Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2017-2018
LES MEVES VACANCES A CÓRDOVA
El dilluns per la nit molt contenta estava
perquè el dimarts a Córdova marxava.
La maleta estava tota preparada,
i llesta per les vacances que esperava.
De Barcelona a les nou amb els avis amb “AVE” vam marxar
i a Córdova a les dos vam arribar.
El primer dia a la tarda ens vam instal.lar
i un passeig pel parc vam donar.
Dimecres al centre i a la perruqueria,
dijous a comprar vi a Montilla,
divendres la família ens va venir a visitar,
i dissabte al poble del meu avi (a Monturque) vam anar.
Diumenge la processó vaig anar a contemplar
i dilluns la maleta vaig, tristament, preparar.
Avui que es dimarts a Barcelona amb “AVE” he arribat
i aquest poema amb molt d’amor he realitzat.
Ainhoa Ruiz
L’ avi amb mala sort
Hi havia una vegada en un poble molt petit un avi que es deia Josep, tenia 75anys .Tenia tres fills, un nen i dues nenes.L’avi era alt i mai cridava.Tenia el pèl gris i els ulls marrons.
Vivia en una casa petita però tenia el garaig molt gran. Tenia un gos que es deia Nami.
Tot sovint sortia amb el seu gos a passejar pels voltans del poble.Un dia tots dos es van perdre.
L’avi va trucar als seus fills perquè l’ajudessin a tornar a casa.L’avi sempre portava la Nami deslligada. Els fills van agafar el cotxe i van buscar i buscar-los.
A l’avi, la Nami se li va escapar. Els fills van trobar a l’avi però no al gos.El gos va anar directe cap a casa de l’avi perquè ell tenia molta memòria.
Quan l’ avi va veure el gos a la porta de casa, es va quedar parat, el gos això mai ho havia fet.
L’avi ja sabia que sempre havia de portar el gos per si es tornava a perdre .El gos cada vegada guanyava una llaminadura i menjar i estava encantat.
Hug Tufet
LA SETMANA SANTA
Aquestes festes de Pascua m’agraden per jugar
i amb els nens córrer i disfrutar.
Amb tota la familia reunida
el dia de la mona farem una calçotada.
Amaguem els ous de Pasqua pel carrer
a veure qui els troba primer.
Tots els ous hem buscat
i tots els nens n’han trobat.
La mona hem anat a entregar
i la meva cosina molt contenta està.
M’agrada menjar-me la mona
amb els meus padrins de Vallfogona.
Les festes de Pasqua s’han acabat
i tornem a la rutina tots plegats.
A l’escola tornem a anar
i un altre cop a matinar.
Ainoa Montoliu
EL CONILL I L’OU DE XOCOLATA
Hi havia una vegada un conill. El conill era petit, tenia el pÈl gris, els ulls marrons i les orelles llargues. Vivia en un cau. El cau estava a la vora d’un camp de blat. Vivia sol. Cada matí anava a buscar pastanagues.
Un dia molt assolellat va sortir a passejar. Mentre buscava pastanagues va trobar un ou de xocolata al costat del camí. L’havia perdut un nen que portava l’ou en una bossa. Se’l va mirar. No sabia què era, fins que al final va descobrir que era un ou de xocolata.
El conill va agafar l’ou i se’l va emportar cap al seu cau. Aquell dia no va trobar pastanagues , però havia trobat l’ ou. es donava per satisfet. Va agafar blat del camp i se’l va menjar. Era de nit i va deixar l’ou de xocolata al terra vora del jaç on dormia . Al dia següent , quan es va despertar,l’ou de xocolata no hi era.
-Qui l’havia agafat?
Va sortir a buscar pastanagues. Pel camí es va trobar una tortuga i se la va mirar ben mirada per tot arreu …potser ella li havia robat l’ou. Es va adonar que la tortuga no havia agafat l’ou perquè se’ l va mirar estranyada.
Va continuar el camí i al cap d’una estoneta va trobar una guineu. La va mirar per tot arreu. La guineu no havia agafat l’ou.
Se’n va anar cap al cau a menjar del blat tendre que tenia al voltant. Era de nit i se’n va anar a dormir.
L’endemà es va despertar i va anar a buscar l’ou de xocolata. Al cap de una estona va veure un talp que treia el cap per un forat. Quan el talp va sortir del forat al conill li va semblar veure l’ou de xocolata.
El talp va marxar i el conill va aprofitar, per posar-se dins del forat. El conill va sortir del forat amb l’ou a les potes i va marxar cap al seu cau i es va menjar l’ou de xocolata. Però el conill no sabia que aquell ou era d’ un nen d’ una masia propera que tenia de pare un mestre i de mare una pagesa .
Ainoa Montoliu
La Pasqua
S’acaba el març, la Pasqua ha arribat
i la primavera ha començat.
Comencem el Diumenge de Rams,
i la nostra palma a l’església portem a les mans.
El Dijous Sant ,Jesús fa l’últim sopar
i a l’acabar uns soldats el venen a agafar.
El Divendres Sant la seva creu li obliguen a portar,
i finalment a la creu el volen clavar .
El Diumenge de Pasqua, Jesús va ressuscitar`pa,
i tothom se n’ alegrarà.
Ningú feia cas a la gent que ho deia,
encara que hi havia gent que si ho creia.
El dilluns la mona hem de preparar,
i xocolata, ous i plomes li hem de posar.
La mona molt bona l’hem preparat,
i tothom un bon tros se n’ ha menjat.
Joel Boixadera
El llop i el pastor
7 anys
Hi havia una vegada un pastor que es deia Hulk. Tenia cinquanta-dos anys i vivia en un poble de Lleida que s’ anomenava Masalcoreig . El poble tenia uns sis- cents habitants . Huck vivia en una masia i al darrere de la masia hi tenia un camp on hi volia plantar oliveres. Al costat hi havia un gran bosc on hi havia molts llops però Huck nos’ho creia perquè mai n’ havia vist cap.
Un dia en Huck va anar al seu garaig, va agafar el seu Opel Frontera i va anar al mercat a comprar petites oliveres, va tornar amb al seu cotxe a la seva casa quan era l’ hora de dinar .
Va dinar i després de dinar va anar al garaig de tractors i va agafar el seu tractor Lamborghini 660 , va agafar la plantadora i va anar al seu camp.
Va plantar totes les oliveres i després va tornar la plantadora al seu lloc i el tractor també. Va entrar a la seva masia. Al dia següent en Huck va mirar el calendari; era dia 3 i es va recordar que el dia 15 era el seu aniversari. Va revisar el seu camp des de la seva finestra i va veure que totes les plantes estaven trencades i fetes malbé. En sortir va veure unes emprentes de llop, va anar a la masia va agafar el seu Samsung S9PLUS i va trucar a un coneixedor d’ empremtes . Al cap d’una estona va arribar ,va mirar les empremtes i va confirmar que eren de llop.
Llavors va anar al garaig i va agafar el seu Lamborghini Murcielago, va anar a comprar unes altres oliveres i va tornar a la masia. Va agafar el seu Lamborghini 880, la plantadora i va anar al seu camp. L’ endemà va veure un llop al seu camp que estava a punt de tornar a destrossar -lo . Huck va agafar ràpidament l` escopeta , va apuntar al llop , va disparar i el va matar.
Adelín
El gos perdut
Hi havia una vegada un gos que vivia en un carrer de Balaguer. L’havia abandonat una senyora que tenia molts gats i el gos no s’avenia amb ells. Tenia vuit anys,era de pèl marró clar i tenia una ferida a la pota . Durant el dia passejava i demanava menjar a la gent que trobava o intentava pescar algun peix al riu . Quan era de nit dormia sota el pont dins d’una capsa de cartró .
Un dia es va perdre quan estava passejant pel costat del riu i es va trobar a dos nens. L’un es deia Marc i tenia 8 anys, era baix i tenia els cabells negres i els ulls marrons. L’altre es deia Martí era alt , tenia 8 anys, tenia els ulls grisos i els cabells rossos.
Els nens estaven berenant, el gos va anar amb ells i els nens li van donar menjar.
Els nens volien portar el gos a la gossera, però el gos no es deixava agafar i va sortir corrents. Un veí que passejava el va agafar i el va donar als nens i els nens el van portar a la gossera. Allà un senyor anomenat Josep el va comprar i ell va viure feliç tota la vida i en Josep li va posar de nom Ami.
Hug Tufet
El conill valent
Guifré Tufet
Hi havia una vegada un conill que era petit,blanc i negre , fort i molt àgil Vivia sol en un cau a la vora d’ un arbre.Una de les seves aficions era viatjar pel món buscant noves aventures.
Un dia el conill es va adonar que ja era gran i que havia de trobar un lloc on viure.Va agafar el mapa de la motxilla .El va mirar i va veure una plana per on passava un riu .La plana es trobava al darrere d’una muntanya i era ideal per viure-hi.
Però l’ única manera de d’arribar-hi era travessant una ciutat.El conill no va pensar-ho dos vegades ;va córrer cap a la ciutat.Va haver de travessar moltes carreteres , esquivar moltes obres i gent.
Una nena el va agafar i se’l va endur a casa. La nena es deia Anna i tenia deu anys . Era prima , baixeta i ràpida corrent.Tenia els cabells marrons i els ulls verds. Vivia fora de la ciutat.
Quan van arribar a la seva casa la nena va deixar el conill al seu jardí i li va donar menjar i aigua.La mena se’l va quedar i el va cuidar molt bé.
A la mateixa casa hi vivia un gat que el va ajudar a escapar.Tot i que la Anna l’havia cuidat molt bé el seu somni era arribar a la plana i amb la ajuda del gat ho va poder aconseguir.
GUIFRÉ
On són els ous ?
Ainhoa Ruíz
Era el dia de la mona en un poble molt petit de Barcelona. El poblet es deia Seret i només tenia 300 habitants .Les cases eren velles però també s’ havien construït alguns xalets. Els carrers eren estrets . Els nens d’ un carrer estaven molt contents per sortir al pati de casa seva a buscar els ous de Pasqua. Quan van arribar les 4 de la tarda els nens van sortir a buscar els ous però no en van trobar cap. Van estar una estona buscant però res de res…semblava que aquell any no hi hauria ous.
Al veure que no en trobaven cap Van anar a veure al conillet de Pasqua a la seva casa i li van preguntar què li passava. El conillet era l’encarregat de fer i amagar els ous:
-És que he perdut la recepta de com fer els ous i és massa tard per fer-ne tants.-va dir el conillet trist.
-Tranquil nosaltres t’ajudarem…Ja sé! Podem fer un ou gegant i compartir-ho entre tots els nens. Nosaltres t’ajudarem-va dir un pare.
– Sí!!! Em sembla molt bona idea som-hi-va dir el coniller.
Van desfer xocolata que tenia el conill, la van posat dins d’un globus i van esperar a que s’assequés. Van treure el globus i ja tenien l’ ou de xocolata.
Tots els nens i les nenes van menjar l’ou gegant a casa del conill. Quan se’l van acabar van notar que s’havien quedat amb gana. Llavors el conillet va tenir una brillant idea:
-Aniré al supermercat del poble i compraré un ou “KINDER” per a cadascú.
Així va ser, el conillet va comprar un ou “KINDER” per a cada nena i nen i tots van estar contents…..
Ainhoa Ruíz
Els ous de Pasqua robats
7 anys
Joel Boixadera
Vet aquí una vegada un dia abans de Pasqua en un pis del barri de la Mariola a la ciutat de Lleida els conills es preparaven per a anar a amagar els ous de Pasqua per als nens. Aquest any li va tocar a en Rabbito i a en Jakywo , que era un conill de l’Índia. En Rabbito era un conill alegre i graciós, era de color gris. En Jakywo era més seriós i era de color marró.
La matinada del diumenge de Pasqua van començar a repartir els ous.
Els amagaven entre els matolls , a dintre dels testos i darrere de les cases.
Van parar a esmorzar unes maduixes que hi havia allà, però quan van voler reprendre la marxa ja no hi quedava cap ou, els havien perdut o algú els hi havia robat. Van buscar-los per tot arreu, però no els van trobar i el Rabbito va dir:
-I ara que farem?Ens els han robat i demà els nens no tindran dolços per menjar.
-Això és molt estrany, si només hem parat un moment a esmorzar.-va dir el Jakywo.
Llavors , a la llunyania, van veure un esquirol amb un sac igual que el seu. El van seguir fins a una cova i el van veure que es menjava un ou.Sense que se n’adonés van agafar el sac dels ous i van marxar corrents. Van continuar amagant els ous. Havien de recuperar el temps perdut.
Mentrestant l’esquirol estava buscant els ous que li havien tornat a robar.Cadascú dels dos conills va agafar una meitat dels ous i a cada un li tocava anar a unes ciutas i a l’altre unes altres.L’endemà a les 7 del matí ja ho havien repartit tot.
Els dos conills contents d’haver complert la seva missió van tornar nou a casa seva , al barri de la Mariola . Els hi van donar una medalla per haver solucionat el problema.
I el proper any per Pasqua tot els va sortir molt bé i van poder amagar un ou a casa de cada nen.
Joel Boixadera
Comentaris