Aquesta es la història d’en Pau, un noi que va néixer a un poble del Delta del Ebre. En Pau era alt, prim, tenia el cabell curt negre i els ulls blaus. Tenia 25 anys. Aquell dia de primavera acabava de muda-se a la seva nova casa a Tortosa.
Quan va acabar d’organitzar la casa era mig dia i volia dinar. El problema era que no tenia res per cuinar i no en sabia. Va anar a comprar ala supermercat. Va comprar arròs, tomàquet fregit,ous, sal i pa, per fer un plat que segons els seus pares era molt fàcil. Va tornar a casa seva i va intentar preparar-ho:
-Va agafar una paella, hi va posar l’arròs i la va posar al foc.
Mentre cuinava va sentir una veu que sortia del paquet d’arròs:
-Hola, soc l’Aidi, he vingut a ajudar-te.
El noi molt sorprès va veure un granet d’arròs que li parlava:
-Va, comencem:
1-En una cassola posa un grapat d’arròs amb aigua bullint.
2-Prova l’arròs i quan estigui tou, treus l’aigua i passes l’arròs per un escorredor.Hi poses un plat a sobre per que no es rofredi.
3-Ara posa una paella amb oli al foc i quan estigui calent hi poses l’ou. Vigila no cremar-te amb l’oli.
4-Quan l’ou ja estigui fet amb una espàtula el treus vigilant que no et caigui. Ah!! Hi li pots posar sal si vols.
5-Posses l’ou al plat i l’arròs també, Hi poses la tomata fregida i ja tens un arròs al a cubana! Bé, jo ara marxo, adéu, Bon Profit!!-Va dir l’Aidi.
-NO, Quedat amb mi, siusplau, et faré una caseta mini. I m’explicaràs que cuinar cada dia. “Vale”?
-“Vale” però fins que aprenguis a cuinar.
Així que l’Aidi i el noi van conviure molt bé. Estaven molt contents tots dos…
Ainhoa