Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for març, 2022
Conte de l’ arròs. Blau.
El CAMI D’UN GRA D’ARRÒS
Tot va començar ,va arribar el gener ,el pages va remoure la terra .Al cap d’un temps van camençar a regar els camps.
Després hi van sembrar l’arròs .Aquell any hi havia molta sequera i una gran part de l’arròs no va creixer be. El pages estava trist perqué aquell any no aniria be la collita.Quan va arribar l’estiu s’havia buidat tota l’aigua del camp .Al cap d’uns 30 dies va començar la collita ,quan va acabar el pages ,no se’n va adonar que s’havia deixar dos plantes plenes d’arròs.Com que era tant petita no el van veure.Les dues plantes estaven a la vora del camí .A la tarda , tot pasejant van passar una familia per alli, el nen va tirar una pilota i li va caure en aquell camp d’arraos .Quan va anar per agafar-la va veure les dos plantes sense collir ,va avisar als seus pares .Els seus pares per sort portaven una bosseta, de seguida van collir l’arròs en total mig quilo quan van arribar,a casa el van rentar.Un diumenge ,va vindre un tiet seu a dinar ,li agradava moltisim l’arròs s’havien quedat sense arròs I li van dir que farreen sopa de verdures.El nen anànt a buscar pa al rebost va pensar en aquell arròs que haviem collit el mes passat ,el va a buscar per tota arreu .
Al final el va trobar en un calaixet molt petit .Tothom es va posar molt content ,van fer arròs a la cubana i el seu tiet meravellat els hi va preguntar on l’havien comprat que estava bonisim.La mare li va dir que l’havia collit en Pol(el nen) .Desde llavors quan el pol va ser gran va voler treballar l’arros Montsia .
Blau 4t
Conte de l’arròs. Lismel
Hi havia una vegada, un noi que treballava en un restaurant especialitzat amb arròs.Aquell noi es deia Joan, tenia 30 anys i era un cuiner molt bo.Al restaurant sempre hi havia molta gent.Tenia molta feina.
Un dia quan en Joan estava a punt de cuinar va notar que li faltava alguna cosa.
-Ah, l’ arròs -va dir- l’arròs on l’ hauré posat ?
Va començar a buscar l’arròs per tot el restaurant ,però no el va trobar.El Joan estava molt preocupat perquè era un arròs molt bo del Delta de l’Ebre. S’havia gastat molts diners aquell any comprant arròs.
Va penjar cartells arreu per si algú en podia saber res i va avisar a la policia.
Dos dies més tard la policia va trobar al culpable.Resulta que un dels sacs que el lladre es va emportar estava foradat i la policia va seguir el rastre fins trobar el culpable .
Quan en Joan va saber qui era la va reconèixer. Era una noia que es deia Marta,també tenia un restaurant però no hi anava massa gent i com que tenia enveja d’ell li va robar l’arròs. En Joan es va posar molt content quan va trobar l’arròs i per fi va poder tornar a cuinar els plats d’arròs.
A la noia li van posar una multa però en Joan la va perdonar,la va contractar en el seu restaurant i la Marta li va agrair molt.A la fi van unir les seves idees i va tindre un restaurant més gran i es van fer amics per sempre.FI
LISMEL 6è
Conte de l’ arròs. Adrià
Hi havia una vegada una família de pagesos que cultivaven arròs. La família estava composta per la mare, el pare i el fill, vivien al Delta de l’ Ebre.
PIPIPIP 6:30 El Joan, el pare es desperta i va cap a la cuina a esmorzar.
Es prepara una torrada amb pa, oli i pernil salat. Som a la segona setmana de desembre.
7:15 El Joan va amb el cotxe cap a la granja. Té una Peugeot Rifter.
Quan arriba agafa el tractor, un Massey Fergusson 8372. Se’n va a passar el cultivador per preparar el camp per sembrar l’arròs.
9:30 El Carles, el fill, es desperta, esmorza i truca al seu pare. Li pregunta si pot anar amb ell, el pare diu que si.
Mesos més tard, Estiu.
Es hora de segar l’arròs.
6:00 En Joan es desperta i se’n va cap al cobert amb la furgoneta.
Agafa la cosetxadora i va cap al camp, la cosetxadora es una New Holland T644. El Pepe, el seu soci agafa el seu tractor i la carrossa. El tractor es un John Deere 8340 Premium i la carrossa es una Gili.
Comença la collita.
Quinze dies més tard…, un mati en Jaume va pujar a la cosetxadora, però quan la va engegar li va marcar una error el motor, van acudir a un mecànic de confiança i… Al cap d’unes hores el mecànic els va trucar i els va dir que no hi podia fer res, el motor estava trencat.
En Joan va trucar al Roc, un amic que tenia una cosetxadora, li va demanar si li podia acabar de cosetxar, en Roc va dir que si.
Vint dies després en Joan i el Pepe estaven trists perquè la cosetxadora ja no es podia arreglar.
Han acabat la campanya, però hauran de comprar una altra cosetxadora . Tots els diners que han guanyat durant tot l’any els hauran de gastar en una cosetxadora nova.
Adrià Trepat Pena 6è
Dies de Carnestoltes
Si voleu veure les fotos de tots aquests dies de Carnestoltes cliqueu aquí .
Concurs de L’ ARRÒS MONTSIÀ.
Com cada any, aquest també fem els concurs de l’ arròs Montsià. Aquest any veurem un vídeo nou on s’ explica als alumnes , amb paraules no tant tècniques, el camí que segueix l’ arròs des de que es sembra fins que el podem comprar a la botiga.
Una vegada vist el vídeo, els alumnes fan un text on cal que apareguin , en forma de conte, algun dels aprenentatges que han aconseguit. Els alumnes també expliquen una recepta on l’ arròs cal que sigui el protagonista.
la Càmera Arrossera del Montsià regala als nens una capsa de 250 grams d’ arròs i un imant. En cas de que algun dels seus escrits fos premiat l’ alumne guanyaria un cap de setmana al Delta de l’ Ebre.
Judici al Rei Carnestoltes. Segona part.
CARNESTOLTES.- Bona tarda a tots . Espero Sr. Jutge, que hagi estat molt bé en aquest poble . Jo en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé i no em desagradaria poder tornar un altre any si puc. He estat molt content d’ estar a la classe dels grans. He après moltes coses :anglès, suma , resta, multiplicació i divisió de nombres decimals ,……He après molt ! He vist que algun alumne que no hi ha manera de millorar la lletra.
JUTGE.- A veure Sr CARMEL ? Hauria d’ anar una mica més de pressa o m’ hauré de quedar en aquest poble un dia més ! Vagi per feina !
CARNESTOLTES.-Perdoni…I a la classe dels petits també m’ hi he trobat molt bé ! Aquestes nenes tant boniques que hi ha les trobaré a faltar ! M’ agradaria que conti nuessin així de treballadores. M’ han agradat molt els contes del matí i les cançons que m’ heu cantat . Sr Jutge, em sembla que alguns dies a l’ any, després de l’ any que estem passant , és important que a l’ escola hi hagi alegria. L’ alegria també pot acompanyar l’ aprenentatge.
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel ,una vegada escoltat , hauré de decidir què fer amb vostè . Hauria de donar la paraula al Fiscal ,però com que ha parlat més del compte , li dono la paraula a vostè . Què ens ha de dir per acabar ?
CARNESTOLTES.- Anteriorment ja m’ he defensat . Ara m’ agradaria acomiadar-me dels nens i de les nenes de l’ escola i també dels i de les mestres. Començarem per queta nena de 6è que és molt treballadora i que sembla haver superat el problema de les divisions i està en vies de millorar la resolució de problemes de la que el mestre està molt content. També és una excel•lent dibuixant . I ara passem a aquest senyor, mig mecànic, mig pagès- ara sembla que la part pagesa va a més- al que el mestre té una gran aprecia ja que és molt simpàtic , però que no hi ha manera de millorar la lletra i avui m’ ha semblat detectar un problema d’ aproximació…….Em sembla que el mestre està a punt de fer-li una recepta de cal•ligrafia. I ara passem a la nena de quart de la qual el mestre està molt content perquè aprèn molt i gaudeix aprenent .I que ens direm d’ aquest esmolet que es passa l’ hora del patí plegant euros i que no hi ha manera de seure. Em sembla que caldrà fer un segrest de cadira . Per altra banda sembla que aprèn força i s’ esforça quan cal. Voldria dir que…..
JUTGE.-Pari Sr Carmel!! Ho és més breu o l’ hauré de condemnar sense més. Acabi !!
CARNESTOLTES.- Perdoni Sr Jutge. Acabo. I al mestre li hauré de receptar una mica de paciència, encara que aquest curs no en necessita tant com el passat. Passo seguidament a la classe dels petits . M’agradaria acomiadar-me de cadascuna de vosaltres i d’ aquest senyoret de cabells arrissadets i que em sembla que li faig una mica de por. No l’ havia vist fins avui. Què has estat de viatge noiet ? . Veig que ja vol llegir, això m’ agrada…. També dir-vos a cadascuna allò que m’agrada i desitjo de vosaltres. A la senyoreta Marina que m’agrada molt aquesta disfressa dir-li que veig que li agrada molt escriure i llegir i que continuï així. A la Maka que continuï amb la seva cal•ligrafia amb l’objectiu de millorar la seva escriptura! I a veure si ens aprenem el 12, 13,14,15,….i els animals Això sí! Ha de millorar de no manar tant . A la senyoreta Chloé que es molt simpàtica i dibuixa molt bé i ja comença a llegir, jo el Carnestoltes li recomano que continuï així .L ‘ Ona , amb aquests ulls tant rodonets i bonics aquest any treballa molt millor i ja seu bé a la cadira I per últim a la germana de les nenes de l’altra classe … he vist que ja comença a escriure i a llegir poquet a poquet. Avui ha treballat força!
I que en direm d’ aquest tant simpàtic que canta tant bé i li agrada venir a treballar a la classe dels de infantil, i que em sembla que es diu Biel, ja es pot preparar perquè l’ any que ve haurà de canviar de classe. Ah, i aquest que no para quiet i que sembla les bombolles de la coca-cola caldrà posar-lo ràpid a dormir perquè em sembla que ja comença a estar sense gasolina. I aquest tant rosset i bonic., que em sembla que es diu Rojan em sembla que som més amics perquè el primer dia que em va veure es va posar trist. I què en direm d’ aquesta petitoneta tant xerraire. Espero que poquet a poquet comenci a caminar, eh que sí Ona ? Ah però si en falñta una… com es diu ? . Em sembla que es diu âneu i que m’ ha enviat una foto disfressadeta de casa. Doncs, molt records petitoneta.
JUTGE.- Molt bé Sr Carmel . No ho tinc molt clar però com que he de seguir la tradició el condemno a la foguera . Va ràpid, a veure si canvio de parer i el deixo marxar cap al seu país. Un moment….si plou o fa vent el deixaré marxar o quedar-se uns dies més a l’ escola. A veure… Jo me’n vaig. Fins l’ any que ve nois i noies !
Cubells, 3 de febrer , vull dir de març de l’ any 22 després del segon mil•lenni. I a veure si plou….
Judici al Rei Carnestoltes. Primera part.
JUDICI AL CARNESTOLTES
JUTGE : – Bona tarda, mestres, nois i noies ! . Ens hem reunit aquí a aquesta aula de l’ Escola de Cubells per fer el judici al Sr. CARMEL DEL CARME CARNÉ I CARNESTOLTES, més conegut com a Carnestoltes. Així doncs, sense més , passem a veure quins motius ens dóna el fiscal per acusar aquest SR.
FISCAL.- Ni senyor, ni punyetes, aquest Carnestoltes és un…….
JUTGE.- Pari, pari, pari, Senyor Fiscal. Comença molt malament faltant el respecte a aquest Sr, que de moment es comporta de forma molt més educada de la que vostè a començat. Si l’ he d’ avisar més cops potser donaré per finalitzat el judici i haurem de buscar un nou fiscal. Així doncs, comenci de forma més educada i de respecte o sinó… Comenci!!
FISCAL.-Començo. Acuso a aquest impre……vull dir a aquest senyor de portar la disbauxa a aquesta escola que vivia amb la tranquil•litat que té qualsevol escola rural situada en un poblet tant bonic com aquest, la vila de Cubells. A qui se li acudeix presentar-se de nit a una escola i entrar per la finestra que el mestre s’ havia deixat oberta. O potser el mestre ho havia fet expressament ? Ja podria ser ja… que hi ha alguns mestres que ja els agrada fer ruqueries. O potser va ser la mestra que sembla que també li agrada la disbauxa ? I…
JUTGE.-PROU,PROU,PROU,….I PROU ! Li he dit que no li deixaria dir més bestieses. Què és això d’ acusar els mestres ? Què s’ ha pensat vostè ? No jutgem la tasca dels pobres mestres. Potser els deixarem parlar després a ells, però em sembla que ja els agrada que hagi vingut el SR. CARMEL a fer-los una visita . Si més no hi ha hagut una mica d’ alegria. I em sembla que algun fins i tot a après una mica més a llegir en veu alta. Així doncs, pari de dir ruqueries i centri més el seu discurs, Sr Fiscal.
FISCAL.-Molt bé! Continuaré la meva acusació. Com havia entrat de nit el primer que va rebre va ser el pobre mestre que se’l va trobar de bon matí. He sentit a dir que de l’ espant que es va donar va caure de cul al terra. S’ hauria pogut trencar algun ós .I quan es va presentar el mestre d’ Educació Física va sortir corrent ja que pensava que s’ havia equivocat d’ escola i ja engegava el seu Skoda quan el mestre li va haver d’ explicar que no passava res…. que només havia arribat el Carnestoltes.
JUTGE.- No faci conclusions si ningú els hi ha demanat. Si més no després podem preguntar-ho al mestre però em sembla que no n’ hi ha per tant. Continuï, Continuï !
FISCAL.-Doncs molt bé ! Acuso al Carnestoltes de portar la disbauxa, a aquesta escola que com ja he dit abans tenia molta tranquil•litat. A l’ entrar els alumnes va haver-hi moments de pànic. Amb algunes alumnes de la classe dels petits fent uns crits espantosos i que semblava que s’ estès produint un terratrèmol. I no es que ho digui jo . Tinc la gravació de la secretària de l’ Ajuntament que es pensava que s’ havia acabat l’ Imperi Romà. Terrible, terrible…….terrible!!!!
JUTGE.- No exageri Sr Fiscal. Penso que no n’hi ha per tant ! Va, va, continuï…..
FISCAL.-I una altra cosa que va passar el primer dia, va ser quan va entrar la dona de la neteja. Segons la seva declaració es va pensar que havia entrat algun lladre a l’ escola . També es va pensar que era el dimoni perquè el seu color vermell ho semblava. La pobra dona , encara no ha pogut superar l’ ensurt i ara cada dia entra amb un pal en una mà. I després els missatges que va donar als alumnes. Vostè creu que és normal venir a l’ escola amb ulleres , un dia de boira . Normal, normal,…no ho és ! Vostè pensa …….
JUTGE.- Jo no penso res. No es torni a dirigir a mi. I doni raons més convincents !. A més…tothom porta les ulleres quan vol !! Va, va, vagi ràpid que he d’ agafar el tren de les 6 per tornar a dormir a casa. A Salamanca. A veure si la meva família es pensarà que em vull quedar a viure en aquest poble. Que ja m’ agradaria, ja !
FISCAL.-Molt bé ! Continuo. El segon dia va fer venir els alumnes amb un mitjó de cada color. Pot ser es pensa el Carnestoltes que l’ escola es un lloc on els alumnes fan teatre. Aquest home n’ ha fet de molt grosses. Així doncs, aquestes són les raons per les que acuso al Carnestoltes i pel que demano que se’l cremi a la foguera !
JUTGE.- Ja n’ estic tip de que s’ exerceixi en les seves paraules. Ja ha acabat de parlar . Si el torno a sentir el faig tancar a la presó i una bona multa. PROU , PROU,PROU. Ara parli vostè Sr CARMEL . Què té a dir sobre les raons que ha donat el SR. Fiscal ?
Comentaris