En una selva molt bonica hi vivia un gegant petit. Ell era petit com un humà, ros i amb els ulls
marrons. La selva on ell vivia era d’allò més gran. El petit gegant s’aixecava cada matí
amb l’esperança de que algú volgués ser el seu amic. Tots els gegants que vivien a la selva
sempre estaven jugant però ningú volia jugar amb ell perquè era molt petit. Un dia s’aixecà
molt trist . Van passar hores i hores i va decidir anar a veure aigua al riu. Allà el va veure
una girafa que bevia aigua. Tenia els ulls blaus, ella va veure que el gegantet estava molt trist,
i amb veu dolça i simpàtica li preguntà: -Què és el que et passa gegant petitó?

El gegant li va contestar :
-Tothom se’n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix.No arribo a dalt dels arbres ni tampoc tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un gegantet. Ningú vol viure amb mi.
Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien el cap molt gros, com el dels gegants, però eren més petits.Caminant, caminant van arribar al país Cap-Gros.Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa.El gegant va estar molt content de veure’ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home que l’ acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els caps-grossos es van posar al voltant del gegant i li van dir:
-No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se’n riu de nosaltres. Si vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-Gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.
Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà .Al país Cap-Gros va trobar molts amics i s’ho passaven d’ allò més bé. Al cap d’ un temps al país Cap-Gros va arribar una carta on hi havia una invitació.