Feliç any 2009

El 2008 s’acaba i s’acosta un 2009 on inquietuds i esperances es barregen: una nova oportunitat de viure intensament al costat dels nostres i de fer-nos els uns als altres una miqueta millors.

Espero que aquesta breu mostra poètica dels meus fills us il·lumini un breu somriure , i us recordi aquells moments on, dempeus dalt del tamporet, féieu gaudir tota la parentela.

Una forta abraçada a tothom, us tinc sempre presents.

Aquest article ha estat publicat en PARAULES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Feliç any 2009

  1. Margalida Capellà Soler diu:

    Bon Nadal, artistes, i per molts anys!

  2. Mireia diu:

    Fantàstic! Bon any!

  3. Joan Busquets Gasulla diu:

    UN PROBLEMA I UN CAP D’ANY (per desitjar un bon any a monsieur Jean Marc Ramos, seigneur de la Marèsme)

    L’ALBADA: L’ALBERT I EL JOAN

    Albert Senyé Sala i Joan Busquets Gasulla tenen una edat ben definida. Tots dos són nascuts el mateix mes del mateix any, amb una diferència de vuit dies, que no compta gaire si pensem que l’home és una aventura meravellosa des que Mestre Kubrick va filmar “2001, una odissea de l’espai”. Dir 1949 és, comptat i debatut, regirar a l’aigua de la pica bautismal o als munts de paper groc de la parròquia. Els va convulsionar, el mateix dia i a la mateixa hora, el moviment Dada, que van descobrir al bar Flor de la ciutat d’Osca, ara fa un munt d’anys. Comparteixen atraccions i refusos (i no en comparteixen d’altres). Tenen vocacions ben explicades. Per exemple, el gust de poder escoltar el gran Arnett Cobb tocant el seu saxofó o Los tigres del Norte quan canten la frontera. Tenen també vocacions no realitzades. Algunes compartides (aquesta atracció i interès per Dalí, per exemple); altres, més específiques: a l’Albert no li desagradaria construir un mòbil contra el vent, accionat per motors; i el Joan pagaria el que fos per ballar claqué com els mestres del Cotton Club.

    EL MIGDIA: EL DINAR DE NADAL

    Diu el gran Marcel Duchamp, a l’hora del brou amb galets: “Considero la pintura como un medio de expresión, y no como un fin. Un medio de expresión entre muchos otros y no un fin destinado a llenar toda una vida. Eso es lo que ocurre con el color que sólo es uno de los medios de expresión y no la finalidad de la pintura. En otros términos, la pintura no ha de ser exclusivamente visual o retiniana. También ha de afectar a la materia gris, a nuestro apetito de comprensión. Igual sucede con todo lo que me gusta: nunca quise limitarme a un círculo estrecho, y siempre procuré ser lo más universal posible. Eso explica, por ejemplo, que me pusiera a jugar al ajedrez. En si, el juego del ajedrez es un pasatiempo, un juego, en fin, que todos pueden jugar. Pero yo me lo tomé muy en serio y lo disfruté porque encontré puntos de semejanza entre la pintura y el ajedrez. De hecho, cuando haces una partida de ajedrez, es como si esbozaras algo, o como si construyeras la mecánica que te llevará a ganar o a perder. El aspecto competitivo del asunto no tiene ninguna importancia, pero el juego en si es muy, muy plástico, y eso es probablemente lo que me atrajo.”
    Diu el gran Vladimir Nabokov, a l’hora del capó farcit: “Mis aversiones son simples: la estupidez, el crimen, la crueldad, la música dulzona. Mis placeres, los más intensos conocidos por el hombre: escribir y cazar mariposas.
    Diu el gran André Breton, a l’hora dels turrons: “El humor negro tiene demasiadas fronteras:la tontería, la ironía escéptica, la broma sin gravedad… (la enumeración sería larga), pero sobre todo, es el enemigo mortal del sentimentalismo con aire perpetuamente acorralado -el eterno sentimentalismo sobre fondo azul- y de una cierta fantasía de corto vuelo, que se toma demasiado a menudo por poesia, que persiste vanamente en querer someter el espíritu a sus caducos artificios, y que no dispone ya de mucho tiempo para alzar sobre el sol, entre las demás semillas de adormidera, su cabeza de grulla coronada.”

    EL VESPRE: UN PROBLEMA D’ESCACS

    Situació abans de la tempesta:
    Blanques: R2AR
    Negres: T1D; A4TD; P5R; R5AR; C6CR; A6TR; P7TR

    Solució A:
    1… /P8T = C+ !
    2. R8C / C7R+
    3. RxC/ A8A
    4. R2T / T1TR ++

    Solució B:
    1…/ P8T = A +, i es guanya en quatre jugades.

    Un comentari a la solució A

    Just en el moment de treure pit (l’home-peó menut passa a cavall gros, etcétera), sorgeix la situació trastornadora. El rei només pot fer R8C, i la jugada immediata, C7R, ofereix al rei dues possibilitats: i) RxC, o bé, ii) R2T. En tots dos casos, el moviment elegant és A8A, el qual obliga el rei a fer R2T (si ha fet RxC), o bé RxC (si ha fet R2T). L’escac i mat és immediat: la torre es desplaça com un elefant fins a T1TR i el monarca blanc és abatut d’una bufada. El jugador eixelebrat que, tot seguint les rutines dels jugadors mandrosos, corona amb dama (P8T = D ?), ofega el monarca blanc i les taules, avorrides i poc interessants, treuen tot d’una el cap per la cantonada.

    Un comentari a la solució B

    Pel que fa al coronament amb l’alfil, no tan trastornador com el del cavall, l’Albert i el Joan no tenen ganes de comentar-lo. Amb tot, cal dir que l’Albert i el Joan, un plàcid capvespre d’hivern (els carrers guarnits pel Nadal, etcétera), s’han distret amb la coneguda i famosa discussió teòrica sobre el valor relatiu de les peces. Tot i que els meravella la bellesa del mat amb el cavall, cal reconèixer que, des d’un punt de vista “eficaç” i un pèl barroer, la coronació amb l’alfil porta també a la mort inflexible del monarca blanc. Partidaris com són, l’Albert i el Joan, de la poesia com a eina de diversió preferent, prefereixen el mat amb el cavall perquè els acosta als bells territoris de l’ensonyament i la imaginació.

    Post-scriptum

    D’aquest esborrany se’n van repartir 30 exemplars. Un dels exemplars fou donat a J.C.O., client veterà del bar Dada. Un dimarts, a la barra del Dada, J.C.O.comunica a Albert i Joan que el problema, a més de les dues solucions desenrotllades, té també una tercera solució. És aquesta:

    1…/P = C+
    2. R1CR/R5CD
    3. R2TR/T7D+
    4. R1CR/A3CD++

    Concients l’Albert i el Joan de la bellesa de l’escac i mat, no dubten a incloure la solució J.C.O. en aquest solucionari. Aquest bellugueix atemperat del monarca blanc, movent-se silenciosament cap a la fageda, encara els meravella.

    Albert Senyé Sala/Joan Busquets Gasulla
    Barcelona, fa uns quants anys

  4. Joan Marc diu:

    Sense cap mena de dubte, aquesta és la felicitació més elaborada que he rebut mai. Em sap greu dir que mai vaig entendre el Dadà. Segurament ningú pretenia que s’entengués, possiblement ara seria sinònim de finançament autonòmic. Tins, per això una gran experiència dadaista, procurada per un professor de literatura espanyola temerari. En aquella època on el COU era un curs on calia estudiar, el bon jan ens va fer experimentar amb les avantguardes, tot muntant una representació a la sala d’actes. Només recordo les torxes ardents corrent per la sala d’actes, galledes d’aigua i de fang amunt i avall i gairebé tota una tarda per deixar-ho tot en ordre.
    Una experiència religiosa i, per què no dir-ho, una bretolada infernal. Nota de l’activitat “excel·lent”. Pregunta de l’examen “Obras de Valle Inclán”. Gairebé suspenc la literatura española i repeteixo curs.
    Molts anys després (no sé si tants com en Joan i l’Albert van escriure això) encara no entenc res.
    En fi, gràcies Joan.
    Feliç 2009 a tothom!

  5. Laia Martín diu:

    Ja estic esperant la Nadala del 2009… És bo veure el futur, és bo recordar que la celebració de Nadal ens remet al cicle de la vida (després del cometari precedent, no goso dir gran cosa més).

    Ah, sí! En comptes You Tube, llança’t a vimeo: http://www.vimeo.com/ La qualitat d’imatge i àudio és molt superior i també és de franc. Un exemple: http://www.vimeo.com/1747120

    Que tingueu un 2009 a l’alçada de la vostra gràcia, creativitat i tenacitat, família!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *