Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
c5001436
This user hasn't shared any profile information
Articles per c5001436
Un text trist
Fa uns mesos la meva mare i jo vam anar a comprar al Lidl el que necessitávem per menjar.
Quan estàvem de camí a casa ,de sobte es va parar el cotxe i de la part de davant va començar a sortir fum.Ens vam espantar.Li vaig preguntar a la meva mare què passava i va dir que no ho sabia.Vam sortir del cotxe,vam obrir la part de davant del cotxe i de la bateria sortie molt fum i feia molta pudor. Sortia gas.Vam haver de trucar a la grua i mitja hora despues no venie.Els cotxes tocant tant el claixon que semblava que feien una cançó i al final va venir la grua i es van emportar el cotxe.
Va venir un taxi i ens va portar a la nostra casa.
Dos dies despres l’ome que es va endur el cotxe ens va trucar perque quedesim a algun joc.Quan vam quedar ens va portar el cotxe i ens vam emocionar,van rentar el cotxe i tot i vam ser feliços.FI
Marc
Un text trist : la cosetxadora….
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Un dia d’estiu per la tarda estàvem cosetxant, amb el meu pare.
Vam sentir olor de que alguna cosa s’estava cremant .
Aleshores vam parar la cosetxadora i vam baixar.
L’olor venia del motor.
Feia olor de cremat.
Llavors vam parar i vam sortir a fora i vam esperar a que vingués el meu padrí.
Al cap de 45 minuts vam tornar a cosetxar.
Al cap de 10 minuts es va fer fosc.
Vam guardar la cosetxadora a cobert i vam anar a casa a sopar.
Després vam jugar a la play station i vam anar a dormir.
La cosetxadora no va tornar a fer olor a cremat però aquell dia ens vam atabalar molt.
Adrià Trepat
Un text trist
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Un dia d’ estiu estava a la piscina de Cubells, a la dutxa. Vaig relliscar i vaig caure i em vaig obrir la barbeta. El socorrista me la va curar.
Vaig haver de marxar cap a l’hospital, em van treure la tirita i m’ho van haver de cosir, quin mal que em va fer!
Estava molt trist perquè em feia molt mal i m’havia de quedar unes hores al metge i molts dies sense piscina. Que trist que estava!
Esteve
Matemàtiques 6è
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Tema9 i 10
L’ escala Longitud 1 Longitud 2 Longitud 3
Activitats per imprimir Longitud, Capacitat i Massa
Figures planes ( triangles, quadrilàters , circumferència, cercle,perímetre , àrea )
Conte de pau : Els dos nens
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Hi havia una vegada dos pobles un es deia Montblanc i l’altre Montsonís. Els dos pobles eren molt amics fins que un dia van entrar en guerra perquè Montblanc tenia poca aigua i en va robar a Montsonís.
Només hi havia un nen a cada poble , un es deia Joan i l’altre Pau. En Joan era baix , tenia la cara ovalada i els ulls grans.Era alegre.Tenia 11 anys i vivia a Montblanc .
En Pau era alt i tenia la cara rodona i els ulls petits.Era alegre.Tenia 11 anys i vivia a Montsonís . Aquells nens no s’havien vist mai però s’enviaven cartes. Els nens es volien veure però no podien perquè estaven en guerra.
Un dia a la nit els dos nens van sortir per trobar-se oi al cap d’una estona caminant es van trobar.Els nens volien que els seus pobles tornessin a ser amics.Van decidir que protestarien cada dia perquè els dos pobles tornessin a ser amics.
Els dos nens van protestar durant dies i dies. A mesura que protestaven algun dels que feia la guerra els acompanyava.
Al cap d’uns mesos els dos pobles van parar de fer la guerra i els dos nens passaven les vacances uns mesos en un poble i uns mesos en l’ altre . I tots van viure feliços.
Adrià.
Conte sobre la pau:Rics i pobres
Vet aquí una vegada , fa uns vint anys ,en un poble de Catalunya que es deia i es diu Cubells va haver-hi un conflicte. Cubells és un poble de la província de Lleida a prop de Balaguer. El poble és petit, té els carrers estrets i els edificis baixos. El poble es va dividir en dues parts.
El que passava era que hi havia un barri on la gent era rica i a l’altra zona del poble tenien pocs diners.
Els que tenien pocs diners van començar a agafar mania dels rics del poble perquè els veien a les seves piscines banyant-se i amb els seus cotxes esportius.
Els rics van veure que els pobres els tractaven malament. Els rics també van començar a insultar als pobres o fins i tot pegar-los. Els pobres feien el mateix als rics.
Quan feien festa major n’hi havia una per als rics i una per als pobres.
Un dia l’alcalde, que es deia i es diu Josep, però tothom li deia el Roig perquè així es diu de cognom, es va assabentar de la guerra que s’havia muntat al seu poble. Tenia , en aquells moment uns 50 anys, tenia els cabells blancs, la cara ovalada. Portava ulleres, era bastant alt i prim.
Era molt amable i es preocupava molt per les coses del poble. Va pensar convidar als rics a un sopar.
Va convidar també als pobres sense que els rics ho sabessin i sense que els pobres sabessin que havia convidat els rics. Quan tots van arribar al sopar els pobres i els rics van començar a insultar-se.
L’alcalde va pujar a l’escenari i va dir:
-Podeu deixar de pegar-vos i insultar-vos?
-Què voleu?-van dir tots d’una manera o d’una altra.
-Vull que en aquest poble s’acabin les baralles.Amb el el bonic que es el poble, l’únic que es veu són baralles i insults.
Seria molt millor viure tots en pau. Ens ho passaríem molt millor- Va dir l’alcalde.
Tots van reflexionar i van entrar en raó i tots junts van gaudir del sopar.
Mai més hi van haver baralles en aquell poble.
Tots van ser feliços sempre més.
Joel
Conte sobre la Pau :
7 anys
Fa molts i molts anys, cap allà al 1939, hi havia una guerra molt horrible que a ningú li agradava. Estava en guerra Romania contra Rússia.
Hi havia un soldat que es deia Josep i odiava haver de fer la guerra. En Josep era alt, fort,ràpid i intel·ligent. Odiava les armes i tot el que estigués relacionat amb la guerra. L’havien obligat a fer la guerra. Un dia va tenir una gran idea : anar a Rússia, que estava en guerra amb Romania, que eren ells ,i matar als comandants. Van preparar-ho tot i va anar amb uns companys .Hi van anar amb avió.
Quan va arribar a Rússia va tenir de volar molt baix pels boscos perles muntanyes….Ho feien perquè que no els viessin , però per mala sort els van veure. Van destruir l’avio i van haver de saltar amb paracaigudes. Després de molt caminar, van arribar a la casa del comandant, van entrar i el van rodejar. El podien matar però en Josep va pensar que era millor fer la pau perquè si el mataven el substituiria algú . Gràcies a aquell soldat va parar la guerra i els dos paisos es van fer molt amics. Gràcies a aquell soldat anomenat Josep van fer la pau i no va morir ningú més.
GUIFRÉ
Una anècdota :La caiguda
Em dic Marc.Tinc vuit anys i visc a Cubells amb la meva mare i el meu avi.
Un dia vaig anar a la meva antiga escola de Castelldefells.A l’hora del pati va passar lo següent:
estava jugant als amagatalls i vaig caure.Em vaig donar amb la punta d’un totxo que aguantava una tanca. La punta del totxo em va fer mal a la front i em va sortir molta sang.
Em van portar a urgències i em van cosir un foradet al cap. Vaig estar una setmana sense anar a l’escola .I lo pitjor és que durant aquella setmana no podia sortir al carrer perquè el sol emfeia irritar la ferida,quan anava a l’escola em tenia de ficar una gorra.
Marc.
Comentaris