Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 11 març 2019
L’ anècdota : el Pastís
Un dia vam anar a casa dels meus avis de Zaidí. El meu avi es diu Enric i té 68 anys.
La meva àvia es diu Malva i té 63 anys. El meu tiet es diu Alfredo i té 39 anys.
La meva tieta es diu Lorena i té 40 anys. El meu cosí es diu Aleix i té 6 anys.
Zaidi és un poble de la provincia d’Osca, proper a lleida.
Hi vam anar a celebrar l’ aniversari del meu avi.
Hi vam anar la meva mare que té 32 anys i la meva germana ,que es diu Marina i te tres anys .
Quan vam arribar vaig jugar a futbol amb el meu cosi i després vam anar a dinar.
Vam menjar macarrons amb pollastre i de postre pastís de nata.
El meu tiet em va dir que l’olorés . A l’apropar la cara em va emputxar i em vaig empastifar la cara de nata .
Tots vam riure.
Adrià Trepat Pena. 3er
Una faula : el pagès i el ratolí
Fa temps hi havia un pagès anomenat Bernat. Era alt i prim. Tenia els ulls blaus i el cabells llargs i de color marró castany. Era de confiança, amistós i tenia molta paciència. Vivia amb la seva dona (Marta), els seus dos fills (Adrià i Marc) i el seu gos (El Pelut). El gos es deia Pelut perquè tenia molt pèl.
Un dia, un amic seu anomenat Joan, el va trucar i li va dir:
– Hola Bernat, com estàs?
-Bé, i tu?- va dir el Bernat.
-Jo també. Et truco perquè estic de vacances i no puc segar. Em podries segar tu? ,només serien tres dies.- Va dir en Joan.
-Sí que podria.- va dir en Bernat.
– Gràcies, adéu.- va respondre en Joan.
El dia següent, quan anava a segar el tros, va veure que la segadora no tenia gasoil. Quan va anar a buscar la seva furgoneta (Suzuki) no li engegava. Va obrir el capó i va veure que els cables estaven tallats a mossegades.
Va trucar al mecànic. Al cap d’una estona de parlar el mecànic li va dir:
– Normalment, o són gats o ratolins els que mosseguen els fils.
– Gràcies, adéu. Demà vens amb la grua.- va dir en Bernat.
En Bernat va anar a peu fins a la benzinera amb un bidó i un carretó. Quan va arribar a casa va omplir el dipòsit de la segadora i va anar a segar. El blat segat el va carregar al tractor i el va portar al magatzem.
El dia següent va veure que una part del blat que estava al magatzem no hi era. En Juan va pensar que potser era cosa de ratolins. Va pensar que si ficava un parany els atraparia. Va agafar uns quants quilos de blat i va fer un cami que duia a un tros de formatge que estava damunt un parany en forma de capsa.
El dia següent va anar a mirar i hi va veure que havia un ratolí atrapat. Al Bernat li feia molta pena l’ animal , així que va agafar una capsa va ficar dintre el ratolí i el va portar a la muntanya i l va deixar anar.
I els dos van ser feliços tota la vida.
Hug
Una recepta : Arròs a la cubana
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Ingredients (per 4 persones )
-600gr arròs
-300gr tomata
-oli
-sal
-4 ous
-Bullir l’arròs 15 minuts , que es begui tota l’aigua.
-Pelar i tallar a trossos tres tomates madures i posar -les a la paella amb una mica d’oli i sal.
-Deixar coure 30 minuts.
-Un cop feta la salsa de tomata , afegir-li l’arròs.
-Fer 4 ous fregits i posar -lo a sobre de l’arròs amb tomata.
Servir calent.
Bon profit!
Adrià Z
Concurs Arròs Montsià : El pagès i el lladre
Vet aquí una vegada hi havia un pagès que es deia Joan . Vivia en una petita masia del Delta de l’Ebre al sud de Catalunya , la zona de Catalunya on es conrea el millor arròs .
El pagès tenia 33 anys. Era alt, tenia el cabell castany i els ulls blaus . Vivia sol, acompanyat de tres gats i un gos.Vivia sol.
Un dia el pagès va sortir a cosetxar l’arròs cultivat que tenia en un camp al costat de casa. Va cosetxar fins l’hora de dinar i desprès de dinar va continuar. Quan va acabar va portar-lo al magatzem i se’n va anar a dormir. El dia següent va anar a l’arròs, però, sorpresa només en quedava la meitat. Va pensar que havia pogut ser un lladre però no estava segur. Va penjar cartells per tot el poble però no va obtenir resposta. Va buscar durant molts dies però ningú li semblava sospitós.
Tenia un veí que es deia Bernard.
Era molt amable i generós. Vivia amb la seva dona i els seus fills.
Ell conreava ordi en dos camps que tenia. Un dia en Joan va sortir per la nit a caminar i va veure en Bernard amagat. Més tard va desapareixer. En Joan ho va trobar sospitós. Quan va tornar de caminar va veure que no li quedava arròs.
Adrià
Comentaris