Sobre el qüestionament

Aquests dies m’han demanat alguna activitat per ensenyar l’alumnat a fer-se preguntes davant d’un text per tal d’entendre’l millor.  De fet, només cal fer una recerca ràpida a la xarxa per trobar desenes de propostes i de criteris per gestionar aquesta activitat a l’aula.

Que la pregunta és un motor d’aprenentatge és evident i, per tant, seria bo que tant els alumnes com els professors estiguéssim entrenats a fer-nos bones preguntes. Fa molts anys, quan el món educatiu semblava endreçat, em van concedir una llicència d’estudis per estudiar diversos gestos lectors dels estudiants (diguem-ne estratègies de lectura, si us abelleix més). Una de les que vaig estudiar va ser el qüestionament, és a dir, fer-se preguntes a partir d’un text. Vaig dissenyar una activitat molt senzilla: a partir d’un text de naturals relacionat amb el tema que es tractava a 2n d’ESO (i a classe de naturals) els alumnes havien de preparar “un examen de lectura” per als seus companys, amb 5 preguntes “fàcils” i 5 preguntes “difícils”. Un cop ho havien fet, els vaig demanar que les responguessin, per veure què se suposava que estaven preguntant. Finalment, vaig demanar als professors de l’alumnat que em marquessin quines preguntes els semblaven adequades i quines no eren pertinents.

De l’anàlisi de totes aquestes preguntes i respostes en van sortir moltes conclusions, que podeu repassar en el capítol 6 de la memòria. Vaig poder categoritzar 8 tipus de preguntes habituals i detectar la manera com es preguntava coses l’alumnat d’aquella edat. També vaig intentar descriure’n les possibilitats de desenvolupament.

Algunes de les conclusions que en vaig extreure van ser:

a. La majoria de les preguntes que es feien els alumnes tenien un abast limitat, és a dir, remetien a un punt concret del text.

b. Rarament els alumnes es preguntaven coses que relacionessin el text amb sabers externs al text.

c. Els professors no consideraven adequades les preguntes que posaven el focus sobre el context.

La meva deducció és que els estudiants tendien a reproduir els models que havien rebut i, és obvi, que els joves de 14 anys han estat molt preguntats (com a mínim, en aquells temps, això s’estilava molt). Per tant, em va semblar que no només calia ensenyar a fer bones preguntes als estudiants sinó també als mestres i professors (veient les indicacions que hi ha ara a la xarxa, tampoc devia anar tan mal encaminat).

En aquest sentit, vaig dissenyar algunes activitats, però simplement us presento una de les més senzilles, que he fet servir tant amb joves com amb futurs docents. Es tracta simplement de partir d’un text i que l’estudiant elabori un qüestionari amb preguntes que apuntin a 4 abasts diferents:

  • La resposta es troba en un lloc puntual del text
  • La resposta suposa comprendre diverses idees d’un
    paràgraf
  • La resposta suposa comprendre diversos paràgrafs
    o el text en la seva globalitat
  • La resposta implica relacionar informacions del text
    amb els coneixements propis

Evidentment, a banda de l’activitat pràctica, cal fomentar la reflexió sobre el resultat i treballar sistemàticament sobre la forma de la pregunta (una altra conseqüència de l’estudi).

Adjunto una possible fitxa i una minipresentació de suport que he fet servir a vegades per acompanyar l’explicació.

La redacció de preguntes i de consignes és molt complicada i sol ser un dels punts més crítics en les propostes didàctiques dels professors en començar el seu camí professional.

 

Aquest article ha estat publicat en EXERCICIS, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *