Vols recomanar algun llibre que t’hagi agradat als teus companys? Comparteix la teva opinió i escriu un comentari. Jo us recomano Contes a per nens i nenes políticament correctes, un llibre que revisa els contes tradicionals amb molta ironia i adaptant-los al polícament correcte. L’autor es diu James Finn Garner i la traducció és de Quim Monzó i Maria Roura.
Aquest és el vocabulari que heu d’estudiar del TT3, TT4 i TT5
Esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència.
Foragitar: treure a fora, expulsar.
Catre: llit lleuger, individual.
Decés: mort d’una persona.
Atansar: acostar, especialment fins tocar, fins a establir contacte.
Idíl•lic: relatiu o pertanyent a un idil•li.
Esberlar: trencar alguna cosa en el sentit de les fibres, segons la línia de mínima resistència
Menar: conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal.
Afany: desig molt gran.
Llepafils: excessivament triat, escrupolós, en el menjar.
Cohibir: pesar sobre l’ànim (d’algú) retenint-lo d’obrar.
Hostil: és diu de la persona que té una actitud contrària a algú o a alguna cosa, que actua com un enemic.
Prosseguir: continuar
Argüir: donar raons a favor o en contra d’una opinió, d’una proposició, d’una mesura; raonar, discutir.
Bonança: estat tranquil de la mar.
Eixut: sec
Aquí teniu els enllaços dels vídeos que hem vist a classe.
Corregeix els errors extrets de les últimes redaccions:
En David estava pensan en com ho podia dir o com ho podia solucionar. Una dona, asseguda al seu costat, li va pregunta que li pasava i ell s’ho va explicar tot.
En Joan estava a la feina com cada dia, i de cop ha rebut una trucada del seu germà, i li a dit que el seu pare i a donat un infart al cor i ara està en la UCI. Ell ha tingut que agafar una setmana de festa.
La persona que ara mateix hos descriure ja la coneixo de fa temps. Fa uns quants dies una amiga seva li va deixar la jaqueta i ella va i la tira a terra.
Es el típic adult que esta assentat en l’autobús que veu a una noia embarassada i no la deixa seure perquè li dona pal aixecar-se i la pobre embarassada esta cansada i es vols seure.
Busca per internet la imatge d’un paisatge o d’algun personatge i fes una descripció d’unes 150 paraules. Cal que siguis precís i que utilitzis adjectius i sintagmes preposicionals per descriure els elements de la imatge. Com sempre, compte amb l’ortografia.
Vocabulari del TT/I
- Bruna: morena
- Pregonesa: qualitat de pregon, profunditat.
- Car: introdueix una preposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la preposició anterior.
- Grimpar: enfilar-se ajudant-se amb les mans.
- Bocons: mot emprat en l’expressió a bocons boca per avall.
- Solc: senyal que deixa en l’aigua el pas d’una embarcació.
- Queviures: Coses de menjar. Compreu queviures per a l’excursió.
- Sina: Pitrera
- Nuesa: Qualitat de nu, despullat.
- Esberlar: Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d’un arbre.
- Garratibat: amb les cames rígides i sense moviment.
- Guèisers: brollador natural d’aigua calenta i de vapor d’aigua que sol aparèixer en les zones de volcans.
- Apoplexia: extravació massiva de sang a l’interior de l’encèfal, provinent d’una artèria intracerebral.
- Ací: indica el lloc en és la persona que parla.
- Talús: inclinació o pendent d’un terreny, d’un terraplè, del mur de contenció d’una muralla.
- Llur: possessiu que es refereix a la tercera persona del plural.
- Erecte: vertical, dret.
- Trespols: sostre d’una habitació.
- Anorreà: anihilar.
- Unanimitat: fet d’estar d’acord diverses persones, en el que fan o en el que pensen.
- Pugnaç: inclinat a combatre, bel·licós, agressiu.
- Màuser: fusell de repetició
- Envà: paret prima, feta amb maons posats de cantell, que separa les diverses habitacions d’una casa i no suporta cap pes.
- Feréstega: que fa por.
- Malura: mal o malaltia en sentit general, especialment qualsevol malaltia epidèmica.
- Reialme: regne.
- Jaç: es fa servir per designar el llit familiar.
- Tòfona: gènere de fongs subterranis de l’ordre de les tuberals en forma de tubercle berrugós o llis, que comprèn algunes espècies molt apreciades com a menja i com a condiment.
- Eixorivir: deixondir.
- Aixada: eina per cavar i remoure la terra que té una planxa de ferri més o menys grossa, plana i lleugerament corbada, amb un mànec per agafar-la.
- Malastruc: que té mala sort o que en porta.
- Fonedissa: que desapareix o es fon fàcilment.
- Qualque: algun.
- Atzar: Bona o mala sort. Els atzars del joc.
Vocabulari del TT/2
- Rocam: lloc de moltes roques.
- Batre: fer sortir, a cops el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums.
- Fortor: pudor forta.
- Feixuga: Difícil de moure, d’alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc. Per ext. Una tasca feixuga.
- Poal: galleda.
- Llur: possessiu que fa referència a la tercera persona del plura; els seus
- Celler: petit local subterrani d’una casa on hom sol guardar vi, menjar, etc.
- Pujol: puig petit.
- Jóc: lloc on es van a dormir les gallines i l’aviram en general.
- Ponderar: pensar, especialment en sentit figurat.
- Raval: barri o caseria situada als afores d’una població.
- Arraulir-se: ajupir-se.
- Sia: locució conjuntiva que denota equivalència.
- Cataclisme: Gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d’un terratrèmo
- Apèndix: cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria.
- Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.
- Llambregar: mirar o veure amb un cop d’ull.
- Inanimada: que ha perdut la vida.
El vol del supervoltor
La imatge del voltor de diaris és ben habitual als bars del nostre país. És l’home que, abans fins i tot de decidir què vol prendre, s’afanya cap al moble on hi ha els diaris i n’agafa un per anar-lo llegir-lo mentre pren el que sigui que prengui. Llegir el diari del bar és un fet habitual i gens blasmable –per a això hi són–, però el que distingeix els ciutadans normals que llegeixen el diari del bar del voltor de diaris és que aquest actua amb una ansietat tan desmesurada, tan grotesca, que sovint fa pensar que entra al bar no tant per prendre res sinó per llegir el diari de franc, i que si de fet demana un cafè o un tallat és per pur compromís, perquè alguna cosa hi ha de prendre si ocupa una taula.
Fa uns mesos, però, vaig descobrir un voltor de diaris que supera tots els que havia conegut fins aquell moment, i n’he conegut un munt. És el supervoltor, la mare (o el pare) de tots els voltors de diaris. Es un noi jove, mallorquí, amb un nas aguilenc, les celles ben poblades, els cabells negres i despentinats, unes patilles amples i una brotxa de pèls al mentó. Últimament du jersei fosc, texans amb la volta girada i sabatilles esportives d’un blanc embrutat. El vaig descobrir al bar Mari de l’avinguda Mistral (un pernil de primera, un bacallà a la gallega excepcional, un garró de porc per treure’s el barret…). Però no l’he vist demanar res d’això. L’he vist demanar sempre un cafè, de vegades un entrepà. Ho demana i, aleshores, surt disparat cap a la calaixera on hi ha els diaris i… I què dirien que fa? Que n’agafa un? Doncs no. Els agafa tots tres, els tres que hi ha en aquest bar: El Periódico, el Mundo Deportivo i el Marca. Els agafa tots tres i se’ls emporta a la taula. Tot per a mi i als altres que els enforquillin.
Evidentment no els llegeix tots tres alhora. En llegeix un –de fet el fulleja calmadament– i després un altre, i sovint el tercer ni el llegeix. Però això no és cap obstacle perquè, durant tota l’estona que s’està al bar, ell s’apoderi de tots. Si cap altre client decideix que també vol llegir un diari –un de sol– no pot: ells els té tots. Normalment, el que qualsevol client normal fa és agafar un diari –només un– i, quan ha acabat de llegir-lo, si té ganes de continuar llegint, doncs va al moble d’on l’ha agafat, el deixa i n’agafa un altre. Així ocupa només un diari durant l’estona que llegeix, no pas tres, dos dels quals no mira! El supervoltor ve sovint amb dos amics, de vegades amb més, però ell acostuma a ser l’únic que els fulleja. I quan acaba el cafè, o el que sigui que hagi demanat, s’aixeca, va a pagar a la barra i… què dirien que fa amb els diaris? Doncs els deixa damunt la taula, sense ni tan sols tancar-los, abandonats i oberts just per la plana que estava llegint en l’instant que de cop i volta ha decidit aixecar-se i marxar. És un paio fantàstic. Quan hi és no em perdo cap detall de la seva actuació i cada cop m’agrada més.
LV, Quim Monzó. 18-11-11
Activitat d’expressió escrita
Amb aquest article, Monzó descriu un personatge que encarna un tpus de comportament egosista: acaparar tots els diaris del bar. Pensa en un tipus de personatge que actuï d’una manera similar (el que es cola a les cues, el que no s’aixeca per deixar seure algú que ho necessita, el que escolta música amb l’Iphone i molesta els altres, etc) i redacta un text seguint l’estil de Monzó. Inventat un nom per a designar el teu personatge.
Copia a la llibreta els consells que són correctes per fer una bona entrevista.
Per fer una entrevista cal tenir en compte algunes recomanacions, però alerta perquè s’han infiltrat algunes recomanacions errònies, a veure si saps identificar quines estan bé i quines són dolentes.
1. L’entrevista pot durar molta estona, com més minuts millor…Una hora seria l’estona correcta.
2. Hem d’interrompre a l’entrevistat al mig de l’explicació quan parla per fer més àgil l’entrevista.
3. Cal preparar les preguntes, seleccionar les més importants i organitzar-les per temes.
4. Una entrevista no és un diàleg. El principal objectiu de l’entrevista és fer que la persona entrevistada ens expliqui la seva història.
5. Per això, qui entrevista no ha de parlar molt. Solament quan sigui necessari, per crear un bon clima o per guiar la conversa cap als temes que volem tractar. Com sabeu, els silencis són tan importants com les paraules.
6. És recomanable fer una pregunta cada cop. Si quan entrevistem fem moltes preguntes alhora, la persona respondrà solament a una d’aquestes preguntes.
7. En una entrevista s’han de fer les primeres preguntes que et vénen al cap, sense preparar res, perquè així queda més espontani.
8. L’entrevista és un monóleg. L’important és que l’entrevistador xerri molt.
9. És important fer moltes preguntes alhora i així l’entrevistat respondrà la pregunta que més li agradi.
10. Si apareix un silenci, no cal preocupar-se. No cal, tampoc, “omplir” el silenci amb una altra pregunta. La gent es pren el temps que necessita per contestar. Pot ser està reflexionant sobre si cal afegir alguna cosa o no, si cal corregir el que havia dit abans, etc.
11. No s’ha d’interrompre a l’altra persona quan parla. Si fa molta estona que parla d’una altra cosa, s’ha de buscar la manera de tornar al tema de l’entrevista de manera amable.
12. Cal que recordeu sempre per què fem l’entrevista i què volem saber en fer-la.
13. L’entrevista ha de finalitzar en un temps raonable. Per això, cal pensar quin número de preguntes són les correctes
Extret de www.phpwebquest.org/…/
Entrades (RSS)