Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for maig, 2018
Un dia al paleolític
Hola,em dic Guifré.Tinc 10 anys.Tinc el cabell d castany i sóc molt alt.Visc en una cova a la vora d’un riu.En aquesta cova vivim tants com dits tinc a les mans.
Avui m’he aixecat a la vora del foc que ha cremat part de la nit.Al matí estava apagat . Fregant dues pedres l’he encès per escalfar-me.
Al passar l’estona,m’ha agafat gana i he anat a pescar però,quan era allí,he vist que gairebé no quedaven peixos.Tornat a la cova ho he explicat al pare.Llavors el pare m’ha demanat que l’acompanyés a caçar per poder menjar.
Em caçat molt poc perquè el pare m’ha explict que cada dia hi ha menys animals per caçar i aviat haurem de marxar a un altre lloc a viure. Només hem caçat un cérvol i un conill.
Un cop a la cova,la mare ha despellat el conill i el cérvol i el pare ha rostit la carn del cérvol al foc.El conill l’ha guardat per un altre moment .
Després de menjar-nos el cérvol entre tots, la mare i jo hem anat a recollir fruits per sopar . Hem trobat unes cuantes móres i unes cireres. Poca cosa !
Mentre el sol s’estava ponet he observat , que allí on tirem les restes de la fruita que ens mengem, comença a créixer un arbre , que també té fruits . He tingut una idea….,però ara me’n vaig a dormir ,demà ja us ho explicaré.
Guifré 5è
El nou esportiu
7 anys
Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.
Joel
Un dia a la prehistòria
Em dic Joel, tinc 10 anys, vesteixo amb pell de guineu. Gairebé sempre estic content, sobretot quan vaig a pescar. Tinc els ulls blaus, el cap gros i el nas petit. Visc en una tribu a la vora del riu, amb el bosc al costat, hi ha unes 30 cabanes. Visc amb els meus pares, amb els meus 5 germans, els meus tiets i amb els meus cosins.
Cada matí vaig amb la meva mare al bosc a recollir pomes, móres i castanyes i després vaig anar amb el meu cosí i amb el meu pare a pescar .
Vam pescar bastants peixos, els vam pescar amb un pal afilat. Després de pescar, jo i el meu cosí ens banyem al riu. Tot seguit ajudo a la meva mare a fer carn de cérvol per sopar.
Abans d’anar a dormir ajudo al meu pare a afilar els ganivets.
Finalment me’n vaig a dormir.
Joel
Celebrem Sant Jordi !!
El passat 23 d’ abril vam celebrar la diada de Sant Jordi !! Al matí vam anar a la parada de roses i llibres que fan l’ agrupació de dones del poble al davant de l’ hostal Roma .
Per la tarda vam pujar a l’ Ajuntament a recollir els premis de poesia, dibuix i text que organitza cada any per Sant Jordi l’ Ajuntament .
En Juan
Hi havia una vegada un senyor que es deia Juan,Era alt i prim i tenia 43 anys . Era una persona molt tranquil·la i no sènfadava ni cridava mai. vivia en un poblet de plana.Vivia amb la Marta la seva dona que tenia 40 anys. Tenien un fill que es deia Joel. Travallaba en una fabrica de pinso en Joan portava el blat amb el tractor lambohrgini fins a la fabrica de blat .Peró una nit un lladre es va colar a la fabrica de pinso per la finestra va agafar les claus que estaven pengades i va obrir la porta, va agafar el camio que avia robat feia dos mesos i va agafar tot el camio de pinso .
L’endema en Juan i en Joel cuan van obrir la porta i van veure que no i avia pinso. Tot estaava tirat pel terra, les eines…Ban veure rastre de les rodes del camio i les van seguir. Ivan trovar un magatzem van trucar i va sortir un home duns 40 anys.
Li van preguntar si ell els avia robat. Ell va dir que si pero que no els i tornaria .En Joel va trucar a la polcie.
el llade conque no volia anar a la presor els va tornar tot el pinso que avia rovat.
Hug e3
La fàbrica .
Vet aquí en la ciutat de Barcelona, hi vivia una noia que es deia Laura i tenia 25 anys.
Era alta, tenia el cabell ros i els ulls marrons. Era amable divertida i no li agradava gens la contaminació.Treballava en una fàbrica de sucs ecològics a les afores de la ciutat .
Vivia sola en un pis petit al centre de la ciutat.
Un dia com un altre va anar a treballar, però va notar que la fàbrica olorava una mica estrany, ella ho va ignorar però al cap d’uns dies l’olor es va anar fent més insuportable fins que un dia, la Laura va anar al despatx del director a preguntar d’on venia aquella pudor.
A l’arribar al despatx abans de picar a la porta, va sentir al director i al subdirector parlant:
-Què podem fer dels residus i els productes tòxics del suc, que cada vegada la pudor és més intensa?-Va dir preocupat el director.
-Només tenim una opció ho hem da llançar al fons del mar per molt que contamini.-Va dir el subdirector.
-Doncs anem-hi ara mateix.- Va dir el director.
La Laura, immediatament va anar a buscar la seva bicicleta i quan van sortir els va seguir fins a la platja, llavors els va seguir fins al port i es va amagar a la barca d’aquella gent. Quan van estar lluny de la costa , els dos homes van agafar el barril on hi havia tots els residus. La noia els va gravar i va pujar el vídeo a les reds socials amb un missatge que deia “Compartiu aquest vídeo”. Al cap d’una estona van arribar policies.
Els van detenir per contaminar el mar amb productes tòxics. Els van posar a la presó durant tres anys i van nombrar a la Laura directora de la fabrica de sucs ecològics.
Ainhoa Ruiz
Comentaris