Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for maig, 2019
Rodolins de fruita 5
-La meva amiga fruitera
m’ha venut una pera.
-La meva gran síndria
la van collir a l’Índia.
-El bonic meló
madura a la tardor.
-Avui la cuinera
ens ha donat una cirera.
-La meva preciosa pometa
és molt boniqueta.
-A la meva amiga Bruna
li encanta la pruna.
-La meva maduixa
té forma de punxa.
-Tinc una pinyeta
que és molt petiteta.
Marc
Escoles Segures
Com a centre ambaixador de Save the Children , ens hem sumat a la campanya per a dir no a la guerra contra la infància , i exigir que les escoles siguin llocs segurs, de pau i de protecció
Aquest diies, el 28 i 29 de maig s’ ha reunit la III Conferpencia Internacional d0 escoles Segures a Palma de Mallorca i nosaltres hem aprofitat per llegir un manifest i mostrar una pancarta perquè les escoles siguin cada dia més segures. Esperem que els nens també ho hagin après.
Rodolins de fruita 4
A la selva hi ha una pantera
que no li agrada la pera.
Em menjo una sindria
en una cova ombria.
Jo tinc un meló
que és molt rodó.
Si el meu germa conrea
jo em menjo la cirera.
M’he trobat una mona
que se m’ha menjat la poma.
Em menjo una pruna
quan ja es veu la lluna.
Amb una madura maduixa
m’he tacat la cuixa.
Em menjo una pinya
mentre el meu amic un ull em ginya.
ADRIA ZIEGLER ESCULIES
Rodolins de fruita 3
He vist una pera
que té molta juguera.
Jo em menjo un tall de síndria,
quan es fa de dia.
Sempre es cull el meló,
quan comença la tardor.
Jo em menjo una cirera,
al costat d’una pomera.
Mentre anava cap a Roma,
em menjava una poma.
La meva amiga Bruna,
es menjava una pruna.
Volia menjar-me una maduixa,
i me la va prendre una vella bruixa.
Ell té una pinyeta,
a la butxaca de la jaqueta.
Joel
Rodolins de fruita 2
Al balcó em menjava una pera
i m’ha caigut a la carretera
Jo he plantat una sindria
i al poc temps naixia .
No cullis el meló
quan agafa escalfor.
A mi m’agrada la cirera
més que qualsevol pera.
Sempre que escric poma
al darrere escric coma .
Jo em menjo una pruna
a la meva gran cuina.
He vist una bruixa
que es menja una maduixa.
He posat la pinyeta
al costat de la pometa .
HUG TUFET 4rt
Rodolins de fruita 1
6 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Jo a la meva era
em menjava una pera.
Cada matí de cada dia
em menjo una sindria.
A l’ hort en un cavalló
hi neix un gran meló.
La vermella cirera
a la mel espera.
La vermella poma
és molt bufona.
Al mig de la runa
hi creix una pruna.
La lletja bruixa
ha vist una maduixa.
A la meva vinya
hi ha crescut una pinya.
Adrià Trepat.
L’ illa del tresor
Títol: L’illa del tresor.
Autor: Robert Louis Stevenson.
Pàgines 180 .
T’ha agradat el llibre? Si, perquè m’agraden els llibres d’aventures i no ,perquè hi havia alguna part del llibre una mica avorrida.
Personatges :Jim, John Silver, la mare de Jim, el senyor de Trelawney, el Doctor de Livesey i el Capità
Smollet-
Què passa?
A en Jim, després de morir el seu pare, li donen l’oportunitat d’anar a buscar un tresor amb el doctor de Livesey i
el senyor de Trelawney. Abans de sortir cap a l’illa, van anar a buscar un cuiner que es deia John Silver, i li faltava una cama. El van contractar per ser el cuiner del vaixell. Van salpar. Una nit Jim va sentir a John Silver i als seus que deien que abandonarien al doctor Livesey, el senyor de Trelawney, a Jim, al capità Smollet i als mariners que els eren fidels i els prendria tot el tresor. Gairebé tots els mariners es van unir a Silver.
A l’illa, Jim va conèixer un naúfrag, que Silver havia abandonat en un altre viatge a l’illa. Jim va lluitar contra dos pirates al vaixell. Va amagar el vaixell perquè els pirates no poguéssin escapar. John Silver va capturar a Jim i li va prometre a Silver no traicionar-lo. Quan van anar a buscar el tresor es van donar una gran sorpresa, no hi era! Se l’havien emportat el doctor Livesey i el senyor de Trelawney.
Com acaba?
El doctor Livesey i el senyor de Trelawney es van emportar a Jim i a John Silver. Als altrs membres de la tripulació els van abandonar a l’illa. Li van dir a Silver que no l’entregarien a la justicia, però, li van dir de tot. L’endemà John Silver va desaparèixer amb una bossa de monedes d’or i no van tornar a saber res més d’ell.
Què es el que més t’ha agradat?
Quan John Silver va a buscar el tresor i li prenen el senyor de Trelawney i el doctor Livesey.
El recomanaries? Si.
A qui? A qui li agradin els llibres de pirates.
Nota: 9.
Joel
En Jordi…..
En Jordi és un nen força espavilat, però hi ha coses que li costen de fer: per exemple, treure’s la son de les orelles cada matí.
Ho ha provat tot: rentar-se bé la cara amb aigua freda, obrir la finestra per deixar entrar aire fresc al matí…
Res no el desvetlla i ja està tip que la família li digui dormilega.
Un dissabte l ’àvia del Jordi va arribar a casa seva per passar una temporadeta i de seguida va notar que en aquella casa hi havia dos contenidors i un golf aparcat al carrer . Va veure que en Jordi cada dia es ficava en un contenidor i es dedicava a classificar les escombraries
Un dia va quedar adormit a dins del contenidor amb la porta tancada i el camió de les escombreries se’l va emportar i la padrina ho va veure des de la finestra. Va avisar als pares que estaven dormint.
·Els pares van agafar la moto i van empaitar el camió de les escombraries. el camió va parar i van buscar per dins del contenidor i van trobar el nen despert per la pudor que hi havia allà dintre.
El van portar cap a casa i li van dir que no ho tornés a fer mai més.
A partir d’ aquell dia en Jordi s’ aixecava el primer i despertava els pares i l’àvia.
Esteve
El grill…
Vet aquí una vegada hi havia un grill molt cantador. Sempre cantava i cantava sense parar.
Prop de la casa del grill, hi havia un lleó, fort i ferotge com cap altre,que tots els dies sentia els cants del grill.
Com que el lleó era molt malcarat i envejós, tenia molta malícia de l’alegria del grill i li va voler fer mal.
Un dia que el grill s’estava cantant damunt d’un terròs, el lleó s’hi va acostar i el grill va fugir del lleó ràpidament. Després d’una bona estona buscan al grill.Un soroll es va sentir de darrere del lleó.
Era un hipopotam que s’acostava silenciosament. L’ hipopòtam va espantar al lleó i el lleó se’n va anar corrents.
Resulta que l’ hipopòtam i el grill eren amics. El grill va sortir del seun amagatall i li va donar les gràcies.
El grill va pujar damunt l’hipopòtam i se’nn van anar a fer un passeig amb el grill , com feien cada dia.
El lleó estava molt cansat i va anar a la seva cova i li va dir a la seva manada que estava molt cansat i que anessin a per l’hipopotam i el grill i aixi ho van fer.
Com que l’ hipopòtam tenia un olfacte mot bo, va olorar als lleons.L’hipopòtam va anar a la seva cova on hi havia era la seva manada i els va dir que uns lleons els volien fer mal.
El grill tot espantat es va amagar entre els arbustos.
Els hipopòtams van venir i els lleons també i va començar la baralla.Uns minuts després ja quedaven pocs lleons masegats.
Els hipopòtams van guanyar.Els lleons estaven ferits i enfedats i tots els hipopòtams van ser feliços.
Marc
El mosquit i el ratolí
6 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Fa molts anys hi havia un mosquit.El mosquit era petit de color gris. Vivia en un cau minuscul al terra. Vivia amb els seus amics mosquits. Els seus amics eren amables i generosos.
Un dia el mosquit va decidir fer una volta amb un dels seus amics. Van anar al bosc a buscar menjar, per picar: restes d’animals… Al cap d’una estona volant el mosquit es va separar d’ell sens voler i es va perdre. El seu amic intentant buscar-lo encara es va allunyar molt. El seu amic va haver de cridar els amics del mosquit per anar a buscar-lo. Van passar dies i mes dies i no el trobaven. El mosquit tenia por i estava preoucupat per si no tornava a veure els seus amics mai mes. Un dia amb la esperança de tornar amb els seus amics es va trobar un ratoli. El ratoli el va perseguir. El mosquit intentant que no se’l menges volant volant tornava a ser al seu cau el ratoli no el deixava de de perseguir. El mosquit va cridar els seus amics i van començar a picar el ratoli. Al final el ratoli se’n va anar i no va tornar mai mes i els mosquits van viure feliços.
ADRIA ZIEGLER ESCULIES
Comentaris