Josep Sebastià Cid

Dijous 18 d’abril en Josep Sebastià Cid va defensar la seva tesi doctoral de la qual només em vaig quedar amb el principi del títol “Patrimoni literari i territori…” però que va ser un acte acadèmic de primer ordre i un parell d’hores inoblidables.

Quan ja s’ha assistit com a espectador a unes quantes defenses de tesi, arriscar-se a visitar l’edifici Mundet per veure’n una altra és un fet un pèl temerari; i més quan no es coneix el protagonista. La directora de tesi i el tribunal avalaven la proposta però mai se sap… El Doctor Cid parteix d’una defensa aferrissada de l’educació literària a l’Educació Secundària i ho vehicula a través de la literatura pròpia del seu territori de treball: la no sempre valorada literatura ebrenca.

L’estudi parteix de l’anàlisi de les teories literàries i didàctiques de referència per llançar-se a la recerca de maneres d’integrar la literatura ebrenca en la seva activitat docent a l’institut de Móra d’Ebre. Dins d’aquest marc teòric que no goso ressenyar, destaco la introducció de totes les possibilitats que les teories de l’hipertext estan posant sobre la taula i que han d’arribar a les aules obligatòriament. El repte? Que la seva transposició didàctica sigui encertada.

Els estudis previs de l’autor han conformat un pòsit de lectures i de referències culturals ebrenques que li permeten triar en cada moment les millors de les opcions: la literatura popular, les corrandes, el llegendari ebrenc, els autors clàssics i els que estan sortint…conformen un corpus prou ampli per tenir un marge de treball sòlid.

Els estudis sobre l’imaginari ebrenc de les dues últimes dècades han servit per mitificar un espai a través del seu paisatge, dels bandolers, de les guerres que el van malmetre, de les tragèdies naturals i humanes que ha viscut… L’autor destaca que aquesta mitificació ha sedimentat de tal manera que ja permet que apareguin unes primeres desmitificacions.

El nou repte didàctic: establir un diàleg entre aquesta literatura localitzada amb la literatura universal per tal de desenvolupar l’educació literària dels aprenents que, avui en dia, mostren a cada aula l’heterogenïtat del món.

En la part experimental de la seva proposta, presenta diversos dispositius didàctics per a l’ESO i per al Batxillerat que, de ben segur, ben aviat seran publicats per a ser manipulats pels docents que s’hi interessin. Destaco l’esforç metodològic per generar el distanciament necessari entre el professor i l’investigador que ha de realitzar el Doctor Cid quan tria la recerca acció com a mètode principal [m’hi vaig sentir plenament identificat].

Metodològicament, l’opció per les seqüències didàctiques estructurades en diverses fases:

a. treball preliminar d’acostament

b. Fitxes de treball dels textos, amb un treball força dirigit

c. Treball d’investigació de les obres, ja més obert i menys dirigit

d. Activitats final de grup classe.

Un camí cap a la transferència de l’autonomia que l’investigador observa a través dels diaris personals dels alumnes.

La tesi com a camí viu s’observa en la progressiva ampliació, variació i canvis d’ús de les noves tecnologies en les seves propostes didàctiques, totes elles models per a la formació inicial i contínua del professorat.

Com a conclusions, destaca:

– la motivació de l’alumnat,

– la facilitació de l’aprenentatge significatiu a través de la vivència,

– l’èxit de les seqüències didàctiques com a repte educatiu,

– la necessitat d’intergrar aquestes experiències sobre patrimoni amb el currículum vigent, de manera que hi hagi un equilibri.

– el reclam d’una ampliació de la relació amb l’entorn.

En definitiva, dues hores de plaer intens en les quals fins i tot el tribunal es va lluir.

Segur que les classes que haurà realitzat avui en Josep Sebastià a l’institut de Móra hauran estat delicioses.

Publicat dins de RESUMS INFORMALS | 1 comentari

Jornades de lectura i escriptura

Publicat dins de PRESENTACIONS | 1 comentari

Bloc Projecte Eines

Benvolgudes i benvolguts,

Ja sabeu que he dedicat els meus esforços didàctics dels tres últims anys al Projecte Eines. Aquest curs ja és complet al mercat a disposició de tots aquells que us hi vulgueu engrescar. La satisfacció de tot l’equip d’autors és màxima, sobretot, pel fet que hem pogut fer els llibres que volíem fer i perquè s’ha intentat donar resposta a les necessitats d’enfocar l’ensenyament de la llengua des del punt de vista de l’ús i del raonament. El temps ens dirà si l’hem encertat o no, però ens sembla que, en els temps que corren, un projecte no pot ser un fill que es llença al món amb una guia didàctica perquè el professorat s’espavili. Sabem que el professorat en farà un ús ben professional sota els criteris que li semblin més oportuns en el seu context, però creiem que és bo que tot el professorat que el faci servir pugui tenir una via de contacte amb els coordinadors del projecte, ja sigui per qüestionar, comentar, criticar…aquells aspectes que li semblin oportuns.

És per aquesta raó que l’editorial Castellnou ha engegat el Bloc del projecte Eines. Un bloc on anirem penjant tota mena d’aportacions i on donarem resposta a les vostres demandes (sempre que en siguem capaços). Ens sembla una manera interactiva i seriosa de compartir la tasca i de responsabilitzar-nos davant de tothom de les nostres decisions.

Espero que pugui ser útil i que en feu el màxim d’ús i de difusió.

Publicat dins de ENLLAÇOS COMENTATS | Deixa un comentari

Avaluació d’un projecte editorial

En Cádiz conocí a unos compañeros con los que debatimos sobre la validez de los libros de texto. Recordé que hace más de diez años elaboré esta pauta de valoración de un proyecto editorial conjuntamente con algunos miembros del departamento de lenguas del instituto Alba del Vallès. No lo he revisado en absoluto ya que queda claro que cualquier equipo debería elaborar su rúbrica antes de elaborar o escoger unos materiales.

En la misma línea, ya desde un enfoque competencial, publiqué en la revista Aula (número 188) esta rúbrica de evaluación de la calidad competencial de una unidad didáctica.

Estos trabajos se han visto coronados en la participación en el Projecte Eines, unos materiales didácticos publicados por la editorial Hermes- Castellnou. También se puede observar su espíritu en la unidad didáctica El miracle de les llengües maternes publicado por la Generalitat de Catalunya.

Publicat dins de avaluació, PRESENTACIONS | Deixa un comentari

XIII Congreso Internacional de la SEDLL

ALGO SE MUEVE

En mi último post, comentaba la sensación de impotencia que uno siente al observar a compañeras y compañeros muy entendidos en didáctica a los que cuesta que nuestras autoridades consulten para  documentarse antes de tomar decisiones importantes. Esta semana he podido asistir al XIII Congreso Internacional de la SEDLL y he sentido una sensación parecida.

Lo primero que me gustaría hacer es felicitar a la organización por su trabajo, por su acogida y por su dedicación hasta el último detalle para que todo saliera lo mejor posible. Meterse a organizar congesos es de esas quijotadas que la mayoría de conocidos solamente llevan a cabo una vez. Los obstáculos pueden ser tantos (autoridades, las propias universidades, algún compañero de departamento envidioso, la crisis económica, la fatalidad, el tan citado Murfi…) que el valor roza la temeridad. Con todo, año tras año, existen grupos de profesores que afrontan el reto y, en el seno de la SEDLL, con un gran acierto. No me puedo ni imaginar las horas que dedican antes, durante y después del evento a su consecución y aunque el reconocimiento de la comunidad de didactas lo compense, creo que la satisfacción del deber cumplido es aquéll0 que más les llena. Su tarea redunda en su propio bien y en el de todos los participantes que pueden presentar sus ideas, debatir, conocerse y establecer esos lazos humanos imprescindibles para cualquier progreso científico. Algunos creen que todo se puede resumir en puntos, índices y etiquetas individuales objetivas. Otros creemos que el mérito individual debe ser reconocido pero siempre dentro de la participación en un grupo más amplio, compartiendo lo bueno y lo malo para el bien común. Sin estos congresos, sin la colaboración, sin el frenético trabajo que se lleva a cabo en las pausas café, no avanzaríamos porque seríamos genios aislados, inútiles para el progreso de la didáctica.

Antes de entrar en valoraciones estrictamente académicas, me gustaría reconocer la tarea que año tras año realizan estudiantes de las universidades que nos acogen, siempre con una sonrisa en la cara y un afán de servicio encomiable. Son nuestra cantera y debemos cuidarla. En algún caso, hasta les he visto tomar apuntes de alguna intervención.

Y vamos ya al título: Algo se mueve. El nivel académico de las comunicaciones en este congreso me ha sorprendido muy gratamente, sobre todo, por la ausencia casi absoluta de personajes fuera de situación. En mis primeros viajes a estos congresos, solía sentirme un alienígena entre marcianos. Yo salía de mi instituto, viajaba hasta la sede del congreso, y oía gran cantidad de comunicantes que desconocían absolutamente la realidad de las aulas, a mi entender, eran filólogos fuera de lugar. Aportaciones geniales a la filología pero sin el mínimo atisbo de trasposición didáctica. Esto casi se ha erradicado. En este momento, los estudios didácticos miran al aula. De hecho, miran como en el aula no se acaban de implementar muchas de las innovaciones de calidad que en los últimos 20 años han llevado los mejores equipos de investigación de nuestro país. Nuestras propuestas didácticas están al día, se enmarcan en la lógica que guía la didáctica europea avanzada, analizamos casos cada vez más numerosos pero vemos como no hemos dejado huella en las aulas. Gracias a Dios, ya hemos entendido que esto no es culpa de los profesores, estos juegan (y juego) a pie de campo y no nos han acabado de comprar el producto: un experimento aquí, una innovación allá.., pero sin calar hondo… ¿Por qué?

Creo que siguiente movimiento de la DLL debe ser justamente evaluar su incidencia en las aulas. Responder a la pregunta. ¿Si hacemos las cosas bien, presentamos propuestas coherentes y fundamentadas, con una base experimental sólida…por qué no conseguimos cambios hegemónicos en temas tan cruciales como el proceso de escritura y reescritura, el uso de una gramática pedagógica orientada al uso, el fomento de la lectura inferencial e interpretativa, el uso lógico de la TIC, el enfoque intertextual de la literatura, la introducción de la lengua oral?

No basta con reconocer que no llegamos a incidir (a  mi no me basta), el reto que debe trasportar la didáctica a las aulas y catapultarla a un reconocimiento de la comunidad educativa pasa por revisar sus canales de comunicación. ¿Cómo llegar? He aquí el reto de los próximos congresos de la SEDLL y de los excelentes grupos de investigación de la entusiasta comunidad didáctica.

Publicat dins de ENLLAÇOS COMENTATS, RESSENYES | 1 comentari