Any 20/21

Judici al Carnestoltes

Aquí teniu algunes imatge del tomet pel poble, judici i crema del Carnestoltes.

<

Judici al Carnestoltes . Final

JUTGE.- A veure Sr CARMEL ? Hauria d’ anar una mica més de pressa o m’ hauré de quedar en aquest poble un dia més ! Vagi per feina !

CARNESTOLTES.-Perdoni…I a la classe dels petits també m’ hi he trobat molt bé ! Aquestes nenes tant boniques que hi ha les trobaré a faltar ! M’ agradaria que conti nuessin així de treballadores. M’ han agradat molt els contes del matí i les cançons que m’ heu cantat . Sr Jutge, em sembla que alguns dies a l’ any, després de l’ any que estem passant , és important que a l’ escola hi hagi alegria. L’ alegria també pot acompanyar l’ aprenentatge.

JUTGE.- Molt bé Sr Carmel ,una vegada escoltat , hauré de decidir què fer amb vostè . Hauria de donar la paraula al Fiscal ,però com que ha parlat més del compte , li dono la paraula a vostè . Què ens ha de dir per acabar ?

CARNESTOLTES.- Anteriorment ja m’ he defensat . Ara m’ agradaria acomiadar-me dels nens i de les nenes de l’ escola i també dels i de les mestres. Primer començaré per aquest alumne que m’ havien dit els antics carnestoltes que era poc treballador i feia parar ximple el pobre mestre. He vist que ha millorat força el seu comportament però continua sense provar la fruita . A veure si ens millora ! La seva companya de curs veig que és una noia molt treballadora i eixerida. Sembla que la tranquil•litat del poble de Cubells li ha anat molt bé. Encara que he detectat que tenia un problema de decimals però que l’ està solucionant. Tot seguit he de parlar de la seva germana que també és molt treballadora i de la que el mestre età molt content. També m’ ha semblat detectar problemes de divisions però va millorant…anem bé .Això sí, caldria aixecar una mica la veu. I ara passem a aquest senyor, mig mecànic, mig pagès- ara sembla que la part pagesa va a més- al que el mestre té una gran aprecia ja que és molt simpàtic , però que no hi ha manera de millorar la lletra. Em sembla que el mestre està a punt de fer-li una recepta de cal•ligrafia. I ara passem a la nena de tercer, de la qual el mestre està molt content perquè aprèn molt i a més li agrada molt la història . Em sembla, que, el mestre ja li ha de fer escriure amb bolígraf que ja toca. Em va agradar molt com anava disfressada el divendres. I que ens direm d’ aquest esmolet que es passa l’ hora del patí plegant euros i que no hi ha manera de seure. Em sembla que caldrà fer un segrest de cadira . Per altra banda……..
JUTGE.-Pari Sr Carmel!! Ho és més breu o l’ hauré de condemnar sense més. Acabi !!
CARNESTOLTES.- Perdoni Sr Jutge. Acabo. I al mestre li hauré de receptar una mica de paciència, encara que aquest curs no en necessita tant com el passat. Passo seguidament a la classe dels petits .Començaré per aquesta Les nenes d’infantil de l’altra classe veig que avui han estat força treballadores tot i que alguna nena segueix sense tastar la fruita sobretot la taronja… desitjo que algun dia almenys ho tasti… Avui m’he assabentat que totes aquestes nens han fet moltes coses aquest cap de setmana i han vingut amb molta energia! M’agradaria acomiadar-me de cadascuna de vosaltres i dir-vos a cadascuna allò que m’agrada i desitjo de vosaltres. A la senyoreta minnie que m’agrada molt aquesta disfressa dir-li que veig que li agrada molt escriure i llegir i que continuii així. A la ladybag que continuii amb la seva cal•ligrafia amb l’objectiu de millorar la seva escriptura! Això sí! Ha de millorar de no manar tant…. A la senyoreta conilleta que últimament mana molt a les seves companyes i que la fruita no li agrada tastar-la…. A veure si millora! La frozen que li costa asseure a la cadira i s’aixeca molt sovint a veure si tasta les taronges i treballa una miqueta més! I per últim a la germana de la nena de l’altra classe que no s’asseu a la cadira… he vist que li encanten les taronges i avui ha treballat força!
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel . No ho tinc molt clar però com que he de seguir la tradició el condemno a la foguera . Va ràpid, a veure si canvio de parer i el deixo marxar cap al seu país. Un moment….si plou o fa vent el deixaré marxar o quedar-se uns dies més a l’ escola. A veure… Jo me’n vaig. Fins l’ any que ve nois i noies !

Cubells, 17 de febrer de l’ any 21 després del segon mil•lenni.

Judici al Carnestoltes . Segona Part

FISCAL.-Molt bé! Continuaré la meva acusació. Com havia entrat de nit el primer que va rebre va ser el pobre mestre que se’l va trobar de bon matí. He sentit a dir que de l’ espant que es va donar va caure de cul al terra. S’ hauria pogut trencar algun ós .I quan es va presentar el mestre d’ Educació Física va sortir corrent ja que pensava que s’ havia equivocat d’ escola i ja engegava el seu Skoda quan el mestre li va haver d’ explicar que no passava res…. que només havia arribat el Carnestoltes.

JUTGE.- No faci conclusions si ningú els hi ha demanat. Si més no després podem preguntar-ho al mestre però em sembla que no n’ hi ha per tant. Continuï, Continuï !

FISCAL.-Doncs molt bé ! Acuso al Carnestoltes de portar la disbauxa, a aquesta escola que com ja he dit abans tenia molta tranquil•litat. A l’ entrar els alumnes va haver-hi moments de pànic. Amb algunes alumnes de la classe dels petits fent uns crits espantosos i que semblava que s’ estès produint un terratrèmol. I no es que ho digui jo . Tinc la gravació de la secretària de l’ Ajuntament que es pensava que s’ havia acabat l’ Imperi Romà. Terrible, terrible…….terrible!!!!

JUTGE.- No exageri Sr Fiscal. Penso que no n’hi ha per tant ! Va, va, continuï…..

FISCAL.-I una altra cosa que va passar el primer dia, va ser quan va entrar la dona de la neteja. Segons la seva declaració es va pensar que havia entrat algun lladre a l’ escola . També es va pensar que era el dimoni perquè el seu color vermell ho semblava. La pobra dona , encara no ha pogut superar l’ ensurt i ara cada dia entra amb un pal en una mà. I després els missatges que va donar als alumnes. Vostè creu que és normal venir a l’ escola amb corbata en ple segle XXI . Normal, normal,…no ho és ! Vostè pensa …….
JUTGE.- Jo no penso res. No es torni a dirigir a mi. I doni raons més convincents !. A més…tothom va vestit com vol !! Va, va, vagi ràpid que he d’ agafar el tren de les 6 per tornar a dormir a casa. A Salamanca. A veure si la meva família es pensarà que em vull quedar a viure en aquest poble. Que ja m’ agradaria, ja !
FISCAL.-Molt bé ! Continuo. El segon dia va fer venir els alumnes amb ulleres .No és massa normal que en un dia de pluja faci venir els alumnes amb ulleres. I el tercer dia amb un mitjó de cada color. Pot ser es pensa el Carnestoltes que l’ escola es un lloc on els alumnes fan teatre. Aquest home n’ ha fet de molt grosses. Així doncs, aquestes són les raons per les que acuso al Carnestoltes i pel que demano que se’l cremi a la foguera !

JUTGE.- Ja n’ estic tip de que s’ exerceixi en les seves paraules. Ja ha acabat de parlar . Si el torno a sentir el faig tancar a la presó i una bona multa. PROU , PROU,PROU. Ara parli vostè Sr CARMEL . Què té a dir sobre les raons que ha donat el SR. Fiscal ?

CARNESTOLTES.- Bona tarda a tots . Espero Sr. Jutge, que hagi estat molt bé en aquest poble . Jo en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé i no em desagradaria poder tornar un altre any si puc. He estat molt content d’ estar a la classe dels grans. He après moltes coses :anglès, suma , resta, multiplicació i divisió de nombres decimals ,……He après molt ! He vist que algun alumne que sempre donava problemes sembla que ha agafat una mica de coneixement, encara que n’ hi ha algun que no hi ha manera de millorar la lletra.

Judici al Carnestoltes . Primera Part

JUDICI AL CARNESTOLTES

JUTGE : – Bona tarda, mestres, nois i noies ! . Ens hem reunit aquí a aquesta aula de l’ Escola de Cubells per fer el judici al Sr. CARMEL DEL CARME CARNÉ I CARNESTOLTES, més conegut com a Carnestoltes. No el vam poder jutjar el passat divendres degut a la tarda passada per aigua que vam haver d’ aguantar. Així doncs, sense més , passem a veure quins motius ens dóna el fiscal per acusar aquest SR.

FISCAL.- Ni senyor, ni punyetes, aquest Carnestoltes és un…….

JUTGE.- Pari, pari, pari, Senyor Fiscal. Comença molt malament faltant el respecte a aquest Sr, que de moment es comporta de forma molt més educada de la que vostè a començat. Si l’ he d’ avisar més cops potser donaré per finalitzat el judici i haurem de buscar un nou fiscal. Així doncs, comenci de forma més educada i de respecte o sinó… Comenci!!

FISCAL.-Començo. Acuso a aquest impre……vull dir a aquest senyor de portar la disbauxa a aquesta escola que vivia amb la tranquil•litat que té qualsevol escola rural situada en un poblet tant bonic com aquest, la vila de Cubells. A qui se li acudeix presentar-se de nit a una escola i entrar per la finestra que el mestre s’ havia deixat oberta. O potser el mestre ho havia fet expressament ? Ja podria ser ja… que hi ha alguns mestres que ja els agrada fer ruqueries. O potser va ser la mestra que sembla que també li agrada la disbauxa ? I…

JUTGE.-PROU,PROU,PROU,….I PROU ! Li he dit que no li deixaria dir més bestieses. Què és això d’ acusar els mestres ? Què s’ ha pensat vostè ? No jutgem la tasca dels pobres mestres. Potser els deixarem parlar després a ells, però em sembla que ja els agrada que hagi vingut el SR. CARMEL a fer-los una visita . Si més no hi ha hagut una mica d’ alegria. I em sembla que algun fins i tot a après una mica més a llegir en veu alta. Així doncs, pari de dir ruqueries i centri més el seu discurs, Sr Fiscal.

Ser nen a l’ Edat Mitjana . Hug.

Hola em dic Hug i tinc 11 anys. Tinc tres germans petits i dos germanes més grans que jo.
Vivim en una casa prop del castell de Cubells perquè els meus pares son uns serfs.
Al senyor del castell li hem de donar part de la collita si no ell no ens dona terres ni ens podem refugiar al seu castell si ens ataquen. Cada matí a les sis el meu pare ens aixeca als meus germans i a mi perquè l’anem a ajudar al que necessiti (agafar llenya, ajudar-lo a l’hort, fer tancats pels animals…)
La meva mare aixeca les meves germanes a les set per que l’ajudin per (cuinar, fer el foc a terra, cosir…)
Avui el pare ens ha demanat que l’ajudem a tapar el forat del sostre de la casa. Es important perquè l’època de pluja es a punt d’arribar i no ens volem mullar quan plogui.
Vam anar al bosc i vam carregar al ruc unes branques i alguns troncs. Quan vam arribar a casa el pare h a tapat el forat amb les branques, troncs i fang. Quan hem acabat de tapar el forat hem dinat el menjar que han fet les meves germanes i la mare. Era una truita molt bona feta amb els ous de gallines que son al corral i que cada dia van a recollir les meves germanes. A l’acabar les meves germanes han ajudat a la mare i els meus germans i jo al pare. Nosaltres hem ajudat al pare a arreglar les gàbies dels conills .Més tard les noies o nosaltres Munyirem les tres cabres que tenim per tenir llet . Ens caldrà donar menjar a les gallines.
Ara ja som tots a dormir. Tots vam acabar les nostres feines, vam anar a sopar el menjar que va fer la mare i les meves germanes i abans d’anar a dormir la mare ens ha explicat una llegenda que m’ha agradat molt. El pare mentrestant ha avivat el foc perquè el fred de l’ hivern no entri a la nostra cas. Demà serà un altre dia i ja us explicaré més coses del que anem fent .

HUG 6é

Ser nena a l’ Edat Mitjana. Blau

Em dic Blau, tinc 8 anys visc a Cubells. Som una família de serfs ,tinc quatre germans i quatre germanes i treballem pel senyor de Cubells .
Cada matí quan surt el sol vaig amb les meves germanes a buscar els ous que han fet les gallines que tenim al corral del costat de cas. En tenim cinc. Avui he recollit 4 ous amb els quals la mare ens farà una truita per sopar. A mi m`agrada molt. Quan torno a casa esmorzo una mica de pa amb oli i una mica de formatge que fem cada tardor de les cabres que tenim també al corral. A les vuit els meus germans i el meu pare van a collir el blat que ja està punt ja que som a l’estiu .Al mig dia , han tornat molt cansats ,hem dinat una truita d’espinacs amb els ous que jo he collit al matí i que ha fet la mare. A la tarda el pare i jo hem anat a buscar una aixada al ferrer, per poder treballar l’ hort. El ferrer és un dels personatges importants que hi ha ja que gràcies a ell tenim unes bones eines per treballar el camp. Ens ha portat una mica de temps ja que el seu taller es troba a dues hores de camí. Quan hem tornat, hem sopat i hem anat a descansar. Jo estava molt cansada perquè he estat caminant durant més de quatre hores.

Blau 3er

Ser nena a l’ Edat mitjana . Lismel

Em dic Lismel i sóc una nena de 10 anys. Tinc 8 germans, quatre germanes i quatre germans. Cada dia m’aixeco a les 6 de la matinada amb les meves 4 germanes a fer l’esmorzar perquè els meus pares van a treballar al camp . Som a l’ hivern i cal vigilar que els conills no es mengin el blat que hem sembrat . Si poden , si poden, algun dia porten algun conill que han caçat .
Nosaltres som serfs del compte de Cubells. Cultivem unes terres que hi ha vora el camí que condueix al castell. Són unes bones terres ja que si fa bon temps ens donen una bona collita. També hi tenim un hort. Després d’ esmorzar els meus germans porten a pasturar les 18 ovelles que tenim. Hi van tots perquè com que no tenim gos les hem de vigilar bé. les van a fer pasturar al bosc que tenim a uns quilòmetres de cas. No tornaran fins que el sol marxi Les meves germanes i jo ens quedem a casa arreglant la palla d’on hem dormit per a la nit. Avui els meus germans ens han donat una sorpresa, han portat dos petits xais que han nascut durant el dia. Com que fa fred els meus germans van a buscar llenya per estar calents i quan comença a fer-se de nit els meus pares ja són a casa. Per la tarda jo i les meves germanes fem el menjar per la nit ; avui hem fet caldo de verdures. A l’hora de sopar ens hem assegut al voltant del foc
i els meus germans han servit i hem menjat. Estava molt bo. I després de sopar tots ens hem anat a dormir.

NOM:Lismel
CURS:5è

Ser nen a l’ Edat Mitjana. Adrià.

Hem dic Adrià. Sóc un nen d’onze anys. Visc en una caseta a la plana de Cubells. Els meus pares són dos serfs. Tinc cinc germanes i cinc germans. Som serfs del compte de Cubells. Li cultivem algunes terres i li hem de donar una part de la collita.
Cada mati em desperto a les sis en punt i vaig al corral a recollir els ous de les gallines. Tenim 10 gallines. Avui han fet vuit ous que ens serviran per l’ esmorzar.
Després la mare ens fa una truita. A l’ acabar ,com que es estiu vaig amb el pare a collir el blat i l’ ordi que tenim sembrat. També cultivem uns quants ceps i alguns olivers per fer oli. Els meus germans també han vingut. Les meves germanes s’han quedat a casa ajudant a la mare a netejar els corrals, buscar aigua per fer el menjar i arreglar la palla del lloc on dormim..
Al migdia quan arribem ben cansats la mare ens prepara cigrons amb pa, que ahir va fer. No ho havia dit però també cultivem cigrons que són unes llegums que , encara que en un any no hi hagi massa pluja la collita també és bona .
A la tarda el pare, els meus germans i jo hem anat al moli a moldre el blat per fer farina .Hem carregat la mula marró que tenim amb els quatre sacs de blat que vam collir fa dos dies i que ja hem posat en saques i hem marxat cap a moldre’l. El molí és una mica lluny i arribarem tard.
Per moldre’l hem demanat permís al compte, perquè el moli es seu, també hem de pagar per poder fer la farina.
Aquest any hi ha agut bona collita i hem fet molta farina.
Agafem la farina i la posem dins de saques i portem les saques a casa. Una part li hem de donar al compte .Demà el pare i alguns de nosaltres li anirem a portar .No em fa gaire gràcia d’ haver-ne de donar al compte de Cubells, però aquest és el tacte que van fer els nostres avantpassats.
Hem sopat llenties que la mare i les nostres germanes ens havien preparat i hi hem anat a dormir. Estic content perquè aquest any la collita ha sigut bona i podrem passar un bon any i amb una mica de sort , potser podrem comprar més eines per treballar i més animals .

Adrià Trepat Pena.

Ser nena a l’ Edat Mitjana . Rosmel

Em dic Rosmel, sóc la filla de dos pagesos. Nosaltres som serfs de el compte de Cubells.
Vivim al voltant del castell perquè treballem les terres del compte. Som set germans: 4 germanes grans, i tres germans, dos de petits i un de gran. El nostre dia a dia és el següent: Al matí molt d’hora , els nostres pares van a treballar la terra que té el senyor a la vora del seu castell. A vegades es queden a casa a conrear les nostres terres .Les meves germanes i jo cuidem dels dos germans petits.
El nostre germà gran va a conrear la nostra terra, més ben dit la terra que ens ha donat el compte a canvi d’ una part de la collita i a collir blat o el que hi hagi al camp. Després el nostre germà porta a casa el que ha collit i ens ajuntem per fer el menjar. A vegades, nosaltres, les germanes cuinem i el nostre germà serveix el menjar. Després de menjar ell es queda a casa amb els petits i nosaltres anem a buscar aigua al riu. El riu no és molt lluny però com que hem de portar l’ aigua fins a casa estem molta estona fent el camí. Hi ha alguns altres serfs que treballen terres que estan més a prop del riu i tenen l’ aigua més a l’ abast . A vegades , a l’ estiu, ens banyem. Quan acabem, tornem a casa , emplenem les tines d’ aigua per beure i rentar-nos una mica i. Sovint ens trobem als pares pel camí.
A la tarda el nostre germà i les germanes grans anem a buscar llenya per encendre el foc que necessitem per cuinar el menjar i per escalfar-nos a l’ hivern. A casa el pare la talla i nosaltres encenem el foc ben encès .
Després de menjar , la mare s’encarrega de portar a dormir als petits, i quan ja el foc està ben encès, el pare a vegades es queda vigilant una estona el foc. Ens estirem a terra on hi ha palla i ens adormim. Cada matí és semblant i així és com vivim. Esperem que els germans petits es facin grans i també ens puguin ajudar. També espero que la collita sigui bona i així poder comprar algun animal més pel nostre corral.

ROSMEL 6é

Lismel. Text

Go to Top