Hi havia una vegada un conill que era negre i blanc .Tenia el cau al bosc.
Un dia estava caminant pel bosc tranquil·lament i va veure una pastanaga gegant. Quan va anar a menjar-se-la, i amb sorpresa va observar que la pastanaga gegant va començar a córrer.
La pastanaga gegant va arribar a una mena de gàbia on havia moltes pastanagues normals.
Quan hi va arribar el conill ,va veure les pastanagues ,va entrar a la gàbia i aquesta va tancar la porta. El conill va quedar atrapat i l’home que anava dins la pastanaga gegant se’l va emportar a casa.
Quan va arribar a casa el va deixar damunt la taula del menjador on quedava un tros de mona.
Al cap d’una estona en Jaume va deixar lliure al conill.
En Jaume tenia trenta anys ,Era amable i agradable. Vivia sol.
Quan el conill va tenir gana ,  va observar que havia un tros de pastis en un plat damunt de la taula. La va olorar, la va tastar i va veure que estava molt bo.Li va agradar tant que es va menjar la resta.
Al cop d’una estona en Jaume va tornar de comprar menjar. Va ordenar el menjar i va anar fins al menjador. No va veure el tros de mona. Va pensar qui s’havia pogut  emportar la mona que volia per berenar
Va mirar si veia restes de menjar i va observar engrunes de mona a la taula. Les va seguir fins a una habitació on el conill s’havia amagat. Les engrunes el van portar sota el llit on va trobar un conill de xocolata.
El conill s’havia convertit en un conill de Pasqua.
En Jaume el va fer servir per posar-lo damunt de la mona.

Joel Castillo Martínez
5é