Un dia un saltamartí passava per aprop d’unes taules on hi menjava la gent.Va veure una formiga que portava una molleta de pa més grossa que ella ,el saltamartí li va fer mofa.La formiga no li va fer cas i va continuar el camí.Després de molt esforç i quan ja havia arribat la nit va ,aconseguir porta la molleta de pa al seu niu .Havia
aconseguit arribar-hi.Al cap d’un temps es van tornar a trobar al mateix lloc ,el saltamartí portava menja al seu niu la formiga se’n va riure perquè el menja el portava arrosegant per que li pesava .Uns dies més tard es van tornar a trobar a trobar a prop d’un camí,el saltamartí li va demanar perdó per riure’s d’ella,llavors li va es van fer amics .
Al saltamartí li va costar de portar el menjar al seu cau,s’havia adonat que la formiga igual que ell no havia aconseguit amb molt esforç.

“Qui no s’esforça no aconsegueix les seves metes”

Blau