Curs 2010/2011
Els ous de Pasqua robats
Joel Boixadera
Vet aquí una vegada un dia abans de Pasqua en un pis del barri de la Mariola a la ciutat de Lleida els conills es preparaven per a anar a amagar els ous de Pasqua per als nens. Aquest any li va tocar a en Rabbito i a en Jakywo , que era un conill de l’Índia. En Rabbito era un conill alegre i graciós, era de color gris. En Jakywo era més seriós i era de color marró.
La matinada del diumenge de Pasqua van començar a repartir els ous.
Els amagaven entre els matolls , a dintre dels testos i darrere de les cases.
Van parar a esmorzar unes maduixes que hi havia allà, però quan van voler reprendre la marxa ja no hi quedava cap ou, els havien perdut o algú els hi havia robat. Van buscar-los per tot arreu, però no els van trobar i el Rabbito va dir:
-I ara que farem?Ens els han robat i demà els nens no tindran dolços per menjar.
-Això és molt estrany, si només hem parat un moment a esmorzar.-va dir el Jakywo.
Llavors , a la llunyania, van veure un esquirol amb un sac igual que el seu. El van seguir fins a una cova i el van veure que es menjava un ou.Sense que se n’adonés van agafar el sac dels ous i van marxar corrents. Van continuar amagant els ous. Havien de recuperar el temps perdut.
Mentrestant l’esquirol estava buscant els ous que li havien tornat a robar.Cadascú dels dos conills va agafar una meitat dels ous i a cada un li tocava anar a unes ciutas i a l’altre unes altres.L’endemà a les 7 del matí ja ho havien repartit tot.
Els dos conills contents d’haver complert la seva missió van tornar nou a casa seva , al barri de la Mariola . Els hi van donar una medalla per haver solucionat el problema.
I el proper any per Pasqua tot els va sortir molt bé i van poder amagar un ou a casa de cada nen.
Joel Boixadera
Un cavall contra Roma.Part 1
Inici del llibre de Josep Vallverdú .
Aldín és un noi íber que es agafat presoner pels romans i portat a Roma , juntament alguns altres . Des del primer moment el noi no accepta la seva esclavitat i no se sent esclau .
Tacca, el general romà se l’ emporta cap a Roma per a fer d’esclau a la seva vil·la.
L’a companyen altres amics com Citus i pel camí coneix un noi que també han capturat .
Stephen Hawking
El rissoto de bolets
INGREDIENTS per a 3 persones
-400 grams
-Bolets
-Mig litre de brou de pollastre
-Mantega
-Oli
-Ceba
-Vas de vi blanc
-200 grams de parmesà
PREPARACIÓ
1-Fiques la mantega en una paella i afegeixes la ceba i l’oli.
2-Fas un sofregit i hi afegeixes els bolets i l’arròs.
3-Fiques el vas de vi blanc i anem afegint el brou de pollastre fins que cobreixi l’arròs.
4-Deixes que l’arròs creixi i agafi tot el brou. Li posem el parmesà.
5-El barregem tot amb el parmesà.
6-Llest per servir i menjar!!!
AINOA 4art
Avui a cuinar ! ( Ainhoa)
Aquesta es la història d’en Pau, un noi que va néixer a un poble del Delta del Ebre. En Pau era alt, prim, tenia el cabell curt negre i els ulls blaus. Tenia 25 anys. Aquell dia de primavera acabava de muda-se a la seva nova casa a Tortosa.
Quan va acabar d’organitzar la casa era mig dia i volia dinar. El problema era que no tenia res per cuinar i no en sabia. Va anar a comprar ala supermercat. Va comprar arròs, tomàquet fregit,ous, sal i pa, per fer un plat que segons els seus pares era molt fàcil. Va tornar a casa seva i va intentar preparar-ho:
-Va agafar una paella, hi va posar l’arròs i la va posar al foc.
Mentre cuinava va sentir una veu que sortia del paquet d’arròs:
-Hola, soc l’Aidi, he vingut a ajudar-te.
El noi molt sorprès va veure un granet d’arròs que li parlava:
-Va, comencem:
1-En una cassola posa un grapat d’arròs amb aigua bullint.
2-Prova l’arròs i quan estigui tou, treus l’aigua i passes l’arròs per un escorredor.Hi poses un plat a sobre per que no es rofredi.
3-Ara posa una paella amb oli al foc i quan estigui calent hi poses l’ou. Vigila no cremar-te amb l’oli.
4-Quan l’ou ja estigui fet amb una espàtula el treus vigilant que no et caigui. Ah!! Hi li pots posar sal si vols.
5-Posses l’ou al plat i l’arròs també, Hi poses la tomata fregida i ja tens un arròs al a cubana! Bé, jo ara marxo, adéu, Bon Profit!!-Va dir l’Aidi.
-NO, Quedat amb mi, siusplau, et faré una caseta mini. I m’explicaràs que cuinar cada dia. “Vale”?
-“Vale” però fins que aprenguis a cuinar.
Així que l’Aidi i el noi van conviure molt bé. Estaven molt contents tots dos…
Ainhoa
Trobada pedagògica
El pagès amoïnat (Guifré)
Hi havia una vegada un pagès alt i prim que vivia en una casa a la vora del riu Ebre. El pagès cada dia anava a veure el seu camp d’arròs.
Un dia va veure que les plantes d’arròs estaven caigudes. Va pensar que algú les havia aixafat. Llavors, li va preguntar a un altre pagès si li havien aixafat el seu arròs i ell li va dir que havien estat els musclos tigre. El pagès va decidir comprar un pesticida per matar el musclo que atacava el seu camp d’arròs. Però havia de vigilar perquè si en ficava massa les plantes podien morir. Es va passar tota la nit posant el pesticida.
L’endemà al matí va veure que havia funcionat a la perfecció. Havia aconseguit salvar el seu camp.
Aquell any va fer una de les seves millors collites.
El camp del pagès ( Ainoa)
Hi havia una vegada un pagès que vivia a la comarca del Montsia. El pagès era alt, prim, tenia els ulls marrons i el cabell ros. Tenia un fill i una filla i vivia amb la seva dona. Vivia davant del seu camp. El camp estava sembrat d’arròs. Havia plantat l’arròs però, no creixia. El pages va investigar i investigar però no va trobar res. Un matí va agafar el tractor i va tornar a sembrar. Era de nit i va anar a dormir. Una nit el pagès va sentir sorollets. Quan ja feia un temps que l’havia sembrat i les plantes ja tenien força arròs. Va sortit al carrer per veure que era aquell soroll però no va veure res. Se’n va tornar a dormir. L’endemà al matí va veure que faltava molt arròs a les plantes.
-Com pot ser?-es va dir-.
A la nit es va quedar a virgular el camp amb una llanterna. Eren les tres del matí. Va tornar a sentir els sorollets de la nit anterior. Aixi que va agafar la llanterna i va veure un gran nombre de formigues que s’emportaven l’arròs.
-Demà arrancaré aquest arròs d’aqui i el posare en un altre camp.-es va dir-
l’endema va començar a traslladar l’arròs a l’altre camp. Ja no li van robar mes l’arròs. Va passar una setmana i l’arròs va creixer.
-Visca!-va cridar-.
Quan va ser temps de recollir-lo el va posar en sacs i el va portar a la fabrica d’arròs Montsia.
Cada any plantava l’arròs al segon camp mentre que el primer el va vendre.
FI
Un pagès amb mala sort ( Adelín )
Hi havia una vegada un pagès que es deia Marc. En Marc vivia en una cabana de palla a Africa, vora un petit riu. En Marc era moreno, baixet, tenia els ulls marrons. Tenia 33 anys. La cabana on vivia era feta de fang, era una vivenda petita. Marc vivia amb la seva dona i els seus 6 fills. De primavera calia plantar arròs per alimentar-los.
Un dia en Marc es va despertar molt aviat al mati i va anar al seu camp que estava una mica lluny de la seva casa. Quan va arribar al seu camp va començar a fer els canals perquè passes l’aigua, però el riu portava poca aigua. Després va començar a sembrar llavors d’arròs. Quan va acabar de sembrar va anar a la seva cabana perquè ja era de nit. Al dia següent l’arròs havia desaparegut, el Marc es va ficar molt trist. Al mateix dia el Marc va tornar a plantar-lo . Ja no li quedava mes arròs per plantar i si aquell no creixia el proper estiu, potser havia de marxar d’aquell lloc. En Marc aquella mateixa nit va agafar l’arròs que li quedava i el va plantar. Al cap d’una estona en Marc va anar al seu camp, Quan en Marc va arribar al seu camp el seu arròs havia crescut. Va ploure durant uns dies i l’arròs va arrelar. Ja podien estar contents! Per fi havia tingut sort….. gràcies a la pluja!!!!
ADELIN
Comentaris