El passat dia 1 d’abril del 2014 a les 11h. a  l’Institut Premià de Mar (Rafael de Casanovas S/N, Barcelona) vam parlar amb Francesc Miralles, novel·lista i periodista especialitzat en l’espiritualitat. Aquí podem veure com va anar la xerrada que, amb tanta amabilitat, ens va concedir:

[youtube]http://youtu.be/6-w_ExOh-IU[/youtube]

En aquesta xerrada amb Francesc Miralles comencem preguntant-li sobre els seus llibres “Retrum” i “Retrum 2“, ens comença explicant perquè els va escriure. Ens explica que va fer els llibres de “Retrum” com un exercici de nostàlgia cap a la seva adolescència on es va moure en un ambient que avui en dia anomenaríem “gòtics”, escoltant música d’aquest estil. També els hi agradaven els cementiris, llegir poetes romàntics… Ens diu doncs que escriure aquests llibres va fer rememorar tots aquells ambients i les coses que feien. Ens explica que la idea per a “Retrum” va sorgir visitant el cementiri de Teià, on va composar una cançó que més tard publicà amb Nikosia, doncs aquesta cançó era ja un resum del que seria l’argument de tot “Retrum”. Seguidament ens explica que el títol “Retrum” prové de la paraula “Redrum” usada per Stephen King en la novela “The shining” i significa “Murder” al revés però li va canviar la “d” per la “t” degut a que la “T” simbolitza la creu del cementiri. Seguidament ens diu que va fer servir un referent clàssic per cada capítol, volia començar cada capítol amb una cita. Més tard ens comenta que creu que alguns referents clàssics estan a l’ordre del dia i altres no, és a dir, hi ha clàssics que els hi passa els temps i altres no, per exemple podem llegir cites de Plató, Aristòtil… que semblen escrites avui, en canvi hi ha llibres o cites de fa temps que sonen antigues i passen desapercebudes. Ens diu també que sol fixar-se en els referents clàssics que veu pel carrer, molts els trobem en noms de productes, com el detergent “Ajax” o altres que sovint fan referència a la mitologia. També els referents clàssics són presents als noms de carrers, expressions populars, en el llenguatge… Creu que l’àmbit on predominen els referents clàssics són en els noms dels edificis, edifici Neptú, edifici Apol·lo… igual que són presents en noms cristians. En Francesc Miralles, igual que tots els entrevistats fins ara opina que els referents clàssics estan presents a tot arreu perquè formen part de la nostra cultura general. Seguidament ens comenta que no és molt important emprar referents clàssics per a la realització de literatura juvenil, tot depèn del llibre a escriure, sigui un llibre sobre l’amor, una novel·la policíaca… Més tard ens comenta que la gent no és conscient dels referents clàssics que ens envolten ja que aquests estan molt integrats en la nostra quotidianitat, formen part de la nostra cultura, com bé dèiem abans. Ens diu que, pel que fa al fet d’haver-hi més mots d’origen grec que d’origen llatí, no hi ha molta diferència entre ells, doncs molts mots d’origen llatí són traduccions de mots grecs, per exemple els mateixos déus de l’Olimp tenen un nom en grec i un nom en llatí. I ens diu que lògicament per proximitat amb l’idioma, els mots que més han de sonar són els llatins, tot i que els grecs s’usen també molt, per exemple el mot “cronògraf”, del grec Χρόνος. Creu que encara s’utilitzen tants referents clàssics degut a que aquests formen part del llenguatge i, com ens deien altres entrevistats, de l’imaginari col·lectiu. Seguidament ens posa l’exemple que, tot i que la religió del Panteó grec fa centenars d’anys que no té seguidors, els noms d’aquesta religió que han sigut importants per altres generacions i altres èpoques han perviscut en la nostra societat. I, finalment, si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per a un establiment comercial l’anomenaria Χρόνος en cas d’una rellotgeria.

Etiquetes:Ajax, Aristòtil, Converses, Francesc Miralles, Nikosia, Plató, Premià de Mar, Referents clàssics, Retrum, Retrum 2, Stephen King, Teià