Archive for 8 març 2018

Uns grans d’ arròs robats (Joel )

Vet aquí una vegada hi havia un gra d’arròs , anomenat Ponti. Era fill d’ en Monti. Tenia la pell blanca , diferent a qualsevol gra d’arròs del Delta del Ebre. Vivia en una planta d’arròs amb altres grans en un camp al Montsià. Cada dia venia el pagès del camp a recollir-ne ,els acariciava per veure si eren madurs , els feia pessigolles i ell sempre era molt simpàtic.
Un dia va venir una persona que ningú no havia vist per aquells camps. Va agafar els grans d’arròs molt brutalment i se’ls va emportar tots. Els va posar en una caixa ben tancada. L’endemà, el pagès va anar a mirar l’arròs com cada matí i es va quedar parat , no quedava ni un sol . Es va recordar d’una discussió que havia tingut amb en Victor, que li volia comprar l’arròs a un preu molt baix. Aleshores va agafar el cotxe i va anar cap a casa de en Victor. Allà va veure una sala tancada amb clau i i va preguntar:
-Què hi ha en aquesta sala?
-No és cosa teva el que hi hagi o no en aquella sala!.-va dir enfurismat el Victor.-I esfumat d’una vegada si no vols que et faci el mateix que les aligues els fan a les guineus.-
El pagès, que es deia Joan, va marxar pensarós, sabia que li amagava alguna cosa. Així que va anar a la policia i va denunciar que li havien robat l’arròs . També va dir que en Victor podria ser un sospitós .
La policia va anar a casa d’en Victor amb una ordre de registre. Van obrir la sala tancada i hi havia moltes caixes tancades. Quan les van obrir …. van veure quilos i quilos d’arròs.
En Victor va agafar el seu Ferrari i va marxar com un coet. La policia, el perseguia però no podien atrapar-lo perquè el seu cotxe era un model de cotxe amb un motor molt potent.
En Joan ho va veure i es va parar al mig de la carretera amb el seu R 4 i en Victor es va veure obligat a parar. La policia es va emportar el Victor a la comissaria.
A en Joan, com a recompensa li van regalar el Ferrari d’en Victor. El pagès va portar el seu arròs a la fàbrica i en Monti , en Ponti i els altres granets d’arròs, ho van agrair.
Gràcies a en Joan els granets d’arròs van servir per fer bons plats d’arròs .En Monti va servir per fer una paella d’una família de Cubells i en Ponti per fer una amanida d’arròs.

Joel Boixadera

El pagès amoïnat (Guifré)

Hi havia una vegada un pagès alt i prim que vivia en una casa a la vora del riu Ebre. El pagès cada dia anava a veure el seu camp d’arròs.
Un dia va veure que les plantes d’arròs estaven caigudes. Va pensar que algú les havia aixafat. Llavors, li va preguntar a un altre pagès si li havien aixafat el seu arròs i ell li va dir que havien estat els musclos tigre. El pagès va decidir comprar un pesticida per matar el musclo que atacava el seu camp d’arròs. Però havia de vigilar perquè si en ficava massa les plantes podien morir. Es va passar tota la nit posant el pesticida.
L’endemà al matí va veure que havia funcionat a la perfecció. Havia aconseguit salvar el seu camp.
Aquell any va fer una de les seves millors collites.

Go to Top