Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.

Joel