Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
2017-2018
SOC FENICI (CAPITOL 2)
L’endemà al matí, el meu pare ens va dir que ens en aniriem a viure a Roma. Ens va explicar que allà hi havia termes per banyar-se , cases boniques i més botigues.
Hi vam anar amb el nostre vaixell. Ens vam emportar tot el que era nostre. A ‘l arribar ens vam instal.lar a la nostra nova casa. Després vam anar a dinar a un restaurant.
Després, ens vam anar a banyar a les termes, en dues piscines hi feia molta calor i a l’ultima hi feia molt fred. Ens va agradar molt el primer dia a Roma .Els meus pares no van canviar de feina : es continuaven dedicant al comerç de pedres precioses que ens portaven amics nostres de Fenicia . Algunes vegades, el pare, agafava el vaixell i tornava al nostre país a buscar més mercaderies.
Ens vam quedar a viure a Roma.
Joel
SOC ROMÀ
Em dic Joel, tinc 11 anys, tinc el cabell marró, m’agrada anar a jugar a la palestra i m’agrada també anar a les termes amb els meus amics. Visc en una domus amb el meus pares i amb el meu germà a la vora del fòrum, a Tarraco.
La nostra mare no treballa.
Ahir vam pujar amb el nostre criat Joan al carro i ens va portar a l’escola a jo i el meu germà, li vam dir adéu amb el cap. En Joan és plebeu , ens acompanyava a tot arreu perquè el meu pare és senador .
Vam entrar a l’ aula i ens vam seure al nostre lloc, el mestre ens va dir que hi havia un examen sorpresa de llengua.Jo no havia estudiat però la prova em va anar bé.
Quan vam acabar vam marxar de l’escola .A la sortida ens esperava en Joan amb el carro , ens va portar cap a casa i vam dinar.Vam fer els deures a l’habitació del meu germà.
Després vam anar cap a les termes amb el nostre pare. Primer jo i el meu germà vam anar a jugar a la palestra. Vam fer una cursa, jo vaig quedar segon. El pare mentrestant parlava amb en Pere, un altre senador.
Després vam entrar a les termes. Primer la piscina de suar i després a les altres dues per acabar ,finalment a la piscina exterior.
En acabar vam anar cap a sopar. Vam sopar sopa de galets i carn de xai. Després vam anar a dormir cansats.
Joel
LA NOIA I EL TORN
A la ciutat de Barcelona hi vivia una noia. Es deia Maria, tenia 37 anys, era alta, tenia el pel ros i els ulls marrons. Era amable i simpàtica. Treballava fent figures de ceràmica al seu taller. Li agradava molt. Vivia sola però tenia un gos i un gat.
Un dia quan va començar a treballar el torn no girava. Es va espantar ja que sense el torn la seva feina i els encàrrecs que tenia s’ haurien alentit. Va entrar a moltes botigues que li semblava que en podien tenir , però sempre obtenia una resposta semblant ;
-No aquí no tenim torns només tenim menjar i joguets-
Va passar tot el matí i tota la tarda buscant un torn . No en va trobar cap. Només en venien en els pobles del Pirineu que es dedicaven a fer-ne .
-No puc anar-hi jo sola, hi ha molts quilometres i no puc deixar el gat i el gos sols.
Va decidir anar-hi amb el gat i el gos. Va preparar la maleta i va posar el gat i el gos en un maletí i va marxar amb el seu cotxe cap a Estimariu. Al cap de tres hores va arribar i estava tot nevat.
-Que bonic!!!M’ancanta.-va dir la Maria.
Va trobar un avi que treisa la neu i li va preguntar on era el taller que fabricaven torns. L’avi li va indicar el camí per anar al taller. A l’arribar va obrir la porta i va entrar.
Hi havia un avi que estava fent un torn. L’avi va parar i va atendre a la Maria. La Maria li va explicar que feia figures de ceràmica i se li havia trencat el torn. L’avi li va ensenyar tots els torns i també li va dir que n’arreglava. La Maria va decidir comprar-se’n un.
Quan tornava cap al cotxe va veure una casa que es venia. La casa era de pedra i petita. Va pensar que es podia quedar a viure allà i que podria posar el taller al garaig. La va comprar, i va anar a Barcelona a agafar les seves coses. Es va quedar a viure a Estimariu.
Ainoa
La princesa i geni.
Vet aquí una vegada fa molts anys, en un castell a dalt de la muntanya, vivia una princesa amb el seu pare, el rei. La princesa era baixeta, tenia el cabell castany i els ulls marrons verdosos. Tenia 19 anys. Era alegre i aventurera.
Li agradava escapar-se del castell per anar al bosc a muntar amb cavall, ho feia casi cada dia.
Un dia mentre anava pel bosc amb cavall es va trobar una ampolla se vidre amb uns espècie de ….
EL PASTOR I EL GOS
7 anys
Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia el pel ros i els ulls marrons. ERaa molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigila-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyaven els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pels costats dels camps. Un dia a mig matí un dels gossos ,el més jove, va veure un conill i el va perseguir.
El pastor el va cridar i cridar que vingués i no li va fer cas. Quan l’ altre gosset, les ovelles i el pastor van arribar a casa ,el gos no havia aparegut.
A l’ arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos havia desaparegut.
L’endemà al matí ell i el gos gran ,que es deia Flow, van sortir a buscar el gos jove. No el van trobar. El pastor cridava: -Wolf Wolf.
Al fons de tot el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca. El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt i molt forta.
-Quina alegria- va cridar.
Els gossos mai més van marxar del costat del pastor.
La vareta boja
TÍTOL : La vareta boja.
AUTOR : Núria Prada
PÀGINES : 91
T’ha agradat el llibre? Si
Personatges que surten? Moltes fades , un creador de varetes i en Rodasoques
Què els passa? Que el creador de varetes havia de fer 100 varetes i en va fer 101 . La vareta 101 era una vareta boja.
On els passa? A casa d’algunes fades i a la fabrica del creador de varetes.
Com acaba la història? El creador de varetes li dóna el llibre d’instruccions i una fada i en Rodasoques se’n van a un país d’alegria creat amb màgia.
El fill d’ un comerciant fenici
Hola, em dic Guifré i tinc 10 anys .Tinc els ulls verds, el cabell castany i sóc bastant alt. Sóc un nen rialler: positiu.
Sóc el fill d’un comerciant fenici.Visc amb el meu pare i els meus avis en una petita ciutat de la costa de Fenicia , tocant a la mar Mediterrània.
Avui al meu pare li han manat que al ser el millor artesà d’ armes de la ciutat, fes una espasa especial. M’ha demanat ajuda pera fer-la.
Mentrestant els meus avis anaven a per fusta pel mànec, jo i el pare em començat a fer el motlle de l` espasa.
Una hora més tard els avis han tornat i han portat unes branques d’un lledoner del qual treurem la fusta.
Per fondre el metall,el pare a encès el foc amb el carbó . Una vegada calent ha posat el ferro a fondre.
Quan el ferro s’ ha fos l’ ha posat al motlle. Mentre hem dinat, el metall s’ha refredat.
Quan hem acabat,l ‘hem temperat, li mem posat el mànec i amb resina l’ hem enganxat i li hem posat quatre passadors.
Quan hem acabat ja era de nit ;i després de menjar una mica de peix per sopar, hem anat tots a dormir anat a dormir. Demà serà un altre dia!
GUIFRE
TUFI
Sóc fenici ( Capítol 1 )
Hola, em dic Joel , tinc 14 anys, visc en una ciutat de Fenícia, a Àsia, tocant al Mediterrani .
Tinc els ulls blaus, sóc alt i prim. M’agrada jugar amb el meu germà petit, de vuit anys, a la rajola.
Visc amb el meu pare, amb la meva mare i amb el meu germà en una casa de dues plantes. El meu pare treballa criant i venent cavalls. La mare treballa en un forn de pa. Ven pa i galetes. Cada dia al matí anem a l’escola. Tant el meu germà com jo sabem escriure i llegir.
Jo i el meu germà hem agafat els nostres dos cavalls i hem anat cap a l’escola. Hem entrat i el mestre ens ha donat la bufetada de sempre per haver arribat tard.
Al tornar de l’escola hem jugat al palet i hem ajudat al pare a donar de menjar als cavalls . Després, jo i el meu germà, hem anat a comprar el sopar: ous, peix i enciam. Abans de sopar he anat a ajudar el meu amic Guifré a tallar llenya. Després hem sopar i cap a dormir. El meu germà es va adormir de seguida. Però a mi m’ha costat una mica…..
Una nena de Fenicia
Hola!, em dic Ainoa,tinc 10anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el cabell castany. Sóc una nena simpàtica i amable. M’agrada ajudar a la meva família.
Visc amb el meu pare, la meva mare, els tiets i els avis en una ciutat a la costa del Mar Mediterrani.
Som una família de comerciants fenicis que venem objectes de metall, que el pare ha fet i ha comprat a altres petits comerciants dels pobles de l’ interior de Fenícia, i també fruita, que collim . Avui he d’ajudar al meu pare a carregar objectes de metall en un vaixell.
Ara, de bon matí, tota la família esmorzem fruita. Desprès el meu pare i jo anem a buscar objectes de metall com: escuts, ganivets, aixades…que tenim al magatzem, ho carreguem en un vaixell i vaixell i el vaixell s’ho emporta. A la tarda, me’n vaig amb la mare al mercat a vendre fruita mentre el pare carrega objectes de metall en un altre vaixell que salparà demà al matí cap a terres llunyanes.
Ens passem la tarda venen pomes, peres, cireres, mangranes…
Quan es fa fosc tornem cap a casa. Per sopar mengem peix i fruita.
Ara me’n vaig a dormir. Ha sigut un dia molt llarg!!!
Ainoa 4art
Faula : el talp i la guineu
En un bosc de muntanya hi vivia un talp gran i espavilat que cada dia sortia a buscar menjar
Un dia no gaire lluny del seu cau va aparèixer una guineu que se`l volia menjar amb patates. Era una guineu peluda , molt gran i ferotge que tenia molta gana.La guineu ,que era ràpida , va agafar el talp amb totes les seves forces
-Deix’am!!!si no em deixes no serem amics ni tindràs menjar per menjar .
-Per què ? No vull, jo sóc una guineu gran i peluda. Un amic com un talp petit que viu sota terra , per què l’ he de perdonar ?
-Perquè si som amics t’ajudaré sempre .
La guineu el va deixar anar encara que no havia cregut res de lo que havia dit el talp .
El talp va marxar corrents i la guineu va continuar fent el que feia , buscar menjar.
De sobte una trampa agafa la guineu i cau en un forat.El talp va sentir-la gemegar . Hi va anar a ajudar-la.El talp va fer un forat en forma de túnel i la va salvar .
La guineu li va demanar perdó al talp pel que li havia dit i llavors van ser amics.
Hug 3er
Comentaris