2017-2018

Entrevista a l’ Eulàlia Canal

Ahir vam gaudir d’ una activitat lectora amb l’ Eulàlia Canal . Després de l’ activitat loi vam fer unes preguntes.

1.- Quant vas trigar a escriure “Un somni dins d’un mitjó”?
9 mesos, una mica més que els altres.
2-Quants llibres has escrit?
Més de 20.
3-Quants anys té la senyoreta Paciència?
25 anys.
4-Per què l’avi de la Naima no hi és?
Per que es mort.
5-Quin es el teu personatge preferit del llibre?
El Timmi i l’avia.
6-On vius?
A Granollers.
7-Quin es el llibre que més a agradat als teus filla?
Ada-Un petó de mandarina Nil-Un cargol fantàstic Ona-La pluja als llavis.
8-Per què el nom dels teus fills te tres lletres?
Per que el meu nom es molts llarg i volia noms curts.
9-D’on vas agafar la idea del conte?
Quan els meus fills eren petits no tenia temps per res.
10-Amb quants anys vas començar a escriure?
Amb més de 30 anys per que tenia moltes idees i vaig voler provar.
11-Per què el conte es diu “Un somni dins d’un mitjó” si el mitjó surt poc?
Com que guardava els mitjons desemparellats en un calaix intentava buscar un utilitat.
12-Em podries explicar que he de fer per què m’agradi escriure?
Llegint i escrivint.

El camp del pagès ( Ainoa)

Hi havia una vegada un pagès que vivia a la comarca del Montsia. El pagès era alt, prim, tenia els ulls marrons i el cabell ros. Tenia un fill i una filla i vivia amb la seva dona. Vivia davant del seu camp. El camp estava sembrat d’arròs. Havia plantat l’arròs però, no creixia. El pages va investigar i investigar però no va trobar res. Un matí va agafar el tractor i va tornar a sembrar. Era de nit i va anar a dormir. Una nit el pagès va sentir sorollets. Quan ja feia un temps que l’havia sembrat i les plantes ja tenien força arròs. Va sortit al carrer per veure que era aquell soroll però no va veure res. Se’n va tornar a dormir. L’endemà al matí va veure que faltava molt arròs a les plantes.
-Com pot ser?-es va dir-.
A la nit es va quedar a virgular el camp amb una llanterna. Eren les tres del matí. Va tornar a sentir els sorollets de la nit anterior. Aixi que va agafar la llanterna i va veure un gran nombre de formigues que s’emportaven l’arròs.
-Demà arrancaré aquest arròs d’aqui i el posare en un altre camp.-es va dir-
l’endema va començar a traslladar l’arròs a l’altre camp. Ja no li van robar mes l’arròs. Va passar una setmana i l’arròs va creixer.
-Visca!-va cridar-.
Quan va ser temps de recollir-lo el va posar en sacs i el va portar a la fabrica d’arròs Montsia.
Cada any plantava l’arròs al segon camp mentre que el primer el va vendre.

FI

Un pagès amb mala sort ( Adelín )

Hi havia una vegada un pagès que es deia Marc. En Marc vivia en una cabana de palla a Africa, vora un petit riu. En Marc era moreno, baixet, tenia els ulls marrons. Tenia 33 anys. La cabana on vivia era feta de fang, era una vivenda petita. Marc vivia amb la seva dona i els seus 6 fills. De primavera calia plantar arròs per alimentar-los.
Un dia en Marc es va despertar molt aviat al mati i va anar al seu camp que estava una mica lluny de la seva casa. Quan va arribar al seu camp va començar a fer els canals perquè passes l’aigua, però el riu portava poca aigua. Després va començar a sembrar llavors d’arròs. Quan va acabar de sembrar va anar a la seva cabana perquè ja era de nit. Al dia següent l’arròs havia desaparegut, el Marc es va ficar molt trist. Al mateix dia el Marc va tornar a plantar-lo . Ja no li quedava mes arròs per plantar i si aquell no creixia el proper estiu, potser havia de marxar d’aquell lloc. En Marc aquella mateixa nit va agafar l’arròs que li quedava i el va plantar. Al cap d’una estona en Marc va anar al seu camp, Quan en Marc va arribar al seu camp el seu arròs havia crescut. Va ploure durant uns dies i l’arròs va arrelar. Ja podien estar contents! Per fi havia tingut sort….. gràcies a la pluja!!!!

ADELIN

Concurs de l’ arròs Montsià.

Com cada any,aquest també participem al concurs de l’ arròs Montsià . primer escoltem i mirem un vídeo on s’ explica l`origen de l’ arròs,la seva situació a la base de la piràmide alimentària, el procés de sembra i collita…
Després els alumnes han de fer un text sobre el que han vist on el protagonista sigui l’ arròs i una recepta que facin a casa seva .

Un cavall contra Roma 1ª part

Primera part de l’ auca de ” Un cavall contra Roma ” de Josep Vallverdú ,

Un somni en un mitjó

Cada curs, des de fa més de 15 anys celebrem la Trobada Pedagògica a la ZER . En aquesta trobada rebem un autor o autora de la que hem llegit un dels seus llibres i durant el matí fem un taller . Aquest any , els alumnes de CM i CS hem llegit el llibre ,” Un somni dins el mitjó “, de l’ Eulàlia Canal .

Anem llegint i el llibre i després de treballar uns quants capítols en fem diverses activitats de comprensió . També en fem una auca a partir dels dibuixos que hi ha en el llibre.

Cremem el Carnestoltes

Finalment el passat dimarts vam cremar el Carnestoltes .


Et diràs Flow 2ª part

Va arribar l’estiu i el dia de la cursa d’obstacles. Desprès de tant practicar, l’Oliver pensava que no guanyaria. Estava a la fila , esperant que li toqués.
El primer obstacle el Flow el va passar, el segon també,…. però l’últim no el va passar.
Ara li tocava al seu amic Craig i al seu gos. El gos d’en Craig el primer obstacle el va passar, però al veure el segon el gos va començar a córrer cap a la boira i en Craig el va seguir.
Al cap d’una estona l’Oliver i en Flow van anar en busca de’n Craig. Al peu del turó l’Oliver va veure a en Craig. Estava plovent. L’Oliver portava un xiulet a la motxilla en cas d’emergència, havia de xiular tres vegades i si els sentia algú hauria d’anar a buscar-los.
Van passar tres hores i ningú va contestar. Al fons de la boira van veure un equip de bombers i una ambulància que els venien a ajudar. Van agafar una llitera i van agafar a en Craig.
A l’Oliver i a en Flow els van portar cap a casa seva i a en Craig el van portar a la seva. El gos d’en Craig va marxar molt lluny i mai el van poder localitzar.

Ainoa 4art

Un cavall contra Roma Part 1

TÍTOL- Un Cavall Contra Roma
AUTOR- Josep Vallverdú
IL·LUSTRADOR-Lluís Trepat
EDITORIAL- La Galera
PERSONATGES- Aldín Citus Tacca Fúlvia Later
RESUM-
Els Romans havien conquerit gran part de Catalunya, alguns Íbers feien de soldats. Havien conquerit alguna tribu però tenien pactes.
A la nit un jove Íber anomenat Aldín es volia colar en un campament Romà perquè el dia anterior els soldats havien agafat deu cavalls del seu poblat i només en podien agafar un. El van veure i el van atrapar. A Aldín el van portar al legat, (a Tacca que era qui manava) es van posar a cridar i es van enfadar amb Aldín però no el van matar per que tenien un pacte amb els Íbers així que el van fer esclau.
Tacca se’l va emportar a Roma per que havia rebut un missatge que hi havia d’anar Citus i els esclaus.
L’endemà, van lligar a Aldín al carro i quan van passar pel poblat, Citus va estirar la corda i va parar el carro, Aldín es va poder acomiadar dels seus amics i familiars. Aldín va veure el seu cavall i li va dir que corres cap a la muntanya i que l’esperés.
Van marxar cap a Dertosa o havien d’agafar un vaixell.
Quan van arribar al vaixell a Citus li va tocar amb els rems i a Aldín cuidar cavalls. Quan van arribar a Roma Tacca es va emportar a Aldín i a un altre esclau cap a Vila Stúria.
Aldín anava amb un altre noi que no sabia el seu nom i Aldín li va dir que Later era un bon nom així que es va dir Later.
Quan arribaren a la ciutat els va semblar bonica.
A Aldín li va tocar anar al servei de Fúlvia una noia molt jove filla de Tacca. Era molt orgullosa. Li van dir que no la mirés als ulls i que la obeís, quan es van trobar el noi no ho va fer i la noia li va dir que li llepes les sandàlies però el noi no obeí. El van obligar a passar la nit en una cabana molt vella.
Tacca va anar a veure un amic seu i van parlar de que Tacca es volia fer llegat. El seu amic li va recomanar quedar-se un temps a Roma, passejar i anar a les termes per a que la gent el vegues i el reconeixi. Ell s’encarregara de parlar-ne amb els seus amics. a la tarda es van trobar a les termes amb Falvi i els seus amics per organitzar una lluita entre dos cases de gladiadors……

Judici al Carnestoltes 3ª i última part

Tercera part

FISCAL.- Escolti senyor jutge em sembla que vostè s’ ha posat d’ acord amb el Carnestoltes i…

JUTGE.- Però què s’ ha pensat vostè . L’ expulso de la sala i li prohibeixo tornar a interrompre i a parlar sense permís o sinó a la foguera li tirarem a vostè !!! Què s’ ha pensat mal educat ! No sap que la gent no parla quan un altre està parlant ? Oi que no ho feu nens i nenes ?
Bé doncs senyor Carnestoltes, he de reconèixer que em cau molt bé i que estic a punt de declarar-lo no culpable. Així que , digui el que vol dir de més .

CARNESTOLTES.- Jo , només em volia acomiadar d’ aquestes nenes tant petites i que m’ estimen molt , de la Marina que és molt bona amiga meva de la Maka que em dona petonets ,de la Cloé i també de la Maria que no me’n fa tant cas però…bé..
Ah! I em faltava acomiadar-me del mestres. Començarem pel director…. NO, no …primer per les senyoretes… que on hi ha una senyoreta fan festeta. A la senyoreta Imma cada dia li fan un regalet ja que les més petitones li donen un petonet . I de la senyoreta Soledat que sovint puja al terrat ensenya als d’ infantil ,segon i primer que és el que per aprendre cal fer .
Bé , i ara toca al senyor mestre ;al que li aconsello que continuï tenint molta paciència amb alguns que els costa saber que és la prudència …i voltes al pati als que portin la moto o el cotxe engegat dins la classe. I JA HE ACABAT !!!!

JUTGE.-Per fi !!! Em sembla que hauré d’ anar a dinar al restaurant. JA N’ HI HA PROU SENYOR CARNESTOLTES ! CALLI !
Una vegada escoltat el senyor Carnestoltes i reconeixent que m’ ha caigut molt bé ,però aquí en aquestes terres mana la tradició i aquesta diu que si no plou ni fa vent cal llançar-lo a la foguera ! Així que som-hi ! Jo marxo que m’ arribaran al crostó !

( El jutge marxa, el fiscal ja fa estona que ha marxat perquè tenia por que el tiressin, a ell també ,a la foguera i els nens agafen el Carnestoltes i el van a cremar )

Go to Top