Joan Busquets Gasulla

Joan Busquets Gasulla (2008) “Sobre la correcció de textos al batxillerat” a Temps de l’Educació, 34, pp. 143-166.

Hi ha articles que són de bon resumir ja que es construeixen a partir de poquetes idees molt exemplificades. N’hi ha d’irresumibles per caòtics i incoherents. N’hi ha de mal resumir a causa de la densitat d’idees que posen sobre la taula. L’article que avui recomanem enfervoridament és d’aquests últims. Hem trigat gairebé quatre mesos a parlar-ne justament per aquesta raó. És per això que la primera recomanació és clara: abandoneu aquesta ressnyeta i feu-vos tan aviat com us sigui possible amb un exemplar de l’article.

En aquest país s’ha parlat molt d’expressió escrita. Alguns, fins i tot, n’han parlat massa. Això sí, el punt de vista que sempre ha predominat ha estat el de l’investigador expert que descriu un procés d’escriptura d’un escriptor expert prescindint de forma gairebé sistemàtica del que passa a les aules. La tesi doctoral de Joan Busquets Gasulla va suposar un canvi radical de punt de vista ja que va partir de l’anàlisi del com els professors intentaven fer millorar l’escriptura del seu alumnat en contextos reals. Aquest article va més enllà de la síntesi d’una tesi doctoral perquè exposa clarament la problemàtica de la correcció al batxillerat, la manera com es realitza (extreta de dades reals) i les línies d’actuació didàctiques que s’haurien d’intentar explorar.

Per tant, no faré un resum informal sinó una crida a la lectura per acumulació de suggeriments:

a) L’autor remarca la poca consciència que els escriptors escolars tenen de la gramàtica i de l’activitat metalingüística a l’hora d’escriure.

b) Justament, una de les funcions de l’escola rau a educar l’alumnat a escriure aquests textos escolars, els més allunyats dels que s’aprenen espontàniament en el medi social.

c) La tendència natural de l’alumnat quan escriu no és planificar sinó dir el pensament. Resulta curiós  observar com pràctiques educatives com les PAAU afavoreixen aquesta concepció.

d) Les anotacions del professor resulten centrals en el procés d’espesseïment dels textos ja que actualitzen continguts gramaticals i textuals que l’alumnat no ha tingut en compte.

e) En aquest sentit, la correcció només pot ser entesa com una eina per a la reescriptura capaç d’orientar l’alumne en la reflexió sobre el text que s’està escrivint.

f) Així, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge de l’escriptura al Batxillerat haurien de tenir en compte que un dels seus objectius principals és desenvolupar en l’alumnat la capacitat de tenir en compte la intuïció i la reflexió metalingüística en els seus textos.

g)  Una anotació de correcció que vulgui ser rellevant hauria d’assenyalar la direcció per on cal buscar la solució, afavorint el retorn al text.

h) És possible que en molts casos sigui difícil trobar aquesta anotació ja que el codi que hauria d’emprar el docent no s’adiu amb el que disposa l’alumne. Aquesta distància sovint ha portat a centrar-se en els elements locals, deixant de banda els textuals i contextuals.

i) L’article acaba amb el plantejament de sis qüestions que hauria d’abordar la didàctica de la formació de l’escriptor escolar.

j) Una bibliografia àmplia i densa imprescindible per a qualsevol investigador de la matèria.

Valoració del blocaire no present a l’article:

És possible que aquest escrit es generés en l’àmbit d’un Batxillerat on el professor de llengua disposava de tres hores lectives setmanals a una ràtio màxima de 35 alumnes. A ningú escapa que l’elaboració d’anotacions de qualitat en un context així resulta realment complexa. La nova disposició curricular que redueix les hores de llengua a 2 obre la possibilitat que un professor de Batxillerat hagi d’acompanyar el procés d’aprenentatge de l’escriptura a un nombre d’alumnes que pot superar els 250. Òbviament, l’ensenyament de l’expressió escrita reflexiva no és una prioritat del nostre sistema educatiu.

Si esteu molt interessats en el tema, també us recomano l’article El gest de corregir que vaig resumir al bloc del Cristòfol Ferrer.

Aquest article ha estat publicat en LECTURES DIDÀCTIQUES, RESUMS INFORMALS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *