Aquesta és la història d’ un ramader que es deia Pere.Era alt i fort i tenia els ull verds. Aquella primavera havia fet 18 anys. Vivia en un poble amb els pares,vivia amb els pares , tenia tres germans: un era mès petit i els altres mès grans . La seva familia tenia pocs diners .

Fa anys en Pere les obelles i es va pendre , va sortir a pastura , en una masia i li van praeguntar d`on venia . Els va dir d’un poble que es deia Vilalila . El van combidar que es quedès amb ells i que l’endemà ja buscarien als seus pares . Ell va dir que no se’n va anar caminant . Va trova una pala , era grani es pensava que trovaria un tresor.
Va comença a escabar i efectivament va trova un cofre i a dins monedes antiges d’or. Al cofre hi posava
posava el nom del propietari . Era d’un tal Joan . Va pensa de quedarsel però despres va pensa a tornar-lo .El va busca per poble i no el trobava va ana al poble i ningu coneixia a cap Joan .
Va deixare el tresor al lloc que el va trobar i li va deixa una carta . El Joan trova deixan el tresor
el tresor i es va va pensar i quan va lleigir la carta li va dona les gràcies , Es van fer amics i van compartir el tresor . En Joan l’havia amagat allà perquè corrien uns lladres pel poble .

Blau