Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2017-2018
Aventura a Egipte
Vet aquí una vegada en una casa molt rica a Barcelona, hi vivia un avi. Es deia Francesc , tenia 58 anys, era prim , tenia el cabell negre amb tons grisos i els ulls verds. Era força alegre, col.leccionava tots els cotxes que havia tingut perquè li portaven records del passat.Era el propietari d’ Apple i Iphone. Havia d’inpeccionar les fàbriques de tecnologia i les botigues on venien: els ¡pad, els ¡mac i els ¡phone.
També li agradava passejar per la platja.
Com que la seva dona viatjava molt, no la veia gaire. Gairebé cada dia venia a visitar-lo el seu nét de deu anys. que es deia Pau.
Un dia el va venir a visitar i li va dir:
-Hola padrí, padrí!
-Hola Pau!-el va saludar el Francesc amb una forta abraçada.
-He tingut una idea per a un viatge ja que em vas dir que volies aventures!-va dir- li entusiasmat, el Pau.
-I a on vols anar?-va preguntar-li el Francesc.
-A Egipte!
-Què no hi ha mòmies!-va dir El Francesc.
-Si , però són mortes i seria molt estrany que es despertin.
-D’acord ara trucaré a l’àvia.- va dir el Francesc
Va trucar-la amb el seu ¡phone 7 plus. L’àvia d’en Pau era una dona de 60 anys, amb el cabell marró, era sempre molt previsora . Es deia Eustakia.
-Hola Eustakia!
-Hola Francesc!
-Et sembla bé un viatge a Egipte?-preguntà l’avi.
-És clar però quan ?, jo estic anant cap a Barcelona, d’aquí a 2 hores seré aquí i m’ho explicaràs millor. Adéu!- diu l’àvia
-Adéu!!!!
L’àvia a dos quarts de vuit i mentre feia el sopar, li van dir al seu criat…(Continuarà) SOLO EN CINES
L’ apicultor i el lladre de mel
En un petit poblet dels Pirineus vivia un apicultor que es deia Pere.Era baixet i prim.Tenia els ulls blaus i els cabells castanys. Tenia trenta tres anys.
Com cada primavera el Pere va va anar a deixar les seves abelles al bosc que hi havia prop del riu.
Aquella zona era perfecta perquè hi havia moltes flors i les seves abelles feien la millor mel de la comarca.
Els dies van anar passant .En Pere estava convençut que aquell any avia sigut mol bo i que recol·lectaria molta mel.
Va arribar el dia de començar a recollir la mel i de bon matí l’ avi va cap al bosc.Quan va ser allí va veure tots els ruscos tombats.El Pere va córrer a veure que havia passat.Quin desastre!!!!!
No li havia passat mai.Moltes abelles havien mort i s’ havien endut la mel.
Aleshores va veure una petjada que semblava d’os.No hi havia dubte.Les petjades eren d’ un os que s’ havia menjat la seva mel.
Mentre el Pere recollia el rusc l’ os va aparèixer del no res.Per sort en Pere tenia tots els estris carregats al cotxe i l’os,en veure que no hi havia mel va marxar.
El Pere va decidir buscar un altre lloc per les seves abelles.Tot i no tindre gaire mel tothom li deia que era la millor que havien provat.
GUIFRÉ
L’ àvia i el gos
En una casa d’un poble molt petit hi vivia una àvia que es deia Maria. La Maria tenia 70 anys, tenia el cabell ros i els ulls marrons, era baixata però molt forta. Cada dia al matí sortia a passejar sola i saludava als veïns que trobava. Quan acabava de passejar anava a comprar. Desprès de comprar anava cap a casa.
Un dia anant cap a casa es va trobar un gos . L’àvia va passar del gos i va continuar el seu camí fins a casa . El gos la va seguir . El gos es va colar a casa de l’àvia i es va amagar sota el llit i allà es va quedar.
L’àvia al dia següent quan es va despertar va veure el gos dormint als peus del llit. El gos era petit ,tenia el pèl marró i negre i era molt pelut. L’àvia va treure el gos al carrer. Com cada matí després d’esmorzar va sortir a passejar. Saludava tots els veins que veia.
Aquell dia hi havia mercat. El gos mentre que l’àvia era al mercat, va entrar a casa una altra vegada i es va tornar a amagar sota el llit. L’àvia després d’anar al mercat va anar cap a casa. El gos va sortir de sota el llit i l’àvia quan va veure el gos el va fer fora.
Cada dia el gos l ‘acompanyava a passejar. L’àvia com que quan anava a passejar tenia companyia es va quedar el gos. Quan el gos es va fer vell l’àvia el va estimar fins que es va morir.
AINOA 4art
FI
Un avi i el seu gos
Hi havia una vegada un avi que vivia a un poble que es deia Cubells. L’ avi es deia John, tenia 64 anys, era baixet i tenia el cabell de color negre. Vivia amb els seus dos fills ja que la dona se li va morir. Els seus fills tenien 28 anys i eren bessons. Tenia un gos que es deia Chop.
Un dia es va aixecar de bon mati i va sortir a buscar treball. Va veure una tenda de l’ APPLE i hi va entrar, va preguntar si podia treballar allà però li van dir que era massa vell. Després va tornar a la casa i va mirar el diari, va veure que es venia un cotxe de l’ any 1984, era un Lamborghini Countach.En John volia comprar-lo, però com que no tenia treball i tampoc tants diners no ho podia fer . Va recordar que ell tenia un cotxe espatllat molt vell, li va fer fotos i va enviar-los a un mercat de cotxes clàssics .
En John va preguntar quant li pagarien pel cotxe. El comprador va dir que si funcionava 30.000$ i si no funcionava 5.000$ , llavors en John va dir que no funcionava.
L’ endemà en John va trucar a una grua que va arribar després de 30 minuts i va portar el cotxe vell a la tenda de cotxes clàssics. Va tornar a casa amb els 5.000$ i va tornar a mirar el diari .En Jhon es va sorprendre al veure una oferta de treball en una botiga de Samsung . L’ endemà hi va anar i el van contractar : en John es estar a la caixa. Després de treballar un mes li van donar a en John 5.000$, es va comprar el Lamborghini Countach i va anar a Salou a la platja amb els seus dos fills.
Al tornar a casa es va ficar al llit i va descansar . L’avi va continuar treballant a SAMSUNG i de tant treballar a aquella botiga es va fer el propietari . Al cap de 10 anys el John tenia una col·leció de cotxes i el seu gos Chop va morir perquè ell també era molt vell. . FI
ADELIN BORZA SEBASTIAN 4T
L’ avi es perd
Hi havia una vegada un avi que es deia Pep.Era un senyor baixet i prim i amb el cabells blancs i en forma d’ escarola.Era tranquil i sempre caminava a poc a poc.Vivia a Miravall un poble de muntanya amb la seva dona.
Un dia va venir a visitar-los el seu net Joel. En Joel tenia deu anys i era alt i rialler.Li agradava el camp i la muntanya perquè vivia en una ciutat.
Aquell dia l’ avi li va dir si el volia acompanyar al bosc.Al Joel li va encantar la idea.
L’endemà l’ avi va preparar els estris i van marxar cap al bosc. Quan van ser allà , li va ensenyar al nen un lloc on hi havia molts bolets.El Joel va començar a emplenar els cistells sense parar.Quan van tenir els cistells plens,van voler tornar a casa però es van adonar que s’ havien perdut .
Per sort, el Joel sempre portava una brúixola que li havia regalat el seu pare. L’ avi quan va veure la brúixola li va dir que estaven salvats. Van seguir en direcció nord i després de caminar una llarga estona , van veure el poble. Quan li van explicar la explicar la història a l’àvia no s’ho podia creure.
Gràcies a en Joel havien pogut tornar . L’àvia els va preparar un arròs amb bolets mentre l’ avi i el Joel parlaven de la pròxima aventura junts .
GUIFRÉ
El miner i el seu gos
Vet aqui una vegada hi havia un miner que vivia a Manresa.treballava en una mina de carbó . El miner es deia Josep, tenia 42 anys, era alt i prim. En Josep era molt valent.
A la seva casa hi vivia el seu fill que es deia Marc, també hi vivia la dona del Josep que es deia Dolors. Tenien un gos que era molt gran i fort i es deia Hug.
Començava a treballar a les 06:00 del matí i a la una sortia de la mina. Dinava allà i després tornava a treballar a les 2. A la tarda a les 8 tornava a casa seva.
Un dia de treball en Josep es va aixecar a les 5 del matí , es va beure el cafè i després va anar al garaig, va agafar el seu toyota Celica però no li va arrancar:
-Bah… trastre vell!!!! de l’ any 2000-va dir en Josep.
Després va agafar el seu Opel Frontera. Va arribar al treball i va agafar el pic, i va entrar a la mina .
I un amic del Josep que treballava allà amb ell li va dir que el volia acompanyar. Van cavar molt fondo i al cap d’una estona estaven a 600m de la superficie. De cop i volta va caure una pedra molt gran i va tapar el forat. Llavors van trucar a la dona del Josep i li va dir que portes l’ Hug (el gos) a la mina. Quan va arribar el gos va cavar amb les seves potes i va arribar a on estaven ells. Pero no podien pujar perquè estaven cansats per la manca d’ aire, la dona del Josep va trucar els bombers.
Al cap d’una estona van arribar els bombers. Un bomber hi va baixar amb una corda i la va lligar a en Josep i al seu amic i els va pujar. Estaven molt contents perquè havien pogut sortir gràcies a l’ Hug.
fi
ADELIN.BORZA.SEBASTIAN 4RT 10 ANYS
El pescador i el tauró.
Vet aquí una vegada hi havia un pescador que vivia al costat e la platja: El pescador tenia 50 anys, tenia el cabell curt blanc i gris, la barba llarga i els ulls marrons. Era grassonet i alt. Era un home treballador i alegre que quan pescava es posava a cantar.Vivia sol a una caseta de fusta al costat de la platja on sempre anava a pescar.
Cada dia anava al poble que estava a 15 minuts de la seva casa i portava peix a la peixateria, tenia 2 barques una que es deia “Tauró Daurat” i un altra que es deia “Somnis” i era blava.
Un dia com qualsevol altre el pescador va sortir de casa seva aviat, va agafar la barca del “Tauró Daurat” que es deia així perquè de petit en va veure un i des de llavors era el seu somni pescar-lo.
A l’arribar a uns 3 quilòmetres de la costa el pescador va tirar la xarxa i es va posar a cantar. Al cap d’una estona va sentir com si l’aigua es mogués molt,va mirar i li va semblar veure un tauró!! El pescador va pensar que era impossible ja que al Mar Mediterrani no n’hi ha. El tauró va saltar al costat de la barca i el pescador va poder veure que era un tauró daurat.El pescador es va quedar de pedra, mai ho hagués imaginat!!!
El tauró va començar a donar cops a la barca i la va bolcar.
El pescador va caure al mar . Estava espantat. Va sentir com si algú l’agafés i quan va obrir els ulls va veure que estava al llom del tauró i llavors es va posar a cantar. El tauró va nedar més ràpid i el pescador va pensar que al tauró, li agradava com cantava. El tauró va deixar al pecador al costat de la barca i van tornat junts al port. El tauró va viure al port perquè era prou fons per amb ell.
El pescador i la balena
Vet aquí una vegada, a la ciutat de Tarragona, hi vivia un pescador de 29 anys, que es deia Joan. Vivia en una casa a la vora d’un mirador, que es podien veure les illes Balears, la casa era gran, però calia reformar-la , ell era alegre i optimista amb tot. El seu somni era trobar la balena negra, en Joan es va passar dos anys buscant-la però no la va trobar. A en Joan li agradava passejar pel mirador del mar. Treballava de pescador al port de Tarragona, el seu vaixell es deia”El diamant vermell”. Treballava de 6 del matí a 3 de la tarda.
Un dia va anar a pescar, pescava amb un company seu, que es deia Oriol. Tenia el pel castany i era molt graciós , però quan veia que li costava alguna cosa es tirava enrere però en Joan l’animava i ho aconseguia.
Aquell matí van sortir més aviat del previst perquè així podrien pescar més peixos, van sortir a les 5 del matí, van pescar lluç, rap,sardines i crancs, però res interesant.
Quan ja començava a clarejar, l’Oriol va tirar la red al mar, i va agafar un peix, però, l’Oriol no podia pujar la red:
-No puc pujar-la!
– D’acord, vaig a posar-me l’equip de busejar, per veure que es.-Va afirmar el Joan
-Vale , però vigila . i diu l’Oriol.
En Joan es va tirar a l’aigua, i va veure a la red molts peixos a dintre. En Joan va sortir a fora i li va dir a l’Oriol que tregues la red. Hi havia “La gran canya de pesca”, era realment una grua que podia agafaer un munt de peixos alhora amb una red. Van posar la red a dintre de la seva i es van emportar els peixos al port, van guanyar molt diners, amb els que havien pescar, en Joan es canviar el cotxe per un Corvette Stingray i l’Oriol es va comprar un yate de luxe per a l’estiu.
Encara que aquesta pesca els havia sortit molt bé, en Joan encara tenia un somni: trobar la balena negra. Hi havia llegendes que deien que per atreure a la balena es necessitava formatge de bola. Així que va anar al supermercat a comprar formatge de bola abans que tanquesin. Va tornar a casa , va sopar, i abans de anar-se’n a dormir es va llegir el llibre de Moby Dick per trobar algunes tecniques per trobar a la balena.
L’endemà al matí li ho va explicar tot a l’Oriol. Van agafar el formatge de bola i van anar al mar. Quan ja eren a alta mar, van agafar la canya i hi va posar el formatge al ham. En un tres i no res, l’aigua començava a tremolar i de l’aigua va sortir la balena negra, parlava i tot, i va dir:
-Hola qui sou? He olorat el formatge, mel podeu donar?
-Jo em dic Joan i ell es l’Oriol, si vols et pots menjar el formatge.-Li diu el Joan.
-Es clar que sí!-Els hi agraeix la balena.
-Adeu, jo he de tornar a buscar menjar.-Els acomiada la balena.
En Joan i l’Oriol, van tornar feliços a Tarragona, tot i no haver pescat res, havien fet una cosa: parlar amb una balena. No ho van explicar a ningú, perquè no s’ho haurien cregut.
Comentaris