havia un pagès anomenat Bernat. Era alt i prim. Tenia els ulls blaus i el cabells llargs i de color marró castany. Era de confiança, amistós i tenia molta paciència. Vivia amb la seva dona (Marta), els seus dos fills (Adrià i Marc) i el seu gos (El Pelut). El gos es deia Pelut perquè tenia molt pèl.
Un dia, un amic seu anomenat Joan, el va trucar i li va dir:
– Hola Bernat, com estàs?
-Bé, i tu?- va dir el Bernat.
-Jo també. Et truco perquè estic de vacances i no puc segar. Em podries segar tu? ,només serien tres dies.- Va dir en Joan.
-Sí que podria.- va dir en Bernat.
– Gràcies, adéu.- va respondre en Joan.
El dia següent, quan anava a segar el tros, va veure que la segadora no tenia gasoil. Quan va anar a buscar la seva furgoneta (Suzuki) no li engegava. Va obrir el capó i va veure que els cables estaven tallats a mossegades.
Va trucar al mecànic. Al cap d’una estona de parlar el mecànic li va dir:
– Normalment, o són gats o ratolins els que mosseguen els fils.
– Gràcies, adéu. Demà vens amb la grua.- va dir en Bernat.
En Bernat va anar a peu fins a la benzinera amb un bidó i un carretó. Quan va arribar a casa va omplir el dipòsit de la segadora i va anar a segar. El blat segat el va carregar al tractor i el va portar al magatzem.
El dia següent va veure que una part del blat que estava al magatzem no hi era. En Juan va pensar que potser era cosa de ratolins. Va pensar que si ficava un parany els atraparia. Va agafar uns quants quilos de blat i va fer un cami que duia a un tros de formatge que estava damunt un parany en forma de capsa.
El dia següent va anar a mirar i hi va veure que havia un ratolí atrapat. Al Bernat li feia molta pena l’ animal , així que va agafar una capsa va ficar dintre el ratolí i el va portar a la muntanya i l va deixar anar.
I els dos van ser feliços tota la vida.

Hug

Ingredients (per 4 persones )

-600gr arròs
-300gr tomata
-oli
-sal
-4 ous

-Bullir l’arròs 15 minuts , que es begui tota l’aigua.
-Pelar i tallar a trossos tres tomates madures i posar -les a la paella amb una mica d’oli i sal.
-Deixar coure 30 minuts.
-Un cop feta la salsa de tomata , afegir-li l’arròs.
-Fer 4 ous fregits i posar -lo a sobre de l’arròs amb tomata.

Servir calent.

Bon profit!

Adrià Z

Vet aquí una vegada hi havia un pagès que vivia en una masia al Delta de l’Ebre. Es deia Jordi i tenia 32 anys.
Vivia en una casa a la vora dels seus camps d’arròs. Vivia sol, no tenia fills.
Tenia els cabells castanys i llisos la cara rodona i no era gaire alt.
Un dia va sortir de casa amb la cosetxadora.
Anava a cosetxar els seus camps d’arròs.
Quan en Jordi va arribar al seu camp d’arròs, va donar-se una sorpresa, però i no va ser precisament bona.
Tot l’arròs havia desaparegut! Se’n va tornar cap a casa molt amoïnat. Quan estava a punt d’arribar a casa, va veure una cosetxadora que venia en sentit contrari, anava pel mig del camí i anava molt ràpid. Per no xocar en Jordi va sortir del camí. L’altra cosetxadora ni se’n va assabentar. Li va poder veure una part de la matricula, 968.
En Jordi va intentar tornar al camí, però se li havia quedat una roda encallada al fang.
Va trucar al seu amic Joan, que tenia una grua i li va dir que el vingués a treure de allà.
En Joan el va treure de fora del camí. Li va explicar a en Joan que li havien robat l’arròs.
L’endemà, en Jordi va anar a denunciar als Mossos d’Esquadra que li havien robat l’arròs i que una cosetxadora el va fer sortir del camí, i que portava 968 a la matrícula. A la tarda va tornar a cosetxar, i va trobar-se tot el camp cosetxat.
Quan va tornar cap a casa, va trobar-se la mateixa cosetxadora que el dia abans.
En Jordi va pensar que era la cosetxadora que havia cosetxat el seu camp d’arròs.
Va seguir la cosetxadora fins a un magatzem a uns 6 quilòmetres de casa seva. Quan la cosetxadora va parar, en Jordi va baixar de la seva cosetxadora i va seguir silenciosament al conductor fins a una sala on hi havia un munt d’arròs.
En Jordi va marxar en silenci de allà.
Va trucar a una empresa de seguretat, va dir que posessin camares de seguretat als seus camps per saber qui li robava l’arròs.
L’endemà a la tarda mentre en Jordi estava mirant el televisor, el van trucar de l’empresa de seguretat, que havien vist una cosetxadora al seu camp cosetxant.
En Jordi va trucar a la policia.
En Jordi va anar al camp amb el seu dos cavalls.
La policia va arribar al camp i van bloquejar a la cosetxadora.
Van fer baixar el conductor i se’l van emportar detingut.
Li van tornar l’arròs a en Jordi i va poder continuar cosetxant sense complicacions.

Joel

Ingredients ( per a dos persones )

1- 1/4 de quilo d’arròs.
2- 4 palets de cranc.
3- Un ou.
4- Dos llaunes de tonyina.
5- Unes fulles d’enciam.
6- Mitja poma.
7- Sal.
8- Formatge rallat parmesà.
9- Una mica d’oli.
10- Una mica d’aigua.

Preparació:

1- Primer posem l’aigua en una olla i la posem al foc.
Posem una mica d’oli i una mica de sal a l’olla.
Quan arrenqui el bull hi tirem l’arròs.
Quan estigui cuit el traurem del foc, escorrem l’aigua
i li passem una mica d’aigua freda.

2- Agafem l’ou i el posem en un pot amb aigua i el
ficarem al foc. Ha de bullir aproximadament uns 10 minuts
perquè quedi cuit. El traurem del foc del foc i el deixem
refredar. Li traiem la closca a l’ou i el tallarem en trossos
petits.

3-Agafem la mitja poma, els palets de cranc, la
tonyina, l’enciam i ho trinxem a trossos petits.

4- Agafem un bol i hi posarem l’arròs i tots els
ingredients anomenats anteriorment, els barregem.
Hi afegirem un raig d’oli i força formatge rallat, i ho barregem tot.
Ja esta llest per menjar.
Bon profit