Hi havia una vegada un conill. El conill era petit, tenia el pÈl gris, els ulls marrons i les orelles llargues. Vivia en un cau. El cau estava a la vora d’un camp de blat. Vivia sol. Cada matí anava a buscar pastanagues.
Un dia molt assolellat va sortir a passejar. Mentre buscava pastanagues va trobar un ou de xocolata al costat del camí. L’havia perdut un nen que portava l’ou en una bossa. Se’l va mirar. No sabia què era, fins que al final va descobrir que era un ou de xocolata.
El conill va agafar l’ou i se’l va emportar cap al seu cau. Aquell dia no va trobar pastanagues , però havia trobat l’ ou. es donava per satisfet. Va agafar blat del camp i se’l va menjar. Era de nit i va deixar l’ou de xocolata al terra vora del jaç on dormia . Al dia següent , quan es va despertar,l’ou de xocolata no hi era.
-Qui l’havia agafat?
Va sortir a buscar pastanagues. Pel camí es va trobar una tortuga i se la va mirar ben mirada per tot arreu …potser ella li havia robat l’ou. Es va adonar que la tortuga no havia agafat l’ou perquè se’ l va mirar estranyada.
Va continuar el camí i al cap d’una estoneta va trobar una guineu. La va mirar per tot arreu. La guineu no havia agafat l’ou.
Se’n va anar cap al cau a menjar del blat tendre que tenia al voltant. Era de nit i se’n va anar a dormir.
L’endemà es va despertar i va anar a buscar l’ou de xocolata. Al cap de una estona va veure un talp que treia el cap per un forat. Quan el talp va sortir del forat al conill li va semblar veure l’ou de xocolata.
El talp va marxar i el conill va aprofitar, per posar-se dins del forat. El conill va sortir del forat amb l’ou a les potes i va marxar cap al seu cau i es va menjar l’ou de xocolata. Però el conill no sabia que aquell ou era d’ un nen d’ una masia propera que tenia de pare un mestre i de mare una pagesa .

Ainoa Montoliu