Parlant amb Xavier Velaza

El passat 12 de febrer de 2014 ens va contestar per Gmail Xavier Velaza Frías, Doctor en Filologia Clàssica i Catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona. També és l’investigador principal del grup de recerca consolidat LITTERA (Laboratori per a la investigació i tractament de textos epigràfics romans i antics) i en aquest moment és Vicedegà de Recerca, Doctorat i Relacions Internacionals de la Facultat de Filologia. Volem agrair-li el seu preuat temps, per a nosaltres és un plaer que ens hagi contestat, una llàstima no haver pogut parlar amb ell en persona. Aquí podeu veure les seves respostes:

1. S’hi fixa molt quan veu referents clàssics pel carrer? Per què?

Naturalment, m’hi fixo per això que habitualment anomenem “deformació professional” i que en el nostre cas jo definiria com una visió filològica del món.

2. En veu molts per Barcelona?

Sí que n’hi ha, però probablement no tants com a ciutats com ara París, Londres o, evidentment, Roma.

3. De quin àmbit creu que n’hi ha més?

N’hi ha de diversos tipus: artístics, mitològics, reminiscències lèxiques…

4. Per què creu que s’utilitzen tants referents clàssics encara?

Perquè, malgrat tot, allò clàssic manté un cert prestigi…

5. Creu que estan ben triats?

No sempre.

6. Pensa que la gent n’és conscient de tots els referents que ens envolten?

Els referents clàssics que ens envolten poden ser conscients o inconscients. Som hereus directes del món clàssic i la nostra cultura actual té un altíssim percentatge d’ingredients que se’n deriven, tot i que la major part de la gent no n’és conscient. Ara bé, si parlem de referents voluntaris, expressos, cal tenir una mica de cultura clàssica per produir-los i per entendre’ls i això no està a l’abast de tothom.

7. Creu que els hi aporta quelcom trobar referents arreu?

Quan saben interpretar-los, probablement sí.

8. Què solen haver-hi més, mots d’origen grec o d’origen llatí?

No sabria dir-ho; a més, hi ha un tercer tipus que probablement és encara més abundant, els elements grecs passats a través de la cultura romana.

9. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Com gairebé tothom, em vaig enamorar del món clàssic a la secundària. La meva atracció inicial va ser de caire lingüístic i després es va consolidar gràcies a les lectures dels textos literaris i el coneixement del context històric.

10. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

Suposo que aquesta “mirada”, aquesta cosmovisió de la qual he parlat és gairebé exclusiva de la gent que ha estudiat Filologia i en especial Filologia Clàssica.

11. Fa o ha fet cap col·lecció d’objectes clàssics o relacionats amb el món clàssic?

Tinc una molt petita col·lecció d’edicions antigues d’autors llatins.

12. L’ajuden els referents en la seva tasca de professor?

Sí, són útils en especial per fer palesa la pervivència de la cultura clàssica.

13. Utilitza referents en les xerrades que fa?

Sovint, en especial i la xerrada no va adreçada a un públic especialista, sinó a un públic més general.

14. Creu que és important utilitzar-ne?

I tant, és una forma de fer perviure i alhora retre homenatge al món clàssic.

15. Fa alguna activitat de recerca de referents clàssics amb els estudiants? Quina?

Específicament no.

16. Als alumnes ens agrada molt fer actual el grec i el món clàssic per tal d’entendre’l millor i copsar-ne la seva vigència, però agrada als professors? Quins inconvenients hi veu?

És una estratègia didàctica molt útil, especialment a l’ensenyament secundari. No hi veig cap inconvenient, sempre que s’entengui que la Filologia Clàssica no és només això.