Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for octubre, 2018
Entrevistem a l’ Enri, la farmacèutica.
Hem nat a entrevistar a Enri, la farmacèutica de Cubells .Ella ja fa uns quants anys que té la farmàcia , aquí a Cubells .
1.-Sempre has treballat de farmacèutica ?
Un accident de cotxe
Una vaca que creuava la carretera produeix un accident.
Ahir a la nit, dia 8 de octubre de 2018, a la Serra Blanca anant cap a Artesa de Segre , una vaca molt gran va creuar el camí quan passava un cotxe i va produir-se un accident .
En el cotxe anava hi una senyora de 60 anys i el seu gos de 15. La senyora va avisar a l` Ambulància per telèfon mòbil perquè s’havia trencat la cama i no podia sortir del cotxe.
Quan l’ ambulància i la policia van arribar van veure la vaca morta davant del cotxe, van treure la senyora del cotxe i la van portar a l’ hospital .
Mentre anaven a l’hospital van trucar al seu marit i a la seva filla i els van explicar el que va passar.
Ho investiguen els policies i pensen que com que era de nit la vaca va veure la llum del cotxe i va voler apropar-se, però la vaca no sabia que el cotxe estava en marxa.
HUG TUFET OBON 4ART
EL CÉRVOL I EL LLEÓ
Vet aquí una vegada en un bosc, hi vivien molts animals. A un quilometre d’allà, hi vivia un lleó, que cada dia es menjava un animal. Cada dia es feia un sorteig al bosc, sortia escollit cada dia un animal.El lleó era molt fort però no era gaire llest. Tenia el pèl llarg, els ulls grans i la boca gran.
Un dia va sortir escollit un cérvol. El cérvol era llest però no tenia molta força, tenia el pèl curt, els ulls blaus i les orelles grans. Com que era molt astut va prometre que quan tornès hauria derrotat al lleó.
Va marxar a migdia. Quan va arribar, el lleó li va dir:
-Com és que arribes tard?
-Per què he intentat treure menjar d’un pou per a tu.-Menteix el cérvol.
El cérvol va enganyar al lleó per a que anés al pou. El lleó no podia sortir i es va ofegar.
Així que va tornar al bosc i van viure feliços.
A vegades els dèbils són més llestos que els forts.
JOEL
EL GRANGER I LA GUINEU
Hi havia una vegada un granger que vivia en una casa al bosc i tenia una granja.Era un senyor alt i prim. Tenia els ulls de color marró i els cabells curts i de color castany. Li agradava molt els animals sobretot els conills. Una tarda, mentrestant passejava pel bosc, es va troba una guineu. Era de colo taronja.
Tenia una cua llarga i els ulls negres. El granger va escapa perquè li feia por. La guineu la va crida ili va dir
que eia no feia res i que volia se la seva amiga. El granger va anar on era la guineu. Se lava emportar ala seva
granja. Es van fe amic la guineu li ajudava a pastora baques i les ovelles.
ESTEVE
El pirata i el lloro
En un mar molt llunyà navegava un vaixell pirata molt i molt antic.Era el vaixell de Barba Fosca,un pirata alt i amb una cama de fusta i un garfi.Li agradava navegar sol,buscar tresors.
Un matí el pirata Barba Fosca estava una mica adormit,va mirar pel llarga vistes i va veure una illa.Quan va arribar almenys a vint metres de la illa, va clavar la ancora a sota el terra marí.
Amb la seva barca petita, va arribar a la costa de la illa.Al cap de unes hores va trobar un lloro gros i de molts colors,que repetia tot el que deia,el pirata va decidir portar-lo al seu vaixell.El va atrapar amb la gàbia que portava sempre amb ell i van ser molt amics .
I conte contat ja s’ha acabat.
Adrià Z.
Hem perdut el gos !
Hola em dic Hug i seré el vostre narrador durant tota la història . La història va passar quan jo tenia set anys,tres dies després del meu aniversari .
Aquell dia estava passejant el meu gos amb el meu cosí per la Serra Blanca de Cubells tirant cap a Camarasa. Vam parar a una muntanya de palla que havia fet un pagès. Quan miràvem les vistes el gos es va escapar. Suposo que perseguia una llebre o un conill que corria per allí. El meu cosi va cridar tot lo fort posible:-Frusqui, Frusqui, on ets?, vine que tinc caramels.
El meu cosí va continuar cridant super fort . Després de vint minuts cridant com bojos el meu cosí va cridar el meu tiet.
El meu tiet va venir amb un Suzuki a les set i mitja i després de passejar-nos per aquelles vistes una bona estona vam veure el meu gos, que de fet és una gossa.La vam veure però darrere portava un porc senglar molt era alt i molt molt gras i corria molt per ser tant gras .
La meva gossa va crear pel davant del cotxe del meu tiet però al porc senglar no li va donar temps per acabar de creuar i el vam atropellar .
Per sort el cotxe no es va trencar i el gos tampoc es va fer mal .Llavors, el porc el vam pujar al cotxe i però ja era massa tard :es va morir per culpa nostra . Jo em sentia molt culpable i el meu tiet i cosí també.
HUG
Setembre
Al Setembre tothom comença a treballar,
i els nens tornen a estudiar, es clar!
La piscina del poble tancarà,
i l’ultim dinar allà es farà.
La tardor està a punt d’arribar,
i l’estiu d’aquest any s’acabarà.
La calor que fa marxarà,
i el fred rapidament arribarà.
Tots els nens els deures d’estiu han d’acabar,
sinó el mestre amb ells s’enfadarà.
Hi ha nens que a l’escola volen tornar,
i altres que mandregen per les vacances allargar.
De aquí a una setmana tornarà la realitat,
i tot tornarà a la normalitat…
Joel
El tresor amagat
Vet aquí un nen que es deia Joel vivia a la muntanya i només tenia dos amics . En Joel tenia 17 anys, tenia el pèl castany i llis, la cara ovalada, els ulls blaus, el nas petit i la boca gran. Era alegre. En Magby , el seu millor amic, tenia 16 anys, tenia el pèl ros, la cara rodona, el nas gran i tenia una piga a la galta dreta Era una mica capritxós.
En Pau tenia 18 anys, tenia el pèl tenyit de taronja, la cara rodona, el nas petit i la boca gran. S’enfadava sovint.
Un dia el Joel es trobà amb el seus amics i els diu:
-He sentit a dir que hi ha un tresor amagat per aquests indrets.Voleu vindre amb mi a buscar-lo?
-Si!-Van respondre tots alhora.
-Necessitarem provisions, pales i pics!-va comentar en Pau.
-Marxem demà al matí.D’ acord ? Bona Nit!- diu el Magby.
L’endemà el matí en Joel va agafar el mapa que havia imprès a l’ordinador la nit anterior i van començar a buscar. Segonsel mapa, el tresor era a la cova de l’ Ós i l’única manera d’entra-hi era domar l’Ós. Quan van arribar, en Joel va entrar primer. Van entrar tots a la cova i van veure l’Ós, van domar-lo amb mel d’abella que agradava molt a l’ animal. l’Ós els va deixar passar i van obrir el tresor. Es van fer rics a partir d’aquell dia.
JOEL
En Plora Miques i els animals
Titol : En Plora Miques i els animalsa
autor . Joaquim Carbó.
la tenmda
resum
De petit en PLora Miques, un nen que va néixer en un poblat d0 indis, plorava nit i dia .Els habitants del poblat se’n van cansar després de molts dies i li van dir als seus pares que portessin la tenda una mica més lluny del poble.
En Plora Miques plorava tant que la seva mare el va penjar en una branca de un bosc al costat de la tenda.
La mare va descansar i a la nit l’ anava va a buscar i com totes les nits en Plora Miques no plorava perquè estava content amb els animals del bosc.Els animals del bosc el feien somriure i ja no va plorar més.
Quan els seus pares es van morir i va ser mes gran , vivia sol a la tenda separada del poble.Uns caçadors li van donar un tall de carn i se’n va anar i aixi cada dia.En Plora Miques estava molt content però un dia va anar a robar fruites tendres del vell home del poble i li va dir:Avui te0n dono però no te´n donaré més .Has de trobar el teu camí .
Ell se’n va anar.En un prat molt llunyà…es va trobar un cavall, i en Plora Miques es va convertir en el seu esclau. Cada dia quedava esgotat .El cavall , un dia,li va dir que anés a buscar uns bolets que creixen sota terra.Anant cap allà es va trobar un llop.El llop va caure en una trampa de caçadors i es va ferir i en Plora Miques el va ajudar a sortir de la trampa.
Es van fer molt amics i van fer que el cavall sigués el seu esclau al cap de unes hores de lluita en Plora Miques va dominar al cavall. Van tornar al poble i tots el van felicitar.Ja s’havia convertit en un indi normal.Els altres indis estaven sorpresos que tingués com a company un llop .
Adrià Ziegler.
Comentaris