Archive for març, 2018
Un cavall contra Roma.Part 1
Inici del llibre de Josep Vallverdú .
Aldín és un noi íber que es agafat presoner pels romans i portat a Roma , juntament alguns altres . Des del primer moment el noi no accepta la seva esclavitat i no se sent esclau .
Tacca, el general romà se l’ emporta cap a Roma per a fer d’esclau a la seva vil·la.
L’a companyen altres amics com Citus i pel camí coneix un noi que també han capturat .
Un cavall contra Roma. Desenllaç
Després d’ escoltar al Cèsar , Tacca salta a l’ arena i comença a lluitar amb Aldín , però el noi és molt àgil i no el pot guanyar . Finalment, la filla de Tacca crida que pari la lluita i el Cèsar para el combat i dóna la llibertat al noi ; que no accepta ser soldat romà i torna al seu país.
Un any més tard Fúlvia rep un regal d’ Aldín : és un cavall. Un cavall fill del cavall que Aldín havia enyorat durant la seva estada a Roma: ” Un cavall contra Roma “.
Hem fet la mona
Aquest matí els alumnes de l’ Escola Sol Naixent de Cubells hem fet la mona . L’ hem fet avui perquè alguns nens van de colònies aquests dos últims dies d’ escola .N’ hem fet dues : una els nens i les nenes de la guarderia,infantil i CI ; i una altra els de CM i CS . A la tarda , abans de sortir, ens les menjarem .
La carta . T’explico el meu somni !!
Cubells, 15 de març de 2018
Hola Adelín!,
Com estàs ? Jo estic bé . Sóc a Cubells i t’ escric des de l’ escola perquè vull explicar-te un somni que vaig tenir.
Vaig somiar que els nens podíem conduir cotxes als 10 anys i que a nosaltres dos ens regalaven un “Lamborghini Urus” i un “Lamborghini Aventador sv”. A mi em regalaven l’Urus i a tu l’Aventador sv i com que ja teníem un Porsche Cayanne i un Porsche 911 gt3
Vam haver de construir un garatge a darrere de casa. Un dia al matí vam decidir anar a passar el cap de setmana a la muntanya i a esquiar. Però no vam veure les noticies que deien que nevaria molt aquell cap de setmana. Així que vam agafar l’Urus 4 per 4 i vam anar cap a les muntanyes.
Estava tot nevat, però la carretera estava ben neta. L’endemà al matí vam sortir de l’hotel i vam anar cap a les pistes. Com que ja sabíem esquiar ens va anar molt bé en una pista negra. A l’ anar a tornar el material va començar a nevar i cada cop amb més intensitat. A l’hora de marxar, el cotxe relliscava perquè la carretera estava plena de neu. Així que jo vaig haver d’anar a peu fins al poble més proper per comprar cadenes . Vaig trigar una estona en trobar les cadenes adequades per a la nostra roda,, per fi a les sis de la tarda, vaig trobar les cadenes i a dos quarts de vuit tocats vam poder marxar.
-Per fi hem pogut marxar!
-Tu ho has dit.- va dir l’Adelín .
-Llavors vaig sentir una veu que deia:
-Desperta, desperta, desperta, desperta!
I em vaig despertar al meu llit dient:
-Tot això ha sigut un somni?
Adéu Adelín espero que t’agradi el meu somni.
Ens veurem aviat
PD:Ah i escriu-me un somni tu també.
JOELUS..
Stephen Hawking
La carta . T`explico un somni.
Cubells, 15 de març del 2018
Estimada mare,
Com estàs? Jo estic molt bé. El mestre ens ha dit que havíem d’explicar un somni que hagués tingut o un que m’agradaria tenir.
A mi n’agradaria tenir un somni on anés a Port-Aventura. Mai he anat a Port-Aventura i mai he pujat a cap atracció. Sobretot m’agradaria pujar a la muntanya russa. M’agradaria anar algun lloc on hi hages atraccions!!!
M’agradaria anar-hi amb la Martina i tu. Hi aniríem amb el cotxe nou: Escoda Spacebac. Hi aniríem a la primavera.
Sortiríem a les 9:00 del matí i hi arribaríem a les 10:30. A l arribar esmorzaríem un entrepà de pernil salat amb un cacaolat. Després aniríem, un altre cop , a la muntanya russa, pujaríem a altres atraccions i aniríem a dinar. Desprès de dinar a altres atraccions i marxaríem cap a casa. Arribaríem a casa a les 7:00.
Adéu, petonets
Ainoa
La carta2. T’ explico un somni?
Cubells, dijous 15 de març de 2018
Estimat Joel,
Com estàs? Jo estic bé. T’escric perquè et vull explicar un somni que he tingut aquesta nit.
El somni començava així: Estava al mig del desert, sol, sense aigua ni menjar. Caminava per un mar de sorra. Feia tanta calor que se’m desfeia la sola de les sabates. Tenia molta set. De cop i volta vaig veure un oasi i vaig córrer cap a ell. Vaig pensar que estava salvat, però quan hi vaig arribar, vaig tirar-me dins i em vaig adonar que eren arenes movedisses. Em vaig enfonsar tan avall que de sobte estava al fons del mar. De cop se’m va escapar l’aire i vaig notar molta pressió al pit i em vaig despertar. Quin somni més estrany! Desitjo no tornar-lo a tenir!
Espero la teva carta impacient on m’expliquis el teu somni.
Adéu Joel. Fins la propera.
GUIFRÉ
Comentaris