Archive for 6 maig 2019
L’ elefant
En una selva hi viu un elefant
i es gran com un gegant.
Tenia uns ullals per defensar
si el lleó el volia mossegar.
Al bassal cada mati anava
i el seu amic hipopòtam es trobava.
Un dia l’elefant va topar
i xop de fang es va posar.
L’hipopòtam per tot arreu va buscar
i al cap d’una estona uns sorolls va escoltar.
L’hipopòtam cap als sorolls va anar
i a l’elefant a sortir va ajudar.
I així el seu amic
el va treure de el embolic.
Adrià Trepat.
En Jordi…….
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure´s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí….
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l’ àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que…..en Jordi sempre estava al garatge. L’àvia mirava dins del garatge i només observava un cotxe vell tapat amb una manta. En Jordi sempre que li preguntava l’àvia que feia es feia el despistat. L’àvia li preguntava perquè perdia un munt hores de fer deures , de jugar amb els amics…..
L’àvia va pensar que quan estigués dins el garatge entraria i l’ enxamparia. El problema era que tancava la porta. Un dia en Jordi es va despistar i no va tancar la porta i l’àvia va entrar.
Es va sorprendre perquè el nen no hi era. Va buscar i buscar fins que va sentir soroll dins del cotxe vell. En Jordi es va espantar perquè estava amb els auriculars. La padrina enfadada perquè era tard i no eren hores de veure peli-cules.
L’àvia i el nen ,després de parlar una estona, van pactar que només podia veure peli-cules el cap de setmana i de dia. A partir de aquell dia en Jordi s’ aixecava aviat i sense son.
Guifré
El tauró i la padrina
Hi havia una padrina que tenia que tenia 60 anys, tenia els cabells rinxolats i de color gris i els ulls marrons.Anava amb caminador.La padrina vivia en un petit poblet semblant al meu, en una casa molt gran per ella sola,per això necessitava el caminador. El poblet estava al costat del mar i la padrina
donava una volta per la platja cada matí. Un dia va veure un tauró i es va espantar perquè era gros i la volia atacar. La padrina va començar a córrer i va caure i se li va trencar el caminador. La pobra padrina no es podria aixecar i el tauró la va ajudar i li va dir que caminaria millor sense el caminador.
A partir d’aquell dia, anava cada dia al mar a jugar amb el seu amic tauró sense el caminador.
Esteve
Poema del gos
Jo tinc un gosset
que té el pèl blanquet.
Ell és molt juganer
i si els crides Canela, ve.
Li agrada recollir pals
i anar a busca`ls.
Un dia els va anar a recollir
i la Canella dels matolls no va sortir.
Preocupats es van quedar
però en poc temps la van trobar.
La Canela amagada està
perquè ella vol jugar.
Esteve
A qui m’ agradaria trobar-me?
M’ agradaria trobar-me al Francesc que és el meu mestre de gimnàstica a la meva escola Sol naixent de Cubells.
M’ agradaria trobar-me’l al cine de Sabadell… sovint.
Li preguntaria si volia anar a dinar a casa dels meus avis,que hi feia per Sabadell. Li explicaria que estic a casa dels meus avis perquè els meus pares són a una fira .M’agradaria anar amb ell al cinema. Li presentaria els meus avis. Ariria al cine amb els avis i els meus germans
Vam anar a veure el Cerdito valiente. Al Francesc no li va agradar gaire i es va adormir. Quan van sortir vam convidar al Francesc a dormir a casa dels avis. Al dematí següent va marxar cap a Lleida. Jo em vaig quedar molt content de veure-l
Esteve
Comentaris