Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for octubre, 2018
Celebrem la castanyada 1
Abans d’ ahir, els alumnes de la guarderia, infantil i cicle inicial van anar a comprar els ingredients per fer els panellets a la botiga del poble .
Ahir , juntamenr amb la medstra d0 anglès van fer la massa dels panellets al matí, la van deixar reposar i a la tarda van fer els panellets. També hi van participar els alumnes de cicle mitjà i cicle superior .
Els pares es van emportar els panellets a casa a coure .
Avui, dia de la castanyada, els pares han portat els panellets cuïts i alguns els hem posat en bosses per emportar-nos-els a casa . Els altres ens els menjarem aquesta tarda juntament amb les castanyes .
Pesem els tomàquets
Avui hem pesat els tomàquets que vam collir de l’ hort. Hem utilitzant una balança de platets com les que s’ havien utilitzant sempre, abans de l’ era digital . Els alumnes han après com es fa i a més han conegut altres unitats de pes que ara no utilitzem però que abans eren importants com l’ hectogram.
Faula de la guineu i el conill
7 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Vet aquí una vegada hi havia una guineu que vivia en un cau .El cau era gran i hi tenia molt menjar. La guineu era jove, tenia el pèl marró , li faltava un tros d’orella perquè li va mossegar un ós. Era molt generosa i li agradava compartir el menjar.
Un dia va venir un conill a visitar-la, la guineu el va deixar entrar al seu cau. Li va dir que es poses cómode.
La guineu va cuinar carn. Al cap d’una estona s’ho van menjar. L’endemà el conill va tornar un altre cop al cau a menjar i va seguir així durant molts dies més.
La guineu no s’adonava que el conill s’estava aprofitant d’ella. La guineu li donava menjar sempre i el conill no havia de fer res.
Fins i tot la guineu li va buscar un cau al conill.
Un dia la guineu va tornar cap a casa i la va trobar buida. Llavors es va adonar…
No hem de deixar entrar a qualsevol persona a casa nostra.
JOEL
Faula de la guineu i el llop
Fa molt tems hi havia una guineu.Era taronja i marró.Tenia les orelles curtes i el morro petit i les potes i la cua llargues,i per aixo corria tant.Era amable pero rincorosa.Vivia dins una petita cova de un bosc de les muntanyes de els Pirineus.
Un dia que anava caminant pel bosc,es va trobar un llop molt gran i molt vell .Quan la guineu es va apropar va veure que el llop provava de caçar un grill que saltava per allà.
La guineu li va preguntar que estava fent .El llop li va explicar que portava uns quants dies sense menjar i que estava molt apurat i no trobava animals grans i només podia intentar agafar algun animal petit.
La guineu li va preguntar si tenia cau i el llop li va dir que no perquè quan eren grans els llops tenien molts problemes per trobar un cau.
La guineu va pensar que podien viure junts.El llop va acceptar i la guineu li va dir que es podia quedar-se amb la condició que l’ havia d’ ajudara caçar.
Després d’ enraonar una estona van marxar a caçar .Quan van tornar a la cova portaven un cérvol .
Mai no n’havien caçat cap
FÍ
Si ajudes a algu, pots aconseguir un nou amic que t’ajudi també a tu.
La caminada a Salgar. 25 d’ abril
FETS CURIOSOS DE LA CAMINADA A SALGAR
El curiós d`aquesta Caminada que fem cada any el 25 d’ abril -sant Marc, la gent de Cubells, és que la Caminada va ser inicialment una promesa que van fer els habitants de Cubells.
Fa molts anys hi havia una malaltia molt díficil de curar al poble. Els cubellesos van prometre que anirien cada any a l’ ermita de Salgar a peu-Salgar és a uns deu quilòmetres, vora d’ Artesa de Segre, al marge esquerre del riu Segre- si la malaltia s’acabava , com així va ser.
Antigament l’alcalde i els regidors de l’ajuntament de Cubells hi havien d’anar descalços i sense parlar durant el camí d’ anada i de tornada. En l’actualitat hi poden anar amb sabates però no poden parlar i si ho fan han de tornar a començar. Els regirors i l’ alcalde van al davant i l’ altra gent els segueixen .
Quan tothom arriba reparteixen entrepants de llonganissa i ampolles d’aigua . Els regidors han d’entrar decalços a l’ermita, a la missa. Després es poden visitar unes coves a les que s’hi pot arribar des d’un edifici d’allà a la vora.
Hi ha gent que torna caminant i gent que torna amb cotxe. Aquesta caminada s’ha fet cada any i espero que durant molt de temps continui la tradició.
JOEL 6È
Comentaris