Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 25 febrer 2019
HA ARRIBAT EL cARNESTOLTES
Avui, dia 25 de febrer ha arribat el Carnestoltes a l’ escola. Aquest és el missatge que ens ha deixat :
Cubells, a 25 de febrer de l’ any del Senyor 2019.
Bona tarda a tots, nois i noies, mestres, bona tarda, bona tarda……!!!!!
Pensava que no arribava mai, m’ he perdut com a mitja dotzena de vegades. He anat a espetegar a un lloc on hi havia companys de quatre potes que feien guec, guec, guec, …… em sembla que un d’ ells m’ ha comentat que vivien en comunitat en aquell edifici del qual diuen que es diu granja.
Un d’ ells m’ ha informat que em confonia de lloc i que havia d’ anar cap a un lloc on hi ha elements de dues potes, una mica baixets.M’ han dit que n’hi ha algun que té problemes de bata i que li costa una mica massa de posar-se a la feina ! També és veu que n’ hi ha algun d’ elèctric i algun que no vol treballar !
Aquests dies que estaré per aquí aniré observant .
He arribat una mica tard i sort que el mestre que m’ ha trobat sortint de la granja a Foradada . M’ ha vist i s’ ha compadit de mi , m’ ha carregat al seu Octavia i he pogut arribar a temps .
Ara us faig cinc cèntims del que farem aquests dies.
Després de tant enraonar m’ he oblidat de presentar-me, sóc el SENYOR
CARNESTOLTES, i vinc com sabeu cada any per fer una mica més divertida aquesta setmana. No vol dir això que a partir d’ avui deixem de treballar, però també hi podem posar una mica més d’ alegria.
Ja veig que aquest any hi falta la senyoreta Soledad Solanes i Solé .He vist durant el matí una nova senyoreta i la Noemí com ja fa anys .El mestre l’ he conegut pel camí .
També veig que falten les Ainhoes.La que no callava mai i era molt simpàtica i la que treballava molt i no deixava en pau al pobre mestre.Què se’ls ha emportat el meu company de l’ any passat ? Espero que no.
Però,que veig per aquí ????, d’ on ha sorgit aquesta nou alumne?.Com es diu ? Em sembla que és d’ un lloc on viu un tal Messi i un tal Suárez
I aquest altre petitó de cap rodonet ?.
Els altres ja els conec de les fotos que em va ensenyar el Carnestoltes de l’ any passat.
Bé ja tindrem temps de conèixer-nos durant la setmana i solucionar algun problema endèmic que té algun alumne :la mala lletra i les poques ganes de treballar. Cal posar-hi remei o algú tindrà problemes de vista.
Com us deia per demà i aprofitant que comença la festa podríeu portar UN MITJÒ DE CADA COLOR .
Bé, doncs, jo ara descansaré una mica i després faré un recorregut per les classes, si és necessari observaré i revisaré algunes coses i demà ja us en faré cinc cèntims.Espero que demà tots vingueu ben bonics !
Cubells, a XXV de II de l’any XIX després del segon mil•leni
El pagès i el pit-roig
Vet aquí una vegada hi havia un pagès que es deia Josep .Tenia 34 anys . Era alt,prim i li agradava anar a pescar.Vivia en una casa al costat d’ un riu. tenia un tractor per conrear un camp que tenia aprop de casa.
Aquell any hi volia plantar pebrots i tomaqueres i en la part més gran, blat.
A l’ arribar la tardor va plantar el blat ;i com que aquell any va ploure molt les plantes van créixer i créixer.
A l’ arribar la primavera les espigues ja tenien els granets de blat.
Un dia que va anar al camp va veure que en la rama d’ un dels arbres que tenia hi havia un ocell i estava ferit, era un pit-roig.En Josep el va gafar i se’l va endur a casa per curar-lo i donar-li menjar.El tenia a casa sense gàbia i tembé li va ensenyar a fer tombarelles a l’ aire. Li va posar Lluna, perquè era una femella.
Unes setmanes més tard la Lluna va fer un niu amb rametes que sortia a buscar. Uns dies més tard en Josep hi va trobar uns ous . Dels ous en van sortir nous ocellets.
Quan aquests es van fer grans van marxar i només es va quedar la Lluna.Uns dies més tard la Lluna també va marxar.En Josep es va quedar molt trist.
Passats uns mesos, un matí, en Josep va sentir soroll de fullaraca, va mirar per la finestra i va veure molts ocellets i entre ells hi havia la Lluna que havia tornat. Havia tornat tota la família .
Marc Sobero
L’ esquirol i el pit-roig
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Vet aquí una vegada en un bosc no molt lluny d’un poble i vivia un esquirol. L’esquirol era petit i àgil, de color marró amb els ulls negres. Vivia en un pi molt alt amb moltes pinyes.
Un dia l’esquirol passejant pel seu pi, de lluny va veure un caçador. L’esquirol es va espantar i es va amagar, el caçador feia mala cara i portava un fusell. L’esquirol el va anar a veure però amagat.El va observar molta estona fins que el caçador va veure un pit roig. El pit roig era bonic de color marró i vermell. el caçador li va tirar un tret però no el va tocar.
El caçador el va perseguir durant força estona. L’esquirol preocupat els va seguir. El caçador es va despistar perquè l’esquirol es va ficar a darrere del caçador a fer sorollets. L’esquirol va mossegar la cama del caçador i el caçador se’n va anar a curar-se. El dia següent el caçador va tornar però aquesta vegada el pit roig havia portat els seus amics i l’esquirol també. Els pit roigs el van picar i els esquirols el van mossegar.
El caçador tot ferit se’n va anar i els animals van viure feliços per tota la vida. El caçador no va tornar mai més a aquell bosc.
Adrià
La serp i el llop
Vet aquí una vegada hi havia una serp que vivia al bosc. La serp era llarga, verda i tenia el cap petit.
Un dia es va trobar un llop que feia por. El llop era gran i amb uns ullals afilats i negres. La serp va marxar corrent perquè li feia por i el llop la va perseguir. La serp es va amagar del llop i el llop va buscar i buscar i no la va trobar. El llop va marxar fins al seu cau. Treia el cap per si veia la serp i al cap d’una estona la va veure.
El llop la va perseguir i d’ una mossegada li va arrancar la cua. La serp es va amagar entre un munt de fulles. El llop va marxar i al cap d’ una estava caminant va caure en un forat. El llop va cridar ajuda, ajuda! La serp el va sentir i va començar a correr cap al forat i va veure que era el llop.
La serp no li va ajudar i el llop li va dir que no li tornaria a intentar menjar-se-la. La serp el va ajudar. Va entrar al forat amb la cua que li quedava, el llop li va agafar la cua i va poder sortir….
La serp li va dir al llop si volia ser el seu amic i el llop va dir que si.
Esteve
L’ esquirol i el pit-roig
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Fa anys i panys existia un esquirol que era ràpid, petit, tenia unes orelles petites i una cua llarga. Vivia en un pi molt alt en un dels seus forats.
Un dia, l’esquirol va haver de marxar a buscar menjar però es va perdre pel bosc. Va tardar tres hores en tornar i va tornar sense menjar. L’hivern estava a punt d’arribar i l’esquirol no tenia menjar i sempre que sortia a buscar menjar no en trobava . Un dia va tornar dins del seu cau s’hi havia ficat un pit-roig d’un color gris fort i un vermell intens. El pit-roig no volia sortir de cap manera i, quan l’esquirol entrava, el pit-roig el picava.
L’esquirol estava desesperat, no sabia què podia fer. Va pensar que si esperava se li acabaria el menjar i sortiria. Llavors el pit-roig li va dir que sortiria a canvi que l’alimentés tots els dies.
L’esquirol va tenir una idea fantàstica. Havia tingut problemes amb un gat i segur que si el gat el veia el seguiria. Així ho va fer. Va fer que el gat el seguís fins al cau. Llavors, l’ocell va provar de marxar i el gatet el va atrapar a l’aire i se’l va cruspir. Així l’esquirol va solucionar els seus problemes.
GUIFRÉ
Comentaris