Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for 18 gener 2014
Fi Capítol 4 . Alícia .
12 anys
per c5001436
a Curs 2013/2014
Va córrer fins arribar a un turó ple de cases i va pujar carrer amunt fins arribar al pati de l’escola Sol Naixent. Mentre pensava com podia tornar a la seva mida normal la va sorprendre un esquirol que se la mirava amb uns ulls ben oberts i la cua ben dreta. “Pobret!” – va dir l’Alícia. I, tot i que l’esquirol era molt més gran que ella, va agafar una pilota del pati i li va llençar per jugar amb ell. Aquesta li va semblar la millor oportunitat per escapar-se, de manera que va córrer turó amunt fins que es va trobar molt cansada i sense alè.
“I tot i així, quin esquirol més preciós” – va dir l’Alicia mentre s’asseia repenjada al portal de Santa Maria, dalt de tot del turó. “M’hauria agradat poder jugar més estona amb ell; jugar a pilota, fer castells de sorra, córrer, gronxar-nos, baixar pel tobogan, si… Si tan sols hagués tingut la mida que em correspon! Òndia! Quasi m’havia oblidat que he de tornar a créixer. Suposo que he de menjar o beure alguna cosa o altra, però que?” . Va continuar corrent , ara turó avall, fins endinsar-se al bosc , mentre la boca se li feia aigua pensant en les favetes de La Llosa . Es va tornar a aturar .Va mirar al seu voltant : roselles, matolls de timó i de romaní, però creia que cap fos apropiat per menjar en aquelles circumstàncies. Llavors va veure un rovelló molt gros més o menys de la seva mida que li va cridar l’atenció. Se li va ocórrer que podia mirar a sobre a veure que hi havia. Es va posar de puntetes per donar-hi un cop d’ull i els ulls li van topar amb una gran marieta que es ventava amb un pètal de margarida, sense prestar cap atenció, ni a ella ni a res.
Projecte Alícia : Capítol 4b
12 anys
per c5001436
a Curs 2013/2014
De cop i volta va sentir la veu de la perdiu que venia a buscar la Montserrat però, com que l’Alícia ocupava tota l’habitació, la perdiu no va poder entrar. Quan va voler passar per la finestra va caure en un pou d’aigua. Llavors, l’amo, va ordenar a l’abella Pau que entrés per la xemeneia, però l’Alícia li va donar un cop de peu tan fort que va sortir volant.
La perdiu, molt enfadada, va ordenar que tiressin pedres al palau. Amb certa sorpresa, l’Alícia es va adonar que les pedretes es convertien en croissants i va pensar: “Si em menjo una d’aquests croissants potser em faré petita un altre cop”. Així, doncs, se’n va menjar un immediatament. Era deliciós! Li recordava tant als croissants de Cal Roma de Cubells! De cop i volta, va començar a encongir-se i, quan va ser prou petita, va sortir del menjador i va marxar del palau.
Projecte Alícia : Capítol 4a
12 anys
per c5001436
a Curs 2012/2013
IV. Un encàrrec per a la perdiu blanca
Era la perdiu lamentant-se “El Perdigot ,el Perdigot! Per les meves plomes! el meu bec i les meves ales! Em farà matar, tan segur com les fures són fures! On em poden haver caigut?” L’Alicia va pensar que potser buscava el rellotge i la branqueta de boix, però després de tot el que havia passat i de nedar pel bassal els havia perdut. Quan la perdiu va veure L’Alicia li va dir: “Escolta Montserrat, corre cap al palau i porta’m un rellotge i una branqueta de boix. Ràpid!” L’Alicia, que estava molt espantada, li va fer cas, però sabia que l’havia confós amb la seva criada. Va córrer fins arribar al palau on hi havia un placa que deia “M. Perdiu”. Va entrar i va pujar escales amunt fins arribar al menjador de la torre. Dins hi havia una taula plena de rellotges i branquetes de boix. L’Alicia va agafar un rellotge i una branqueta i, quan anava a marxar, va veure una ampolla amb un líquid verd. Esperant que aquell líquid la fes créixer, se’l va beure d’un sol glop; però, de sobte, va trobar que el sostre li premia el cap. L’Alicia creixia i creixia fins al punt que va haver de treure el braç per la finestra de la torre del palau i el peu per la xemeneia. L’Alícia només desitjava tornar a ser a casa seva i es deia: “Tant de bo no hagués entrat en aquella cova seguint a la perdiu”.
Alícia al País de les Meravelles2
12 anys
per c5001436
a Curs 2013/2014
Dins de la eesecriptura del capítol 4 d’ Alicia , hem continuat seguint el fil dels tres ante
riors capítols , on s’ havia substituit el conill blanc per la llebre blanca. També hem afegit alguns escenaris i paisatges del nostre poble …. Hi hem afegit algun dibuix fet pels alumnes .
Comentaris