Hi havia una vegada una formiga que estava al seu formiguer. Un dia els seus companys li van demanar:
-Pots anar a buscar quelcom per menjar? -li van dir les formigues.
-És clar que si! -va dir la formiga. Tot d’una va sortir del formiguer i va anar a buscar menjar. Va caminar i va caminar i va trobar un camp ple d’herba. Un nen estava menant fruita i li va caure una llavor. La formiga lo va aprofitar i la va agafar. Un saltamartí que estava saltant per allà, la va veure arrossegant una llavor més gran que ella i li va dir: Ja,ja,ja! No arribaràs ni a la meitat del camí! Fins la llavor és més gran que tu!
-li va dir.
La formiga amb veu desafiant li va dir: Deixa’m estar! Estic segura de que tu no podries ni carregar-la! -És clar que si! -Sóc més fort i més gran que tu!li va dir el saltamartí.
La formiga el va ignorar i poc a poc va anar avançant amb les burles del saltamartí al costat.
Va arribar un punt que estava davant del seu formiguer i el saltamartí li va dir: -Com pot ser! Ho, ho sento molt formiga sento haver-te subestimat.-li va dir. No passa res saltamartí! Et perdono.
A partir d’aquell moment el saltamartí i la formiga van ser amics.
“Amb esforç i constáncia tot s’aconsegueix”

Rosmel 6è.