Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for març, 2019
Un text trist : la cosetxadora….
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Un dia d’estiu per la tarda estàvem cosetxant, amb el meu pare.
Vam sentir olor de que alguna cosa s’estava cremant .
Aleshores vam parar la cosetxadora i vam baixar.
L’olor venia del motor.
Feia olor de cremat.
Llavors vam parar i vam sortir a fora i vam esperar a que vingués el meu padrí.
Al cap de 45 minuts vam tornar a cosetxar.
Al cap de 10 minuts es va fer fosc.
Vam guardar la cosetxadora a cobert i vam anar a casa a sopar.
Després vam jugar a la play station i vam anar a dormir.
La cosetxadora no va tornar a fer olor a cremat però aquell dia ens vam atabalar molt.
Adrià Trepat
Un text trist
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Un dia d’ estiu estava a la piscina de Cubells, a la dutxa. Vaig relliscar i vaig caure i em vaig obrir la barbeta. El socorrista me la va curar.
Vaig haver de marxar cap a l’hospital, em van treure la tirita i m’ho van haver de cosir, quin mal que em va fer!
Estava molt trist perquè em feia molt mal i m’havia de quedar unes hores al metge i molts dies sense piscina. Que trist que estava!
Esteve
Matemàtiques 6è
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Tema9 i 10
L’ escala Longitud 1 Longitud 2 Longitud 3
Activitats per imprimir Longitud, Capacitat i Massa
Figures planes ( triangles, quadrilàters , circumferència, cercle,perímetre , àrea )
Conte de pau : Els dos nens
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Hi havia una vegada dos pobles un es deia Montblanc i l’altre Montsonís. Els dos pobles eren molt amics fins que un dia van entrar en guerra perquè Montblanc tenia poca aigua i en va robar a Montsonís.
Només hi havia un nen a cada poble , un es deia Joan i l’altre Pau. En Joan era baix , tenia la cara ovalada i els ulls grans.Era alegre.Tenia 11 anys i vivia a Montblanc .
En Pau era alt i tenia la cara rodona i els ulls petits.Era alegre.Tenia 11 anys i vivia a Montsonís . Aquells nens no s’havien vist mai però s’enviaven cartes. Els nens es volien veure però no podien perquè estaven en guerra.
Un dia a la nit els dos nens van sortir per trobar-se oi al cap d’una estona caminant es van trobar.Els nens volien que els seus pobles tornessin a ser amics.Van decidir que protestarien cada dia perquè els dos pobles tornessin a ser amics.
Els dos nens van protestar durant dies i dies. A mesura que protestaven algun dels que feia la guerra els acompanyava.
Al cap d’uns mesos els dos pobles van parar de fer la guerra i els dos nens passaven les vacances uns mesos en un poble i uns mesos en l’ altre . I tots van viure feliços.
Adrià.
Conte sobre la pau:Rics i pobres
Vet aquí una vegada , fa uns vint anys ,en un poble de Catalunya que es deia i es diu Cubells va haver-hi un conflicte. Cubells és un poble de la província de Lleida a prop de Balaguer. El poble és petit, té els carrers estrets i els edificis baixos. El poble es va dividir en dues parts.
El que passava era que hi havia un barri on la gent era rica i a l’altra zona del poble tenien pocs diners.
Els que tenien pocs diners van començar a agafar mania dels rics del poble perquè els veien a les seves piscines banyant-se i amb els seus cotxes esportius.
Els rics van veure que els pobres els tractaven malament. Els rics també van començar a insultar als pobres o fins i tot pegar-los. Els pobres feien el mateix als rics.
Quan feien festa major n’hi havia una per als rics i una per als pobres.
Un dia l’alcalde, que es deia i es diu Josep, però tothom li deia el Roig perquè així es diu de cognom, es va assabentar de la guerra que s’havia muntat al seu poble. Tenia , en aquells moment uns 50 anys, tenia els cabells blancs, la cara ovalada. Portava ulleres, era bastant alt i prim.
Era molt amable i es preocupava molt per les coses del poble. Va pensar convidar als rics a un sopar.
Va convidar també als pobres sense que els rics ho sabessin i sense que els pobres sabessin que havia convidat els rics. Quan tots van arribar al sopar els pobres i els rics van començar a insultar-se.
L’alcalde va pujar a l’escenari i va dir:
-Podeu deixar de pegar-vos i insultar-vos?
-Què voleu?-van dir tots d’una manera o d’una altra.
-Vull que en aquest poble s’acabin les baralles.Amb el el bonic que es el poble, l’únic que es veu són baralles i insults.
Seria molt millor viure tots en pau. Ens ho passaríem molt millor- Va dir l’alcalde.
Tots van reflexionar i van entrar en raó i tots junts van gaudir del sopar.
Mai més hi van haver baralles en aquell poble.
Tots van ser feliços sempre més.
Joel
Conte sobre la Pau :
7 anys
Fa molts i molts anys, cap allà al 1939, hi havia una guerra molt horrible que a ningú li agradava. Estava en guerra Romania contra Rússia.
Hi havia un soldat que es deia Josep i odiava haver de fer la guerra. En Josep era alt, fort,ràpid i intel·ligent. Odiava les armes i tot el que estigués relacionat amb la guerra. L’havien obligat a fer la guerra. Un dia va tenir una gran idea : anar a Rússia, que estava en guerra amb Romania, que eren ells ,i matar als comandants. Van preparar-ho tot i va anar amb uns companys .Hi van anar amb avió.
Quan va arribar a Rússia va tenir de volar molt baix pels boscos perles muntanyes….Ho feien perquè que no els viessin , però per mala sort els van veure. Van destruir l’avio i van haver de saltar amb paracaigudes. Després de molt caminar, van arribar a la casa del comandant, van entrar i el van rodejar. El podien matar però en Josep va pensar que era millor fer la pau perquè si el mataven el substituiria algú . Gràcies a aquell soldat va parar la guerra i els dos paisos es van fer molt amics. Gràcies a aquell soldat anomenat Josep van fer la pau i no va morir ningú més.
GUIFRÉ
Una anècdota :La caiguda
Em dic Marc.Tinc vuit anys i visc a Cubells amb la meva mare i el meu avi.
Un dia vaig anar a la meva antiga escola de Castelldefells.A l’hora del pati va passar lo següent:
estava jugant als amagatalls i vaig caure.Em vaig donar amb la punta d’un totxo que aguantava una tanca. La punta del totxo em va fer mal a la front i em va sortir molta sang.
Em van portar a urgències i em van cosir un foradet al cap. Vaig estar una setmana sense anar a l’escola .I lo pitjor és que durant aquella setmana no podia sortir al carrer perquè el sol emfeia irritar la ferida,quan anava a l’escola em tenia de ficar una gorra.
Marc.
Una anècdota. El dia que em vaig trencar el colze.
Em dic Adrià Ziegler. Tinc vuit anys i visc amb la meva mare que es diu Violeta i té 37 anys, la meva germana que es diu Tina i te 5 anys i el meu padrí que es diu Josep Maria i te 70 anys.
Un dia que vaig anar a la Penya a veure el partit del Barça contra el Madrid em va passar una cosa trista.
A la mitja part , quan vaig sortir a jugar amb els meus amics a futbol a la pista vaig caure i em vaig trencar el braç.
El meu padrí quan ho va saber em va portar al Cap de Balaguer . Els metges d’urgències no sabien si era trencat o descol·locat . Llavors em van portar a l’Arnau de Lleida. Allà em van fer una radiografia i van saber que estava trencat. Llavors em van enguixar.
Tots vam quedar trists .
Tot seguit vam tornar a casa però he esta 3 setmanes amb el guix posat.dijous dia 21 de març me’l treura’n .
Adrià.
Una anècdota : El cavall que mossega
Em dic Hug i tinc 9 anys.
Ara os explicaré el que em va passar quan vam anar a Franca de vacances.
Anava amb el meu germà (Guifré), el meu pare(Ivan) i la meva mare(Sandra). Vam sortir de Cubells desprès de dinar. Vam arribar quan ja era fosca nit al hotel.
Quan vam arribar vam entrar al hotel. El hotel era molt bonic ,però era molt petit i també tenia moltes llums amb un to blau cel molt bonic
Després de deixar les coses a l’ habitació vam anar a veure el poble(que també era molt bonic).Els veïns eren molt amables .
El dia següent ens vam aixecar i vam anar a una muntanya que era molt propera al poble on hi havia el nostre hotel i hi vam anar amb el nostre cotxe( una furgoneta). Quan vam arribar vam veure uns cavalls i jo vaig voler donar-los-hi menjar ,però el cavall que era alt i molt fort quan jo anava a alimentar-lo, en lloc de mossegar l herba em va voler mossegar la mà i ho va fer.
Els meus pares i el meu germà van riure molt i molta estona mentre que jo plorava a terra. Quan vam arribar a casa , vaig mullar-me les mans i vaig veure les marques que m’ havia fet, eren molt grans.
Totes les altres activitats que vam fer van ser molt divertides.
HUG TUFET OBON
Comentaris