Educar por competencias, ¿Qué hay de nuevo?

Educar por competencias, ¿Qué hay de nuevo? (2008)
J. Gimeno Sacristán (Comp.) A.I. Pérez Gómez, J.B. Martínez, J. Torres, F. Angulo, J.M. Álvarez
Madrid, Ediciones Morata, 233 páginas

Educar por competencias, ¿què hay de nuevo? aparece ante nosotros como una obra colectiva destinada a poner en tela de juicio todos los componentes obscuros del enfoque por competencias que se está introduciendo en el sistema educativo español. Aunque cada uno de los seis autores mantenga matices diferenciados, el tono predominante en el libro es claro: la pretendida educación por competencias no aporta nada nuevo a nuestro sistema y, sobre todo, no contribuirá a su mejora cualitativa.
La lectura del volumen resulta interesante por la gran profusión de datos y reflexiones que incluye aunque un poco cargante por las reiteradas repeticiones de conceptos y argumentos. El coordinador de la obra se escuda en la independencia de los seis autores pero el lector agradecería una autoreferenciación más rica que le evitara reencontrar los mismos datos en diversas ocasiones.
Uno de los elementos presentes en la mayoría de artículos es el cuestionamiento sobre las reiteradas imposiciones de reformas educativas al profesorado así como la poca preocupación por su formación y sus posibilidades reales de acción. En este sentido, la educación por competencias exige una transformación radical del profesorado que no han previsto las autoridades educativas. Este tipo de políticas, concluyen, suele surgir un efecto nulo al nivel del aula.
El ataque frontal al concepto de competencia se produce a partir de su indefinición. Varios artículos intentan aclarar su significado con un buen número de definiciones que, paradójicamente, amplían la ambigüedad del término. Esa inconcreción conduce a diferentes dificultades. En primer lugar, el concepto parece claro cuando se sitúa en las orientaciones generales, pero sus aplicaciones concretas son contadas y, la mayoría de ellas, de realización imposible. En segundo lugar, se subraya la clara herencia conductista del concepto, reduciendo la educación a aquello que se puede observar y practicar. En tercer lugar, se denuncia la limitación que impone en la enseñanza universitaria, centrándola en su perspectiva más laboral. En cuarto lugar, se insiste en la ampliación de la distancia entre la creación del concepto y el contexto donde debe ser aplicado. Finalmente, se denuncia el hecho que se haya convertido la evaluación PISA en el pilar de los currícula, reclamando un papel mucho más destaado de los contenidos si sequiere formar un alumnado informado y crítico.
Por lo que respecta a la evaluación, Álvarez Méndez postula la evaluación formativa como la única vía coherente con el enfoque competencial, una evaluación centrada en el proceso de aprendizaje, reflexiva y no sancionadora ni represiva. Ejemplos como el portafolios o la práctica reflexiva resultan coherentes con este planteamiento pero están alejados de las directrices oficiales que aún reclaman calificaciones.
En definitiva, lo que más preocupa a los autores del discurso de las competencias es su retórica excluyente. De esta guisa, la mayoría de artículos proponen completos listados de líneas de actuación directa que contribuirían a mejorar el sistema educativo y la competencia general del alumnado desde una perspectiva más holística.
Por todo lo dicho, creemos que este libro debiera ser de lectura obligatoria para todos aquellos legisladores, redactores de currículums, evaluadores del sistema, inspectores e investigadores universitarios abocados a la emergencia competencial. Sin embargo, advertimos a maestros y profesores que no encontrarán en la obra la solución a sus problemas de implementación curricular, aunque estamos convencidos que se sentirán reconfortados con su lectura.
Ressenya apareguda a la revista Aula, número 178.

Publicat dins de RESSENYES | 2 comentaris

L’escola contra el món

L’escola contra el món. L’optimisme és possible.

Gregorio Luri, (2008) Editorial la Campana, Barcelona, 248 pàgines

[slideshare id=890502&doc=lescola-contra-el-mn-1231150073639824-1&w=425]

L’assaig que ens ofereix Gregorio Luri és el resultat d’una profunda reflexió sobre l’escola actual al nostre país, experimentada en el propi terreny pel protagonista, documentada amb estudis provinents de diferents llocs del món i inqüestionable pel rigor pedagògic i filosòfic amb què s’argumenten totes les asseveracions  que conté.  L’autor defuig el victimisme i la facècia senzilla que farceix molta de la literatura de consum que genera el nostre sistema educatiu per dedicar-se a reconstruir sistemàticament el paper de l’educació en el segle XXI, tot detallant perfectament els camins que ens han de conduir a la revitalització d’aquesta institució central en qualsevol societat.

Una de les tesis centrals de la dissertació és que el paper fonamental de l’escola és fer de mitjancera entre els pares i la societat, de manera que permeti el pas dels nois i noies de la condició de fills a la de ciutadans. Aquesta ciutadania s’ha de bastir a partir d’uns espais de copertinença necessàriament comuns  i estables a tots els individus que formen una societat. Nega, per tant, el relativisme com a teoria pedagògica i actitud moral i postula la necessitat que l’escola sigui el garant i el transmissor d’aquests continguts i valors centrals en qualsevol moment històric. L’autoritat del professor només es pot entendre com la de l’expert respectat per la matèria que li toca impartir i per la seva manera exemplar de comportar-se. Si una societat no valora i confia en el coneixement i els valors compartits, no respectarà ni els professors, ni els progenitors i caurà en l’individualisme i en el consumisme com a úniques línies de conducta.

Només una societat que confia en si mateixa pot anar endavant i, segons l’autor, la nostra societat s’ha desorientat en abandonar valors com l’esforç, el treball, la responsabilitat, la concentració o l’estima per la feina ben feta. L’escola ha de potenciar aquests valors tradicionals aplicant un seguit de línies d’actuació que es justifiquen esplèndidament: situar de nou el mestre i la matèria en el centre de l’escola, recuperar la idea de mestre i de deixeble, fomentar la disciplina i l’autodisciplina en el treball, assegurar el domini de la llengua i de l’aritmètica des dels primers cursos de primària, recuperar la memòria, treballar els automatismes i aprenentatges sistemàtics, fomentar el silenci i la concentració dilatada dels estudiants, reivindicar l’argumentació tot bandejant la mera opinió, rescatar els bons mestres per posar-los a primera línia amb la màxima motivació…

Ningú escapa als arguments demolidors de Luri, l’administració despistada, les facultats de pedagogia obcecades en l’ensenyament actiu, el sector del professorat que ha dimitit de la seva autoritat, els sindicats obstinats a reclamar drets incompatibles amb la situació actual, les famílies que han delegat l’educació al sistema i han malcriat els seus fills i els propis alumnes que s’amaguen darrera d’un victimisme aviciat.

L’assaig acaba amb una defensa d’un optimisme un pèl paradoxal, atenent als condicionants a què el relaciona l’autor; tanmateix, el llibre mereix, per la seva claredat expositiva, per la seva documentació i per la seva frescor, convertir-se en una lectura obligatòria per a qualsevol persona que estigui relacionada amb el món de l’educació, de manera que cal acostar-lo immediatament a pares, professors, legisladors i estudiosos del tema.

Publicat dins de LECTURES DIDÀCTIQUES, Màximes, RESSENYES | 1 comentari

Joan Busquets Gasulla

Joan Busquets Gasulla (2008) “Sobre la correcció de textos al batxillerat” a Temps de l’Educació, 34, pp. 143-166.

Hi ha articles que són de bon resumir ja que es construeixen a partir de poquetes idees molt exemplificades. N’hi ha d’irresumibles per caòtics i incoherents. N’hi ha de mal resumir a causa de la densitat d’idees que posen sobre la taula. L’article que avui recomanem enfervoridament és d’aquests últims. Hem trigat gairebé quatre mesos a parlar-ne justament per aquesta raó. És per això que la primera recomanació és clara: abandoneu aquesta ressnyeta i feu-vos tan aviat com us sigui possible amb un exemplar de l’article.

En aquest país s’ha parlat molt d’expressió escrita. Alguns, fins i tot, n’han parlat massa. Això sí, el punt de vista que sempre ha predominat ha estat el de l’investigador expert que descriu un procés d’escriptura d’un escriptor expert prescindint de forma gairebé sistemàtica del que passa a les aules. La tesi doctoral de Joan Busquets Gasulla va suposar un canvi radical de punt de vista ja que va partir de l’anàlisi del com els professors intentaven fer millorar l’escriptura del seu alumnat en contextos reals. Aquest article va més enllà de la síntesi d’una tesi doctoral perquè exposa clarament la problemàtica de la correcció al batxillerat, la manera com es realitza (extreta de dades reals) i les línies d’actuació didàctiques que s’haurien d’intentar explorar.

Per tant, no faré un resum informal sinó una crida a la lectura per acumulació de suggeriments:

a) L’autor remarca la poca consciència que els escriptors escolars tenen de la gramàtica i de l’activitat metalingüística a l’hora d’escriure.

b) Justament, una de les funcions de l’escola rau a educar l’alumnat a escriure aquests textos escolars, els més allunyats dels que s’aprenen espontàniament en el medi social.

c) La tendència natural de l’alumnat quan escriu no és planificar sinó dir el pensament. Resulta curiós  observar com pràctiques educatives com les PAAU afavoreixen aquesta concepció.

d) Les anotacions del professor resulten centrals en el procés d’espesseïment dels textos ja que actualitzen continguts gramaticals i textuals que l’alumnat no ha tingut en compte.

e) En aquest sentit, la correcció només pot ser entesa com una eina per a la reescriptura capaç d’orientar l’alumne en la reflexió sobre el text que s’està escrivint.

f) Així, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge de l’escriptura al Batxillerat haurien de tenir en compte que un dels seus objectius principals és desenvolupar en l’alumnat la capacitat de tenir en compte la intuïció i la reflexió metalingüística en els seus textos.

g)  Una anotació de correcció que vulgui ser rellevant hauria d’assenyalar la direcció per on cal buscar la solució, afavorint el retorn al text.

h) És possible que en molts casos sigui difícil trobar aquesta anotació ja que el codi que hauria d’emprar el docent no s’adiu amb el que disposa l’alumne. Aquesta distància sovint ha portat a centrar-se en els elements locals, deixant de banda els textuals i contextuals.

i) L’article acaba amb el plantejament de sis qüestions que hauria d’abordar la didàctica de la formació de l’escriptor escolar.

j) Una bibliografia àmplia i densa imprescindible per a qualsevol investigador de la matèria.

Valoració del blocaire no present a l’article:

És possible que aquest escrit es generés en l’àmbit d’un Batxillerat on el professor de llengua disposava de tres hores lectives setmanals a una ràtio màxima de 35 alumnes. A ningú escapa que l’elaboració d’anotacions de qualitat en un context així resulta realment complexa. La nova disposició curricular que redueix les hores de llengua a 2 obre la possibilitat que un professor de Batxillerat hagi d’acompanyar el procés d’aprenentatge de l’escriptura a un nombre d’alumnes que pot superar els 250. Òbviament, l’ensenyament de l’expressió escrita reflexiva no és una prioritat del nostre sistema educatiu.

Si esteu molt interessats en el tema, també us recomano l’article El gest de corregir que vaig resumir al bloc del Cristòfol Ferrer.

Publicat dins de LECTURES DIDÀCTIQUES, RESUMS INFORMALS | Deixa un comentari

Feliç any 2009

El 2008 s’acaba i s’acosta un 2009 on inquietuds i esperances es barregen: una nova oportunitat de viure intensament al costat dels nostres i de fer-nos els uns als altres una miqueta millors.

Espero que aquesta breu mostra poètica dels meus fills us il·lumini un breu somriure , i us recordi aquells moments on, dempeus dalt del tamporet, féieu gaudir tota la parentela.

Una forta abraçada a tothom, us tinc sempre presents.

Publicat dins de PARAULES | 5 comentaris

Veamos poesía

VEAMOS POESIA: http://blocs.xtec.cat/frac

Aquesta proposta didàctica ha estat fruit de la col·laboració de l’Alba Ambròs i d’un servidor. Va sorgir del repte d’assolir una comprensió i una interpretació dels textos poètics a l’ESO, primer, i a tots els nivells educatius, després. L’objectiu principal de la proposta consisteix a arribar a una lectura profunda d’un o diversos textos poètics a través de la relectura. A cada nova lectura, es proposa als aprenents l’activació de diverses estratègies de lectura (cada cop més fines) per anar descobrint els matisos de la creació.

Paral·lelament, i com a projecte motivador, es demana als alumnes que acabin convertint aquest poema en una animació en powerpoint  que combini colors, imatges, textos, sons… A partir d’aquesta presentació, els alumnes exposaran la seva creació a classe i ajudaran a comprendre el poema als seus compays.

[slideshare id=285583&doc=nadal-pps-1204221589595880-3&w=425]

Hores d’ara ja ens hem adonat que l’exercici funciona a la vegada com a potenciador de la lectura i també de la creativitat. Aquest metatext és a la vegada una lectura de la poesia i una creació expressiva. La motivació de l’alumnat és molt elevada pel que es gasta avui en dia i genera creacions de molts tipus.

El bloc que us recomanem recull una part de les fitxes i de les activitats de la proposta. És el bloc que fem servir en els nostres cursos de formació, per la qual cosa observareu que està simplificat. Al final del cos de l’article central podeu descarregar-vos la proposta didàctica sencera publicada a la revista Aula. També va aparèixer a la revista Guix en català.

Al llibre Textos entre textos (2008) de l’Editorial Horsori, coordinat per Antonio Mendoza Fillola, hi ha un article de caire més teòric que desenvolupa els fonaments de la proposta.

Al bloc disposeu d’una sèrie d’exemples i d’enllaços que us permeten fer-vos a la idea del tipus de projecte de què estem parlant.

Publicat dins de ENLLAÇOS COMENTATS, EXERCICIS, PUBLICACIONS | Deixa un comentari