Hi havia un esquirol que vivia en una azina molt vella. Era un a alzina centenaria molt gran, i que cada any tenia molts glans. Aquell esquirol es sentia molt afortunat de tenir tot l’any molt menjar.
A l’arbre del costat hi vivia un picasoques, el pica-soques estava ficant-se palla al niu, es va despistar i va caure al terra.
No va poder obrir les ales perque tenia una herva engantxada entre elles. L’esquirol va avixar corrents on es trobaba el pica-soques. L’esquirol va veure que el pica-soques s’havia trencat l’ala.
Li va treure l’herva que tenia a l’ala. L’esquirol va fer un niu pel pica-soques a baix del arbre, perque no podia pujar fins a ‘arbre. Van conviure a baix fins que locell es va curar.
L’esquirol un dia que feia molt fred es va costipar i es va posar malalt. El pica-soques li va fer un remei a l’esquirol i poc a poc es va curar, van viure els dos a la mateixa alzina. Cada mati l’esquirol recollia glans, i el pica-soques anava a buscar cucs, isectes… que a vegades compartien.

Qui ajuda als altres sempre troba amics quan els nececita.

Adrià Trepat Pena 5é