DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
FENICIS,CARTAGINESOS I ROMANS A CATALUNYA.
Fenicis, cartaginesos i romans
Escolta el vídeo i passa a respondre les preguntes que tens a continuació.
COMENTEM EL VÍDEO
1.-Saps què és una colònia ?
-On van construir colònies els fenicis ?
-Quina era la més important ?
Per què creus que va ser important el descobriment de l’ alfabet i de la moneda per part dels fenicis ?
2.-Quins productes venien ?
-Qui els protegia ?
3.- Quin altre poble va lluitar contra Cartago ?
-Qui va guanyar la guerra ?
-Què van decidir aleshores els cartaginesos ?
-Per què ?
4.-Quina va ser la primera ciutat que van construir els cartaginesos a Hispania ?
-A què es van comprometre els cartaginesos i els romans en el tractat de l’ Ebre ‘
-Saps què és un tractat ?
-Què van decidir fer els cartaginesos l’ any 208 abans de Crist ?
-Quin era el seu objectiu ?
-Senyala en un mapa d’ Europa el camí que van seguir .
-Qui era el seu comandant ?
5.-Què distingia a l’ exercit cartaginès ? – Creus què era molt útil ? – Per què ?
-En aquest enfrontament entre els romans i els cartaginesos que van fer els ibers d’ Ilerda, l ‘ actual Lleida ?
-Quins eren els seus guerrers més importants ?
-Una vegada a Itàlia qui va guanyar les tres primeres batalles ?
6.-Com van reaccionar els romans? -Pinta-ho al mapa.
-Quin era l’ objectiu dels romans ?
-Què els van demanar als grecs d’ Empúries els romans ?
-Què van fer els ilergetes ?
-Finalment, qui va guanyar la guerra ?
-Què van fer els perdedors ? – I els guanyadors ?
EL MEU ANIMAL PREFERIT 2. BLAU
Un dia al matí vaig sortir a fer un tomb pel poble de Camarasa . Vaig trobar un ratolí que prenia el sol i llavors el vaig empaitar . El ratolí va entrar a una casa avandonada que era a la seva dreta,jo també hi vaig entrar . Quan jo era a dins,va començar i finestres , llavors vaig veure un altre gat li vaig dir:
-Ens em quedat tancats!Saps una altra sortida?
– No,i tu qui ets ?
-Em dic Lola i he entrat a caçant un ratolí.
Blau
EL MEU ANIMAL PREFERIT 2. ADRIÀ
Un dia el meu amo es va despertar a les 7:30 del mati i va marxar de casa.
Una hora més tard va tornar i em va presentar a un nou membre de la casa. Un cadell de Pitbull.
Mentre l’amo esmorzava jo vaig escapar-me de casa perquè em pensava que el meu amo ja no em volia.
Me’n vaig anar a un tros de blat que estava al costat del meu poble, Cubells.
Les hores em passaven volant perquè estava sol. Una estona després em vaig adormir.
Quan em vaig despertar ja era de dia, vaig sentir un soroll i vaig marxar.
Era una cosetxadora que estava a punt de cosetxar el tros on estava. Vaig fugir, cames ajudeu-me.
Vaig caminar per un camÍ i al meu costat va parar una furgoneta blanca i em va intentar agafar el que conduia. Jo em vaig resistir però finalment em van agafar.
Vaig sentir que deien que era un gos que valia força diners i que em posarien a la venta.
Eren dolents; no em van donar menjar en tot el dia.
CONTINUARÀ
Adrià Trepat Pena 5è
EL MEU ANIMAL PREFERIT.ELISABETH
HOLA SOC UN GOS I EM DIC LAILA.TINC EL PEL DE COLR NEGRE,ELS ULLS SON MARRONS,I LA BOCA PETITA.
LES CAMES CURTETES I LA CUA LLARGA,SOC UNA GOSSA MOLT TRANQUILA.
M´AGRADA MOLT QUE HEM RASQUIN LA PANXA.
M’HE ESCAPAT TRES VEGADES.LA PRIMERA VEGADA EM VAIG ESCAPAR I EM BAN AGAFAR,I LA SEGONA VAN HAVER DE PAGAR UNA MULTA
PER RECUPERAR-ME I LA TERCERA VEGADA ENCARA M’ESTAN BUSCANT.
ELISABETH.M.E.
EL MEU ANIMAL PREFERIT .LISMEL
Hola em dic Lismel i sóc una ovella,tinc el pèl negre i molt arrissat. Tinc un ull de cada color:un de color verd i l’altre de color marró mel tinc la cua molt curta.
Tinc un any .
El musell blanc.
La gent quan em veu em vol tocar perquè el meu cabell es molt esponjós.
M’encanta jugar i sóc molt carinyosa.
Lismel.5è
EL MEU ANIMAL PREFERIT. ROSMEL
Em dic Tovi.Sóc un gos.Sóc petit i tinc dos anys.Tinc el pèl de color blanc menys sota de la panxa que la tinc rosada.
Tinc el morro una mica negre i dins la boca també. Tinc les potes petites,les orelles caigudes i la cua molt llarga.Sóc un bon gos: carinyós,obedient…
Sóc molt juganer i encara he d’aprendre a no fer-me caca a dins de casa. No m’agrada estar sol ni que em molestin,perquè si no, mossego. Si em castiguen per alguna cosa,rectifico i no ho torno a fer.
La cosa que m’encanta més és dormir en silenci.
ROSMEL. 6È
CONTES PER L’ ELOI . EL RUQUET.
LLEGEIX AQUEST CONTE D’ EN jOSEP vALLVERDÚ I RESPON A LES PREGUNTES
EL RUQUET Josep Valverdú
No siguis, ruquet! –li deien a en Valeri quan era petit. No volien pas dir que era ruc, era una manera afectuosa de parlar. En Valeri es va fer gran, tenia molts anys, i fins i tot néts, que vivien a la ciutat. Ell s’havia quedat al poble, on tenia la casa i l’hort.
En Valeri veia que tothom es comprava cotxes i furgonetes; ell havia d’anar a peu fins a l’hort, o on fos. Li convenia tenir un mitjà de transport per a ell i per als productes que carregava; ara que s’havia fet gran li pesaven molt i es cansava. I va rumiar que un cotxe no era bona solució, no hauria sabut com menar-lo. Va pensar en un animal: Un cavall? Una mula? No, massa grossos, no sabria com enfilar-s’hi.
–Calla! Ja ho tinc! –va exclamar tot d’una–. Un ruquet! Un ruquet és el que em convé.
Quan van celebrar la fira de bestiar al poble veí, qui comprava un xai, qui un porquet…, en Valeri es va comprar un ruquet, un asenet de morro blanc, panxa blanca i llom negre. Era una bèstia pacífica, i ell la va estrenar dalt del seu llom fins a casa seva. Però no tenia cap quadra ni estable, de manera que va trucar a casa del veí, que tenia dos cavalls a l’estable.
–Per favor, que hi cabria el meu ruquet, a l’estable teu?
–I és clar, ruquet! –va acceptar el veí–. Ja el pots portar, el teu ruquet, no siguis tan ruquet.
A l’estable els dos cavalls es van mirar l’asenet com si fos una mosca, no li van dir ase ni bèstia, no en van fer cap cas: ells eren cavalls importants i allò altre tan petit només era un ruc.
El veí va abocar palla i gra a la llarga menjadora de pedra de l’estable per tal que hi mengessin els tres ocupants de l’estable. Els cavalls van menjar, però no el ruquet, que es va quedar amb tota la gana. I a mitja tarda començà a bramar, i bramar.
En Valeri i el veí van entrar a l’estable. Tot semblava tranquil, els cavalls estaven ben tips, però el ruquet d’en Valeri picava de potes a terra i bramava.
–Què li passa al meu ruquet? –feia en Valeri.
–Jo he escampat gra i palla a la menjadora per a tots –va explicar el veí.
–Deixa’m mirar –va fer en Valeri, tot acostant-se al ruquet i a la menjadora.
–Ja ho tinc! –va cridar–. La menjadora està posada a l’altura del morro d’un cavall. I el meu ruquet, tot i estirar el coll, no hi arriba. Per això es queixava! Si no poses una menjadora més baixa, ell no podrà menjar.
–Sí, ara hi corro! No en tinc, de menjadora per al teu ruquet. Ja te’l pots emportar. No vull sentir més brams!
En Valeri no tenia estable, però va ficar el ruquet al corral amb les gallines, i li posà un caixó de fusta amb palla i gra. Per beure tenia el cóm de les gallines. En Valeri era feliç, el ruquet no bramava, corria pel corral… Només protestaven les gallines
COMENTEM EL CONTE
1.-Per què li deien ruquet a en Valeri ? – On es va quedar quan es va fer gran ?
-Per què creus que no es podia comprar un cotxe ?
-Què es comprà finalment ? -On el va posar el primer dia ? -Per què ?
2.- Què vol dir ” NO LI VAN DIR NI ASE NI BÈSTIA” ? – Creus que van fer bé ? – Pere què ?
-Per què el ruquet no va menjar ?
3.-Com va reaccionar en Valeri ?
-Per què creus que les gallines estaven esverades ?
-Amb quins noms l’ autor anomena l’ animal ?
Els ibers . Terrissers i guerrers.
Avui continuarem parlant dels ibers. Llegeix les dues pàgines i observa les il·lustracions. Tot seguit respon a les preguntes.
COMENTEM EL TEXT
1.- Quins passos seguien els ibers per fer objectes de ceràmica ?
-Digues el nom de 4 o 5 objectes que fabricaven .
-Quin era el més famós ? Dibuixa’l.
-Quina era la funció del torn?
-Com decoraven els objectes ? -Decora tu el que has dibuixa’t.
-A l’ hora de coure els objectes a quina part del forn els posaven ? I el foc on el feien ?
– Observa el dibuix i digues quina de les feines que fan els homes de la il·lustració t’ agradaria fer ? – Per què ?
2.- Quina feina feien els ferrers ?
-Quins tres passos seguien per fer-ho ?
3.-Qui governava normalment les tribus iberes ?
-Com eren els poblats ? Per què ?
-Amb qui solien fer guerra ?
-Què vol dir que els ibers feien ATACS PER SORPRESA ?
-Qui va llogar els guerrers ibers ? Per què ho creus així ?
-Dibuixa a la pàgina del títol 3 o 4 armes que porten els ibers de la il·lustració.
Aquí donem per acabat el treball sobre els ibers. Quan puguis pots visitar un dels seus poblats. Ens tens dos a prop d’ aquí: un a Arbeca i un altre a Tornabous.
III SETMANA DEL CINEMA ESPIRITUAL.
Avui a la classe de religió i valors hem participat en la III Setmana del Cinema Espiritual on lins . Aquesta setmana a la classe els alumnes visionen i comenten una pel·lícula per treballar els valors a l’ àrea de Religió i Valors.
Aquest curs es treballa MIA I EL LLEÓ BLANC. Una pel·lícula familiar sobre l’ amor cap als animals i la preocupació per la conservació de les espècies en perill d’ extinció.
Ens ha encantat i la recomanem!
Problema cooperatiu.
En la sessió de problemes d’ aquesta setmana haureu d’ iniciar el treball de construcció d’ una maqueta volumètrica de ‘ escola . Per poder fer aquesta maqueta haureu de pensar en uns passos previs . Així doncs, comencem. Què haureu de fer primer ? . Escriu els passos a mesura que els vas fent.
Cada alumne ha escrit els passos que ha cregut necessaris. Els hem resumit en aquests que hi ha a continuació:
-Comprar el material ( fusta, cartró ) i preparar les eines per fer la maqueta.
-Fer un dibuix i prendre les mesures reals de l’ escola: llarg, ample i alt.
-Tallar cada part la maqueta: planta baixa, porxo sortint ,planta primera i teulat
-Empegar les diferents part.
-Pintar-les.
Execució
-Em dibuixat el rectangle que forma el llarg i l’ ample de la primera planta i l’ hem mesurat . LLARG( 28,43 m ) ,AMPLE(8,83 m ) .
Després hem mesurat quan fa d’ ALÇADA (3,43 m ).
No ens caldrà mesurar la segona planta perquè és idèntica que la planta baixa.
El proper dia començarem a treballar l’ ESCALA a que l’ hem de fer.
El meu animal preferit. Hug
Em dic Hug, tinc 11 anys i sóc un pastor alemany. Tinc el cap petit respecte al cos, el cos gran i les potes fortes i llargues. Els meus ullals són llargs i afilats, el meu pèl es curt, tou i de color negre i tinc la cua llarga.
Vaig néixer en un poble molt petit anomenat Cubells. Vaig viure dos anys amb ma mare però em vaig perdre i em va adoptar una altra família . Ara visc en una masia a les afores d’Artesa de Segre.
Sóc un gos pacífic i només ataco quan em molesten. M’agrada perseguir conills però mai els agafo i també m’agrada dormir.
HUG 6é
El meu animal preferit. Adrià.
Em dic Max, sóc un gos i tinc un any
Sóc petit, tinc el pèl de color negre excepte el morro i la panxa que són de color marronet.
Tinc el musell curt , les potes mitjanes, les orelles caigudes i la cua curta.
La gent quan em veu es pensa que sóc dolent i que mossego però en el fons sóc bo i faig cas al meu amo.
Només em barallo si m’ataquen però no m’agrada fer mal a la gent.
M’agrada que el meu amo em llanci ben lluny una pilota de tenis, i jo la vaig a busca i la porto.
També m’agrada perseguir gats i el menjar que em fa l’amo.
Adrià Trepat Pena.
El meu animal preferit . Blau
Hola, em dic Lola i sóc una gata . Tinc 4 anys .Tinc el cos cobert amb un pèl llarg de color blanc i negre i el cap petit , els ulls de color verd i les potes curtes. Sóc de la raça persa.
Sóc mansa . Només em barallo si m’ataquen .
M’agrada anar a passejar i jugar amb un cordill i amb ratolins de mentida .M’agrada molt el peix i també el granulat.
Blau 3er
CONTES PER L’ ELOI.JOSEP VALLVERDÚ.
ELS DOS CONILLS Josep Valverdú
Des d’una muntanyeta, el conill de bosc observava els conills de la masia, que estaven en gàbies. I mentre els mirava, pensava:
–Que feliços viuen dins les gàbies; estan a cobert de llops, guineus, àguiles, i mosteles, i els donen menjar tant com desitgen i més. Si fa fred es posen al raconet dins de la palla. Quina vida!
Un conill jove, blanc, dels que havien viscut sempre tancats, des de la reixeta de la gàbia mirava cap a la muntanya i hi veia córrer els conills de bosc.
–Que feliços viuen al bosc –pensava–. Poden anar on volen, mengen llavors de tota mena, glans que cauen de les alzines, espigues, herbes i bolets olorosos. Tenen coves que ells mateixos s’han excavat, que en diuen caus. Van i vénen, corren i s’empaiten, i són tan lleugers i espavilats que tenen temps d’amagar-se si els empaiten els gossos, les guineus, les àguiles, les mosteles i els furons.
Vet aquí que un dia el conill blanc va poder escapar-se i recórrer un tros de camí, però va cansar-se molt. Es quedà amagat darrere una mata, respirant de pressa, esverat, perquè mai havia viscut a l’aire lliure i tot li feia por. Esperà una estona i es va calmar. Al cap d’una estona, emprengué el camí del bosc de la muntanyeta, però no va tenir temps d’arribar-hi perquè, com que era tan blanc, una àguila el va llucar amb la seva vista penetrant, uns ulls capaços de veure un botó des de doscents metres d’altura, i es precipità cap al conillet. Com que feia sol, el conill blanc va veure l’ombra amenaçadora de l’au de presa i corregué a amagar-se dins un esbarzer. L’àguila s’adonà que no el podria atrapar, perquè sabia que l’esbarzer d’espines li faria malbé el plomatge de les ales, i se’n tornà. Al cap d’una estona, el conill va sentir una olor estranya i una respiració prop d’allí. Va endevinar que tenia una guineu a prop. Què faria? Sort que la guineu arrencà a córrer darrere un conill de bosc, un conill gris que feia bots i més bots. “Quina casualitat!”, va exclamar.
Al cap de poc el conill gris tornà: havia enganyat la fera i aquesta no l’havia pogut caçar.
–Res de casualitats, amic meu! –va dir el conill gris–. Jo sóc el conill de bosc i enganyo els enemics gràcies al meu color fosc. El meu color no es veu diferent del de la terra, les pedres i les mates del sotabosc. I encara tinc un altre recurs: el cau. El meu cau és un túnel tort i estret on sí que hi pot entrar la mostela, però també té una segona sortida i jo m’escapo. Vine amb mi al meu cau.
El conill blanc va anar al cau del conill gris i va veure que hi tenia tot de menjar recollit: granes, pinyons, glans, panís…
–Saps que vius molt bé? –va dir el conill blanc–. M’agradaria tenir el color fosc que tens tu, així seria invisible als enemics.
–Doncs mira, de tant refregar-te per les parets terroses del cau el pèl se t’ha embrutat i sembla fosc. Ja pots sortir i fer vida de bosc amb mi. Però no tot són flors i violes, a la vida bosquetana: els enemics corren, de manera que hauràs de fer molt d’exercici de potes si vols salvar la vida!
COMENTEM EL TEXT
1.-Què trobava a faltar el conill de muntanya ?
2. Què enyorava el conill de la masia ?
3.-Per què el conillet blanc tenia por ? – Per què el va veure l’àguila ? -Com va saber que l’ àliga el volia agafar ? -On es va amagar ?
-Per què l’ àguila no el pogué agafar ?
4.- Com es va salvar de la guineu ?
5.- Per què creus que es important tenir colors foscos per enganyar els caçadors ? -Quines dues avantatges té el cau dels conills de bosc ?
6.-On van anar aleshores els dos conills ? – Què hi havia allí ?
-Què decideix fer el conill de la masia finalment?
-Com s’ haurà de preparar ?
7.- Si tu haguessis de ser un dels dos conills. Quin t’ agradaria ser ? -Per què ?
Infantil
ACTIVITATS PER INFANTIL
Celebrem la Castanyada.
El dia 29 d’ octubre a l’ Escola Sol Naixent de Cubells vam celebrar la Castanyada. Aquest, tot i ser un any estrany, també ho hem fet.
Els ibers 2.El paper de la dona i l’ economia.
Avui llegirem dos documents i els comentarem. El primer és el paper de la dona en la societat íbera.
Una vegada llegit el document passem a comentar-lo.
EL PAPER DE LA DONA
1.Quin era el paper de les dones quants els íbers havien d’ anar a la guerra? Escriu alguna de les tasques que et sembla que havia de fer.
2.-Quins són els passos per aconseguir un vestit de llana?
-De què feien també roba? -Saps què és ?
3.-Com vestien les dones ? -I quan feia fred ?
-Per què et sembla que els homes portaven les túniques més curtes ‘
L’ ECONOMIA DELS ÍBERS
1.-A què és dedicaven els ibers quan no hi havia guerra? Tots es dedicaven a aquestes dues feines ? Per què ho creus així ?
-Què feien els agricultors ibers a la primavera ? I a l’ estiu ? -Per què creus que a la tardor havien d’ arreglar els teulats i fer llenya ?
2-Quin era el cereal que més collien ? Per què ?
-Escriu el nom de 4 productes més que collien .
-On tenien les granges ? – On guardaven els cereals durant l’ any ?
-Quins productes obtenies dels cereals ? -I actualment quins productes obtenim ?
-Quin ús en feien de la palla?
3-Creus que els fruits que recollien del bosc són els mateixos que nosaltres recollim ara ? – Escriu el nom d’ alguns que a vostra cas recolliu i que ells també ho feien .
-Quan vas al bosc a buscar bolets que t’ emportes per posar-los ? – De què està feta ?
Hauràs pogut observar que molts dels productes que obtenien els ibers nosaltres també ho fan. Ells també llauraven els camps .Amb què ho feien ? – I actualment amb què ho fem ?
La meva escola ideal. Adrià
Hola hem dic Adrià, tinc 10 anys i faig 5é curs a l’escola Sol Naixent de Cubells, la meva escola és petita, te 7 alumnes. Durant aquest proper mes de novembre n arribaran alguns més. Té tres aules i tres lavabos.
La meva escola ideal m’agradaria que estès en un edifici alt, ample, que tingues molts passadissos i moltes aules per on entrés el sol.
El pati seria molt gran, tindria gronxadors, tobogans, sorral, pista i camp de futbol.
Els professors serien amables i ajudarien a qualsevol alumne en qualsevol dubte.
Els alumnes farien cas als professors. Al pati jugarien hi tindrien 30 minuts de pati. A fora al pati es podrien treure la mascareta.
Dins a les aules hi hauria taules, cadires, estants per guardar els llibre, maquinetes de fer punta automàtiques, pissarres, pissarres digitals, ordinadors, projectors i tabletes per treballar.
Aquesta escola ideal m’agradaria que es trobes a la Vall D’Aran per per poder anar a esquiar a l’hivern.
Adrià Trepat Pena
La meva escola ideal.Hug
Hola em dic Hug i tinc 11 anys. Vaig a l’ Escola Sol Naixent de Cubells.
La meva escola ideal estaria pintada de color blanc. Seria de planta baixa i molt ampla. Hi hauria tres lavabos ,un pels professors i dos pels alumnes. Hi hauria tres aules: el menjador i dos més per fer classe. Les portes serien automàtiques. Les taules serien de color blanc, quadrades, grans i n’hi hauria una per cada alumne i una pels professors de més gran. Les cadires serien molt còmodes amb reposa braços : n’hi hauria una per cada alumne i els professors en tindrien una amb respatller de cap i reposa braços.
Totes les pissarres serien electròniques. Cada alumne faria servir una tablet que si s’ hi escriu també s ‘escriu a la pissarra . Hi haurien armaris de fusta i cada alumne en tindria un al seu costat per si ha de guardar les llibretes allí.
El pati seria molt gran. Tindria un camp de futbol, gronxadors i un tobogan.
Els professors no renyarien els alumnes i serien amables. Els alumnes no haurien de portar mascareta i serien amables i treballadors.
HUG 6é
La meva escola ideal.Blau
Em dic Blau .Tinc 8 anys , faig 3er curs a l’escola Sol Naixent de Cubells .
A mi m’agrada molt la meva escola ,els meus professors i els meus companys però si pogués fer màgia voldria un edifici més gran i a dalt d’una muntanya per marxar esquiant, un gimnàs amb molts aparells per fer gimnàstica. Unes portes automàtiques. A dins de la classe una pissarra que escrivís quan vas parlant , unes cadires més còmodes , un petit laboratori per fer experiments .
Al pati uns gronxadors i una tirolina molt llarga . A l ‘estiu un tendal que ens fes ombra.
Els professors no els canviaria però voldria que els de l’any passat també vinguessin . Els alumnes els que hi ha i els que vindran nous i sobretot molt bona harmonia entre nosaltres .
Blau 3er
ELS IBERS .
L’ altre dia vam veure i comentar un vídeo dels ibers a Catalunya .Després d’ aquesta presa de contacte amb la cultura dels ibers els alumnes de CM i CS farem un treball sobre ells. Ens caldrà respondre a algunes preguntes com.
-Qui van ser els ibers ‘
-Quan va viure ? – On ?
-On feien els seus pobles i ciutats ? – Per què ?
-A què és dedicaven ?
I altres preguntes que els alumnes hauran de trobar en el document pdf que se’ls anirà donant.
Avui treballarem :
– Qui eren, on van viure, quan, perquè formaven un poble, a què és dedicaven, quan van desaparèixer i perquè, com eren els seus pobles, les cases,….
COMENTEM
LLEGEIX aquests documents i completa el text referent als ibers
Els ibers els habitants que vivien al llarg de ……………………………… entre Gibraltar i els Pirineus.
Encara que hi havia moltes tribus se’ls considera una sola cultura perquè………………………………
Aquesta cultura es va formar fa…………………………………………
Feien les ciutats i pobles ………………………………………..envoltats per……………perquè………………………..
Va rebre la visita de pobles de l’ est del Mediterrani com els………………i els…………….. que eren…………………..
Feien les construccions amb……………………..perquè…………………..
Feien els maons amb…………………………………………………i els ajuntaven amb……………..
Els poblats només tenien….. carrer.Les cases es feien…………………………….
Algunes ciutats van arribar a tenir………………………habitants.
Els íbers van ser conquerits pels ………………….fa uns ……………………anys.
Els grecs a Catalunya
Visiona aquest video dels grecs a Catalunya i tot seguit respon a les preguntes que hi ha a continuació.
ACTIVITATS
1.-De què feien les parets de les seves cases els ibers ? -I els sostres ? I els teulats ? A què es dedicaven ?
2.-Per què els grecs van decidir venir cap al nostre país ? On es trobava Tartesos ? Per què els grecs van decidir agafar la ruta del nord per venir i no la del sud que vorejava Àfrica ?
3.-Per què era perillosa aquesta ruta del nord ? A on van fer la seva primera parada a Catalunya ? -A quin segle ens trobem ? -Què van fer amb les tribus de l’ entorn ? – Creus que va ser una bona aposta per part dels íbers i per part dels grecs ? Per què ?
4.-Quin era el seu objectiu ? Cap a on es van dirigir després ? -Van arribar fins a Lisboa. Al costat de quin oceà es troba aquesta ciutat ?
-Per què van donar el nom d’ ibers als pobladors del nostre país ?
5.- Quins nous conreus ens van ensenyar ? –Com conservaven el peix ?
6.-Al segle quart abans de Crist quants habitants tenia Empúries ? -Per què creus que estava dividida en dues parts? -Et sembla que totes les ciutats del nostre país eren així o només algunes que tocaven a la mar ? Per què ?
Plàstica i càlcul
Mitjançant els cubs de fusta que porten els palets hem fet daus. primer vam allisar la superfície dels cubs i seguidament els vam pintar. Cada alumne els va pintar de color que va volar. To7 seguit vam pintar els daus d’ un sol color. Cada alumne el va pintar com va voler. Vam deixar assecar la pintura i vam pintar-hi els puntets a cada cara. Finalment els vam vernissar . Ja teníem els daus a punt per fer el càlcul.
Amb els alumnes d’ E. Infantil els hem fet servir per repassar els nombres fins al 6 i per aprendre el concepte de suma . Cada alumne tira dos daus i compta els punts que ha obtingut. Amb els alumnes de CM i CS fem grups de tres o quatre alumnes que tiren els daus i cada grup ha de comptar mentalment els punts realitzats . També hem fet servir el cub per repassar conceptes geomètrics com cara, vèrtex, aresta.
LES AVENTURES DE TOM SAWYER. VALORACIÓ
Ja has llegit el llibre. Ara en farem una valoració.
1-T’ ha agradat ? Per què ?
-Quina part del llibre t’ ha aaradat més ?
-Quin personatge del llibre t’ agradat més ? Per què ?
2.-Jim és un esclau que viu a la casa de la tia Polly. Talla llenya i fa altres tasques . Creus que actualment encara hi ha esclaus ? Explica-ho.
-L’ indi Joe és un delinqüent. Et sembla que els lladres com ell són dolents per naturalesa des de que neixen o a vegades s’ hi veuen obligats ? – Per què ?
3.-Entre Huck, Tom i Joe Harper hi ha una autèntica amistat o només són companys ? -Per què ?
-Quines serien les tres qualitats que t’ agradaria que tingués un bon amic ?
4.-per què en Huck no va al’ escola ? – et sembla que podria passar avui que no anés a l’ escola ? Per què ?
-Creus que era un bon sistema el càstig físic per part dels mestres ? Per què ?
-En el text d’ aquesta setmana explicaràs com seria la teva escola ideal. ( Pots parlar de com t’ agradaria que fos l’ edifici escolar, el pati,com serien els professors i els alumnes, que hi hauria d’ haver dins l’ escola( taules, cadires, ordinadors, pissarra…..
LES AVENTURES DE TOM SAWYER.
Aquesta propera setmana acabarem de comentar el llibre de LES AVENTURES DE TOM SAWYER .En Tom i la Becky han sortit de la cova on ha quedat tancat l’ indi Joe. L’ indi Joe mor dins de las cova de gana. En Tom i Huck tornen a la cova per l’ entrada que va sortir en Tom i la Becky per buscar el tresor . El troben i tornen al poble. Allà tenen una sorpresa…….tot el poble els està esperant.
CAPÍTOL 24
1.-Què s’ estava preparant al poble ?
-Quin secret va explicar el senyor Jones al final ?
-Per què en Tom diu que en Huck ja era ric ?
CAPÍTOL 25
-Què va fer la gent del poble a partir d’ aquest moment ?
– Per què en Huck volia renunciar a la seva part del tresor ?
-Com el va convèncer en Tom ?ç
-Per què el llibre comenta que s’ ha acabat la història ?
CONTES PER L’ ELOI. JOSEP VALLVERDÚ.
GOS I GAT Josep Vallverdú
La família d’aquella casa se’n va anar a viure en un altre lloc. El Motxu, el seu gat, mirava com carregaven paquets de tota mena i els mobles al camió, després tancaven la porta del pis i la del carrer, i el deixaven a ell tot sol, enmig del jardí.
Què faria, ara, sol? Aquell darrer dia no li havien donat ni el pinso: s’havien oblidat del tot del gat.
Va buscar entre l’herba del jardí, rosegà uns ossos del dia anterior i esperà que fos fosc per sortir a caçar algun pardal o alguna cosa semblant. Després tornà al jardí pensant que potser l’endemà algú tornaria.
Però no: ningú no va venir a obrir la porta i ell s’estava esperant tot el dia fins a la nit, que sortia a caçar.
Va passar molt de temps fent aquella vida; finalment, un dia sentí que obrien la porta del carrer. “Persones”, va pensar, “siguin els antics amos o bé uns de nous, tindré companyia”. Va anar apropant-se a la porta, darrere de la qual se sentien veus de grans i de xics, i quan la porta es va obrir del tot i… “Fuuu!”
Quan un gat fa “fuuu” és que està esverat de debò. Ho dic perquè de vegades els gats tenen algun petit ensurt i fan unes passes endarrere, perquè no estan segurs davant d’allò que veuen i potser bufen una mica. Però quan de debò se’ls posen els pèls de puna és quan saben que el perill és gran. Aleshores criden “fuuu!”
Això és el que va fer: fuuu!, i en dos bots es va enfilar a un arbre, perquè el que havia entrat era un gos d’allò més enorme. El Motxu, sense a penes respirar, mirava des de l’arbre aquella bèstia que voltava pel pati ensumant. Les persones van entrar després del gos i no van veure el Motxu fins molt després, perquè el gos grunyia des del peu de l’arbre.
–Mira, un gat –van dir. Tu –el gos–, no li facis res ni l’empaitis. Un gat sempre va bé en una casa. Heu de ser amics.
Però gos i gat, combat! Quan el Motxu baixava de l’arbre, el gos, només perquè volia jugar, l’empaitava i tot eren corredisses. Finalment, el fill gran de la nova família, que era l’encarregat del gos, va agafar dos plats de pinso i els posà a terra, ben separats l’un de l’altre. Agafà el gos pel collar mentre menjava; el gat, a l’altre plat, també menjava. L’endemà el noi donà menjar al Motxu primer i després al gos, i ell es va quedar plantat entremig.
L’endemà portà també dos plats i els va fer menjar tots dos alhora, i ell plantat entremig. Gos i gat van acabar de llepar el seu propi plat al mateix temps i després es van quedar asseguts, mirant-se l’un a l’altre. En comptes de fer la guerra es miraven com si fossin amics de sempre.
El gos no el va empaitar més, tots dos van viure al pati, cadascun tenia el seu plat i pinso, i a l’hora de dormir el gos es ficava a la seva caseta i deixava lloc també per al Motxu. Bona nit, bona nit…
COMENTEM EL CONTE
1.-Què va passar a la casa on vivia el gat ?
– Com es va sentir l’ animal ? – Per què ?
2.- Què va fer el gat a partir d’ aquell dia ?
– I per menjar com s’ ho feia ?
3.- Per què a en Montxu se li van posar els pèls de punta ? – Què va fer aleshores ?
– Has vist alguna vegada aquesta escena que explica Josep Vallverdú ? On ?
4.-Estàs d’ acord amb la frase UN GAT SEMPRE VA BÉ A CASA ? -Per què ?
-Què passava sempre que el gat baixava de l’ arbre ?
5.- Per què creus que el noi , al principi ,es va posar entremig dels dos animals mentre menjaven ‘ – Creus que el gat i el gos van entendre què pretenia ? – Per què ?
6.- Com acaba el conte ?
Un dia al neolític . Hug
L’ ENDEMÀ
Avui quan m’he alçat he anat a rentar-me la cara al riu que passa al costat del poblat. L’aigua està fresca i he vist pocs peixos. Al tornar a la cabana el padrí s’havia alçat i m’ha dit que quan es rentès la cara i es vestis m’ensenyaria a fer una llança amb sílex i un pal. He acompanyat al padrí al riu a rentar-se. Quan s’ha acabat de rentar hem tornat a la cabana a esmorzar. Quan hem arribat a la cabana hem esmorzat. Hem esmorzat carn de porc que ha fet la padrina. Està molt bona.
A l’acabar el padri i jo hem anat a esquilar les ovelles. Amb la seva llana farem jerseis per abrigar-nos a l’hivern. A l’acabar ja haviem de dinar perquè s’ha fet tard. Hem dinat una truita d’ous de gallina que ha fet l’àvia. Que bona está!!
A l’acabar l’àvia i jo ens hem passat la tarda posant a assecar la llana de les ovelles. Quan hem acabat s’ha fet fosc i hem sopat. El pare i el padrí havien tornat de llaurar el camp amb els bous. S’hi plou la setmana que ve plantarem ordi i blat per l’any que ve.
Hem sopat un conill que ha caçat al matí el pare. L’ha cuinat la mare. Que bo está.
Hem anat a dormir després de sopar.
HUG 6è
Un dia al neolític.Adrià
L’ENDEMÀ
Durant la nit ha nevat i a fet molt fred.
De bon de mati el pare m’ha despertat i m’ha dit que aquesta nit havia nevat.
M’he posat molt content i he sortit fora de la cabana a beure el paisatge.
He tornat a entrar. Li he dit a la padrina que si hem podia donar un got de llet de cabra.
M’ha dit que si. Estava molt bona.
M’he abrigat ben abrigat.
He sortit hi he anat al riu.
Estava glaçat. Tot seguit he tornat a la cabana per avisar al pare de que el riu estava glaçat.
El pare m’ha dit que teniem un problema gran.
El riu estava glaçat i ens podríem quedar sense aigua.El pare i el padrí s’han abrigat , han agafat una aixada de sílex i una destral.
Han anat cap al riu i han començat a picar al gel.
Després de molta estona no han pogut trencar el gel. Han tornat cap a la cabana. Han explicat que no podien trencar el gel. Els hi he dit que podien agafar els martells que van fer l’altre dia.
M’han fet cas i han tornat cap al riu.
Han estat una estona picant sobre el gel.
Al final l’han trencat, jo he anat cap al riu amb dos galledes d’aigua.
El pare me les ha carregat d’aigua i me les ha donat.
Les he portat cap a la cabana i les he abocat en una galleda mes gran.
He tornat al riu a buscar mes aigua però aquesta vegada es per als animals que no han begut amb tot el dia.
Tot seguit ja es feia fosc avui no he pogut dinar perquè he tingut molta feina.
He anat a buscar al pare i al padrí al riu.
Durant el dia la padrina ha fet cargols a la llauna.
Hem tornat del riu i hem sopat els cargols.
Després de sopar el padrí ens ha explicat lo bo que era caçant de jove. Jo m’he adormit mentre ho explicava.
Adrià Trepat Pena.
Comentaris