ConcursBBVA . Conte 2
Quilòmetre zero
A la parada de l’Enriqueta hi arriben dues pinyes de Costa Rica que desperten la curiositat de tothom. Fins que l’Eudald i la Maia hi van a comprar, buscant productes de quilòmetre zero.
Un conte per treballar l’ODS 12: Consum i producció responsables
Concurs BBVA. Conte 1
Com cada any, aquest curs participem en el Concurs BBVA. A traves de 6 contes els alumnes treballen valors. El conte número 1 , titulat ” La llum i el fum ”
La llum fa fum
El dia que s’espatlla el generador d’electricitat, a ca la Rita els queda clar: la llum fa fum. Per sort, les plaques solars estaven a punt d’arribar i la casa seria més ecològica i sostenible.
Un conte per treballar l’ODS 7: Energia assequible i no contaminant
Pere II
PERE II
Visiona la part del vídeo de la Història de Catalunya que parla de Pere II ( 35:50 al 45:00 ) i respon .
1.-Amb quin nom era conegut Pere II ?
– Per què els sicilians estaven descontents amb el francesos ?
– Què van fer ? – A qui van demanar ajut ?
– Dibuixa un mapa de la Mediterrània i pinta les zones que van anar conquerint els catalans.
– Qui eren els almogàvers ? – Qui els va contractar ?
– Quines altres zones de la Mediterrània van conquerir els exercits de Pere II ?
– Saps que és un almirall ? Si ho desconeixes busca-ho al diccionari i còpia la definició.
– Com es deia l’ almirall dels catalans ? – Creus que era una persona important ? – Per què ?
-Com van reaccionar els francesos ? – Quina ciutat van assetiar ? – Qui va guanyar finalment als francesos ? – D’ on venia ?
-Què creus que volia dir Roger de Llúria quan va afirmar ” Cap peix de la Mediterrània no portarà la bandera de Catalunya ” ?
2.-Per què els emissaris que venen de Constantinobla van a veure a Roger de Flor ? – Qui era Roger de Flor ?
– Qui va guanyar la guerra entre els almogàvers i els turcs ?
– Per què Miquel paleòleg mata a Roger de Flor ?
– Què van fer aleshores els catalans ? – Quants anys s’ hi van estar ?
3.- Quina altra illa de la Mediterrània van conquerir els catalans ? – A quin país pertany actualment ?
– Per què creus que a la ciutat de l’ Alguer es parla , encara avui, català ?
– Durant els anys 1336 al 1387 , Pere III va ser rei de Catalunya. Quina institució catalana va crear ?
PREINSCRIPCIÓ 2021-2022
PREINSCRIPCIÓ CURS 2021-2022
Trobem el plantejament i el desenllaç . Lismel
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix.No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
Trobem el plantejament i el desenllaç . Rosmel
En una selva molt bonica hi vivia un gegant petit. Ell era petit com un humà, ros i amb els ulls
marrons. La selva on ell vivia era d’allò més gran. El petit gegant s’aixecava cada matí
amb l’esperança de que algú volgués ser el seu amic. Tots els gegants que vivien a la selva
sempre estaven jugant però ningú volia jugar amb ell perquè era molt petit. Un dia s’aixecà
molt trist . Van passar hores i hores i va decidir anar a veure aigua al riu. Allà el va veure
una girafa que bevia aigua. Tenia els ulls blaus, ella va veure que el gegantet estava molt trist,
i amb veu dolça i simpàtica li preguntà: -Què és el que et passa gegant petitó?
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix.No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
Trobem el plantejament i el desenllaç. Hug
Hi havia una vegada un gegant anomenat Pere. Vivia sol en un poble de la muntanya on tots eren gegant molt grans. Ell era baixet, mesurava tant sols un metre deu i tenia el cap molt gran. Ningú no el volia perquè era diferents d’ells. Un dia va anar a passejar a la vall de les muntanyes on hi vivien molts animals. Va trobar una girafa que menjava d’un arbre. La girafa va parar de menjar i li va preguntar:
-Que fas tot sol tant capficat?
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix. No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros v trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
Trobem el plantejament i el desenllaç.Blau
Hi havia una vegada un gegant que es deia Pol ,era molt baix feia 1,30 .Vivia en un poblet on tots eren gegants .Ningú no el volia perquè tothom era més alt
i ell era baix .Un dia va veure un grup de gegants els va seguir fins a un bosc i de sobte va veure una girafa que estava menjant.
-On vas tu sol per el bosc i els teus amics?
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix. No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits .Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros. Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa. El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
Trobem el plantejament i el desenllaç..Elisabeth .
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix.No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
Trobem el plantejament i el desenllaç. Adrià.
A partir del nus els alumnes han fet un plantejament i un desenllaç.
Hi havia una vegada en un poble un gegnt que es deia Pep. No era un gegant normal, era un gegant molt baixet, feia un metre. tenia el cabell blanc i els ulls grocs.
En Pep anava a coneixer pobles, pero tothom es reia d’ell.
Tenia el cap molt gran.
Un dia va arribar a un poble, va trobar un hostal, va sopar i se’n va anar a dormir.
El gegant viatjava a peu perquè el seu cap era molt gran i no hi cabia a cap cotxe.
Quan travessava el bosc es va trobar a una girafa. La girafa li va preguntar perquè estava tant trist.
El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix.No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.
PREINSCRIPCIÓ 2021-2022
PREINSCRIPCIÓ CURS 2021-2022
Miquel Strogoff.Cap XIII-XV
En Miquel ha travessat el riu Obi i va cap a Irkutsk a avisar el Gran Duc. Nadia i la seva mare estan en poder d’ Ogareff…..
CAPÍTOL XIII
13.- Què li calia a Miquel per poder continuar el viatge ?
-A on va anar a refugiar-se ?
-Qui va entrar al cap d’ una estona ?
-Què va fer el periodista anglès ? – Per què creus que no li deixava fer la seva feina a l’ altre periodista ?
-Com acaba el capítol ?
CAPÍTOL XIV
14.-On van portar els tres presoners ? – Quants soldats hi havia ? – Per què creus que els soldats que hi havia allà eren tant diferents ?
-Per què creus que el periodista francès es preocupa de l’ anglès quan anteriorment l’ anglès no li havia deixat enviar el missatge ?
-Quines són les preocupacions de Miquel ?
-Per què creus que Miquel no volia veure a Ogareff i els periodistes si ?
CAPÍTOL XV
15.-Com creus que estava Ogareff quan va arribar al campament de l’ emir Feofar ? – Per què ?
-Què feien els tàrtars pels llocs on passaven ?
-De què s’ encarregava Sangarra ?
-Com va rebre Feofat a Ogareff ? – Què significava aquesta acció ?
-Què van decidir fer Feofar i Ogareff ? – Per què ?
-Què van fer finalment els dos periodistes ? – Per què ?
-Qui ajudava la mare de Miquel a poder seguir el camí?
-Per què Miquel no va trobar la seva mare i a Nadia si tots anaven amb el mateix grup de presoners ? – Com tractaven els tàrtars els presoners ?
-Per què creus que la mare d’ en Miquel no es va moure quan va veure al seu fill ?
-Com va saber Sangarra que Miquel era al campament ? – A qui ho va anar a explicar ?
-Què va fer Ogareff perquè Marfa descobrís a Miquel ? – Com qualificaries aquesta actitud ? – Per què ?
-Com acaba aquest capítol ?
Jaume I el Conqueridor
Visiona i escolta aquest vídeo sobre la vida de Jaume I.
JAUME I EL CONQUERIDOR
1.- Per què Jaume I va ser conegut amb el nom del Conqueridor ?
-Quin any va néixer ?
-Per què Pere I, el seu pare, el va donar com a hostatge ?
-Per què durant uns anys Catalunya i Aragó no van tenir rei ? -Qui manava aleshores ?
-Des dels 7 als 9 anys on va viure en Jaume ? – Què hi feia allà ?
2.– Per què era important la conquesta de Mallorca ? -Què necessitava Jaume I per poder conquerir Mallorca ? – Qui hi havia aleshores a l’ illa de Mallorca ?
-Una vegada conquerida Mallorca, quina altra zona va conquerir Jaume I ?
-Una vegada conquerides aquestes terres , amb població de quines zones de Catalunya es va repoblar ?
-Qui el va succeir ?
Jo
Em dic Elisabeth i tinc 7 anys, però aviat en compliré 8.Vivia a Parets del Vallés,
però jo i la meva família ara vivim a Cubells.
Tinc els ulls de color marró, el cabell gairebé negre i molt rinxolat.
Soc alta i prima i m’agrada anar en bici.
De dilluns a divendres vaig a la escola i estudio molt. El cap de setmana jugo amb l’ONA i
les meves germanes.
Des del dia 8 de novembre visc a Cubells i estic més tranquil·la, tinc l’escola més
a prop i he fet nous amics
ELISABETH M.E.
Miquel Strogoff. Capítol VI- X
CAPÍTOL VI
6.-Per què en Miquel va tenir por que el reconeguessin ?
-Per què el periodista anglès va estar a punt de perdre el vaixell ?
-Per què la Nadia anava cap a Irkutsk ?
CAPITOL VII
7.- Com havien de fer el viatge a partir d’ ara ?
-Què és una troica ?
-Per què creus que en Miquel ja havia fet altres cops el viatge ?
-Quin avantatge tenia viatjar a l’ hivern ? – I quins inconvenients ?
-Qui creus que feia també aquella ruta ?
-Van continuar viatjant de nit ? – Per què ?
CAPÍTOL VIII
8.-Quants quilòmetres tenen els Urals ? – des d’ on fons a on van ?
-Per què en Miquel va penjar un fanal a la capota ?
-Com ho van fer per fer caminar els cavalls ennmig de la tempesta ?
-Què van decidir fer finalment ? – Per què ?
CAPITOL IX
9.-Qui eren els viatgers que demanaven ajut ? – Què els havia passat ?
-Com va solucionar en Miquel el problema que tenien ?
-Com havia pogut travessar la frontera Ogareff si era rus ?
– Què li havia passat a Nadia , mentrestant ?
-Què va fer aleshores en Miquel ?
CAPITOL X
10.- Per què hi havia tanta gent a Ekaterinburg ?
-Què és una estepa ?
-Per què ara anaven més de pressa ?
-Per què els pobles que trobaven estaven deserts ?
-Qui creus que era la berlina que van avançar ?
-Com van solucionar el tema del recanvi dels cavalls ‘
-Per què creus que en Miquel no va voler lluitar ?
-l’ endemà van poder continuar el viatge ? – Per què ?
-Per què en Miquel estava molt nerviós ?
-Quins problemes es van trobar al travessar el riu per anar a Omsk ?
-Com acaba el capítol ?
El llibre de la selva . Valoració
TITOL:EL LLIBRE DE LA SELVA
AUTOR:RUDYARD KIPLING
Personatges: La pantera ,el Baloo,en Mogli, la lloba ,la serp el tigre i els elefants
Aquest llibre m’ha agradat perquè passen motes coses divertides,
Aquest llibre explica que hi ha un nadó humà
a la selva i l’adopta una lloba. Després la lloba li dóna ala pantera i com que la pantera no el volia cuidar el dóna a
a BALOO i ell el va tenir un temps i la va liar.
LA PART QUE MES M’HA AGRADAT es quan va néixer en Mogli, perquè era molt valent .
EL MEU PERSONATGE PREFERIT ES La lloba Per que es molt amable i protegeix al nadó.
Llegint aquest llibre he après a ser valenta i a no tenir por. També a ser amable.
El recomanaria a les meves germanes perquè no tinguin por.
Elisabeth.. 2on
.
Miquel Strogoff
CAPÍTOL II- V
Capítol 2
-Quina edat tenia Miquel strogoff ?
-Quines característiques tenia Miquel que el feien ideal per fer de correu ?
-Qui l’ havia ensenyat a caçar de petit ?
-En Miquel només tenia una preocupació quina era ?
-Què li va donar ?
-Quin perill suposava aquesta feina ?
Capítol 3
-Quants km havia de fer ?
-Per què a l’ hivern era més ràpid fer-los ?
-Escriu per ordre quins tres mitjans de transport havia d’ utilitzar.
-A qui va trobar al tren ?
-Quants anys tenia la noia que va pujar quan el tren es va aturar ?
-Què va fer la noia quan el tren es va parar ? Per què ho creus així ?
Capítol 4
-Quin riu havien de navegar ?
-Dibuixa les muntanyes que separen Rússia Europea de Sibèria .
-Quins altres viatgers esperaven la sortida del vaixell ? – On creus que anaven ?
-Què va prohibir el governador d’ aquella ciutat ?
Capítol 5
-Per què Miquel si que podia continuar el viatge ?
-Per què Miquel va anar a trobar a la Nadia ?
-A més dels dos periodistes,a qui va sentir quan anava a dormir ?
– per què aquella nit en Miquel no va poder dormir tranquil ?
-Quina excusa li van donar a la policia ?
Judici al Carnestoltes
Aquí teniu algunes imatge del tomet pel poble, judici i crema del Carnestoltes.
<
Judici al Carnestoltes . Final
JUTGE.- A veure Sr CARMEL ? Hauria d’ anar una mica més de pressa o m’ hauré de quedar en aquest poble un dia més ! Vagi per feina !
CARNESTOLTES.-Perdoni…I a la classe dels petits també m’ hi he trobat molt bé ! Aquestes nenes tant boniques que hi ha les trobaré a faltar ! M’ agradaria que conti nuessin així de treballadores. M’ han agradat molt els contes del matí i les cançons que m’ heu cantat . Sr Jutge, em sembla que alguns dies a l’ any, després de l’ any que estem passant , és important que a l’ escola hi hagi alegria. L’ alegria també pot acompanyar l’ aprenentatge.
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel ,una vegada escoltat , hauré de decidir què fer amb vostè . Hauria de donar la paraula al Fiscal ,però com que ha parlat més del compte , li dono la paraula a vostè . Què ens ha de dir per acabar ?
CARNESTOLTES.- Anteriorment ja m’ he defensat . Ara m’ agradaria acomiadar-me dels nens i de les nenes de l’ escola i també dels i de les mestres. Primer començaré per aquest alumne que m’ havien dit els antics carnestoltes que era poc treballador i feia parar ximple el pobre mestre. He vist que ha millorat força el seu comportament però continua sense provar la fruita . A veure si ens millora ! La seva companya de curs veig que és una noia molt treballadora i eixerida. Sembla que la tranquil•litat del poble de Cubells li ha anat molt bé. Encara que he detectat que tenia un problema de decimals però que l’ està solucionant. Tot seguit he de parlar de la seva germana que també és molt treballadora i de la que el mestre età molt content. També m’ ha semblat detectar problemes de divisions però va millorant…anem bé .Això sí, caldria aixecar una mica la veu. I ara passem a aquest senyor, mig mecànic, mig pagès- ara sembla que la part pagesa va a més- al que el mestre té una gran aprecia ja que és molt simpàtic , però que no hi ha manera de millorar la lletra. Em sembla que el mestre està a punt de fer-li una recepta de cal•ligrafia. I ara passem a la nena de tercer, de la qual el mestre està molt content perquè aprèn molt i a més li agrada molt la història . Em sembla, que, el mestre ja li ha de fer escriure amb bolígraf que ja toca. Em va agradar molt com anava disfressada el divendres. I que ens direm d’ aquest esmolet que es passa l’ hora del patí plegant euros i que no hi ha manera de seure. Em sembla que caldrà fer un segrest de cadira . Per altra banda……..
JUTGE.-Pari Sr Carmel!! Ho és més breu o l’ hauré de condemnar sense més. Acabi !!
CARNESTOLTES.- Perdoni Sr Jutge. Acabo. I al mestre li hauré de receptar una mica de paciència, encara que aquest curs no en necessita tant com el passat. Passo seguidament a la classe dels petits .Començaré per aquesta Les nenes d’infantil de l’altra classe veig que avui han estat força treballadores tot i que alguna nena segueix sense tastar la fruita sobretot la taronja… desitjo que algun dia almenys ho tasti… Avui m’he assabentat que totes aquestes nens han fet moltes coses aquest cap de setmana i han vingut amb molta energia! M’agradaria acomiadar-me de cadascuna de vosaltres i dir-vos a cadascuna allò que m’agrada i desitjo de vosaltres. A la senyoreta minnie que m’agrada molt aquesta disfressa dir-li que veig que li agrada molt escriure i llegir i que continuii així. A la ladybag que continuii amb la seva cal•ligrafia amb l’objectiu de millorar la seva escriptura! Això sí! Ha de millorar de no manar tant…. A la senyoreta conilleta que últimament mana molt a les seves companyes i que la fruita no li agrada tastar-la…. A veure si millora! La frozen que li costa asseure a la cadira i s’aixeca molt sovint a veure si tasta les taronges i treballa una miqueta més! I per últim a la germana de la nena de l’altra classe que no s’asseu a la cadira… he vist que li encanten les taronges i avui ha treballat força!
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel . No ho tinc molt clar però com que he de seguir la tradició el condemno a la foguera . Va ràpid, a veure si canvio de parer i el deixo marxar cap al seu país. Un moment….si plou o fa vent el deixaré marxar o quedar-se uns dies més a l’ escola. A veure… Jo me’n vaig. Fins l’ any que ve nois i noies !
Cubells, 17 de febrer de l’ any 21 després del segon mil•lenni.
Judici al Carnestoltes . Segona Part
FISCAL.-Molt bé! Continuaré la meva acusació. Com havia entrat de nit el primer que va rebre va ser el pobre mestre que se’l va trobar de bon matí. He sentit a dir que de l’ espant que es va donar va caure de cul al terra. S’ hauria pogut trencar algun ós .I quan es va presentar el mestre d’ Educació Física va sortir corrent ja que pensava que s’ havia equivocat d’ escola i ja engegava el seu Skoda quan el mestre li va haver d’ explicar que no passava res…. que només havia arribat el Carnestoltes.
JUTGE.- No faci conclusions si ningú els hi ha demanat. Si més no després podem preguntar-ho al mestre però em sembla que no n’ hi ha per tant. Continuï, Continuï !
FISCAL.-Doncs molt bé ! Acuso al Carnestoltes de portar la disbauxa, a aquesta escola que com ja he dit abans tenia molta tranquil•litat. A l’ entrar els alumnes va haver-hi moments de pànic. Amb algunes alumnes de la classe dels petits fent uns crits espantosos i que semblava que s’ estès produint un terratrèmol. I no es que ho digui jo . Tinc la gravació de la secretària de l’ Ajuntament que es pensava que s’ havia acabat l’ Imperi Romà. Terrible, terrible…….terrible!!!!
JUTGE.- No exageri Sr Fiscal. Penso que no n’hi ha per tant ! Va, va, continuï…..
FISCAL.-I una altra cosa que va passar el primer dia, va ser quan va entrar la dona de la neteja. Segons la seva declaració es va pensar que havia entrat algun lladre a l’ escola . També es va pensar que era el dimoni perquè el seu color vermell ho semblava. La pobra dona , encara no ha pogut superar l’ ensurt i ara cada dia entra amb un pal en una mà. I després els missatges que va donar als alumnes. Vostè creu que és normal venir a l’ escola amb corbata en ple segle XXI . Normal, normal,…no ho és ! Vostè pensa …….
JUTGE.- Jo no penso res. No es torni a dirigir a mi. I doni raons més convincents !. A més…tothom va vestit com vol !! Va, va, vagi ràpid que he d’ agafar el tren de les 6 per tornar a dormir a casa. A Salamanca. A veure si la meva família es pensarà que em vull quedar a viure en aquest poble. Que ja m’ agradaria, ja !
FISCAL.-Molt bé ! Continuo. El segon dia va fer venir els alumnes amb ulleres .No és massa normal que en un dia de pluja faci venir els alumnes amb ulleres. I el tercer dia amb un mitjó de cada color. Pot ser es pensa el Carnestoltes que l’ escola es un lloc on els alumnes fan teatre. Aquest home n’ ha fet de molt grosses. Així doncs, aquestes són les raons per les que acuso al Carnestoltes i pel que demano que se’l cremi a la foguera !
JUTGE.- Ja n’ estic tip de que s’ exerceixi en les seves paraules. Ja ha acabat de parlar . Si el torno a sentir el faig tancar a la presó i una bona multa. PROU , PROU,PROU. Ara parli vostè Sr CARMEL . Què té a dir sobre les raons que ha donat el SR. Fiscal ?
CARNESTOLTES.- Bona tarda a tots . Espero Sr. Jutge, que hagi estat molt bé en aquest poble . Jo en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé i no em desagradaria poder tornar un altre any si puc. He estat molt content d’ estar a la classe dels grans. He après moltes coses :anglès, suma , resta, multiplicació i divisió de nombres decimals ,……He après molt ! He vist que algun alumne que sempre donava problemes sembla que ha agafat una mica de coneixement, encara que n’ hi ha algun que no hi ha manera de millorar la lletra.
Judici al Carnestoltes . Primera Part
JUDICI AL CARNESTOLTES
JUTGE : – Bona tarda, mestres, nois i noies ! . Ens hem reunit aquí a aquesta aula de l’ Escola de Cubells per fer el judici al Sr. CARMEL DEL CARME CARNÉ I CARNESTOLTES, més conegut com a Carnestoltes. No el vam poder jutjar el passat divendres degut a la tarda passada per aigua que vam haver d’ aguantar. Així doncs, sense més , passem a veure quins motius ens dóna el fiscal per acusar aquest SR.
FISCAL.- Ni senyor, ni punyetes, aquest Carnestoltes és un…….
JUTGE.- Pari, pari, pari, Senyor Fiscal. Comença molt malament faltant el respecte a aquest Sr, que de moment es comporta de forma molt més educada de la que vostè a començat. Si l’ he d’ avisar més cops potser donaré per finalitzat el judici i haurem de buscar un nou fiscal. Així doncs, comenci de forma més educada i de respecte o sinó… Comenci!!
FISCAL.-Començo. Acuso a aquest impre……vull dir a aquest senyor de portar la disbauxa a aquesta escola que vivia amb la tranquil•litat que té qualsevol escola rural situada en un poblet tant bonic com aquest, la vila de Cubells. A qui se li acudeix presentar-se de nit a una escola i entrar per la finestra que el mestre s’ havia deixat oberta. O potser el mestre ho havia fet expressament ? Ja podria ser ja… que hi ha alguns mestres que ja els agrada fer ruqueries. O potser va ser la mestra que sembla que també li agrada la disbauxa ? I…
JUTGE.-PROU,PROU,PROU,….I PROU ! Li he dit que no li deixaria dir més bestieses. Què és això d’ acusar els mestres ? Què s’ ha pensat vostè ? No jutgem la tasca dels pobres mestres. Potser els deixarem parlar després a ells, però em sembla que ja els agrada que hagi vingut el SR. CARMEL a fer-los una visita . Si més no hi ha hagut una mica d’ alegria. I em sembla que algun fins i tot a après una mica més a llegir en veu alta. Així doncs, pari de dir ruqueries i centri més el seu discurs, Sr Fiscal.
Ser nen a l’ Edat Mitjana . Hug.
Hola em dic Hug i tinc 11 anys. Tinc tres germans petits i dos germanes més grans que jo.
Vivim en una casa prop del castell de Cubells perquè els meus pares son uns serfs.
Al senyor del castell li hem de donar part de la collita si no ell no ens dona terres ni ens podem refugiar al seu castell si ens ataquen. Cada matí a les sis el meu pare ens aixeca als meus germans i a mi perquè l’anem a ajudar al que necessiti (agafar llenya, ajudar-lo a l’hort, fer tancats pels animals…)
La meva mare aixeca les meves germanes a les set per que l’ajudin per (cuinar, fer el foc a terra, cosir…)
Avui el pare ens ha demanat que l’ajudem a tapar el forat del sostre de la casa. Es important perquè l’època de pluja es a punt d’arribar i no ens volem mullar quan plogui.
Vam anar al bosc i vam carregar al ruc unes branques i alguns troncs. Quan vam arribar a casa el pare h a tapat el forat amb les branques, troncs i fang. Quan hem acabat de tapar el forat hem dinat el menjar que han fet les meves germanes i la mare. Era una truita molt bona feta amb els ous de gallines que son al corral i que cada dia van a recollir les meves germanes. A l’acabar les meves germanes han ajudat a la mare i els meus germans i jo al pare. Nosaltres hem ajudat al pare a arreglar les gàbies dels conills .Més tard les noies o nosaltres Munyirem les tres cabres que tenim per tenir llet . Ens caldrà donar menjar a les gallines.
Ara ja som tots a dormir. Tots vam acabar les nostres feines, vam anar a sopar el menjar que va fer la mare i les meves germanes i abans d’anar a dormir la mare ens ha explicat una llegenda que m’ha agradat molt. El pare mentrestant ha avivat el foc perquè el fred de l’ hivern no entri a la nostra cas. Demà serà un altre dia i ja us explicaré més coses del que anem fent .
HUG 6é
Ser nena a l’ Edat Mitjana. Blau
Em dic Blau, tinc 8 anys visc a Cubells. Som una família de serfs ,tinc quatre germans i quatre germanes i treballem pel senyor de Cubells .
Cada matí quan surt el sol vaig amb les meves germanes a buscar els ous que han fet les gallines que tenim al corral del costat de cas. En tenim cinc. Avui he recollit 4 ous amb els quals la mare ens farà una truita per sopar. A mi m`agrada molt. Quan torno a casa esmorzo una mica de pa amb oli i una mica de formatge que fem cada tardor de les cabres que tenim també al corral. A les vuit els meus germans i el meu pare van a collir el blat que ja està punt ja que som a l’estiu .Al mig dia , han tornat molt cansats ,hem dinat una truita d’espinacs amb els ous que jo he collit al matí i que ha fet la mare. A la tarda el pare i jo hem anat a buscar una aixada al ferrer, per poder treballar l’ hort. El ferrer és un dels personatges importants que hi ha ja que gràcies a ell tenim unes bones eines per treballar el camp. Ens ha portat una mica de temps ja que el seu taller es troba a dues hores de camí. Quan hem tornat, hem sopat i hem anat a descansar. Jo estava molt cansada perquè he estat caminant durant més de quatre hores.
Blau 3er
Ser nena a l’ Edat mitjana . Lismel
Em dic Lismel i sóc una nena de 10 anys. Tinc 8 germans, quatre germanes i quatre germans. Cada dia m’aixeco a les 6 de la matinada amb les meves 4 germanes a fer l’esmorzar perquè els meus pares van a treballar al camp . Som a l’ hivern i cal vigilar que els conills no es mengin el blat que hem sembrat . Si poden , si poden, algun dia porten algun conill que han caçat .
Nosaltres som serfs del compte de Cubells. Cultivem unes terres que hi ha vora el camí que condueix al castell. Són unes bones terres ja que si fa bon temps ens donen una bona collita. També hi tenim un hort. Després d’ esmorzar els meus germans porten a pasturar les 18 ovelles que tenim. Hi van tots perquè com que no tenim gos les hem de vigilar bé. les van a fer pasturar al bosc que tenim a uns quilòmetres de cas. No tornaran fins que el sol marxi Les meves germanes i jo ens quedem a casa arreglant la palla d’on hem dormit per a la nit. Avui els meus germans ens han donat una sorpresa, han portat dos petits xais que han nascut durant el dia. Com que fa fred els meus germans van a buscar llenya per estar calents i quan comença a fer-se de nit els meus pares ja són a casa. Per la tarda jo i les meves germanes fem el menjar per la nit ; avui hem fet caldo de verdures. A l’hora de sopar ens hem assegut al voltant del foc
i els meus germans han servit i hem menjat. Estava molt bo. I després de sopar tots ens hem anat a dormir.
NOM:Lismel
CURS:5è
Comentaris