Una de les realitats escolars que sorprèn més dels nostres manuals escolars de llengua i literatura és la poca unitat de moltes unitats didàctiques. Llibres on es combinen elements diversos sense cap altre nexe aparent que no sigui que tot el que hi surt forma part del currículum de l’àrea.
No sembla que aquesta manera d’organitzar la matèria sigui la més eficient des d’una perspectiva constructivista ja que obliga els estudiants a aprendre píndoles diverses sense connexió aparent i, indefectiblement, activar-les en controls conformats per activitats poc relacionades entre si. Com a màxim, un text uneix totes les activitats, tot sovint utilitzat de pretext.
Vàrem analitzar aquesta situació fa uns anys al capítol 4 d’Enfilem les competències i ens sembla que la majoria de reflexions continuen essent força vigents. Ens sembla que un dels criteris mínims que s’ha d’exigir a una unitat didàctica és que tingui, justament, unitat, és a dir, que hi hagi un fil conductor entre tots els elements que s’hi desenvolupen.
En aquest sentit, estem convençuts que si els objectius d’un determinat professor són, en un moment donat, centrats en la gramàtica, la història de la literatura, la morfologia o els gèneres literaris, per exemple; calen un seguit de sessions consecutives per assolir-los de manera significativa. Entenem que aquestes unitats, potser, no tindran el caràcter comunicatiu que ha de vertebrar la nostra àrea tot i que poden ser extremadament útils per fer avançar la competència lingüística de l’alumnat.
En aquesta mena d’unitats didàctiques de caràcter lingüístic o literari, reclamaríem la presència d’activitats que fomentin l’activació dels coneixements adquirits amb la comunicació, com podria ser un exercici de reflexió metalinguística com el que enllacem aquí.
D’altra banda, cada cop són més present les propostes de treball per projectes interdisciplinaris. Tinc el ferm convenciment que són una via de millora fantàstica, el problema és que per arribar a fer bons projectes col·lectius, potser cal passar per una estació intermèdia: saber portar a terme bons projectes d’àrea de manera individual. Evitaré fer servir la paraula “projecte” per referir-me a aquesta realitat; en podem dir tasques o, preferiblement, seqüències didàctiques.
Olivier Dezutter defineix una seqüència didàctica com un conjunt organitzat d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, centrat al voltant d’una tasca precisa de producció oral o escrita, tot acompanyant els alumnes a apropiar-se d’un “objecte” determinat. És a dir, que tot el que farem al llarg d’aquest període de temps va dirigit a la realització d’una tasca de comunicació determinada: l’escriptura d’un text, la creació d’un audiovisual, una presentació oral, un text multimodal… (Podeu llegir Enfilem les competències per aprofundir en la justificació teòrica del tema.
És en aquest moment on resulta vital la introducció de la noció de gènere discursiu com a fil conductor d’aquestes seqüències didàctiques. Un article fonamental per entendre-ho és El género textual, una herramienta didáctica para desarrollar el lenguaje oral y escrito de Joaquim Dolz i Roxanne Gagnon (en teniu una versió sintètica aquí). Segur que n’ha parlat molta més gent, però les primeres deu pàgines d’aquest document em semblen d’una clarividència meridiana per observar com podem organitzar seqüències didàctiques a la nostra àrea que siguin comunicatives i que, indefectiblement, tinguin un caràcter competencial.
Els nostres instituts estan organitzats per àrees i, per molt desitjable que sigui arribar a una organització global, ens sembla més realista assegurar que l’àrea de llengua i literatura camina en aquesta direcció comunicativa i competencial, i demostrar, a més a més, que aquesta mena de “projectes” d’àrea són possibles.
Quan vàrem concebre amb en Joan Busquets el Projecte Eines, la idea fonamental era organitzar un manual amb aquesta filosofia. Hi ha una unitat d’aquest llibre penjada per tal que us en feu a la idea: La descripció d’un espai.
Aquesta web conté diversos exemples de seqüències didàctiques centrades en l’humor (us en parlaré en un altre apartat quan hàgim acabat el procés d’avaluació) però en podeu consultar d’altres que estan enllestides:
a) L’Humor català a les aules de secundària, on teniu diverses experiències amb alguns comentaris per observar allò que sembla més destacable.
b) Secuencias didácticas comunicativas. Dos ejemplos del Máster de formación del profesorado de Secundaria en Ecuador. Amb la Dra. Alba Ambròs hem seleccionat un parell de seqüències didàctiques elaborades per alumnes equatorians i hem fet una breu introducció de com es poden fer seqüències didàctiques.
c) Seqüències didàctiques basades en rutes literàries a la web Camins de camins.
d) Article amb la Dra. Alba Ambròs: Relatos breves para fomentar la competencia literaria.
Segurament, en una programació realista de la nostra àrea, alternar bones seqüències didàctiques amb unitats didàctiques centrades en coneixements lingüístics clau podria ser un bon camí. De fet, fa molts anys vaig sentir assegurar al gran Philippe Perrenoud, el pare de les competències, que seria bo que es dediqués un terç de les hores al treball per projectes.
Transcripció del text escrit a Riguem a la catalana.